Beautiful Tango

Hindi Zahra

"Gairabé tots els nus són autoprojeccions, treballo amb amigues no amb models professionals i les fotografio com m'agradaria fotografiar-me... " Flor Garduño

La cuina fa olor de te amb préssec i la música em persegueix. .

Raviolis de xocolata

Unes postres diferents. Atrevides. Per combinar amb fruites, nata , iogurt, fruites seques, un rajolí de licor o un polsim de sucre glacé.

La casa italiana Rana ha tret uns raviolis farcits de xocolata i en menys de cinc minuts pots muntar unes prostres boníssimes.

Potser per aquest Nadal?

Amb què els combinaríeu?

La meva proposta:

Sopa de iogurt amb raviolis de xocolata i panses de Corint

Preparació:

Bulliu els raviolis 2 minuts amb aigua, retireu-los i passeu-los per una paella amb una nou de margarina i les panses.Volta i volta.

Passar pel túrmix els iogurts amb una cullerada de melmelada al vostre gust o només iogurt sol i ho posem en un vol. Hi afegim els raviolis i ja ho podem servir. Si es fa al moment s'aprecia el contrast fred del iogurt i els raviolis calents, un pèl cruixents.

Bon profit !

Estació Espacial Internacional ( ISS )

Tot anava tal com estava previst. Ja faltava menys per la data esperada. Estava tan il.lusionada que no podia dormir. Que fàcil això de viatjar per internet!

La vida té aquests girs inesperats. Cobrar una herència d'una tia de la mare va ser dit i fet .El notari li havia entregat també una capsa amb les pertinences de la tia llunyana i a dins hi havia la fotografia de la seva mare quan era molt jove llegint aquella carta del qui seria més tard el seu pare . I pocs dies després trobar aquella finestreta a internet :" Reservi el seu viatge espacial pel 2011". Això era a la cantonada. Sí havia fet tots els tràmits ràpidament. Només calia anar obrint finestretes i anar posant dates i números (la data de naixement, el DNI...fins arribar als dígits del compte corrent on uns quants mils d'euros estaven encara calents).

Hi entrava de nit a la finestreta quan els de casa ja dormien. Ella necessitava airejar-se i aquella sortida li va donar tot el que necessitava.Un viatge que poques persones al món s'ho podien permetre. Anar a l'espai amb una nau i contemplar la Terra de lluny i la Lluna de més a prop.

Els de casa no en sabien res. Ja s'ho trobarien. Ella necessitava unes vacances i aquesta era la seva oportunitat. N'estava cansada de planxar, netejar i cuinar mentre la penya vivia com reietons. Feia temps que els ho deia :"Agafaré les maletes i marxaré sola una temporada ben lluny " i tots reien..." Sempre dius el mateix i mai ho fas..."

Però ara , ara era la seva i aquest somni el tenia ben a prop.

Ves quina tripulació hi hauria, pensava. Astronautes, allò que s'anomena astronautes només els havia vist per la "tele" però aviat els tindria de companys. Ella seria una clienta VIP i ells els seus servidors. És el que té de recompensa haver treballat tant per la penya de casa. El marit encastat al sofà mirant futbol dia sí dia també i els tres "ni-ni" que vivien del "cuento". Aviat s'adonarien del que havien perdut...

Tenia la documentació a punt. Poca roba i poc de tot. Allà a Cabo Kennedy l'hi donarien el vestit i les meravelloses pastilles que substituirien els menjars. Quina glòria no haver de cuinar!

- Pareeeeeeeeeeeeeee

- Quèèèèèèèèe`

- La mare parla sola...

- Té una mica de febre i s'ha estirat al llit...

- Nooooooo. Està dreta sobre el llit i diu que camina sense gravetat i que la sensació és fantàstica...

- No es deu haver pres la pastilla blava que li he dit... aquella que serveix una mica per a tot... L'A...l'Antalgin coi!

- Pareeeeee....es fotrà de lloros la mare. Fa l'avió sobre el llit...

