Repte poètic visual 238.Solitud

No és el temps que marca la distància,

és el cos distant que marca el temps.

I l'enyor, com un balanceig ens guia

cap a l'infinit.

Quan ens emmirallem  en la poesia  
parlem amb el llenguatge dels sentiments.

Dibuix de la Carme

Aquí

...
La vida a la terra surt bastant barata.
Pels somnis, per exemple, no es paga ni un cèntim.
Per les il.lusions, només quan es perden.
Per tenir un cos, es paga amb el cos.

Y si això és poc,
gires sense bitllet en un carrussel de planetes
i al costat d'aquest, de gorra, en un remolí de galàxies,
en uns temps tan vertiginosos
en què res aquí a la Terra arriba a moure's.

Perquè mira bé:
la taula està on estava,
sobre la taula una carta, tal com estava,
a través de la finestra només un buf d'aire,
i en les parets cap terrorífica esquerda
a través de la qual el vent se t'emporta a cap lloc.
...
( Del seu poemari AQUÍ)

Descansa en pau Wistawwa Szymborska (1923- 01.02.12)

Sopar

Imatge Barbollaire


Mirades

darrere una copa de vi.

Interrogants

que només la nit desvetlla.

Somriures

sortejant la penombra.

Secrets

que Febrer s'emporta.

Abraçades

entre nicks i TU

*****
VI
Frega, lent, amb el dit , la copa on reposa.
L'emoció encesa del matí. Aquesta sang,
que és el tros dels avis i l'esplendor verda de les vinyes
t'ajudarà a saber com va ser la sang dels déus.
Beu, doncs, el dolor en silenci, com una passió que
és buida.
Mira el temps a contrallum. Fixa't com dilata
la vida dels teus morts i te'ls acosta
amb una ombra de plaer als llavis perquè els beguis,
glop a glop, en un pur èxtasi de llum pura.
Francesc Parcerisas

Nit de poetes i veus celestials

Divendres la pluja no va aturar La Nit de Poetes perquè res no fa silenciar la paraula. Enmig dels trons i llampecs, l'endemà dels premis Prudenci i Bertrana , els poetes d'avui i de sempre van recitar allò que tan bé saben dir amb frases curtes. Versos en català i en portuguès. Pessoa. Un homenatge teatralitzat a Carles Fages de Climent .Les joves poetes guanyadores del XXX Jocs Florals i literaris de Girona i menció com no a les noves tecnologies.
S'em van obrir els ulls amb una mena de complicitat amb el poeta i he manllevat el vers per vosaltres...

Google Street

Els records ja no són el que eren
perquè ja no cal evocar
a les nits d'hivern sense lluna
els antics escenaris on
vàrem iniciar el cor,
o aquells espais agredolços
on un dia vam ser feliços
sense haver-ho sospitat mai.
En aquests temps d'ulls electrònics,
on ja la memòria salpa
des de nous ports USB
navego clandestinament
pels carrers que la consciència
com mossos anti-avalots
havia acordonat.
Xavier Díez (Barcelona, 1965)

****
I al Palau Sant Jordi la nit següent el cel va donar una treva per omplir-se d'una música celestial amb 13.000 estels...

No puc deixar de taral.lejar-les

40 anys de Supertramp

Amb mans com d'orb...

Amb mans com d'orb et vaig temptar el cos

precipitat per un fosc desig brusc.

Vaig avançar pel teu cos com per un

incendi espès, entre un fum, unes flames,

obrint-me pas, decidit i penós.

Tinc un record vermell a les pupil.les

- la vermellor d'unes flames o sang -,

com el record d'una boca de forn

on hagués vist tota la llenya encesa.

Ulls socarrats, incendiats, de veure't.

Vicens Andrés Estellés

Mare

Ahir en vas fer 87 i et continues sorprenent de la vida. Tens els ullets plens d'il.lusió i ganes de feinejar. Només de tant en tant sembla que "viure" et cansa. Les cames ja no les tens amb la lleugeresa de sempre. Pujar amunt els marges i els caminois del bosc et costa. " Si em perdo - sempre ens dius - em trobareu al bosc". Allà t'hi sents a casa teva, no en va vas néixer en una masia sota El Far i coneixes pam a pam les feixes i els torrents. L'has pentinat buscant bolets , figues , prunes, cireres ,pomes i peres. Els arbres han quedat mig perduts i els amos han abandonat les masies que tenies per veïnes. Fins i tot la font de Les Fontiques s'ha assecat. Al torrent no hi baixa aigua però el teu cor somriu quan ho expliques.

