Uns dies

Imatge de google

*****

Caminant

i

deixant

petjades ...

*****

Cavall

CAVALL Fernando Botero

- Estimada, ja el tinc...

Avui me l'han portat. La nova adquisició és a l'establa.

- Serveix-me un altre licor, d'aquest que prepara la dida a l'hivern i fermenta durant 6 mesos.

- Serveix-te'n una copa tu també, estimada...

El rei Felip IV vindrà a sopar demà per a veure el nou exemplar. Una raça única, voluptuosa, exuberant...

El pintaré per a ell. Sé que li agradarà...

- Serveix-te, estimada. Avui és un dia per a celebrar.

M'agradaria que muntessis a dalt del cavall i que quedessiu immortalitzats damunt la tela per els segles posteriors...

La bellesa ha de perdurar. Les formes, les corbes, el volum...

Tot allò que abunda teixeix en el cervell de l'home l'ànsia de posseir més.

I aquest cavall i tu sou la font del meu plaer!

Us immortalitzaré en una tela...Estimada!

- Serveix-me una altra copa i beu tu també a pleret!

Rubens

És una altra proposta de Relats Conjunts

Inèdit

Imatge de google

L'heu tastada?

No es troba a tot arreu perquè està pensada per a la restauració, és a dir per oferir-la als restaurants però, en alguna bodega o botiga de Delicatessen en venen.

És una cervesa que es va presentar a la fira " Alimentària 2008 " aquest febrer passat.

El segell és de Ferran Adrià i Estrella Damm.

Tenia curiositat per a provar-la i un amic "gourmet" em va dir on comprar-la. Em va dir també que és una cervesa "no pasteuritzada" però sí "doblement fermentada" i per això crec que és menys gasosa ( no boteix tant) i menys amarga.

Està pensada per a substituir el vi en els àpats . Hi ha persones que la prefereixen . Tenint en compte que la cervesa és una de les begudes més consumides al món pot encaixar bé als menús.

El preu a la bodega és de 3,30 euros i d'uns 8 e. al restaurant. La presentació és de 75 cl, tot i que també hi ha la de 50 cl.

L'ampolla és elegant i recomanen prendre-la amb copes de vi blanc.

Té un color daurat i lleugerament tèrbol. Olors de llevats, espècies ( coriandre, gingebre ), pell de taronja, flors balnques i llúpol.

És suau i amb menys graduació que la cervesa "normal", uns 4º.

*****

S'ha de ser prudent a l'hora de prendre begudes alcohòliques però diferents estudis demostren o mantenen que la cervesa i el vi ( sobretot el negre) tenen propietats cardiovasculars. El vi negre compté polifenols , un grup de substàncies químiques, que es troben a la pell del raïm, amb propietats antioxidants, antitrombòtiques i antiagregants.

El flavonoide de la cervesa és el Xantohumol, amb propietats anticancerígenes i altres semblants a les que proporcionen els tractaments hormonals substitutoris ( TSH) en la menopausa. O sigui que abans d'un tractament hormonal ... una copa de cervesa ...

Bromes a part recordo l'època en la qual vaig estar a maternitat, els metges recomanaven a les mares que alletaven prendre 1 o 2 gots de cervesa sense alcohol al dia per estimular la producció de la prolactina ( hormona responsable de la fabricació de llet ) . I no és una broma!!

Sopes i Encenalls

És temps de sopes, cremes, brous i escudella.

Receptes nutritives i digestives. Reconfortants. Lleugeres. Amb molt de color, molta fibra i vitamines.

Les persones soperes inventem sopes amb el que tenim a l'abast. Ens agraden les menges caldoses. Tot allò que es pot menjar amb cullera.

M'atreviria a dir que també ens agrada "fer sopes" amb la llet. Sucar-hi qualsevol cosa. De petita n'hi dèiem " fer sopes" literalment. Llet amb Cola- Cau i pa, galetes, melindros, neules, etc...

I els diumenges , galetes o borregos ( pastís de farina i sucre aromatitzat amb comí ) amb vi ranci, vi de missa, moscatell o ratafia. Ara sé d'on sortien aquells colorets a les galtes...

