tag:blogger.com,1999:blog-63339110113978014672024-03-09T18:45:48.077-08:00Llum de donaJoanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.comBlogger424125tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-6971875175687201522015-11-25T12:02:00.004-08:002015-11-25T12:43:56.536-08:00Fito Best<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVOWn5APidJ6VXFszQb_rKth7YWhCXgANf6n-YXRPAhpgKwLZxvGG2kjHBFpBJEMfe3t5zzxYsqfIvgcA74SK0rw-b3y8x3NsqXtBRjVF8UtVk4HXDTK_o_GDY6Y_InwNJy34MeZ6zQpiJ/s1600/Diego+Rivera%252C1913%252CRetrat+d%2527Adolfo+BestMaugard_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVOWn5APidJ6VXFszQb_rKth7YWhCXgANf6n-YXRPAhpgKwLZxvGG2kjHBFpBJEMfe3t5zzxYsqfIvgcA74SK0rw-b3y8x3NsqXtBRjVF8UtVk4HXDTK_o_GDY6Y_InwNJy34MeZ6zQpiJ/s320/Diego+Rivera%252C1913%252CRetrat+d%2527Adolfo+BestMaugard_.jpg" width="227" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;"> Diego Rivera,1913,Retrat d'Adolfo Best Maugard</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">L'últim detall. Uns guants de pell noble. Perquè avui sí que era el gran dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Aquella cita que esperava des de feia tant.. i no hi havia manera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Com costa a vegades, es preguntava aquest <i>"gentle man"</i>,aconseguir una entrevista i fer un te. Com costa trobar-se sense despertar cap sospita amb la dama dels teus somnis... Com costa quan hom està tan enamorat , tan decidit a deixar-ho tot i pujar a la nòria de la vida. Com costa trobar les paraules exactes,els gestos idonis, l'accent, aquella caiguda d'ulls, de mans i de cor. Quan fins i tot hom està disposat a vendre-ho tot, a desplaçar-se hores en tren per trobar, per abraçar, per viure en plenitud i calmar aquest desassossec que et corca per dins.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Però avui per fi, un cop parlat amb la minyona, amb el xofer, amb el jardiner i haver engatussat el sogre amb una trobada d'allò més encisadora... Avui , un cop enredada la cuinera i la modista podria disfrutar d'un te de canyella amb qui tant desitjava des de feia temps i que tothom - bé, els més allegats -pensaven que més d'hora que tard esdevindria la seva sogra. Avui amb aquest vestit de dandi i les sabates de xarol trepitjaria per primer cop l'habitació més preuada de la mansió del seu cap. Avui. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Com li ha costat arribar-hi!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Una altra proposta de <a href="http://www.relatsconjunts.blogspot.com/" style="background-color: white;"><span style="color: blue;">Relats conjunts</span></a></span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-67125098009629209472015-03-09T09:51:00.001-07:002015-03-09T09:54:10.551-07:00Taula<div style="text-align: center;">
<span style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="background-color: white;">Da</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Damunt la taula</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">pinto els plats de colors.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Desperta la nit</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2p5lP_I6JmgD2PuohnGJuidTL9Wiq-I3Eu0IqwYVLc9bcyfcKJsyghOtQbyiRTYLkvbEZ8EhogRM-psS66sVxpyRr1u2TGV8Po7zIqmBXnfv9qS_WQhkufTzmdIWiSRRtYM4yXLquSkKm/s1600/CAM00403.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2p5lP_I6JmgD2PuohnGJuidTL9Wiq-I3Eu0IqwYVLc9bcyfcKJsyghOtQbyiRTYLkvbEZ8EhogRM-psS66sVxpyRr1u2TGV8Po7zIqmBXnfv9qS_WQhkufTzmdIWiSRRtYM4yXLquSkKm/s1600/CAM00403.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-45373686930859938242015-02-17T11:26:00.003-08:002015-02-17T11:26:34.278-08:00BLANC<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Banc encoixinat de blanc</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El cor fred d'esperar</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXj2JfUegVaMIPb3QOT3u-W__m_GD5fceaSJxeH8xmPFw81TyH560ED3A4ntZ05D46ynZ8IFK0ZlAB19ZhzGwl7fgUof9T3BOJgjDMG27Sn3Xcfu7RrxZpeLyE4E5tHI0EthvelC5ux4N_/s1600/CAM00466.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXj2JfUegVaMIPb3QOT3u-W__m_GD5fceaSJxeH8xmPFw81TyH560ED3A4ntZ05D46ynZ8IFK0ZlAB19ZhzGwl7fgUof9T3BOJgjDMG27Sn3Xcfu7RrxZpeLyE4E5tHI0EthvelC5ux4N_/s1600/CAM00466.jpg" height="240" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-79918957579062355472015-02-07T15:05:00.004-08:002015-02-07T15:20:34.750-08:00Hip,Hip,Hurra!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4U9_E91-m62nAh8ALEObgDRjymwL8wuvNRbirCqQGNApCTbz1vVsxRK3AfNl5oRvf7wFXle1HfmngUGQsf5bPg9Dchu7W8-e3O1vSTbwFrh3nBbQHmULPzVURhqozHHFL3pYgbY9wgshk/s1600/Hip,Hip,Hurra!.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4U9_E91-m62nAh8ALEObgDRjymwL8wuvNRbirCqQGNApCTbz1vVsxRK3AfNl5oRvf7wFXle1HfmngUGQsf5bPg9Dchu7W8-e3O1vSTbwFrh3nBbQHmULPzVURhqozHHFL3pYgbY9wgshk/s1600/Hip,Hip,Hurra!.jpg" height="255" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: cyan; font-family: Arial;">Peder Severin Kroyer,1888, Hip,hip,hurra!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Aquella munió de gent s’afanyava a brindar un cop més i
