Neixen brots verds,
arrela la llibertat.
Catalunya al cor!
Aquest blog s'enllaça amb el
d'en Sergi
Bona Diada a tothom!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tradicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tradicions. Mostrar tots els missatges
dimecres, 11 de setembre del 2013
dimecres, 12 de maig del 2010
La vida en un llençol
imatge googleEl 1984 en un poble d'Itàlia - Pieve Santo Stefano - un grup de persones (entre elles historiadors i fil.lòlegs ) preocupades per la pèrdua de la memòria popular i per la visió dels fets històrics d'un sol bàndol es van proposar fer una recopilació d'escrits casolans. Pensaments, poesia, receptes de cuina de la gent d'aquell poble. Escrits dels avis, besavis i de tothom que tenia alguna cosa guardada a la calaixera :documentació bibliogràfica,memòries, recull de correspondència,de la guerra, etc.
Ho van fer empesos per la pèrdua de referents populars després d'una generació o dues. Allò no publicat no surt a la llum i es deteriora fins perdre's.
Giovanni Marzocchi va ser un dels historiadors que ho va promoure. En el recull de documents es va passar moltes hores escoltant el testimoni de persones que li portaven els seus escrits o els dels seus avantpassats. D'aquí en va sortir el primer Arxiu europeu de la Memòria Popular.
Un dia va rebre la visita d'una camperola la qual li va portar una capsa grossa i li va dir que allà hi havia la seva vida escrita. Al obrir-la hi va trobar dos llençols escrits amb rotulador. La camperola li va explicar que una nit en què no podia dormir va decidir escriure però no tenia paper. El seu marit era a la guerra i ella vivia en una masia aïllada amb la seva filla.
Plovia. Va agafar un llençol i al costat d'una espelma es va posar a escriure.
És difícil imaginar-nos la solitud d'aquell moment, la necessitat imperiosa de buidar-se i de deixar testimoni d'una vida sense veu.
Per circumstàncies personals Giovanni Marzocchi va deixar Itàlia i es va instal.lar a la Roca del Vallès. El 1998 es va crear l'Arxiu de la Memòria Popular d'aquest poble del qual ell n'és el Director Tècnic. En aquelles dates l'alcalde era Romà Planas i Miró, el qual va morir al cap de 3 mesos d'estar a l'alcaldia. Per això es va crear el premi "Romà Planas i Miró" en reconeixement a la seva tasca i com a incentiu a les "obres" que es presenten a concurs. El premi està dotat en 1.200 euros i ja van per la 13ª edició.
Els dos pobles estan agermanats i col.laboren en el Fons Europeu d'Arxius de la Memòria Popular.
Potser els blogs també formaran part d'aquí a uns anys de la memòria popular. Com vivíem, què pensàvem, els canvis polítics i socials. Serà un recull d'escrits de blocaires. Una part de la història que vivim en paral.lel a la que no estarà escrita als llibres d'història de les properes generacions.
(Extret d'un seminari sobre la memòria :te'n recordes?- Centre Cultural La Mercè - maig 2010)
dilluns, 11 de maig del 2009
Folkincats
És un quartet instrumental ( saxo, violí, guitarra i contrabaix) que ha recuperat el cançoner i les danses tradicionals de la cultura del nostre país.
En la sonoritat han introduit elements jazzístics i el resultat són unes melodies d'una gran harmonia i improvisació fetes per a l'entreteniment.
Divendres van presentar el seu primer CD a l'auditori Josep Viader de Girona. Una grata sorpresa comprovar que temes tan coneguts com" La clavellinera" "El rossinyol" , "La dama d'Aragó" o "El testament d'Amèlia" els han transfomat en boleros, fandangos, rumbes, folk o jazz.
Aquest grup va néixer a Barcelona l'any 2007 i la seva aposta és agosarada ja que posen aquell punt de modernitat en temes de referència clàssica.
El resultat és engrescador i festiu. Es mostren desenfadats i simpàticament provocadors davant el públic.
Aquest CD està format per 11 cançons, la lletra de les quals la podeu llegir en un llibret que acompanya el CD. Una petita joia de la música catalana.
dijous, 4 de desembre del 2008
Fira de Sant Nicolau
El MallolA la Vall d'en Bas ( la Garrotxa) el petit poble del Mallol celebra la seva fira anual.
Aquesta fira, en honor de la festivitat de Sant Nicolau, es va recuperar el 6 de desembre de l'any 1993 després de 86 anys sense celebrar-se.
Els orígens es remunten a un Privilegi signat pel rei Pere III (IV d'Aragó) l'any 1377.
Dalt d'un petit turó s'hi assenta la vila. Per pujar-hi cal resseguir els carrers costeruts i empedrats. Un cop a dalt hi trobem la plaça i l'església. Des d'aquí tenim una vista de la vall: Santa Magdalena i el Puigsacalm. Joanetes, les Preses i Sant Privat de Bas i en primer terme el Salt de Sallent.
És una fira d'artesania, bestiar, oficis antics i productes de la garrotxa: les farinetes de fajol i els fesols de Santa Pau. Torrons, embotits i formatges.