Això sense descuidar-nos dels preparats amb quinina, com la Quina, que es prenien abans dels àpats per "obrir la gana". Que consti que jo no en vaig prendre mai. Però sí que berenava pa amb vi i sucre :)

És temps de carabasses, figues, anous i castanyes. Magranes, pomes i avellanes. Bolets, moniatos, peres i raïm.

********

Sopa de carabassa amb encenalls de Parmesà

_ Peleu la carabassa i talleu-la a trossos. Posseu-la en una olla a bullir junt amb una patata i una ceba. Un pols de sal i un cop cuit passar-ho pel turmix. Afegint-t'hi una mica de margarina o un rajolí de crema de llet. Servir-ho calent amb els encenalls de Parmesà i uns daus de pa torrat.

La primera vegada que vaig llegir " encenalls " en una carta de restaurant em va venir al cap una pila de flocs de fusta, que el meu pare portava de la torneria on treballava i, que fèiem servir per encendre la llar de foc.

Els encenalls són trossos prims de fusta que s'obtenen quan es passa el ribot ( eina per polir la fusta que porta una fulla de ganivet a la base).

Si feu punta als llapis de colors amb una maquineta obtindreu " encenalls de colors ".

I ja sabeu allò de " foc d'encenalls" ...quelcom que dura poc, efímer...

Ara està de moda posar a les cremes i sopes encenalls de foie, de pernil ibèric, de tòfona...

Una manera més sofisticada de menjar les sopetes...

Bon profit!!

Felicitats PETITES

Avui m'he adormit. Sí... semblo una adolescent ( i això que ja em queda lluny aquesta etapa...).

He tingut un cap de setmana atepeït. Ja me'l veia a venir i em sembla que ja notava el cansament abans d'hora. És allò d'anticipar "el cansament anticipadament" ( valgui la redundància). I no sol fallar.

Així que davant la perspectiva de treballar el cap de setmana i no albirar la festa fins el diumenge (19) ja estava "llaçada"...

Ahir dissabte el dia va ser complet. Diferent. Emocionant i sobretot llarg.

Vaig treballar el matí de 9 a 3 i després de dinar ( sort que el tenia a taula preparat )... ( No hi ha com ensenyar als de casa a fer de chefs...) vam enfilar l'autopista tot fent via cap a La Garriga ( El Vallès). Partit de bàsquet. Disputat, ajustat i ... victòria... dels visitants que , en aquest cas som nosaltres.

Ens arribem fins a Barcelona i com aquell que res canviem d'escenari. Sopem tranquil.lament a l'Av. Gaudí, amb La Sagrada Família al davant. Impressionant. Una nit càlida, com si fos d'estiu... Turistes i molta gent passejant.

I a poc a poc tornem cap a Girona.

Arribem passades les 2 de la matinada.

El diumenge al matí sona el despertador i què faig? El paro... i fins que el cor em diu prou...

Sort en tinc de tenir la feina a un pas de casa. Sort. Tot i així arribo tard...

Obro el pc i el cor em fa un bot. Em torno a emocionar i no tinc paraules per agrair-vos-ho, ni sé com dir-vos que m'heu despertat un somriure, que us donaria una abraçada, que... com diu en Jesús Mª Tibau... Avui he tingut una felicitat PETITA...

Avui treballo...

Avui em sento petita enmig d'aquest món virtual... perquè vosaltres sou grans persones i grans companys.

I per més que busqui no trobo les paraules.

Només us puc dir que :

L'agraïment més gran neix del pensament

l'expreso parlant i el sento profundament.

I en el dia d'avui expreso escrivint

tot el sentiment que sento en aquest moment.

MOLTES GRÀCIES!

Moltes Felicitats als organitzadors, als participants, als guanyadors i als nominats!!

Canvi de look

Respiro la pluja

igual com abraço la suavitat agosarada de les teves mans.

La carícia desplega de nou la flonjositat dels teus dits

mentre l'aigua balla incansable la seva dansa purificadora.

Un degoteig amable i persistent

m'atempera l'ànima.

I el cos juga

sota la cascada tèbia d'un dia de finals d'estiu.

Cau el taló, igual com cauen les primeres fulles

de la tardor, en un balanceig de

sanefes de sol.