ja en portaven uns quants, de brindis. Un per el pare, un per la mare, un altre
per el germà gran, els tius , el gendre...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Vaig retenir la imatge d’aquell moment. Estava de cap de
taula i, a part de la meva neboda, era la més jove del grup.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">La meva germana amb el cap cot no s’esforçava gens quan
alçava la copa. De fet només tenia ulls per a la seva filla. Un àngel de noieta,rossa
i de pell blanca que no s’assemblava gens al “gendre” que havia arribat a la
família vingut de terra endins.El seu pare , vaja, l’home de la meva germana i
cunyat meu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">La nostra família era pèlroja i de pell blanca i ell era
un morenàs d’ulls i cabells negres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Des de sempre el vaig trobar escapolís amb mi i amb la
mare però obert i generós de paraules amb el pare. Això d’anar de cacera i al
bar a fer brindis es veu que els agermanava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">No recordo ben bé què celebràvem aquest últim diumenge
però era habitual sortir amb la família i alguns amics a dinar al camp.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Teníem un servei que ens ho preparava tot i nosaltres,
filles de gent adinerada, no teníem altra feina que empolaïnar-nos i escollir
el millor vestit. La mare presumia de filles davant d’ aquells homenots i el
pare aprofitava per buscar-nos marit i sempre, gairebé sempre, era el primer
d’alçar la copa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Brindàvem per tothom que hi era present i al final també
per la família que ens havia deixat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><span lang="EN-GB">Els meus tius s’assemblaven
al pare. Alts, prims, elegants i barbuts. </span>Algun mig calb però en general, peluts, riallers i
treballadors ( tot sigui dit ).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Hauria preferit agafar el caballet i les aquarel.les i
fruir pintant aquella meravella de boscos que ens rodejava però en aquestes
trobades no s’hi valia donar excuses. La mare no ens ho permetia i jo les
trobava soporíferes. Només menjar i beure, sense cap conversa sèria, parlant de
caceres furtives, de negocis imaginaris i pròspers i de viatges per anar a
comprar vestiar i espècies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">N’estava segura. La meva vida no era allà.Tampoc estava
segura de fer les maletes i marxar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Algú va adonar-se que estava absent i el brindis va ser
per a mi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">“ Per la nostra pintora de capçalera”, es va sentir. “
Per aquest diamant brut per polir, va afegir el pare.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">“ Per la fadrina de la família” , va dir el meu cunyat
mirant-me de fit a fit amb una mirada que em va travessar l’ànima. I va ser
llavors quan vaig decidir que faria les maletes per no
ser la deshora de la família.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Hi va haver en aquella mirada tota la condensació de
paraules que mai havia escoltat i hi havia en la meva fugida totes les respostes
a tants per quès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Pintaria, pintaria i pintaria...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">I així va ser com un dia , lluny d’allà, vaig pintar
aquest quadre recordant l’escena que fa aproximadament un any vam protagonitzar
i que avui està penjat damunt la xemeneia del saló de la casa de la meva
germana i del meu cunyat mentre bressolo un nadó morenàs i amb uns ulls rodons
