He fet les maletes i he marcat la ruta,jo que sóc de poble i m'agrada moure'm en petits espais. Abans les grans distàncies em semblaven curtes i ara les llargues em semblen massa llargues. Tot i visquent en un món globalitzat que diem que ho tenim tot a un pam, els quilòmetres són els mateixos i el temps és el temps, o ens en sobra (gairebé mai) o ens en falta ( gairebé sempre ).
Sóc de les persones que pensa que sempre tinc "tot el temps del món" però a darrere hora m'agrada sentir l'adrenalina al cos i afanyar-me per enllestir-ho tot i no deixar cap fil penjant. Les llistes, les recomanacions, els telèfons, el congelador ple, els llençols nets, qui regarà les plantes... com si ho deixés a punt per quan torni... I res és al seu lloc quan torno. La vida segueix i les fulles del pati s'arraconen esperant-me que els doni un cop d'escombra.
Tinc les maletes a punt, la llista de llocs per visitar, els quilòmetres per caminar, una maleta plena d'emocions per donar i per vendre i també per compartir.
M'emporto Bella del Senyor de l'Albert Cohen, La insoportable levedad del ser de Milan Kundera, Mr.Gwyn de l'Alessandro Baricco i Menta fresca amb llimona de Monika Zgustova per omplir les hores d'espera en uns aeroports lluny de casa, contemplant un cel que no és el meu però que me l'imagino igual de blau.
No sé si escriuré ni si us llegiré...
La neu s'ha fos fa poques setmanes. M'han dit que hi ha arribat la primavera.
El Dr. Tom em vol conèixer. Jo tinc ganes de conèixe'l. No trobaré les paraules adients , amb el meu anglès amb accent garrotxí, per agrair-li el seu suport durant gairebé dos anys.
La vida està feta de parèntesis durant els quals només canviem el ritme de les nostres passes i de les nostres emocions.
gràcies Fra Miquel