Al poble la casa se't fa gran sense el pare... ho sé però ens tens i et tenim i hem de viure en present.

Ahir et vas mudar i vam anar a dinar,res de l'altre món com a tu t'agrada però no et vas posar el davantal ...i per a tu va ser fer festa i per nosaltres també.

I sí posarem finestres blanques d'alumini i pintarem la casa en un to més pujadet... tal com t'agrada. Aquesta primavera .

No descuidis l'hort mare.Estem massa ben acostumats a la flaire i al gust de les verdures. I per a tu és com anar al gimnàs... No pares mai quieta. Quanta sort que tens i tenim. Quanta sort mare de tenir-te.

Covava l'ou de la mort blanca.Poema de Maria Mercè Marçal. Canta Sílvia Cruz

Les tres paraules més estranyes

Quan pronuncio la paraula Futur

la primera síl.laba pertany ja al passat.

Quan pronuncio la paraula Silenci,

el trenco.

Quan pronuncio la paraula Res,

construeixo quelcom que no quep en cap no-existència.

Wislawa Szymborska, poetessa polonesa nascuda a Körnik el 1923. Premi Nobel de literatura 1996. Actualment viu a Cracòvia.

Körnik és un poblet a uns 20 km de Poznan. Té un carrer llarg i al final un castell molt ben conservat. Un llac envolta el poble i de cop és com si el temps s'aturés.

T'envaeix el silenci i discretament t'acostes a les finestres, a les botigues. La gent et mira i sap de sobres que ets turista. Fa una calor sofocant. Sota l'ombra d'uns desmais intentes escriure el que veus però prefereixes assaborir el moment i impregnar-te de les olors i dels colors. Quedar-te amb l'essència que en definitiva t'ajudarà ,quan ho vulguis, a descriure allò que vas veure.

Tancant els ulls és més fàcil percebre fins i tot l'aire càlid que arrossega les paraules pels carrers...

Més poemes de Wislawa

Memòria i poesia

Imatge llddona

Quan a mitja tarda el temps s'omple de poesia i la memòria se'm presenta de colors, silencio els per quès.He agafat el paraigües ja que el cel era ben gris. M'he calçat les botes i fins i tot m'he posat els guants. Més tard m'eren sobrers.

He fet el camí ,distreta, contemplant les façanes de les cases de l'Onyar. La catedral es dibuixava neta damunt els teulats vermellosos.

El claustre de la Mercè és un racó ple de vida. Música, poesia, exposicions, xerrades. Un racó dinàmic de la ciutat. Un recés.

Memòries és una exposició de pintura, fotografia i collages en la qual 5 artistes gironines hi representen la memòria des de perspectives diferents. La memòria que perdura, la que es perd, la que torna.

Construïm la nostra vida a través de flaixos, de records i de dubtes... Instants efímers de plaer ens poden retornar a un passat ben viu. Els colors d'alguns quadres mostren la memòria en moviment. Un fluir constant de vivències contrarestat pel color gris d'altres. la memòria desdibuixada.

Retalls de temps a través de la fotografia en un intent per a recompondre un trencaclosques inacabat.

La memòria a través de les olors, textures i del gust.

Un apropament al dolor per les pèrdues estimades i un pas més enllà ple d'esperança.

Torna sovint i pren-me, sensació estimada

torna i pren-me quan deixondeix la memòria

del cos i un desig antic revé a la sang;

quan els llavis i la pell recorden i les mans

senten com si encara t'estiguessin tocant.

Torna sovint i pren-me dins la nit,

quan els llavis i la pell recorden.

Torna - Kavafis

A la sortida de l'exposició un espectacle teatralitzat de Cernuda. " A pas de poetes", un cicle de poesia acompanyat de dansa. Un espai fosc, una lectura que commou. La dansa, la representació més poètica de l'expressió corporal. Un Cernuda trasbalsat per tota una vida de desenganys i opressió. El desig com a motor de la seva vida.

El silenci de la sala només es trenca amb els aplaudiments.

De tornada a casa, el taloneig pels carrers buits s'ha interromput per un breu msm de la M: Gràcies. ( Abans d'entrar li he enviat les vostres abraçades... Està dèbil encara per una conversa...).

El nus a l'estómac que tinc de fa uns dies s'afluixa a estones...

Roda Poètica 2009

El passat juny 15 blocaires "sense cap més feina" que pentinar el gat ens vam apuntar a una Roda poètica . Una proposta de la Carme dels blogs Personatges Itinerants i Col.lecció de moments. " Es tractava d'agafar sempre una idea, una paraula , un vers o un sentiment del poema anterior per a fer-ne un altre que el seguís".

