Transparència

Imatge Llddona

Sota una pell

n'endevines una altra.

Tímidament palpes...

Nit de poetes i veus celestials

Divendres la pluja no va aturar La Nit de Poetes perquè res no fa silenciar la paraula. Enmig dels trons i llampecs, l'endemà dels premis Prudenci i Bertrana , els poetes d'avui i de sempre van recitar allò que tan bé saben dir amb frases curtes. Versos en català i en portuguès. Pessoa. Un homenatge teatralitzat a Carles Fages de Climent .Les joves poetes guanyadores del XXX Jocs Florals i literaris de Girona i menció com no a les noves tecnologies.
S'em van obrir els ulls amb una mena de complicitat amb el poeta i he manllevat el vers per vosaltres...

Google Street

Els records ja no són el que eren
perquè ja no cal evocar
a les nits d'hivern sense lluna
els antics escenaris on
vàrem iniciar el cor,
o aquells espais agredolços
on un dia vam ser feliços
sense haver-ho sospitat mai.
En aquests temps d'ulls electrònics,
on ja la memòria salpa
des de nous ports USB
navego clandestinament
pels carrers que la consciència
com mossos anti-avalots
havia acordonat.
Xavier Díez (Barcelona, 1965)

****
I al Palau Sant Jordi la nit següent el cel va donar una treva per omplir-se d'una música celestial amb 13.000 estels...

No puc deixar de taral.lejar-les

40 anys de Supertramp

Somnis d'estiu

L'Illa roja

I de sobte es girà i veié

que el mar s'enduia l'estiu...

Que l'abraçada fou silenciosa

que la cortina de la finestra es bellugava

com si algú agosarat

l'hagués despertat

d'aquell somni

sense nom.

I és que de matinada

sent fred al cos i

es gira allargant la mà

per retenir-lo

una estona més

dins el somni.

71 dies

Imatge Llddona

Ara me n'adono que s'ha fet llarg.Un estiu diferent. Els primers dies comptava els dies que feia que havies marxat i aquests darrers comptava els que faltaven per veure't. He buscat el just equilibri de les emocions si és que es pot trobar el punt just. Ni molt ni poc. Ni enyorar-te molt ni patir poc o molt. M'he emocionat al rebre correus i veure't a la pantalla.

He pensat sovint amb les cases i cares noves que t'hauràs trobat, amb les experiències, amb els moments de solitud i amb tot el que hauràs après.

Ets capaç de portar "un nòvio americà"...

Ara necessitarem 71 dies per posar-nos "al dia " de tot.

Demà a la terminal B...Los Angeles - Dusseldorf - Barcelona...t'esperarem!

Amb mans com d'orb...

Amb mans com d'orb et vaig temptar el cos

precipitat per un fosc desig brusc.

Vaig avançar pel teu cos com per un

incendi espès, entre un fum, unes flames,

obrint-me pas, decidit i penós.

Tinc un record vermell a les pupil.les

- la vermellor d'unes flames o sang -,

com el record d'una boca de forn

on hagués vist tota la llenya encesa.

Ulls socarrats, incendiats, de veure't.

Vicens Andrés Estellés

Morir al poble

Imatge Llddona

Just a finals d'agost quan el sol s'acomiadava darrere la munió de cases que perfilen el poble en M ens va deixar. Un veí més i un de menys que ens queda. Als pobles sembla que les persones envelleixen més però les estadístiques són les mateixes a tot arreu. No hi ha edat per marxar. Als pobles i a les ciutats la vida s'apaga en qualsevol moment. La diferència rau en què als pobles la gent es coneix i conviu des de sempre. Néixer en un poble i viure-hi forma part del teixit de veïns i veïnes. Els fills, els néts, els amics, la feina i la vida social són coneguts per tothom. Es barregen les alegries amb les penúries.

Qui més qui menys coneix el dia a dia de cada família. Les notícies corren de boca en boca ( per a bé i per a no tant bé).

L'església estava plena. Un dilluns. Els tocs del campanar van sorprendre els vilatants fent la sobretaula del diumenge.

En poques hores tothom n'estava assabentat...

Pujo amb el bus després d'un dinar lleuger al sortir de la feina. M'enduc un llibre però no puc evitar fer una becaina.

En M era el pare d'una meva amiga de l'escola primària.

Recordo les moltes tardes berenant pa amb xocolata i mirant el televisor a casa seva. Amb ell i la seva família vaig anar de vacances per primer cop, a la costa. A casa no en fèiem de vacances...

I a més era un company de feina de la meva mare, a la fàbrica.

Vaig saludar persones que feia anys que no veia...

El mecànic del poble, un noi de la meva edat, em va dir que havia tancat el taller.

- Ho faig sempre. Vaig a tots els enterraments. De fet conec a tothom. Passen per davant del taller ,la fem petar...

La coral on M havia cantat el va despedir cantant.

Quan vaig abraçar la meva amiga em va dir que el seu pare havia estat un home feliç.

Ara ja no es porta el dol a la roba...

Han aixecat els carrers del poble. Arriba "els gas ciutat"...