El dia comença de bon matí amb una caminada i un bon esmorzar. Després podeu passejar pel poble, dinar i admirar el paisatge.
A la falda del turó s'hi troba la Masia Verntallat, on va néixer Francesc de Verntallat, cabdill de la rebel.lió ramença. Va ser qui va organitzar el primer sindicat agrícola Europeu per la defensa dels remenses. Va aconseguir l'alliberament dels serbs de la gleva 300 anys abans de la revolució francesa.
Em llevaré d'hora i aniré a fer la caminada. Esmorzaré i compraré les farinetes de fajol. A les 3 he d'estar a punt per la guàrdia de la tarda...
dijous, 27 de novembre del 2008
Quin temps farà demà?
Cansats de mirar el temps a totes les televisions...
Cansats de que no l'ensopeguin...
Cansats de portar paraigua quan no plou o de no portar-lo quan plou....
Cansats de mirar el cel i no entendre-hi res...
Cansats de no saber quina roba posar-nos...
Cansats de parlar del temps a l'ascensor...
?
Quin temps farà demà?
El frare t'ho ben dirà.
La vareta amb atenció
cada dia observaràs.
Si cap amunt s'enlaira,
temps sec et trobaràs.
Si cap avall assenyala,
pluja segura tindràs.
I mira-li bé la caputxa si en
sortir no et vols mullar.
I tu ja el tens?
dimecres, 18 de juny del 2008
Clar de lluna
El temps estava insegur, inclús cap a les 8 del vespre va amenaçar amb un ruixim però els pagesos som gent molt tossuda. Vam decidir anar-hi. Això sí amb paraigües i capelines. Feia fresca i la nit no prometia. Malgrat tot no va ploure i va sortir la lluna. Tard. Però en vam tenir suficient.
Us parlo del " Enrondallémena". Una nit a l'aire lliure a l'ermita de Santa Cecília de les Serres a la Vall del Llémana ( terme municipal de Sant martí de Llémana) - El Gironès -
Una carena envoltada d'ermites : Sant Martí, Sant Roc, Santa Elena...
Una petita festa a començaments d'estiu.
Amb música - L' Orquestra Fireluche - que toca música popular amb instruments singulars ( de joguina ) i uns narradors que expliquen contes i rondalles.
Aquest any es va fer en homenantge al poeta Joan Oliver ( Pere IV ). Pseudònim que va començar a utilitzar potser per estalviar-se problemes ja que la seva obra ironitzava i satiritzava la burgesia del moment ( classe social a la qual pertanyia ).
El dissabte passat es van llegir fragments d'aquest poeta, es van explicar contes populars i rondalles, que els avis en el seu moment explicaven a la vora del foc als néts.
Recuperar aquestes tradicions en un marc idíl.lic és com fer unes passes enrere en el temps.
I no hi va faltar ni coca ni cava ecològic.
Els més ganuts van aprofitar per a sopar. Un entrepà o la carmanyola i de refiló , també vaig descobrir, algun botiró d'aquells on s'hi amaga vi negre de la bota del racó...
Nens , avis, pares , joves... Una vetllada oberta a tothom, i a la fresca ( mai millor dit aquest any).
Orquestra Fireluche - La Cellera de Ter - La Selva
I uns fragments de- Corrandes d'exili - Del llibre - Saló de tardor 1947
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple,
també el feu la nostra pena
..............
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
dimarts, 22 d’abril del 2008
Bona diada de Sant Jordi
( Del jardí... ) Des de la falda tova a la cintura
puja la mà amb posat de llauradora.
trenca l'arcada del cos
i, blanament, s'hi colga.
I és quan voreta la sina gentil
_ oh casta novençana _
una de cinc fulles rosa d'abril
( De el bes als llavis, 1934)
dimecres, 16 de gener del 2008
Literatura i Gastronomia
" La cuina no és un element casual en la cultura d'un poble, sinó que n'és un element essencial"
" Sense menjar no es pot pensar "
Descartes
( Fideus amb sèpia i carxofes )
********************************
D'aquestes dues cites podem deduir que la cuina no es basa només en cuinar els aliments, saciar-nos i nutrir-nos.
Al voltant dels fogons hi ha escrita la història. I no només en forma de receptaris ( manuals pràctics ) sinó obres ( textos para -assagístics ) de gran valor literari.
Segons la wikipèdia, Gastronomia és l'estudi de la relació entre la cultura i els aliments. Per tant Gastronomia és cultura.
La Literatura Gastronòmica té en compte, alhora, la història de la llengua, de la cultura i de la cuina.
Hi ha documentats tractats mèdics i dietètics que provenen de l'àrab ( o hebraics ) com Speculum al foder ( s.XIV), obres d'Arnau de Vilanova ( XIII-XIV), Com usar de beure e menjar, de Francesc d'Eiximenis.
La llengua catalana és la primera d'Europa en publicar textos històrics literaris gastronòmics: El llibre de Sant Soví i El llibre del coch ( cuiner ) del Mestre Robert ( el Ferràn Adrià del s. XV ).
