Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dedicatòries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dedicatòries. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de febrer del 2009

Costumbres

El Paseante - imatge robada -

Nos acostumbraste a tus paseos nocturnos por nuestros blogs en donde descubrías aquel matiz que ninguna crema correctora puede disimular.


Nos acostumbramos a tus pasos elegantes y silenciosos por el Turó Parc que de noche se mezclaban con los sueños de la luna. Quizás nos hiciste creer que era tu amante...


Me acostumbré a leer los comentarios a primera hora de la mañana después de tomarme el segundo café. Despejada, de la manera que me gusta leer, sin que los párpados me pesen.


Nos acostumbraste a tus trajes sobrios adornados con bellos adjetivos que daban esbeltez a tus escritos.


Nos acostumbramos a imaginarte dibujando paisajes traslúcidos y humeantes junto a una vieja lamparita niquelada.


Me acostumbré a sentir celos de una de esas damas con las que compartías charla, con una copa en la mano hasta la madrugada.


Cuando se apaga un blog luce una velita menos en el ciberuniverso y no nos gusta prescindir de un vecino galante i amable.
Será que, sobretodo a las mujeres ( hablo por mi), nos encandila escuchar a un trobador debajo de nuestro balcón... noctámbulo.
Esta vez , mientras te leía, un aguacero se escurría por mi ventana y tus pasos se perdían en la niebla.
Te he adivinado cabizbajo, de espaldas a blogville y con las manos en los bolsillos.
Sin querer he descubierto las caras del vecindario estampadas en el cristal de las ventanas y de lejos me ha parecido leer un mensaje en el vaho : Hasta pronto , Paseante!
Imatge de google

diumenge, 16 de novembre del 2008

La dama del Fado


Filla de mare moçambiquesa i pare portuguès, Mariza va néixer a Moçambic i als 5 anys ja cantava fados a la taverna que el seu pare tenia a Lisboa.
Va créixer al barri de la Mouraria d'on es diu que és el bressol del fado.
Una dona elegant amb un cos fràgil i una veu potent.
Actualment està de gira per Europa després de 7 anys voltant per tot el món. El resultat és el seu últim disc " Terra ", en el qual acosta el seu fado al jazz, la música cubana, al flamenc, etc.
Ret un homenatge a totes les cultures que ha anat coneixent durant aquests 7 anys.
Diu : " En comptes de la comoditat , aquí es viatja en braços del desafiamanet".
Li agrada la poesia portuguesa d'on extreu els poemes que nodreixen les seves cançons. Algunes també són autobiogràfiques.
Quan les canta, Mariza diu : " Tinc els peus a terra ( allà on actua ) i el cor a Portugal per transmetre , amb la música, tot allò que se sent al cor i a la pell. Allò que va més enllà de les fronteres i dels idiomes ".




Mariza - Loucura

Com també sovint el blog - Connexions (From Tarragona )- d'en Tondo Rotondo traspassa fronteres i enalteix a les persones que va descobrint. Passejar per el seu blog és un viatge constant.
Per ell doncs aquesta modesta dedicatòria confiant que , enmig del tràfec diari ,trobi el moment per a escoltar-lo.
Com sempre dius, Tondo : " És la sal de la vida " ...
Que no ens falti mai!


Fado ve del llatí " Fatum" que vol dir Destí.... El portem escrit. És atzarós?
Per reflexionar-hi una estona ...