The Son of Man René Magritte 1964Sempre li havia agradat jugar a " cuita i a amagar ", a fer-se invisible, a que l'endevinessin.
El joc de tancar els ulls i obrir-los davant d'una sorpresa o amagar-se darrera una cortina, amb el cor galopant i sense respir... esperant que algú la descobrís. O ajupir-se sota del llit amb els borrissols de pols voltant prop del seu nas i la fredor del terra acaronant la seva panxa...
Li agradava que no la veiessin mentre ella guaitava.
Sempre havia trobat fascinant els espies. Aquells personatges mig disfressats que s'endinsaven a la vida dels demés, fent-se passar per amics o còmplices... Gent que engatussa, juga i trasbalsa.
Trobava més intrigant a " les espies "... Les considerava més subtils, més acarameladores i millor amants...
Aquelles dones " espies " de les pel.lícules amb el cabell ondulat i els llavis ardents i mitges de seda de color carn.
Dones que parlaven amb aquells oficials tan ben plantats per a treure'ls informació confidencial...
Espies que esdevenien amants ... Amants que esdevenien espies...
Dones que s'amagaven d'uns i es feien visibles a d'altres...
Dones imaginades, somiades ...
Dones invisibles com algunes d'ara ... i com algunes d'abans...
I , precisament ella, s'havia anat a casar amb un espia...
*****************************
Una altra proposta de Relats Conjunts
