La cara de Barcelona

Roy Lichtenstein,1992

De tant en tant és com un senyal.Es dispara l'alarma. Agafa el telèfon i la truca. Té ganes de veure-la. Agafa festa de la feina i puja al primer tren del matí.Lllegeix el diari. Esmorza a Barcelona. Passeja amunt i avall en l'anonimat més absolut i se la imagina empolaïnant-se per ell.

Confia que haurà deixat de fumar i que ,per exigències del guió, portarà els cabells més curts o se'ls haurà deixat créixer i lluirà una melena mig llarga.Després sap que agafarà el metro i l'autobús i es trobaran a la porta d'un restaurant. Ell hi anirà caminant omplint el cos amb els colors dels aparadors i fruïnt per endavant de la llarga conversa que els espera.

Saben que el temps passa molt de pressa i per això intenten aturar-lo barrejant el que van viure, el que viuen i imaginant un futur incert però no del tot .No es donaran per vençuts i aprofitaran aquestes estones per contagiar-se d'energia, de vitalitat... Poques vegades el desànim es transmet pel fil telefònic. Poques converses acaben en silenci.

De tornada en el el tren és incapaç de concentrar-se en res més que no sigui la cara d'ella. Avui estava especialment atractiva amb perruca i barret.

Sap que el continuarà esperant,a Barcelona, amb els llavis pintats de vermell, la cara pàl.lida, el cabell esbullat i amb el cor gran com un guarda-robes.

Així és ella.

És una altra proposta de Relats Conjunts

Finestres

Imatge de la Violette

He obert un pam el porticó amb una bufanda de llana gruixuda al coll i un gorro per tapar-me les orelles. No és precisament una nit com la de Sant Joan que no cal dur gaire res. La nit és freda com ha de ser. Al nostre veïnat hi ha rebombori, atrafagats preparant la nit de Nadal i qui més qui menys dedicar una estona a penjar un post .

És fantàstic obrir la finestra i saber que en les altres finestres hi ha vida. He passejat la mirada intentant endevinar què si cou darrere les cortines. El cel obert fa olor - els que cuinen-, se sent música -les melodies es confonen-, algun llibre agafa el vol - les paraules s'escriuen sobre els núvols-.

Hi ha qui ha fet les maletes i ens ha adelantat l'escapada. Veurem fotos de paisatges blancs.

Poso un altre tió al foc. M'he de posar guants si surto de nou a la finestra...

Endevino més llars. Algunes amb quitxalla, d'altres amb gent gran. Amors que s'estrenen. Absències que ens retornen a una època en la que ho teníem tot i no ens faltava ningú. Hi ha alguna finestra sense llum, amb els porticons tancats. No passarà la nit al veïnat.

Si fos una fada i pogués agafar el vol passaria per casa vostra. Us demanaria un pols de sal, una xicra de pebre, un all...

Us imagino uns amb corbata, altres amb barret, polaines, esperdenyes i davantals...

Heu de vigilar que no se us cremi res...

No feu gaire soroll. Guardeu talons, vestits vermells i espantavelles per la nit de Cap d'Any.

Avui pau.

Tanco la finestra i m'arrecero vora el foc. Els desitjos no es diuen. Es pensen i es guarden.

Que passeu una Bona Nit!

Annie Lennox

Cuina i Filosofia

... I primavera.

Em preguntes per què compro arròs i flors? Doncs arròs per viure i flors per tenir un motiu per viure.
Dita popular atribuïda a Confuci.

Cuinar aliments i cultivar idees. Tanmateix ens nodrim d'uns i altres. De fet amb l'estómac buit és impossible filosofar (sense menjar no es pot pensar - Descartes). I quan dic "filosofar" no em refereixo només a la Filosofia com a disciplina sinó en el fet de raonar. Per tant pensem, fruïm i creem (d'una manera artística) a partir de la necessitat que tenim d'anar més enllà un cop hem satisfet les necessitats bàsiques, entre elles les de saciar la gana ( la qual no desapareix un cop hem menjat. S'adorm fins el proper despertar).

La cuina- l'art de condimentar i preparar els aliments- és una font inesgotable de sensacions. I la Filosofia - l'art de cultivar els pensaments i aprendre a sublimar-los.

