Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 29 de setembre del 2007

Son of Man

The Son of Man René Magritte 1964

Sempre li havia agradat jugar a " cuita i a amagar ", a fer-se invisible, a que l'endevinessin.

El joc de tancar els ulls i obrir-los davant d'una sorpresa o amagar-se darrera una cortina, amb el cor galopant i sense respir... esperant que algú la descobrís. O ajupir-se sota del llit amb els borrissols de pols voltant prop del seu nas i la fredor del terra acaronant la seva panxa...

Li agradava que no la veiessin mentre ella guaitava.

Sempre havia trobat fascinant els espies. Aquells personatges mig disfressats que s'endinsaven a la vida dels demés, fent-se passar per amics o còmplices... Gent que engatussa, juga i trasbalsa.

Trobava més intrigant a " les espies "... Les considerava més subtils, més acarameladores i millor amants...

Aquelles dones " espies " de les pel.lícules amb el cabell ondulat i els llavis ardents i mitges de seda de color carn.

Dones que parlaven amb aquells oficials tan ben plantats per a treure'ls informació confidencial...

Espies que esdevenien amants ... Amants que esdevenien espies...

Dones que s'amagaven d'uns i es feien visibles a d'altres...

Dones imaginades, somiades ...

Dones invisibles com algunes d'ara ... i com algunes d'abans...

I , precisament ella, s'havia anat a casar amb un espia...
*****************************
Una altra proposta de Relats Conjunts

dimarts, 25 de setembre del 2007

L'antesala


Escolta



Un so, una paraula



Silenci ...



Un gest, una mirada



Silenci ...




És el gust d'una abraçada!