i negres...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Una aportació més als <a href="http://www.relatsconjunts.blogspot.com/"><span style="color: cyan;">Relats Conjunts</span></a></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-60764844593015090572014-09-27T16:48:00.001-07:002014-09-27T16:48:17.736-07:00Aix en Provence<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Passejava i anava apartant amb els peus les primeres fulles de la tardor. Alguna voleiava al davant seu tot balancejant-se damunt l'asfalt. A banda i banda s'apilonaven les taules i cadires de les terrasses. L'aire havia canviat i era més fresc. Segons d'on venia bufava del Pirineu o del mar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Passejava i es mirava les botes recent estrenades. Feien per l'època. Marronoses, discretes, elegants. Trepitjaven fort mentre anava rumiant. Quant de temps feia que no passejava per aquí? S'havia isolat... No i sí. Tant li feia la resposta ara mateix.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El cas és que amb aquest colorim de tendalls, fulles i neons li semblava més un despertar a la primavera que un clam de tardor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">S'asseuria a prendre un te o un cafè o una xocolata desfeta calenta i fumejant però té ganes de caminar i fins i tot de tornar a espiar o jugar a endevinar qui s'hi amaga darrera cada finestra que va deixant enrera. Un joc amb el qual la imaginació era la protagonista. Aquells ulls que ho escrutaven tot, fins i tot, l'olor de les llars. No sap però, si ha perdut aquesta habilitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Gira per un altre boulevard i s'acosta a una illa de bicicletes. N'agafa una, paga i s'hi enfila.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">No s'ha oblidat de pedalar com no s'obliden tantes coses. Per això mentre passeja juga a imaginar-se històries de protagonistes anònims que veu dins els bistrots. Encadena escenes, cares i converses i creu que tornarà a escriure allò que tant li agrada,la barreja entre realitat i ficció, allò que passa en somnis i l'endemà sembla de veres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Pedala i recorre la ciutat, el canal i olora tot el blau de lavanda. S'apaga el dia i s'encén la nit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Fa un glopet de totes les pinzellades que ha retingut. Fosqueja, té un full blanc al davant, les paraules s'ordenen gairebé a l'atzar. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: x-large; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6skXDCkEr0PCBk6QCzX_FIE_4NocHgcrt7Dx3L_cqCMyuh-IZEEwL65zXx9bgstq3uArPCdCZns-NECQzzoWTc57c03cpuiUXpbRXDVdnsMSjd414b1yogF8drX02wTAhZnCxotQeBukd/s1600/Aix+en+Provence.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6skXDCkEr0PCBk6QCzX_FIE_4NocHgcrt7Dx3L_cqCMyuh-IZEEwL65zXx9bgstq3uArPCdCZns-NECQzzoWTc57c03cpuiUXpbRXDVdnsMSjd414b1yogF8drX02wTAhZnCxotQeBukd/s1600/Aix+en+Provence.JPG" height="233" width="320" /></a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Carme Rosana,2013, Aix en Provence</span></span></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Tanca els ulls. Li agrada escoltar el silenci farcit d'imaginació i energia. I es deixa anar...</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><i>Li agrada el silenci d'uns llavis quan només parlen amb la mirada. Li agrada escoltar música amb els ulls clucs i ballar amb un amant invisible. Li agrada despertar-se en silenci, de bon matí, i observar com la tardor entra per la finestra. </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">És una altra proposta de <a href="http://www.relatsconjunts.blogspot.com/"><span style="color: red;">Relats Conjunts</span></a></span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-59412684351576263792014-02-26T10:36:00.000-08:002014-02-26T10:38:05.555-08:00Nit d'hivern<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Els racons diuen molt de les persones. L'ambient amable. Sentir-se com a casa. No hi fa res si no hi ha ningú.Només un llum en un costat del menjador, una planta a prop de la finestra i una música que omple l'estança. Les taules parades. Buides. Tampoc hi fa res. Els amos acaben el dia quan el dia s'acaba però mai s'acaba del tot si es té l'establiment obert. La carretera passa pel davant. S'hi aturen passavolants. Els dilluns els pobles del costat dormen. Dia de descans.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El vi és de Solivella. De color robí, aspre, de la terra, sortit d'aquest paisatge de la Conca de Barberà. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">En aquest petit racó amb les parets guarnides amb eines de la terra i làmpades penjades del sostre el color que domina és el taronja. Estovalles i tovallons ofereixen l'assossec del dia després d'haver caminat per l'Urgell, de </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Rocallaura"><span style="color: blue;">Rocallaura</span></a> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: x-large; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAdxPAEHE9zz4_1uktrUgbuO4hRmjqNla3FXeNj9i7EnQ05IlcdJsEA3fXmUcSaxO8SvjylPZBx5zjm93GSf_h8LSX_6g7O9hBOFv7xLmcVMtoUn8k_X7_7m3MkVlJJogZ3QuFTg71W2ZM/s1600/Solivella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAdxPAEHE9zz4_1uktrUgbuO4hRmjqNla3FXeNj9i7EnQ05IlcdJsEA3fXmUcSaxO8SvjylPZBx5zjm93GSf_h8LSX_6g7O9hBOFv7xLmcVMtoUn8k_X7_7m3MkVlJJogZ3QuFTg71W2ZM/s1600/Solivella.jpg" height="276" width="320" /></a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Solivella</span></span></div>
