Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 24 de febrer del 2010

La Nit estelada

La nit estelada Vincent Van Gogh 1889




Des de feia uns mesos anava sovint a la mateixa cafeteria nova que havien obert al barri.

Hi anava perquè feien uns xurros cruixents i l'hi servien un te de canyella en una tetera gran, de vidre, aromàtic i d'un color d'or vell.El sucre, de canya i la tassa també de vidre amb una nansa de metall, d'aquell que quan l'agafes no et crema les mans. S'hi sentia a gust.

Una cambrera atrafagada preparava els caputxins darrere la barra, els suissos i tota l'amalgama de tes i cafès. Curts, llargs, amb llet condensada, amb espuma...del Brasil.

Des que hi anava es va adonar que , assegut a la barra i practicament al mateix seient, hi havia un jove que prenia cada dia un tallat. S'hi passava estona aquell xicot, a la barra. Abstret. Mirant...

Sí, va deduir que es mirava a la cambrera. Una noia morena, de faccions rasgades, espigada de cos i amb una cintura d'un parell de pams...

I ella va pensar que be valia la pena perdre una estona cada dia per a contemplar-la. No se la miraria a ella que la seva cintura ja en feia més de quatre, de pams...

El xicot en qüestió tampoc estava de mal veure. Un jove de poc més de 35, fortot i amb una mata de cabells atepeïda i rinxolada. Ulls clars i una vestimenta acurada. Feia olor. Ella n'era una experta en flaires. I la seva l'hi arribava barrejant-se amb l'aroma de canella. Era una agradable combinació.

Algun dia escriuré una història, va pensar. Només observant ja tens el fil d'un argument i ella es considerava una bona observadora de la vida quotidiana.

Aquest noi deu estar boig per la cambrera. No hi ha dubte, pensava entre glop i glop de te.

Un dia quan va arribar a la cafeteria no va trobar lloc a cap taula.

Decidida va anar al primer tamboret buit de la barra. Va demanar el seu te habitual i d'una llambregada es va trobar asseguda al seu costat. L'olor inconfundible i els ulls clavats als seus. Va somriure-li tota enrojolada ( ves que no endevini el que penso...).

Va copsar uns ulls blau verds semblants als colors del quadre que hi havia a la paret del davant, flanquejat per tota mena de licors. Un Van Gogh va deduir a l'instant.

De seguida va entendre que esmerçar una estona cada dia per a contemplar-lo era el que de veritat valia la pena.

Deu estar boig per el quadre, va pensar.

Hauré de canviar l'argument...

Trobareu més propostes al blog de Relats Conjunts

diumenge, 21 de febrer del 2010

L'Everest dels nedadors

Al programa Thalassa de TV3 el divendres passat van passar aquest reportatge que be mereix una ullada i un aplaudiment.
En Miquel Suñer és el cinquè nedador en la història que ha aconseguit fer la travessa des de Menorca fins a Mallorca nedant sense parar. L'olotina Montserrat Tresseres ho va aconseguir fa 41 anys i només 3 britànics més ho han aconseguit.
En Miquel ara es prepara per aquest estiu per travessar el Canal de la Mànega des de Dover (Anglaterra) fins a la costa francesa.
Els 39 km que separen Menorca de Mallorca són els mateixos del Canal de la Mànega i ho va fer aquest juliol passat en 12 hores i 19 minuts.
Des d'aquí la meva Felicitació i tots els ànims per aquest nou repte.
( Comparteixo amb en Miquel les classes de ioga i la natació al mateix club )
Considero que és una persona amb el cap molt ben moblat .
"La disciplina és la part més important de l'èxit" Truman Capote(1924-1984)



dijous, 18 de febrer del 2010

Porta

Imatge Hayley

Tapiada.


Només un girasol

respira.

dimarts, 16 de febrer del 2010

1er Concurs de fotografia

Els guanyadors!!! i una ressenya dels autors al blog Té la Mà Maria.

Gaudiu-les!


Us deixo una de les guanyadores
3r Premi Fauna i Flora ( Eli Hayleys)
Moltes felicitats als participants, als guanyadors i als companys del jurat ( Déjà, Roberthinos i Té la Mà Maria)

diumenge, 14 de febrer del 2010

Esperant...


Mentre esperem els resultats del CONCURS DE FOTOGRAFIA per què no freguem el terra amb aigua neta i provem una dutxa amb cafeïna?

