Diferents estudis han arribar a una mateixa conclusió: la migdiada hauria de ser d'obligat compliment per prescripció facultativa. És saludable, relaxant, reparadora i estimulant. Barata...
Els experts en salut recomanen fer-la immediatament després de dinar i no superar els 20- 30 minuts. Res de posar-se al llit però sí semi-incorporats.
Hi ha persones que tenen aquest hàbit i jo hi afegiria i "necessitat" de fer-la . Si no , no són persones la resta del dia.
Hi ha qui no en té tanta necessitat o potser no s'hi ha dedicat, per falta de temps o de predisposició. El que sí que cal és pràctica.
Segons la Dra. Sáinz , presidenta de la "Fundación Educación para la Salud", la situació ideal seria "una jornada intensiva i la migdiada a casa, per prescripció facultativa". No entrarem a debatre aquest tema...
Però sí que potser l'estiu és una època ideal per practicar-la i així comprovar-ne els seus beneficis.
El cas és que aquest estiu m'ho he proposat i després de dinar m'he esmunyit en una butaca ergonòmica i un puf als peus i amb predisposició he fet aquests minuts de relax celestials que he allargassat per prescripció pròpia...
He enfosquit el menjador i una mica llunyà he plantat el ventilador que brunzia l'aire amb petites onades - un vaivé lent i narcotitzant.
A fora, el carrer semblava batallar amb un foc empalagós i persistent un dia rere l'altre.
Si no tens cap obligació, amb aquesta xafogor, sortir és una tortura...
Espero amb delit que decanti l'estiu, que el sol tinti les parets d'un color més pàlid i poder agafar la motxilla i les trekkings i comprovar que no he baixat el ritme d'abans de l'estiu, després d'exercitar aquesta proesa postpandial.
Ahir faig fer la primera "excursió nocturna" de la temporada. 2 hores a un ritme que crec que no va superar el meu récord ( 1 km cada 10 minuts ).
Ja sol passar en la pre-temporada...