La Carme ha posat fila a l'agulla i n'ha sortit un llibre. Ahir em va arribar per correu a casa.

Em fa il.lusió rellegir allò que vaig escriure i allò que van escriure els companys i companyes. Va ser un mes intens... escriure poesia sense saber-ne, almenys jo, i llegir-lo sobre paper fa més respecte perquè m'adono que hi ha qui té l'ànima de poeta i això me n'orgulleix. Estar al seu costat amb quatre paraules, a voltes malgirbades però sentides.

Gràcies Carme i Felicitats als participants.

El llibre està disponible a :http://www.lulu.com

Veig núvols foscos

i voldria avisar-te.

Tu no m'escoltes. Assumpta

Les paraules

no ho són tot

poden ser tot

o no ser res.

Jo

dic

no dic...

No hi ets... Anna

Finit serà.

Mentre, el gaudi amatent,

mira l'horitzó. Fanal Blau

Mirada

No sé què he vist al profund dels teus ulls

que ara camine esmaperdut,

com si hagués fregat el cel

amb la punta dels meus somnis. Josep Manel

Somriure

I et mormolaran a cau d'orella :

-qualsevol somriure esclatarà en colors -

i els espais descansaran

en les pells

com en una dansa que,

el vent,

interpreta el cos. Barbollaire

I també hi han participat:

l'Anton, la Carme,la Cèlia, en Cesc,en Joan Estruch, en Joan Guasch,la Laura, Noves Flors,la Roser -Zel i jo mateixa.

La portada preciosa, de l'amic Barbollaire, la contraportada dolça, de Fanal Blau i el color no em direu que no és de rabiosa actualitat. De moda vaja ...

Més enllà dels pollancres

Imatge del blog de la Mireia

Embriacs d'aquests temps sense pressa,


el desig deia mots que fregaven


la nuesa dels sexes.

Murmuraven els llavis


la frisança que dorm


dins els ulls.



Perdurava en els cossos


una pluja de llum


que ens untava la pell


a tocar de les vinyes.

Crema el blau


més enllà dels pollancres.



Blaus pollancres omplen l'aire de fulles,


l'ombra grisa del dia ja clos ressegueix unes


veus,


la silueta llunyana del mar es transforma en una


ona imprecisa,


jeu la pell sobre un cel que alenteix els colors


i allibera les formes del seu gest quotidià.



Ulls cansats ofereixen un somni


a unes mans que recorden

Carles Duarte
(A Maria Mercè Marçal)



Josep Tero - lladre d'amor (en homenatge a Joan Salvat Papasseit)

Bon cap de setmana!

Capvespre d'estiu

Imatge: llddona ( camí Cap de Creus )

" L'estiu, el sol, l'amor són fugissers. Perduren sols al fons de la memòria, reserva natural per no morir de fred "

( Quima Jaume )

*****

Capvespre

El crepuscle ha envaït

a poc a poc la badia

i l'ha omplert d'una

llum màgica, quasi diurna.

El mar s'ha condormit

i les barques es troben com

somortes després del tràngol del migdia.

Un vol de gavines juganeres

ens evoca el cant dels amants.

Els perfils de Pení i es Bufadors

són ombres xineses

que ens recorden l'embruix

dels misteris de la nit.

Hora de capvespre vora mar.

Hora de calma i repòs,

d'aixoplugar-nos dins nostre

i retrobar tot allò que hem perdut pel camí,

sota un sol xafogós de migdia.

( D'El temps passa a Cadaqués, 1986 )

Embruix

Carícies despullant el ritme compassat del silenci.

Els pits surant a la barana dels teus dits.

Una invitació escrita amb llapis d'ulls...

Una proposta de poesia d'en Jesús Mª Tibau

**********

Felicitats !!!!!!!!

Poesia a la pell

Imatge google

( Es tornen a portar... Desperten... Inspiren... Són un bon regal...)

*****

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar - sacrifici fervent -

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada - la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

( de La gesta dels estels,1923)

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Canvi de look

Respiro la pluja

igual com abraço la suavitat agosarada de les teves mans.

La carícia desplega de nou la flonjositat dels teus dits

mentre l'aigua balla incansable la seva dansa purificadora.

Un degoteig amable i persistent

m'atempera l'ànima.

I el cos juga

sota la cascada tèbia d'un dia de finals d'estiu.

Cau el taló, igual com cauen les primeres fulles

de la tardor, en un balanceig de

sanefes de sol.

Un vestit nou, en un cos nu, ple de llum...