<div style="font-size: x-large; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">a Montblanquet fins al </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_del_Tallat"><span style="color: blue;">Santuari del Tallat</span></a><span style="font-size: large;"> on encara hi viuen dos eremites.</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">L'hivern xiula al carrer. La nit es vesteix per sopar. El gust del raïm a taula. Les notes d'un piano hi posen la cirera. El pastís és dolç com dolça ha estat la vetllada.</span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-86550897262982822672014-01-01T11:35:00.002-08:002014-01-01T11:35:38.543-08:00Un llibre de records<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbkYISUxKwywdUOc0vZeP2fDDyhyphenhyphenduxVzum9jaSoOFxHBmq8uFnKYGt42vxNAWKr01nHEWohmFbFm3et94r1i0FXYKOdTNy2WVU_njcFnbd8ppJrtCwiHKwMozUKUDkho43EAltMbynzK1/s1600/flors.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbkYISUxKwywdUOc0vZeP2fDDyhyphenhyphenduxVzum9jaSoOFxHBmq8uFnKYGt42vxNAWKr01nHEWohmFbFm3et94r1i0FXYKOdTNy2WVU_njcFnbd8ppJrtCwiHKwMozUKUDkho43EAltMbynzK1/s1600/flors.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial;"><span style="color: magenta;">Pont Eiffel</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial;"><span style="color: magenta;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial;"><span style="color: magenta;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Sens dubte si algú no coneix la ciutat de Girona i la
vol descobrir no hi ha una ploma més hàbil i lleugera que
la d’en Josep Pla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><a href="https://www.udg.edu/Noticiesiagenda/Reculldenoticies/tabid/2575/p/25679/language/ca-ES/Default.aspx"><span style="color: magenta;">Girona- Un llibre de records</span></a> – és un itinerari per <st1:personname productid="la Girona" w:st="on">la Girona</st1:personname> dels anys de
principi de segle XX per allà el 1900,
quan Josep Pla vingué a estudiar a “la capital ”, a l’internat dels Germans
Maristes, procedent de Palafrugell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Les seves primeres impressions van ser les d’una ciutat
grisa i boirosa plena de pedres. <i>“ Queia
una pluja fina i persistent que diluïa els horitzons en una gasa blava.” pàg.32.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El recorregut permet entrar per la zona de Pedret i ,
davant de la monumental Catedral i Sant Feliu, anar endintsant-se pels
carrerons del barri Vell. Travessar plaçes- de les Olles, del Raïm, de les
Cols, <st1:personname productid="la Plaa" w:st="on">la Plaça</st1:personname>
del Vi i anar serpentejant les Peixeteries Velles, el carrer dels Ciutadans, <st1:personname productid="la Fora" w:st="on">la Força</st1:personname>, el carrer de <st1:personname productid="la Neu" w:st="on">la Neu</st1:personname> o el dels Abeuradors, tot
passant per <st1:personname productid="la Cort" w:st="on">la Cort</st1:personname>
reial, els quatre cantons i les Ballesteries, plenes segons Pla de <i>“botigues irrisòries i resclosides</i><b>”. </b>Continua amb la descripció del
mercat de l’aviram a la falda del riu Onyar tots els dissabtes del mes i dels
àpats que feien els mercaders en les fondes de lèpoca- a Cal Ros o a cala
Marieta per exemple on encara es pot desgustar una cuina tradicional acurada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Retrata els llocs i la gent , capta els matisos i escriu
sense pèls a la llengua <i>: “ En una taula
del racó hi havia una senyora d’uns cinquanta anys amb un vestit negre ple de
llacets, enfarfegat, grassoneta, les faccions lluents, indiferents i fatigades.
L’acompanyava una senyoreta intensament pàl.lida, fina i esvelta, els ulls
negres profunds, amb una mica de carmí als llavis. S’afegí a elles un senyor
alt, gris, sec, d’un color trencat, els dits grocs de fumar, els ulls sense
tendresa”.pàg.55<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Qui no s’ha passejat per la muralla tot tafanejant els
teulats i els jardins de <st1:personname productid="la Girona" w:st="on">la
Girona</st1:personname> antiga que tot caminant ens queden sota els nostres
peus. <i>“ Els teulats de Girona tenen una
riquesa de colors única. Sobre un to general d’ocre esvaït, d’albercocs madurs,
de grisoso platejats, de menudes molses i vegetacions criptogàmiques roges,
verdoses, daurades, s’hi encavalca la fantasia humana dels terrats oberts o
arquejats, la gràcia estrambòtica, grotesca, de les xemeneies, els campanars de