- Casum l'olla. Li deu haver pujat la febre...

- Pareeeeeeeeeeeeee....Hi ha un reguitzell de pastilles blaves escampades sobre la teva tauleta de nit i no són Antalgin

- Com que no?

- Noooooooo pare, són les teves pastilles blaves...

És una altre proposta de Relats Conjunts

He recuperat...

No cal anar gaire lluny per aïllar-nos. És fàcil fugir enmig d'una lectura i restar immòbil a casa.

Aïllar-nos a través de la música i deixar-nos portar per un ritme que vagi d'acord amb el nostre estat d'ànim.

Caminar i estar pendent de les nostres passes, del cruixir de les fulles, del batec galopant.

Hi ha qui pinta. S'aïlla en el seu món al cuarto del costat.Obre la finestra i deixa volar la seva imaginació en cada pinzellada.

Diuen dels artistes que són persones solitàries, que viuen en el seu món... I els "no artistes" també podem tenir el nostre espai.

Hi ha una realitat que desconeixem de cadascú.El nostre món més íntim, la nostra bombolla personal. El racó on el brugit del pensament s'atura. Un lloc on la ment descansa.

No ens cal un silenci absolut sinó trobar el punt de desconnexió de tot allò qüotidià. Hi ha sorolls que hem interioritzat com a familiars. Sorolls que ens fan estar atents fins que aconseguim ignorar-los.

Quan ens centrem en allò que ens desperta interés som capaços d'aïllar-nos de tot i de tothom.

He recuperat, en una tarda d'aïllament, els vinils (els LP i els discs petits) i el tocadiscs i tot absolutament tot funciona.

Soterrats i endreçats, aïllats de la vida moderna i postergats en un altell d'un armari vivien en un silenci imposat... Sort de no vendre'ls.

Hi ha somnis tancats dins de cada caràtula i records que s'han despertat just en el moment que el fibló de l'agulla s'ha passejat per la superfície llisa, negra i brillant del vinil.

El tacte més semblant a una pell satinada...

Temps

Cotlliure

Les hores al mar

testimoni d'embarrancs.

T'espero al banc

Gentilesa de Fanal Blau

Primavera a la tardor

Llddona

No només és el temps, o sí. Al cos la sensació és semblant. No fa fred i a les sis és fosc. A casa ho tinc tot obert fins que s'amaga el sol. Sembla que despunti l'estiu en comptes de l'hivern. Els colors clars encara fan de bon portar. Les botes i les bufandes esperen. Porto els guants i un fulard al bolso per si es gira el temps. Passejo pels carrers endreçats. No és tard però tothom s'arrecera abans. M'aturo davant del BesCuit. Encara tenen obert. Fullejo una revista i prenc una xocolata tèbia. Un grup de joves sopen entrepans de llom amb formatge. Els cambrers recullen...

El parc que hi ha a prop de casa sembla un jardí encantat. Els bancs es miren els uns als altres. Quiets. De sota surt una llum de color verd. Els arbres semblen fantasmes. Quiets. Aprofito per creuar el parc. No tinc por.No crec que amb aquesta nit tan serena s'hi amagui ningú. Sento les meves passes ressonant sobre la passera de fusta. Clic-clac,clic-clac i sento la primavera al cos. Surto de veure un documental sobre el Xile de Pinochet, "El Jutge i el General" . La barbàrie dels assassinats i l'honestedat dels qui van investigar-ho. M'he relaxat amb el confort de la sala.Un petit auditori sumament còmode i ben sonoritzat. M'agraden els dijous i encara més els divendres. Demà ioga, dissabte piscina i diumenge dinar amb la mare. No sé si és bo anar tan programada però sembla que a la tardor i a l'hivern els horaris són més rígids i a la primavera i a l'estiu més flexibles. En tot cas aquesta bonança de temps es deu a "l'estiuet de Sant Martí" que d'aquí a res ja hi serem. I sí deu ser això aquesta mena de trasbals...

El Juez & El General

Temptació