Jordi Matas ( guitarrista). VIII Festival de Jazz de Girona octubre 2008

L'Anton del blog REBAIXES em regala aquest poema. I jo va i el penjo.Gràcies Anton

Llum i gotim

acaronant la carn

relliscant per la nuesa.

El teu vestit és aigua

que cau,

La llum irradiant

en ta bellesa.

I el poeta per excel.lència me'n regala un altre. Gràcies Barbollaire.

"I el torrent del teu cos

floreix,

juganer, fresc,

entre la llera del vestit.

Il·luminant el moment

amb la dolcesa de l'esguard.

La musica del somriure.

La sensualitat d'unes mans

que dibuixen el gest

del silenci més plaent."

Retalls d'estiu

( Imatge de google )
Una mica de poesia per apaivagar els mals moments i treure tota la tendresa de que som capaços...

*******

Retalls d'estiu

En descobrir

els teus ulls

xipollejant entre

perles d'aigua

Amb el desconcert

silenciós

per compartir l'instant

Mentre , omplo amb retalls

un full en blanc...

Tot dibuixant l'enyor

per no oblidar-te!

Si voleu respondre amb petits poemes....els penjaré al post...

( encara fem el Quadren de Vacances )

******

Els vostres poemes

Carme

Amb retalls de moments

omplirem una tarda.

Amb retalls d'una tarda

podrem omplir molts dies.

No sabrem mai, però

si els teus retalls són els mateixos que els meus.

Si ho fossin, els compartiríem.

Si no ho fossinens completaríem.

*****

Striper

Tot dibuixant l'enyor

per no oblidar-te!

ni deixar de sentir el goig del teu somriure,

ni la llum de la teva mirada,

ni la dolçor dels teus petons.

*****

iruNa

Paraules destil·lades al vent,

enyor de la teva essència perfumant el meu rostre.

Miro amb ulls clucs els retalls d'un estiu que ha fugit amb gotes humides.

Abraço el no res per sentir el teu escalf, buido el meu plor en la penombra de la nit.

Records, imatges, somnis i realitats confoses que juguen a cuit i amagar.

Despertars que il·luminen un camí emboirat,

fenals i entorxes que saluden a un cor esperançat.

*****

estrip

espera'm rera la tardor

xipollejant també entre les fulles,

i ompliremels fulls en blanc

tot esperant l'hivern.

*****

el paseante

No hay nadie en la metrópolis más que nosotros dos,

y la mujer que cobra tu libro,sobre Picasso, en el quiosco.

Es agosto,en el único lugar fresco de la ciudad: Estació de França.

El aroma del viaje

está en las maletas que te aguardan mansas junto a tus sandalias.

Surgen paisajes tibios de ellas, paisajes que has visto.

Que yo ignoro.

Paisajes que el tren alejará con su orgasmo interminable, en breve.

Te marchas, y todavía no te conozco.

*****

Cesc

Retalls del sol naixent,

de l'escalfor

del nostre cor.

*****

L'espia

Miro el mar, i l'aigua et reflexa.

El sol se'n va i el mar comença a brillar

com una joia.

Però allò més valuós que hi ha dins,

ets tu.

*****

Robertinhos

la mort ens ensenya que és important viure

i

disfrutar dels vius.

*****

AGUARELIX

Retalls de sol,

cossos flamejants,

que cremin,

estiuencs,

tota peresa de tardor...

malgrat el faig tan encès.

*****

khalina

Tot i que l'estiu va marxant,

la tardor arribant

i

els sentiments es van refredant

*****

JJ

Pone al copiarte mi espejo

un poco de oscuridad.

El cielo es azul celeste y

azul marino la mar.

*****

rebaixes

El retall de l'enuig

és cosa pasada.

El retall de l'enyor

és cosa ha venir.

No et facis enrere i

dona la pasa que

entre enuig i enyor

som els dos en mig.

Vermell

Imatge de Google

Mans que davallen

Pit golós



Llavis que s'apropen

Rubor i tacte de pell confós

Bes

No he gosat demanar-te cinc minuts per aturar el temps...

No he pogut aturar el temps per a dedicar-te cinc minuts...

Només em calien cinc minuts

per saber que el món es pot aturar

Només cinc...

I no he gosat ... besar-te.

*****

Sota el meu llavi el seu...

sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa

la seda dels seus rulls com el pecat més dolç

_ i l'espatlla nua

ben blanca

l'ombra corba

incitant

de l'esguard

encara un altre bes

un altre

un altre

_ quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

( De El poema de la rosa als llavis, 1923)

Joan Salvat-Papasseit

*****

Aquest és el post número 200... i sembla que era ahir que vaig començar...