les esglésies i dels convents, el blanc de bugada de la roba posada a assecar,
sinuoses incisions de carrers i places, les estranyes baluernes dels
colomistes, els galliners de terrat, els extravagants capricis arquitectònics
que rematen les cases”. pàg 63.</i>I qui no ha transitat pel carrer dels
Alemanys tot admirant l’esgésia de sant Domènech i la seva plaça i l’edifici de
les Àguiles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Quan fa sol les pedres adquireixen un color groguenc que
fins i tot enlluerna.” <i>El carrer dels
Alemanys és el que s’ha conservat més pur de Girona, el que conté, a sobre,
menys restauracions, mutilacions, afegits i pegats. L’ha salvat la llunyania,
el seu arrecerament multisecular. El carrer és estret, sinuós, empedrat i fa
pujada. Hi flota un silenci prodigiós, una solitud encantada, i les pedres hi
tenen un color torrat- sienes i or – en la calma de cristall de l’aire
ombrejat”.pàg.112<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">També té paraules per descriure la nostra Devesa i la
seva : <i>“No crec que ningú hagi enfilat
mai la gran avinguda de <st1:personname productid="la Devesa" w:st="on">la
Devesa</st1:personname> i no hagi sentit que , en el món, hi pot haver ,
també, coses distintes de la moneda engrunada que forma la nostra vida general. "<st1:personname productid="la Devesa" w:st="on">La Devesa</st1:personname>
m’inicià en uns hàbits de badoqueria que no</i> <i>he perdut mai. El gran temps dels jardins era la tardor, quan tot novembrejava,
quan :</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">- Sota el pont
camina l’aigua trista,<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">és l’aigua de la
pluja de Tots Sants –"<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">pàg.110<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><st1:personname productid="la Devesa" w:st="on">La Devesa</st1:personname> que durant tants anys ha estat deixada de la mà de Déu i
on passejar-s’hi, a recer dels plataners , només se sent el silenci , trencat
pel trepitg de les fulles seques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Bon Any 2014!!</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-74927871069595457542013-12-22T12:23:00.001-08:002013-12-22T12:23:16.363-08:00Digue-ho amb música<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Els braços despullats i els dits dansarins. Chopin - La Marxa fúnebre. L'esquena nua i els llavis vermells. Cabells i vestit de seda. Les mans com ones. Ballades de Liszt. Música in crescendo. Aplaudiments.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Acaronant les tecles amb la Valse de Ravel. Silenci. Cos de gasela. Stravinski - La Danse russe. Notes d'un piano de xarol en blanc i negre...</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/--vRe3j42qM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><a href="http://www.khatiabuniatishvili.com/us/home"><b>Khatia Buniatishvili</b></a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">BON NADAL!</span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-23467380794154282102013-11-24T14:49:00.000-08:002013-11-25T02:52:50.214-08:00Esmorzar amb diamants i Tardor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjntWBS5eDymw-VfZaZ3_kAKhVr_8J-EPiYjovx0uUlM4phImj7jvhGlU9MCBE-s7olFcfGzeiiLELT9G2QHEjPnAw1lahK7tcdhoYcXsaAD3CQOoMvNaKuallpehjx7tB10_NoNFEk8A2K/s1600/Esmorzar+amb+diamants+i+Tardor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjntWBS5eDymw-VfZaZ3_kAKhVr_8J-EPiYjovx0uUlM4phImj7jvhGlU9MCBE-s7olFcfGzeiiLELT9G2QHEjPnAw1lahK7tcdhoYcXsaAD3CQOoMvNaKuallpehjx7tB10_NoNFEk8A2K/s320/Esmorzar+amb+diamants+i+Tardor.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: x-small;"><b>Emorzar amb diamants,Blake Edwards,1961</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Anava pentinada com una deessa i guarnida amb aquell tres peces negra. Les ulleres amb montura i vidres foscos , aquell vestit entallat que esculpia una figura estilitzada i els guants llargs abrigant-li els colzes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Es va aixecar de la taula plena de petites exquisiteses que vorejaven el pecat. No va dir res a ningú i ningú gosà dir-li res. Ho feia sovint en els descansos del matí quan tenia una fixació al cap. Ara la fixació era a</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">quell diamant gran i enlluernador de la joieria Tiffany's. Hi entraria, se l'emprovaria i distreuria a aquell jove que feia</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"> dies que observava mentre ensenyava les joies als seus clients. S'ajupia per endreçar les safates. Havia comptat els minuts... fins a 3 quan acabava de tancar-les al calaix. Tindria temps. Desplegaria tot el seu encant i faria allò que sabia fer. Estudiosa dels detalls la cleptomania formava part del seu altre jo. No volia però ho feia. Ho volia i ho feia. Era així de simple.