Des dels filòsofs grecs fins avui hi ha literatura al voltant de la taula i grans moments per a filosofar. Recordeu la sobretaula ?
Tant " El Tirant lo Blanc " com " El Quixot" i el " Quadern gris " ( l'obra mestra de Josep Pla ) dónen molta importància al menjar. En cada novel.la se'ns descriu la societat i els canvis d'una època. Els convits, les festes, la tertúlia, els tractats i pactes que es feien... Hi trobem també les normes de cortesia, com a expressió de l'amistat, de l'amor i del poder.
També hi ha un lloc per la poesia gastronòmica ( al.lusions a determinats plats, o metàfores relacionades amb el vi ). Jofre de Foixà (1298)- trobador català, que feia servir l'occità per escriure poesia. En l'Edat mitjana, Jaume Roig - El llibre de les dones. La Reinaxença, Jacint Verdaguer - Canigó 1886, El Noucentisme - Josep Carner - Fruits saborosos, El Modernisme - Santiago Rosinyol i els més propers: Joan Salvador-Papasseit - L'irradiador del port i les gavines (1921), Josep Palou i Fabre - Poemes de l'alquimista (1952) on escriu "La mort és dolça com el suc de l'ostra"... Gabriel Ferrater - Les dones i els dies.
Vicent Andrés Estallés - Llibre de les meravelles i Miquel Martí i Pol - Bon Profit. Josep Pla - El que hem menjat. I l'aportació de Vázquez Montalbán - L'art de menjar a Catalunya 1977 ( en català).
Tot i la projecció internacional d'excel.lents cuiners catalans crec que no podem deixar perdre la nostra "vella" cuina tradicional. Arcaica ( ve dels grecs - L'all-i-oli) i construida ( el sofregit com a base ).
He tingut el plaer de gaudir d'unes xerrades sobre Literatura i Gastronomia amb el gastònom Jaume Fàbrega, escriptor,crític d'Art, historiador i professor de la UAB de gastronomia. Recenment ha estat guardonat pel seu llibre " Catalunya per sucar-hi pa ", com el millor llibre de Gastronomia del món.
" La cuina del peix " un altre llibre seu . Serà l'únic , en català, exposat a Pekin durant els Jocs Olímpics.
Aqueste jornades m'han despertat ( encara més? ) la meva passió per tot allò que envolta la cuina. Secrets que sovint no coneixem però que ens desvetllen els sentits.
Per anar fent boca: El convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de L'edat Mitjana a Ferran Adrià, Pagès Editors, Lleida, 2007 ( Jaume Fàbrega )
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Temps de verema
Com cada any la cita va ser el tercer diumenge de setembre.
Llançà
LlançàEl dia es va despertar quiet. Sense olor de tramuntana. El sol, rogenc, no tan viu com a l'estiu però calent. Sense xafogor. Un dia clar de setembre.
Les vinyes encarades al mar ; El raïm , madur.
Vam començar la recollida d'hora perquè després el dia crema.
Les fulles dels ceps amb els seus colors verds , grocs i amarronats. El raïm a punt. Ensucrat. Algunes panses es desfeien a la boca.
Ens va tocar una vinya prop de la platja de Garbet, una platja de pedres llises i d'aigua clara.
Vam sortir de Llançà i vam fer via cap a la platja de Gifreu i ens vam endinsar a Garbet, fins a la vinya.
Una colla de gent del camp i gent de la mar. Pagesos i pescadors. Gent de la terra.
Veïns, amics, parents i coneguts.
Vam feinejar fins que els ceps van quedar despullats.
La vinya
Els tractors plens de colors. La suor a la cara i al cos.
Vam fer una parada a la platja i l'aigua ens va atemperar el cos. Com un refrigeri per dins i per fora.
Les mestresses ens esperaven amb el dinar a la taula. Vam compartir els sabors del camp i de la mar. El vi de l'any passat, rosat, amb aquella brillantor del robí. Una estona de gresca al voltant de la taula. Cansanci.
Una migdiada sota una olivera. El cos cruixit. El sol minvant...
Són les darreries de l'estiu...
El raïm , camí de la premsa. Una altra anyada...
El fruit de la terra convertit en l'elixir de la taula.
El raïm : Les perles de la mediterrània
" S'han trobat restes arqueològiques d'eines relacionades amb el fruit de la vinya de fa 8.000 anys a Armènia i Geòrgia. I possiblement és d'aquesta zona, del Caucas, d'on és originària la vinya silvestre. La droga oficial de la civilització mediterrània, que tingués déus dedicats i que fos present a totes les festes - com a mínim fins a l'arribada de l'Islam - va facilitar l'expansió dels ceps pels marges del Mare Nostrum fins a aconseguir fer pujar la vinya al restringit pòdium alimentari de la zona, juntament amb el blat i l'olivera per formar l'encara avui famosa triologia mediterrània "
Text tret de la revista : Descobrir cuina
**************
Post dedicat a la meva amiga " nosola" per convidar-me a passar un dia " diferent" i a la seva mare , que és una excel.lent cuinera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)