Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 22 de setembre de 2009

Petites joies (2)



Les grans il.lusions són el somni d'una ombra, i per això duren tant. Les petites, en canvi, se us moren una darrera l'altra... pàg.54

Rellegir a Pla és com estar davant d'un gran finestral que dóna al mar mentre sents l'airet a la cara i enflaires les olors marines. Fins i tot tens la sensació de capbussar-te en les aigües transparents d'alguna cala de Cadaqués entre el roquim que les empara de la tramuntana.

Contraban és un viatge per mar amb el "Mestral" ( un vaixell construit a mà) des de Cadaqués fins a l'estany de Salses , al Rosselló i després d'un cop de mestral arribar sans i estalvis a Cadaqués.
És fàcil imaginar els paisatges, els personantges i les sensacions que recull en poques pàgines.
Adreçat a un públic juvenil, la lectura recrea situacions en les quals ,i gràcies a la magnífica descripció que fa Josep Pla, ens fa partíceps i alhora protagonistes d'una història que va ser real.
La primera cosa que vaig fer, en entrar a la casa, fou acostar el sofà al balcó i posar un taula davant del llindar, per treballar. Com que la casa està acarada al sud i té tot el dia el sol a la cara, a l'estiu, vaig posar un filet de malla al llindar per endolcir la lluminositat. Quan la calor anà de baixa, el lloc esdevingué ideal per estar. Ideal per a badar més que per a treballar. Entre una cosa i l'altra, però, vaig passar en aquell sofà, amb els papers i llibrots de la taula, moltes hores de prodigiosa solitud. A darrers de setembre, netes de la bafarada estival, les muntanyes de Pení agafaren el seu color de flor de farigola, entre violaci, blavís i malva. Sobre aquest fons, la blancor de les cases semblava perdre força i agafava una suavitat de color de palla, un daurat clar, una morenor pàl.lida. Les aigües de la badia, cap al tard, es tenyien de color de vi novell, rosat. En aquesta hora, a Cadaqués, hi havia un silenci, una pau, una calma extàtics. Del balcó estant veia passar la poca gent - figures petites - per la riba del Baluard. L'aire es tornava de color morat. El vent de garbí anava morint en aquest morat exhaust. pàg.10

_ Tenim pas fred? _ que jo vaig dir-li.
_ Jo no tinc mai fred! _ contestà amb un somriure en les dents blanques, els llavis humits i els ulls d'ametlla. Tenia una esplèndida mata de cabells d'un daurat fosc, d'una força jove, lluminosa,magnífica. Vaig pensar que era la persona que hauria servit per a fer la somniada Venus del Pirineu. Emplenà els càntirs amb el braç recolzat en la cara de la font, donant-me l'esquena.Prodigiosa esquena! Vaig pensar en un mot de Fustel de Coulanges sobre els flancs de la Venus : en el flanc de la figura,hi palpitava tota la cultura antiga. pàg. 44

El problema era sempre el mateix : no hi havia res a dir ni res a fer; només l'ànsia de recordar coses agradables...
........
En terra totes les begudes semblen fortes... però mai els homes no inventaran una beguda que correspongui a una mestralada.
........
Quan es navega a la nit en aquestes circumstàncies, el pensament somnia els focs de la terra, se sent l'ànsia del far que ha de venir _ que és el de l'esperança.
pàg. 92

Vaig arribar al poble pel rastell del Poal. No vaig trobar ànima vivent. Ja fosquejava. Vaig abraçar-me al silenci de la vida, amb una avidesa inexplicable. pàg.94

20 comentaris:

Striper ha dit...

em desperta curiositat i sensacions crec que ens recomanes una bona joia.

garbi24 ha dit...

Vols dir que no es una gran joia ?...esbrinaré més coses, de la joia

Bargalloneta ha dit...

serà qüestió de revisar-lo
un petó!

Mireia ha dit...

aquest no l'he llegit,Pla era un geni!!

Antoni ha dit...

mmmm, quina manera de transmetre. Cal anotar-ho a l'agenda de possibles lectures. gràcies. ptns

rebaixes ha dit...

Hauriem de tenir set vides com els gats, sols per llegir i llegir, entrar en aquests badalls d'un llibre obert i que ens assaoni... Es bo el que presentes i no ens queda temps per aclarir tots els conceptes, sensacions que ens porta una bona lectura.gràcies per recordar-nos que tenim coses pendent encara i quantes en quedaran... Anton.

jordicine ha dit...

Doncs m'han entrat ganes de rellegir-lo. No el tinc gens fresc. Un petó, JOANA.

Cris ha dit...

Estic ben bé a la meitat el "Quadern gris" d'en Pla.... anotat per la meva llibrera que em porti aquest, té molt bona pinta!! :) Gràcies per compartir joies, un petó!

kweilan ha dit...

Contraban em va encantar i és una gran recomanació.

Violette ha dit...

Adoro Pla. M'apunto aquest que no l'he llegit!
Un petó, preciosa!!!

Joana ha dit...

Striper,
Segur que t'agradarà...

Garbi,
De fet és una gran joia...

Bagalloneta,
A vegades ve de gust rellegir. petons

Mireia,
Penso el mteix que tu.

Antoni,
Un altre a l'agenda. N'haurem de demanar una de ben gran per Reis! records Antoni!

Rebaixes,
Segur que ens quedarà molt per fer...però ara toca viure aquest present. Una abraçada!

Jordicine,
A refrescar-lo doncs! :)

Cris,
Saps que "El quadern gris" l'han portat al teatre? Per Fires a Girona la faran. L'espero amb delit :)

Kweilan,
Crec que sí que és recomanable!

Violette,
No fagis tant de pressa amb aquesta mooooto!Records!

khalina ha dit...

No l'he llegit però m'has fet entrar ganes

fanal blau ha dit...

No l'he llegit i me l'apunto i el llegiré...Gràcies!

fra miquel ha dit...

Així que acabi el que estic acabant m'apunto a llegir a Pla. Fa temps que ho tinc pendent i m'has fet decidir a començar per Contraban.
Gràcies, doncs.

Cesc ha dit...

Fantàstic :) dona tranquil·litat i et recorda a una pat de la teva vida i a una part de la que voldries viure és clar.

nimue ha dit...

i jo que no he llegit mai res de Pla...

el paseante ha dit...

En Pla hauria estat un gran blocaire. És una eina ideal per a la seva literatura de petits moments.

Joana ha dit...

Khalina,Fanal

A veure si us agrada!

Fra Miquel,
En un plis te'l llegeixes...

Cesc,
En Pla era un "bon vivant" i ho transmet en els seus escrits. A vegades em fa enveja ...

Nimue,
Curiós... :)

Paseante,
Llegir-lo és com passejar.Relaxa!

fra miquel ha dit...

Ja fa unes setmanes que el vaig acabar i la veritat és que em dona la sensació que no era el millor moment per llegir-lo.
Tot i això m'ha agradat. És més un document recolzat en una història. Les descripcions dels personatges que surten, els paisatges, el temps que fa...
Hauré de guardar-me la lectura de Pla a l'estiu, quan estigui de vacances. Per llegir-lo amb calma.
Gràcies una altra cop per la recomanació.

Joana ha dit...

Cada lectura té el seu moment. Hi estic d'acord Fra!
A l'estiu...és una bona època :)
gràcies a tu!