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">S'havia escapat com cada dia en el primer descans del rodatge. Aquell Esmorzar amb diamants la tenia empresonada tantes hores que es preguntava si tindria bona acollida la pel.lícula i bon calaix. Si se'n parlaria d'ella, si sobreviuria al temps...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Aquests Kits-Kats li permetien jugar amb els dependents, tant li feia si eren de les grans firmes o no.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Feia fred i no havia agafat l'abric. Tenia pressa. Va assaborir l'últim glop d'aquell cafè massa aigualit pel seu gust però notant l'amargor de la cafeïna. Sense sucre per suposat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Entraria i saludaria a l'empleat del torn del matí que cada dia se la mirava mentre ella , amb un aire distret, feia com si mirés l'aparador. De fons la Tardor de Vivaldi l'acompanyava. Feia dies que alguna gramola escampava les notes pel carrer. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Gairebé havien passat de l'estiu a la tardor i ella més que ningú sabia que el temps es mesura pels moments que un es queda sense alè.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Va agafar aire, va prémer el timbre i va ullar el rellotge gran de paret. Tenia 10 minuts abans no comencés el rodatge. En 10 minuts posseiria allò que perseguia des de feia dies. De fet l'adrenalina que segregava ara era de la mateixa intensitat que uns dies abans quan en un descuit va furtar aquell collar de perles artificials a un venedor ambulant i </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">que ara mateix la distingia com a una gran dama. Tot era embolcall però colava a tot arreu. Portava anys d'ofici. Era una actriu molt professional.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">És una altra aportació als <a href="http://www.relatsconjunts.blogspot.com/"><span style="color: blue;">Relats conjunts</span></a></span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-36264328982361155722013-11-18T10:32:00.000-08:002013-11-18T10:32:46.133-08:00Fulles de tardor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhugeuV-V2l3DABQhzfh-DXsfBBD8ttIRNZR2IAjnlcbtDcbJ90B17mjkdp6C0CHJQDJtRf6tO043WPR5k_SMtBLkDyBzt-cuA_YjWGMerXjAYWsmamWEYSUSwvDvJ_-NV2QIxZOT5I_GA8/s1600/La+Boella+013.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhugeuV-V2l3DABQhzfh-DXsfBBD8ttIRNZR2IAjnlcbtDcbJ90B17mjkdp6C0CHJQDJtRf6tO043WPR5k_SMtBLkDyBzt-cuA_YjWGMerXjAYWsmamWEYSUSwvDvJ_-NV2QIxZOT5I_GA8/s320/La+Boella+013.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Se
la veu distreta arrecerada en un racó llegint. Contempla les fulles que
lentamente van caient i s’adona que el color va canviant. La tardor és aquest
aire fresc que entra per la finestra amb tonalitats d’aram.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Divaga
malgrat que els personatges del llibre la volen arrossegar. Hi entra sovint, a
dins de les històries. S’hi passeja, observa, sent i capta aquells matisos que
fan que cada llibre sigui diferent. No li costa gens amarar-se de la música que
desprèn aquell violí que descansa damunt la taula, en un racó d’un estudi
anònim davant d’una finestra que dóna a un jardí. Ella però no en té cap de
violí. Sí té un rellotge de paret que l’acompanya amb el seu clic-clac somort
abans de tocar els quarts i les hores. S’hi adorm a vegades a l’estudi i
llavors ni el clic-clac la desperta. Hi té un televisor de fa anys encastat al
moble licorer. A penes l’engega. És un moble més dins un altre moble. No li fa
ni cas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Li
costa trobar el fil per descapdellar una conversa. N’enceta una i s’atura. Rumia.
Es dispersa. No és que no hi pari atenció. Alguna cosa la rosega per dins.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">El
consol que li dóna el llegir no l’aconsegueix ni amb tot aquell reguitzell de
psicotrops receptats per la corrua de metges que ha visitat. No vol medicaments
perquè l’endormisquegen. Hi vol veure clar. Pensar. Actuar. Abraçar. Dir.
Estimar…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">I
continua llegint sabent-se còmplice de les paraules dites per els personatges
de paper. </span><span lang="EN-GB" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: EN-GB;">Manlleva les expressions i sovint les subratlla amb groc fosforescent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">La
clau de l’èxit , pensa, rau en adonar-se de les mancances que hom té i de la
necessitat d’omplir-les no sap ben bé amb què. Però adonar-se és el primer pas.