I una mica de música?

Mentre esperem...




dijous, 11 de febrer del 2010

Aquests increïbles fills

Necessitava dir-m'ho. Però avui no. Demà. Un altre dia. A mitjanit. Sí a mitjanit la ment ja no pot esperar un altre demà.

El moment propici pel descans i també per les paraules. La conversa ample. Els ulls esbatanats. Quina recansa endevinar què és allò que et volen dir i que costa tant fer-ho senzill . Planer. La complicitat de l'amor incondicional. L'acompanyament imperceptible. De nit les converses es suavitzen. Res és més important que el moment. La sinceritat, les emocions... El cansanci no pot vèncer petits gestos d'amor. Avui no. Ni demà. Ni demà passat.

Viatges interiors i de llarga durada i viatges amb avió. Per créixer. Són necessaris? Per algunes persones sí.

No pots pensar en els contratemps imaginaris. No. Quanta raó. Jo que sóc la primera en somiar coses belles. Quasi sempre.Coses positives. Quasi sempre. I sí, els projectes són somnis que es poden fer realitat. A mi que m'agraden els reptes i aconseguir-los, ara he d'acompanyar els somnis de qui estimo...

I l'endemà el dia s'aixeca apagat, després somriu. Passejada pel parc. Feia temps que no passejàvem juntes. Per què ?

Costa trobar camins paral.lels. Molt. Ser sense deixar de ser. Voler sense deixar d'estimar. Acompanyar en la distància. Parlar. Comunicar-se. Dir. Sentir. Caminar al seu costat i deixar que a poc a poc vagi volant sola.

Després cau la tarda. Freda. I l'aroma d'un te de canyella recomforta l'ànima. El dia pesa perquè és ple d'emocions. Somriures. Enteses. Contratemps. Feina. El fregadís d'unes mans , només un instant.

Òpera en diferit a la nit (la història d'amor impossible entre Romeu i Julieta ). Sí. Des de la freda ciutat de Salzburg. Una copa de cava i un xuxo . Cares desconegudes. És tard. Una altra nit atepeïda de somnis i realitats quotidianes. De pells que respiren sota la vànova. Tard però no massa tard encara per parlar d' exàmens, notes, selectivitat, viatges, amics, currículums , feina...

No necessito cap pastilla per agafar el son. Us ho ben juro...

divendres, 5 de febrer del 2010

De dia

Lluna matinera 8,30 matí (5-02-10)

Et faig recolzat a la barana del balcó, arran de mar , amb una suau marinada amarant-te la pell com una carícia a l'albada, com un bes a frec dels llavis, amb l'olor de sorra mullada i amb la salabror que deixa un bany.

Et faig llegint , quan el dia s'acaba i les paraules reposen alineades i endreçades en el llibre que fullegen els teus dits, amb parsimònia, amb calma. Quan el cel esquitxa pinzellades i el cos s'amansa i descansa...

Et faig desdibuixant-te dins l'única aquarel.la de la portada d'un viatge que va més enllà dels somnis, sobretot d'aquells que tenim quan estem desperts...

M'embolcallo amb els llençols mentre la llum s'apaga i et veig agafar un jersei per cobrir-te les espatlles, fullejant les darreres frases d'un somni que voldríem que fos real.

Et somio doncs, fins a la propera albada a la barana del teu balcó i de cara al mar.

I és que un dia jo hi estava recolzada...
******
La lluna avui
es va fent petita,
demà al matí s'amagarà
i jo me n'aniré amb ella.
Quan despertis...
el soroll de les onades et parlarà de mi.

dimecres, 3 de febrer del 2010

Cuina lleugera

Bacallà amb patates i porros

Ofegueu uns porros amb oli d'oliva, afegiu-hi patates tallades fines i un dit d'aigua. Un parell de bulls i posar el bacallà desasalat al damunt. Coure-ho 5 minuts.
( serveix qualsevol peix blanc )
Una recepta suau,nutritiva , gustosa i fàcil de fer.

Que us vagi de gust!

dilluns, 1 de febrer del 2010

Una sortida digna


Hi ha mil fulles en el passadís que m'emparen,

ombrejant el camí.

Teulats i finestres m'espien...

Deixo enrere la calma i enceto un nou dia.

Del record en faré un quadre. Esboços i pinzellades.

Serà , al cap i a la fi,

un sortida digna.

Una proposta literària de Tens un racó dalt del món