Un vestit nou, en un cos nu, ple de llum...

Jordi Matas ( guitarrista). VIII Festival de Jazz de Girona octubre 2008

L'Anton del blog REBAIXES em regala aquest poema. I jo va i el penjo.Gràcies Anton

Llum i gotim

acaronant la carn

relliscant per la nuesa.

El teu vestit és aigua

que cau,

La llum irradiant

en ta bellesa.

I el poeta per excel.lència me'n regala un altre. Gràcies Barbollaire.

"I el torrent del teu cos

floreix,

juganer, fresc,

entre la llera del vestit.

Il·luminant el moment

amb la dolcesa de l'esguard.

La musica del somriure.

La sensualitat d'unes mans

que dibuixen el gest

del silenci més plaent."

Notes tardorenques

M'agrada la cultura de l'esforç. Per això no entenc que es farà un examen, després de sisè i abans de l'ESO, i no serà vinculant.

Estic d'acord en què "l'avorriment no és cap valor"... Vicky Cristina Barcelona m'ha semblat buida, lleugera i sense fons. Amb tant de rebombori m'esperava més. Més Barcelona també. En Wody Allen m'ha decebut i la pel-lícula l'he trobat avorrida.

L'elegància és un concepte abstracte. No es veu però es palpa i s'intueix.

Tothom s'omple la boca amb aquesta paraula i ningú en fa cap definició que convenci. He llegit L'elegància de l'eriçó ( Muriel Barbery ) i l'he trobada senzilla, natural i intel.ligent. Serà que l'elegància té a veure amb aquests adjectius?

He anat a comprar entrades per la Temporada Alta. He fet cua sense trobar cua. Només una persona davant meu. Ha comprat entrades per els amics i familiars, especulant ( que ho trobo bé ) descomptes i abonaments... Portava carnets i DNI de mig Girona i comarques. He llegit una estona, he anat a fer el cafè, he fullejat el diari i quan ha arribat el meu torn la meitat de les entrades que volia estaven exhaurides...

Escoltant la ràdio, a primera hora del matí amb el cafè als llavis, m'he despertat sobresaltada. En algunes discoteques s'adjunta a l'entrada un número per participar en un sorteig en el qual el regal és una operació d'estètica dels pits per les adolescents. Estem perdent la sensatesa?

I per si fos poc... escolto que un estudi confirma que el 8% dels adolescents entre 12 i 18 anys s'emborratxa 2 cops per setmana... Adolescents també. No em quadren les raons que ens dónen sobre el fracàs escolar. N'hi ha més. Moltes més.

Per arrodonir el dia escolto , asturada, que han denunciat a dos tècnics sanitaris per abusos sexuals a una noia, que duien a l'ambulància, en coma etílic. Amb fotos incloses. Això és misèria humana. Aquests 2 sanitaris" embruten un col.lectiu de bates blanques. Persones que tard o d'hora ens cuidaran i ens acompanyaran en l'últim sospir. Me n'avergonyeixo.

Llegeixo La Contra de la Vanguardia. Elielle Abécassis, professora de filosofia, ha escrit . " El corsé invisible", un llibre que parla de l'alliberació de la dona en una societat que l'esclavitza constanment, no deixant-la envellir, fent-la poruga davant les arrugues i la cel.lulitis i incentivant les dietes per emmagrir.

Una esclavitud, aquesta sí, invisible...

L'apunt final... Una escola havia proposat, al començament d'aquest curs escolar, que els alumnes i les alumnes "pre-adolescents" es dutxessin junts després de la classe de gimnàstica... perquè aprenguessin a respectar-se, assumir la diferència, etc... Finalment per votació dels pares es va tirar enrere la proposta. Hi deu haver altres maneres per ensenyar a respectar l'altri.

I uns nens han passat 10 dies lectius en un hotel de Vallirana fent classes... sense escola ( edifici). L'entorn, idíl.lic...com si estessin , encara, de vacances...

A principis d'octubre ja hauríem d'anar amb les piles a tot drap!

I continua el degoteig de víctimes per la violència de gènere... El dia 2 d'octubre ja sumen 68 les dones mortes per aquesta epidèmia.

******

Vol de fulles

Vitrall de cases

tardor a l'Onyar