Després només li cal caminar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Li
agrada afegir a les converses les expressions que ha subrallat. Sovint hi juga
a fer-ho però li falta inspiració. Ara sap el per què. Enyora les carícies d’un
altre cos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">I
segeix llegint…<o:p></o:p></span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-37628011973881059982013-09-29T12:01:00.000-07:002013-09-29T12:07:53.165-07:00Ruta 66<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb5Ojs0R4d10GGcrK8ym2-ekTmoyuOk-K7_PhFhuR2cgV7yHxo_5203tppY99zAwF9iVqAJqJduUP1sYUvZc6qipd0CijZXEjr5KUMMhxHQhpJ-diJe8fT9YfN-grxITiCZe3K5SQY3BQW/s1600/route-66.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb5Ojs0R4d10GGcrK8ym2-ekTmoyuOk-K7_PhFhuR2cgV7yHxo_5203tppY99zAwF9iVqAJqJduUP1sYUvZc6qipd0CijZXEjr5KUMMhxHQhpJ-diJe8fT9YfN-grxITiCZe3K5SQY3BQW/s320/route-66.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;"><b>Ruta 66, Estats Units d'Amèrica</b></span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Surt de la tenda i només l'acompanya el silenci de la nit. Agafa una manta i s'hi embolcalla. És tota virolada. La va comprar al mercat ambulant de Windowrock ( Arizona ) que pertany a la reserva dels Nadius Americans dels Navajo. Només sent el respir profund dels seus companys. Monta el trípode i s'asseu. Falta poc perquè surti el sol. Són gairebé les sis del matí. Ahir va caminar molt. Aquest paisatge vermellós i ferèstec és molt diferent del seu paisatge natal, verd i frondós. Respirable. Aquí, en aquests confíns de món, hi ha una llum que sembla festejar amb la natura. Cada hora del dia, cada minut la percepció del tot canvia. Les ombres acompanyen cada instant i ella vol immortalitzar-ho en una fotografia . Aquests colors no l'abandonaran. Ha tingut temps i encara en té per rumiar. És com si tingués dues vides. La de sempre i la d'ara. Sap que aquesta és provisonal i l'altre també però vol retenir aquest espectacle que té davant seu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El sol despunta milèssima a milèssima. Una seqüència inapreciable per l'ull humà. Només es pot aconseguir deixant la càmera davant de l'escena hores i hores utilitzant la tècnica del time lapse i després passant les imatges a càmera ràpida. Enfoca l'objectiu i contempla els relleus que a poc a poc es van perfilant. Està a dalt d'un turó on han passat la nit acampats. La visibilitat és nítida. Al mig una línea divisòria separa els seus dos móns. Cada fotografia té un joc de colors diferents.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Està cansada. Emmagatzemar emocions també cansa. En guarda un bon feix per quan torni. Li portarà temps explicar tot el que ha vist, el que ha fet i les persones que ha conegut.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Quan es viu tan intensament a vegades es perden els detalls. Segurament amb calma reviurà els contrastos d'aquests dos móns. Barrejarà tot el que ha viscut amb una realitat que ara des de casa li queda lluny i a prop alhora. Enyorava des d'allà i enyora des d'aquí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El resultat d'aquella matinada és un gran pòster que ha penjat a la seva habitació. L'acompanya en les nits de vetlla i també en les que, com en aquella albada, la va vèncer un cansament que s'apropava a la felicitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ha tornat i ara neda en un mar de somnis. Bellesa invisible.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Un relat més dels <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/"><span style="color: blue;">Relats conjunts</span></a></span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-62292438472636502892013-09-11T02:07:00.001-07:002013-09-11T02:15:56.701-07:0011 de Setembre del 2013<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Neixen brots verds,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: yellow; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">arrela la llibertat.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Catalunya al cor!</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><span style="color: yellow;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGUSCxgxk_0WAg_cAe-5Ik0u8_mzSn96kZ7zuBr-unG0QkExEI7sKjA8MGaUNUFkhsr3DCwVnJPrbN6WNd2t5nQXzCgUECH2R90YasoGG-xdtomYTlsVeDR3CEX0414yGDj1bBVb3ZX76Y/s1600/Priorat+028.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGUSCxgxk_0WAg_cAe-5Ik0u8_mzSn96kZ7zuBr-unG0QkExEI7sKjA8MGaUNUFkhsr3DCwVnJPrbN6WNd2t5nQXzCgUECH2R90YasoGG-xdtomYTlsVeDR3CEX0414yGDj1bBVb3ZX76Y/s320/Priorat+028.JPG" width="320" /></a></span></span></div>
<span style="color: yellow; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: yellow; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: yellow; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Aquest blog</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"> </span><span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">s'enllaça</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"> </span><span style="color: yellow; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">amb el</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><span style="color: yellow;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><span style="color: yellow;"> d'en</span> <span style="background-color: white; color: red;"><a href="http://sergipich.blogspot.com/" style="background-color: white;"><span style="color: red;">Sergi</span></a></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Bona Diada a tothom!