Clar de LLuna

Enmig de les paraules s'escola el so de les notes amb la placidesa de les tardes de diumenge. Llegeixo i em deixo endur per la màgia d'uns dits que llisquen amb una suavitat embriagadora.
A fora el cel s'ha tenyit de gris. Fosqueja i no hi ha Clar de lluna ni estels . El dia ens ha regalat una carícia d'estiu. Els firaires i la Devesa somriuen amb els colors i la música. No fa fred per menjar castanyes però per Fires se n'han de menjar. Les primeres . Mentre t'embruts els dits pelant-les olores el fred que més enllà dels Pirineus ens saluda amb un barret blanc.

Comiat de colors

capvespre ( imatge llddona)

M'esperen ...

I quant d'enyor i ganes quan esperem!

A recés del llimoner el diumenge vaig acomiadar l'últim sol de l'estiuet de Sant Martí. La mini-primavera a la tardor. Es va anar fonent a poc a poc darrere la carena del Far. La tramuntanada del matí no va deixar cap rastre de núvols i el cos es va revifar amb l'escalfor del migdia.

Al petit hortet de la mare hi ha quatre bledes, els últims carbassons i quatre mongeteres tardanes. Les cols , els bròquils, l'escarola i l'enciam ja despunten.

A l'hivern l'hort queda erm. Trist.

La menta, la ruda, la farigola i la planta de maria lluïsa perfumen l'entorn.

Estirada a la "gandula" no vaig aclucar els ulls. Volia respirar els colors de la tarda que també poc a poc s'anaven fonent. A les 5 en punt tot era gris.

La mare espera la pluja anunciada per estalviar-se de regar. Les últimes tomates de penjar descansen al garatge. Un altre cicle . Comença una altra estació...

Ens esperen les torrades i les converses a la vora del foc amb un deix de tristesa per l'absència del pare que feia un foc com ningú. Viu. Ens quedàvem hipnotitzats . Embolicats amb l'escalfor de les brases miràvem absorts com els troncs es consumien. De tant en tant revivíem aqulles nits en què ens aplegàvem a la cuina tot escoltant la ràdio que durant la meva infància va ser la primera finestra oberta al món.

Enyoro aquells capvespres en què els dies eren llargs, sense obligacions, amb tot el temps per davant per jugar, llegir, descobrir, estimar...

M'agrada que m'esperin...

M'agrada esperar...

A peu per el Samontano i la Serra de Guara

Caminar era la fita en aquest impàs que va del bullici estival al frenesí de les festes de Nadal. Les dues raons principals eren esgotar els dies d'excés de jornada i arribar en plena forma als festius que hauré de treballar el mes de desembre. Ras i curt la tardor ofereix la possibilitat de desaparèixer uns dies amb la calidesa dels colors que es reflecteixen a la natura.

Hi ha contrades que tot i estar a pocs quilòmetres de casa desconeixia i Osca n'és un.

Endinsar-se en els immensos paratges i descobrir pas a pas racons solitaris, molins prop de rius i milenàries oliveres pentinades per el vent t'apropa una mica més a una realitat on cadascú depèn d'ell mateix. Homes i dones que feinegen de sol a sol un dia rere l'altre amb les mans i el cos deformats després de tantes jornades interminables d'esforç físic no comparables amb les sessions d'espinning dels gimnassos els quals ens bombardegen amb programes de salut.

Decobrir masies aïllades on fan una mel amb els sabors de les plantes autòctones ( farigola , romaní) o bodegues on pots degustar el vi de la zona fet amb el mètode tradicional des de fa 4 -5 generacions , compartint vinyes amb les grans manufactures de Denominació d'Orígen.

Estar més hores a l'aire lliure et torna els colors a la cara i la lluïsor als ulls. La pell respira i el vent s'endú les presses. Passar el dia observant l'horitzó mentre els colors de la tarda avancen i la calma s'instal.la al cos és un dels plaers del senderisme.

Acostumats al xivarri t'adones que el silenci també té el seu so. Les teves passes i el panteix de la respiració es confonen amb els sons de les aus planant sobre el teu cap. Els boltors i els aguilots escudrinyen els foranis.

Davant teu res més que cel, aire i verd.

