Pont Eiffel
Sens dubte si algú no coneix la ciutat de Girona i la
vol descobrir no hi ha una ploma més hàbil i lleugera que
la d’en Josep Pla.
Girona- Un llibre de records – és un itinerari per la Girona dels anys de
principi de segle XX per allà el 1900,
quan Josep Pla vingué a estudiar a “la capital ”, a l’internat dels Germans
Maristes, procedent de Palafrugell.
Les seves primeres impressions van ser les d’una ciutat
grisa i boirosa plena de pedres. “ Queia
una pluja fina i persistent que diluïa els horitzons en una gasa blava.” pàg.32.
El recorregut permet entrar per la zona de Pedret i ,
davant de la monumental Catedral i Sant Feliu, anar endintsant-se pels
carrerons del barri Vell. Travessar plaçes- de les Olles, del Raïm, de les
Cols, la Plaça
del Vi i anar serpentejant les Peixeteries Velles, el carrer dels Ciutadans, la Força , el carrer de la Neu o el dels Abeuradors, tot
passant per la Cort
reial, els quatre cantons i les Ballesteries, plenes segons Pla de “botigues irrisòries i resclosides”. Continua amb la descripció del
mercat de l’aviram a la falda del riu Onyar tots els dissabtes del mes i dels
àpats que feien els mercaders en les fondes de lèpoca- a Cal Ros o a cala
Marieta per exemple on encara es pot desgustar una cuina tradicional acurada.
Retrata els llocs i la gent , capta els matisos i escriu
sense pèls a la llengua : “ En una taula
del racó hi havia una senyora d’uns cinquanta anys amb un vestit negre ple de
llacets, enfarfegat, grassoneta, les faccions lluents, indiferents i fatigades.
L’acompanyava una senyoreta intensament pàl.lida, fina i esvelta, els ulls
negres profunds, amb una mica de carmí als llavis. S’afegí a elles un senyor
alt, gris, sec, d’un color trencat, els dits grocs de fumar, els ulls sense
tendresa”.pàg.55
Qui no s’ha passejat per la muralla tot tafanejant els
teulats i els jardins de la
Girona antiga que tot caminant ens queden sota els nostres
peus. “ Els teulats de Girona tenen una
riquesa de colors única. Sobre un to general d’ocre esvaït, d’albercocs madurs,
de grisoso platejats, de menudes molses i vegetacions criptogàmiques roges,
verdoses, daurades, s’hi encavalca la fantasia humana dels terrats oberts o
arquejats, la gràcia estrambòtica, grotesca, de les xemeneies, els campanars de
les esglésies i dels convents, el blanc de bugada de la roba posada a assecar,
sinuoses incisions de carrers i places, les estranyes baluernes dels
colomistes, els galliners de terrat, els extravagants capricis arquitectònics
que rematen les cases”. pàg 63.I qui no ha transitat pel carrer dels
Alemanys tot admirant l’esgésia de sant Domènech i la seva plaça i l’edifici de
les Àguiles.
Quan fa sol les pedres adquireixen un color groguenc que
fins i tot enlluerna.” El carrer dels
Alemanys és el que s’ha conservat més pur de Girona, el que conté, a sobre,
menys restauracions, mutilacions, afegits i pegats. L’ha salvat la llunyania,
el seu arrecerament multisecular. El carrer és estret, sinuós, empedrat i fa
pujada. Hi flota un silenci prodigiós, una solitud encantada, i les pedres hi
tenen un color torrat- sienes i or – en la calma de cristall de l’aire
ombrejat”.pàg.112
També té paraules per descriure la nostra Devesa i la
seva : “No crec que ningú hagi enfilat
mai la gran avinguda de la
Devesa i no hagi sentit que , en el món, hi pot haver ,
també, coses distintes de la moneda engrunada que forma la nostra vida general. "La Devesa
m’inicià en uns hàbits de badoqueria que no he perdut mai. El gran temps dels jardins era la tardor, quan tot novembrejava,
quan :
- Sota el pont
camina l’aigua trista,
és l’aigua de la
pluja de Tots Sants –"
pàg.110
Bon Any 2014!!
