Ho portem dins

Sovint la vida ens juga males passades però l'important és tornar-se aixecar i afrontar el futur amb esperança i optimisme

Muntatge del pilar de 4 pujant les escales de la catedral de Girona. Octubre 2010

Idea original : Ester Bertran

Camins

"El millor és marxar sense fugir de res ". L'Elena s'ha trencat el dit gros del peu dret  i em mira amb uns ulls esbatanats. Avui és el seu últim dia a la feina. Ha estalviat i se'n va. Començarà anant a Costa Rica on hi va fer un voluntariat i després no sap ben bé cap a on anirà. Ha agafat una excedència tot i que confia no tornar a la feina que deixa.

Em diu que ara és el moment. Me la miro mentre m'explica la que serà l'aventura de la seva vida. Les seves companyes tenen marit i fills. És un camí, em diu però " jo no l'he trobat i en tinc un al davant que m'espera, sense lligams". "Jo amb jo, vivint intensament els bons moments i els no tan bons".

No se'n va a treballar a un altre país, se'n va de viatge... però " si trobo alguna feina que m'ompli, m'hi quedaré ..."

Els pares ,ja se sap, ho passaran malament però " m'entenen". És normal no saben ben bé a on va. D'un lloc s'anirà a un altre però hi ha internet, em diu somrient i feliç. Tranquil.la. La vaig més assossegada, com si hagués madurat en un parell de mesos que fa que no la veia. I és que és evident que per començar aquest camí sola s'ha d'haver madurat.

Sempre a la vida, continuem parlant, hem de prendre un camí i decisions. Elegir i deixar el que hagués estat "una altra manera de viure" si haguéssim escollit allò que vam excloure. Mai sabrem del cert què hagués estat millor si tirar per un costat o per l'altre. I mai ho sabrem.

En tot cas tenir la llibertat d'escollir, crec que ja és un èxit.

Li deixaré una sabata ortopèdica perquè pugui anar a sopar i a despedir-se dels seus amics i l'adreça perquè m'enviï una postal de Costa Rica i tota la sort del món per encarar aquesta experiència...

Veus de casa nostra

Al matí a la feina tinc RAC 1 posat i entre tertúlia i tertúlia una veu i una música  em va sorprendre gratament. M'agrada consumir productes de proximitat, de casa i que s'exportin, i...

Burning és el seu primer treball i crec que no passarà desaparcebut.


Sara Pi
Burning

Veïnat generós

Va ser un joc de seducció. Ens buscàvem amb la mirada i tímidament alçàvem la mà o el cap. Ens apropàvem i ens abraçàvem. Uns quants ens coneixíem, altres no però ens presentàvem sense més. El blog o el nick era el referent.

En general als blocaires se'ns titlla de tímids i apocats, de poques paraules vaja però res més lluny d'això. Vam xerrar pels colzes.

Un grup de veïns i veïnes capitenejats pel Veí de dalt ens vam trobar en la presentació del llibre de les Històries veïnals. Moments que no tenen preu, per generosos.

Generositat en les paraules i en els gestos. En la companyia, en detalls insignificants, en petits projectes i sobretot en les ganes de compartir-ho. Ganes també de contiuar escrivint, regalant instants i emocions a la xarxa o damunt del paper. I de tot això què en quedarà?

Quedarà en el record de cadascú la imatge d'uns ulls, d'una veu o d'unes mans. Quedarà el moment inesborrable en què tots ens haurem sentit una mica com els personatges protagonistes de les Històries veïnals i és que en el fons cada HV és un tros de vida, real o imaginada, i a l 'escriure-les hi aboquem allò que ens agradaria i no ha pogut ser o allò que  ha estat i no ens ha agradat. És la màgia de  llegir i escriure: viure altres vides , a ritme de vals o de tango, de bolero o de swing, de blues o de rock. Tant se val!

Les Històries veïnals són aquest conjunt de melodies, el ritme de les  quals les lletres són la nostra parella de ball.

Un plaer haver compartit amb vosaltres aquesta tarda de juliol, amb sauna inclosa :) al bar La Papa .

Somnis d'estiu

La carretera roman en silenci. Els banyistes s'han instal.lat a la platja a primera hora del matí i ara regna l'estat narcotitzant del migdia.
Sota l'ombra i amb el vent del nord no hi ha pressa per a res.
Amb el cant de les cigales als camps de blat de moro i amb l'olor dels albercocs i préssecs madurs és fàcil deixar-se portar per l'endormiscament de les vacances.

Un punt i a part als horaris, les obligacions i el pensament.

La presentació del llibre de les Històries veïnals no és cap somni...