A través dels procesos biològics i metabòlics , la sinapsi neuronal necessita glucosa perquè sigui efectiva. I la glucosa prové del fraccionament de cadenes més complexes (H de C) que es troben als aliments.

Parlar de cuina i filosofia no és cap disbarat i relacionar-ho tampoc.

La cuina és filosofia? o es pot filosofar tot cuinant?

"La cocina del pensamiento de Josep Muñoz Redón - Ed.RDA" és un llibre de filosofia i de receptes. Tant en el pensar com en el cuinar el resultat prové de l'aplicació d'un mètode. El filòsof cuina idees i el cuiner aliments.

Un llibre diferent. Curiós. En cada capítol ,la vida i pensament d'un clàssic, una recepta que li agradava al personatge de referència i un enigma perquè no se'ns rovelli l'intel.lecte. Penso que si es recomanés a les classes de Filosofia l'assignatura es faria més digerible.

Va obtenir el premi Sent Soví 2004.

Diu el pròleg del llibre que : " La gastronomia és l'art de condimentar els aliments per produir felicitat, que la filosofia és l'enginy de cuinar idees per obtenir respostes, que l'erotisme no és altra cosa que amanir bé l'amor, i que els procediments són determinants a l'hora d'estimar, pensar i menjar".

L'autor recull en dues-centes pàgines les habilitats de pensament d'un assortit grup de filòsofs, adobades amb els seus hàbits alimentaris i, en alguns casos, també amb les seves preferències eròtiques.

Voltaire esmorzava ostres amb xampany. El plat preferit de Kant era el rosbif. La Mettrie deia :Beu, menja, dorm ,ronca i somia i, si algun cop penses, que sigui entre copa i copa.

Heidegger- Quan ja no marxa res,un mateix s'ha de posar en camí... (res més actual)

Teatre de nit

imatge llddona

Sortir a sopar és un esdeveniment social que, per segons quins ulls, pot arribar a ser un magnífic guió per a una novel.la , una obra de teatre o de cinema. Només requereix d'una certa capacitat d'observació. No perdre's els detalls, les formes, els moviments...

Intento ser discreta però reconec que no puc evitar captar detalls que per altres persones poden passar desapercebuts.

M'agrada escollir una taula que em permeti una perspectiva de la sala. Un racó on sense moure el cap pugui, amb un cop d'ull, veure l'entorn.

Escanejo les taules, el servei i l'ornamentació del lloc:quadres, cortines, il.luminació, el planxat de les estovalles, la qualitat de les cadires ( des d'aquí reclamo les de balca), les finestres i l'exterior si s'escau.

Em molesten els llocs sorollosos que impedeixen una conversa íntima. És un plaer conversar i no sentir les converses dels altres.

Em fixo en detalls superficials. És evident que no són dades per un estudi sociològic però si es fés potser sí s'en treurien algunes conclusions.

Els àpats de feina es guarden per a l'hora del dinar. El sopar s'associa més a l'esbarjo, al relax, al gust i l'amor.

Em fixo per exemple en els cabells. Uns cabells nets, brillants i cuidats són sinònim d'una certa coqueteria i d'una sensació de seguretat per la pròpia persona i un bonic regal per l'acompanyant.

Em fixo amb els grups de les taules. Les parelles, els amics, els familiars, els companys de feina.

És fàcil endevinar qui hi ha a cada taula i és fàcil equivocar-se. Hi ha parelles parelles. Hi ha parelles d'una nit. Hi ha parelles d'amics. Hi ha taules d'amics sense parelles.

Miro les mans. Com es mouen amb els coberts, com agafen la copa, si toquen exageradament els cabells, si en un moment determinat s'allarguen i es troben amb unes altres mans. Hi ha mans fines, polides, gens abarrotades i mans de colors estridents i sorolloses. Mans amb dol, mans que han treballat molt, amb feines feixugues, però arreglades i que fan goig.

No em fixo tants en la vestimenta. Reconec que es pot anar amb uns texans i una camisa blanca i estar radiant i vestir de Yves Sant Laurent i semblar un espantaocells.

Hi ha altres variants , a part d'anar a la moda, que vesteixen a una persona. Hi ha qualitats que traspassen més enllà del vestit . Hi ha maneres de fer, mirades, gestos que ens atrauen per la seva senzillesa i harmonia.

Hi ha mirades furtives que et roben un tros de tu.