ANIVERSARI

Em vaig quedar darrere la vidriera  de la terrassa contemplant com les gotes de la pluja queien a poc a poc de la barana del balcó. Tot era un mar d'aigua. Del cel baixava una cortina transparent, els núvols es barrejaven amb el gris del cel. Només un sol color difuminava el capvespre.

El silenci també tenia una mateixa tonalitat. Una tonalitat a mig camí entre el son i la vigília. Espiava la tela verge que tenia al davant. Silenci. Cap estímul.La respiració pausada.  El cos amotllant-se al silló. Sense esperar res. Més silenci. Gairebé el gris ho enfosquia tot. Però en només un instant la intermitència del far va dibuixar els contorns de la nit...

Uns dies de pausa per omplir-me de nou.

Llegint més que escrivint

Sense deixar de respirar...

6 anys de blog amb les seves primaveres, estius , tardors i hiverns...amb vosaltres, amb els meus...
Compartint moments.

Gràcies a tothom per ensenyar-me tantes coses.

Ho voleu celebrar amb mi?????

Llegint l'Illa dels cinc fars de Ferran Ramón Cortés.

"La vida es viu amb el cor no amb el cap"

"Les coses que tan sols entenem, les oblidem. Les coses que, a més d'entendre ,les sentim, les recordem per sempre"

Vaig anar a la presentació  de Cabaret Desire de l'Erika Lust... Us en deixo un tast...
A vegades la nit et convida i no pots dir que no... 

Patis

Patis interiors
dins el cor de les cases,
respiren vida

Una passejada per Navata, un encontre inesperat, una vetllada que s'allarga amb la nit càlida compartint una amanida de paraules.
Un plaer Fra Miquel

Una escapada a Lleida

Lleida és la ciutat de pas. La veus i costa aturar-t'hi. Lleida és a tocar. Des de Girona agafant l'eix és una tirada de cotxe i més ara que està en obres. No s'acaba mai la carretera.

Quan passes Manresa i t'endinses a la plana ja endevines que el terreny és de secà i que a l'estiu en deu caure una que t'obliga a buscar ombra i refrigeri. Però a la primavera el temps ajuda a que els contrastos siguin més vius.

Quan hi arribes albires la Seu Vella,majestuosa i espectant. És el punt de partida duna passejada a través del temps.

la Seu Vella és la catedral que data del 1200 on hi conviuen l'arquitectura romana i gòtica. En les seves parets nues hi ha gravats els estralls  dels conflictes bèl.lics que durant dos segles van assatjar el turó. No en va va servir de caserna durant aquest llarg periòde i fins el segleXX. Al voltant d'aquesta Seu s'hi va construir el barri gòtic que ara romàn al subsòl i per això Lleida no té casc antic.

El claustre de la catedral, amb unes dimensions insòlites, és considerat un dels més grans de l'Europa gòtica. És com el balcó de la ciutat i a través dels seus arcs es divisa un cel blau o gris que a voltes sembla encarat a un  mar inexistent.

La riquesa en capitells, cornises i portalades ens dóna una idea de com van treballar els artesans per a cisellar aquests ornaments.

A l'esquerra de la Seu hi ha el Castell del Rei, a la roca Subirana, el punt més alt de la ciutat, totalment reformat. Està cimentat sobre l'antiga alcassaba musulmana i durant el reinat de la Corona d'Aragó era el centre polític de la ciutat. Només es conserva l'antiga sala noble del castell amb una terrassa des de la qual, si el dia és clar, es veuen els pics més alts del Pirineu, el Montsec, el Montsant i la serra de Prades, els pobles del Segrià, la planúria amb les seves carreteres i el tren, les hortes, la ciutat vella i la nova, les muralles del turó i els teulats de la Seu.

24 hores passen volant i donen per anar amunt i avall, fer un vermut, degustar uns cargols a la llauna, fer fotografies i embastar més d'una conversa. Passejar per l'eix comercial i escoltar la història a través de les pedres.

 

És clar que no tothom gaudeix del mateix privilegi.Tenir una amfitriona "tot terreny" i això és d'agrair.

Gràcies per compartir amb nosaltres el teu temps, Kweilan.

Apadrinant paraules

Vaig començar a trenc d'alba, amb una llum incipient de primavera com un sol tímid que es torna desvergonyit a mesura que creix.

la LLUM es reflexteix en la mirada, en la pell, en els cabells, en la paraula, en el caminar...

La LLUM es desprèn dels llavis i de la punta dels dits.

La LLUM contagia, engresca i cura.

L'escalfor és gairebé imperceptible. S'escola a través dels porus de la pell i t'amara d'una energia invisible.

T'acompanya , et bressola d'infant, t'emborratxa de jove i t'assossega més endavant.

" Sempre hi ha a dins nostre una LLUM que no s'apaga mai, encara que no la veiem " ( frase manllevada de l'Aquari )

aPARAULA'm :9 de maig de 2012