La paraula simposio vol dir tertúlia i prové del grec.
La paraula ha anat evolucionant i ara els simpossiums estan reservats als especialistes que exposen idees, en dades empíriques generades per investigacions. Hi ha uns oradors i un públic.
Als seus començaments, per allà la Grècia antiga a de J.C, els intel.lectuals de l'època es reunien al voltant d'una taula per disfrutar, primer, d'un bon àpat i per a degustar després, els vins i encetar la tertúlia ( simpossium ). Moment on es debatia, es filosofaba i d'aquí en van sortir els filòsofs i pensadors - Els clàssics -
Plató, Airistòtil, Aristòfanes, Sòcrates i tants d'altres.
El banquet de Plató n'és el màxim exponent d'aquesta època. L'amor i la bellesa. Sis discursos, argumentats sobre Eros ( el déu de l'amor ).
I d'aquí fins a l'actualitat la literatura no ha parat d'escriure sobre aquestes paraules...
Ara la tertúlia es reserva per les reunions informals i periòdiques. Persones que es troben i debaten un tema. Sempre s'ha reservat una mica als intel.lectuals però tots sabem que quan un grup de persones es troben casi sempre acaben fent tertúlia.
Això ve al cas perquè trobo que es van perdent costums ( la sobretaula, la migdiada, el berenar... ). Moments que ens permeten explaiar-nos, relaxar-nos, filosofar, debatre i reflexionar.
Massa sovint tenim pressa i estem tan pendents del que hem de dir i fer que no escoltem. I estic segura que perdem en capacitat d'expressió, capacitat per descobrir i sobretot capacitat per a meravellar-nos.
Actualment tot ha de ser fàcil, accessible, lleuger, i sobretot, immediat.