A la motxilla un llibre i algun entreteniment calòric per quan trobes aquell recés que t'espera.
A prop els ametllers ja han madurat i els ceps i les figueres ja s'han despullat. El vi premsat ja ha fermentat i reposa en botes de roura.

A la zona del Samontano l'arquitectura compté una barreja de romànic, gòtic i barroc. Moltes esglésies resten tancades i en perill de derruir-se. Algunes les restaruren, com els pobles petits en els quals el jovent no s'hi queda.

El boom turístic a la Serra de Guara té uns 15 anys . Els esports d'aventura en els canyons del riu Vera i el Cimca han portat vida a alguns pobles que sobrevivien amb l'agricultura i el bestiar. Han reconvertit galliners i corrals en apartaments i masies de Turisme rural.

La gastronomia encara conserva el gust d'allò ben fet i ben cuinat. Matèries primeres sense gaires ornaments: el pa, l'oli, el formatge, el xai, el vi i les verdures tenen el privilegi de no haver de viatjar per arribar a taula. I es nota en el gust. Ho nota el paladar.

Una pasejada que bé val la pena!

Radiquero - Aske - Colungo - Alquézar - Salas Altas - Salas Bajas - Huerta de Vero - Emocions - Sensacions

El fumador

EL FUMADOR Juan Gris 1913

No s'ho hagués imaginat mai. I això que el metge el va advertir. Fumar no és bo per a la salut.Té els seus efectes secundaris i bla, bla ,bla... Cada any en la revisió anual, el mateix discurs...

Ell però, era un fumador que disfrutava fumant i res del que li deien el feia canviar d'opinió.

Un dia es va llevar i li va costar articular els primers moviments del dia. Les passes no les coordinava bé i els braços i les mans semblaven que anessin pengim, penjam...

De fet del que es va adonar va ser que els peus els tenia on abans hi tenia les mans i les mans eren l'últim apèndix de les cames...

La vista també era guerxa i quan es va emmirallar va veure que res estava al seu lloc. Un ull al forat de l'orella i per nas un altre ull, el clatell estava al front i el front estava al coll i així amb totes les parts del cos. Un desgavell, vaja...

Efectes secundaris? Però si jo no prenc cap medicació va exclamar després de la primera calada del matí. Perquè això sí que no havia canviat. El primer que feia al posar els peus al terra... bé avui les mans, era fumar-se una cigarreta. La boca sí que estava al seu lloc.

_ És l'únic òrgan que no s'ha desballastat , va pensar.

El fum que es va empassar el va notar amb un regust estrany.

- A veure si en lloc d'anar als pulmons se'n va a l'estómac amb tot aquest enrenou...

I de seguida li van venir ganes d'anar al lavabo.... Els orins eren d'un color fosc, quitranós i llefiscossos...Es va atemorir. Ell ja no era ell. I el seu cos anava per lliure per dins i per fora. Les paraules li sortien a l'inrevés. Els paràgrafs els començava per el punt i final i reculava fins a l'inici... i els temps verbals, un horror!

De cop va recordar que avui o ahir o demà... vés a saber tenia hora amb el seu psicoterapeuta...

_ Déu meu! Com me'n sortiré si allà on hi tenia el cor hi tinc el cervell i el cor el tinc encastat al cap?

Una altra proposta dels Relats Conjunts

Negra

Ja fa 8 dies...
El diumenge passat em vaig llevar amb el cap una mica espès...
Vaig fer el cafè mentre llegia blogs, amb ganes de no perdre'm cap punt ni coma, ni cap glop...

Tenia el pensament en un altre lloc perquè la nit anterior vaig esperar amb entussiasme aquella peça ballable que vam demanar al DJ...
Ballar-la mentre mantens una conversa que tampoc vols deixar aparcada...
Adonar-te de cop que en comptes de beure l'aigua que havies demanat olores un destil.lat de poma...i penses que els xupitos són massa petits per a durar tanta estona. I et dius que deu ser el gel que s'ha fos...
No adonar-te fins que arribes a casa que portes aquelles sabates que t'empresonen els peus, els dits i l'ànima ( del mal que et fan...) però que et queden tant bé...
No, no tinc l'ànima negra, però sí que portava la camisa negra ... d'encaix, aquella que feia temps que no em posava i que el dissabte em va acompanyar fins la matinada...

De tant en tant el cos m'ho demana...

Us agrada ballar?

Bon cap de setmana!!