</span>Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-69050764499712310272013-04-30T15:47:00.000-07:002013-04-30T15:52:02.834-07:00Parèntesi ( )<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">He fet les maletes i he marcat la ruta,jo que sóc de poble i m'agrada moure'm en petits espais. Abans les grans distàncies em semblaven curtes i ara les llargues em semblen massa llargues. Tot i visquent en un món globalitzat que diem que ho tenim tot a un pam, els quilòmetres són els mateixos i el temps és el temps, o ens en sobra (gairebé mai) o ens en falta ( gairebé sempre ).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Sóc de les persones que pensa que sempre tinc "tot el temps del món" però a darrere hora m'agrada sentir l'adrenalina al cos i afanyar-me per enllestir-ho tot i no deixar cap fil penjant. Les llistes, les recomanacions, els telèfons, el congelador ple, els llençols nets, qui regarà les plantes... com si ho deixés a punt per quan torni... I res és al seu lloc quan torno. La vida segueix i les fulles del pati s'arraconen esperant-me que els doni un cop d'escombra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Tinc les maletes a punt, la llista de llocs per visitar, els quilòmetres per caminar, una maleta plena d'emocions per donar i per vendre i també per compartir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">M'emporto Bella del Senyor de l'Albert Cohen, La insoportable levedad del ser de Milan Kundera, Mr.Gwyn de l'Alessandro Baricco i Menta fresca amb llimona de Monika Zgustova per omplir les hores d'espera en uns aeroports lluny de casa, contemplant un cel que no és el meu però que me l'imagino igual de blau.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No sé si escriuré ni si us llegiré...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La neu s'ha fos fa poques setmanes. M'han dit que hi ha arribat la primavera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El <a href="http://masscommunimania.blogspot.com.es/"><span style="color: blue;">Dr. Tom</span></a> em vol conèixer. Jo tinc ganes de conèixe'l. No trobaré les paraules adients , amb el meu anglès amb accent garrotxí, per agrair-li el seu suport durant gairebé dos anys.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La vida està feta de parèntesis durant els quals només canviem el ritme de les nostres passes i de les nostres emocions.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4eE3Mf4uajAOVz5a_VA8K7Ve2p5C0zFM0w6_BHdp2rthtwtmY-FavUshbUzMqExPUOcC5P2WlA1IV4laP_JjgA9ISg62OFXRe2GPDcGtCGyZyL7mzfByFRPdBOEeIwhbhJyXtQ88Cb7tt/s1600/Par%C3%A8ntesi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4eE3Mf4uajAOVz5a_VA8K7Ve2p5C0zFM0w6_BHdp2rthtwtmY-FavUshbUzMqExPUOcC5P2WlA1IV4laP_JjgA9ISg62OFXRe2GPDcGtCGyZyL7mzfByFRPdBOEeIwhbhJyXtQ88Cb7tt/s1600/Par%C3%A8ntesi.jpg" /></a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">gràcies <a href="http://llibreprimer.blogspot.com.es/"><span style="color: blue;">Fra Miquel</span></a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi46HT77Uh9zuAGv8BX3uBNTXLlWusNYUCa0OgzwZVsvadVUumn7PFscS1SbQlBRP_DxaxeRDJ-gF9_oOo_Mt1GHnM51wJnYDqAH0Z6UNg22l603tFTEcpx9xRjOcy877bntnvg1lxB_cgH/s1600/Timelapse.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi46HT77Uh9zuAGv8BX3uBNTXLlWusNYUCa0OgzwZVsvadVUumn7PFscS1SbQlBRP_DxaxeRDJ-gF9_oOo_Mt1GHnM51wJnYDqAH0Z6UNg22l603tFTEcpx9xRjOcy877bntnvg1lxB_cgH/s320/Timelapse.jpg" width="228" /></a></span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-38310563805589076942013-04-24T00:08:00.000-07:002013-04-24T15:09:53.489-07:00L'art de la pintura<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No et velluguis, no te'n vagis, no tinguis pressa... Avui que portes aquest vestit que combina amb les cortines del meu estudi, avui que els teus ulls són com un mirall de mar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ara que la claror et moldeja la figura, no et moguis.Serà un instant. Faig les traces ràpides , fins i tot puc sentir el teu respir, aquest desassossec en la mirada, aquest enrojolament a les galtes quan passes prop meu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Deixa'm que immortalitzi la teva cara, els teus cabells i el teu desig en aquesta tela. Si no em vols correspondre deixa que la història sigui testimoni de la teva bellesa. Aquesta bellesa trobada fruit d'un moment d'inspiració.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Deixa'm que et perfili els teus llavis encara que mai he fet per robar-te un petó.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Deixa'm veure què amaga aquest llibre que escolta què li diu el bateg del teu cor. Ell no diu mentides.Només sospira.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Escolta'l i deixa't pintar.</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTBviD1MEc8_orsp8LwEVq9yx3SfT8dmGSS-kSwFk8gd0gpABKuVuVBBLxkSifWehQ5HeOCnmSDMmgJVG5pOEuZZgzq9x8ae7FT9BlAv2tcCobeUYZLhxn_2fcA20wbJcYFuN7tJZBTiKZ/s1600/Jan_Vermeer_van_Delft_011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTBviD1MEc8_orsp8LwEVq9yx3SfT8dmGSS-kSwFk8gd0gpABKuVuVBBLxkSifWehQ5HeOCnmSDMmgJVG5pOEuZZgzq9x8ae7FT9BlAv2tcCobeUYZLhxn_2fcA20wbJcYFuN7tJZBTiKZ/s320/Jan_Vermeer_van_Delft_011.jpg" width="268" /></a></span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: xx-small; line-height: 20.796875px; text-align: center;"><b>Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673</b></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: xx-small; line-height: 20.796875px; text-align: center;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 20.796875px; text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333;">Una altre proposta de </span><a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/" style="background-color: white;"><span style="color: blue;">Relats Conjunts </span></a></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-53997150253236679352013-04-01T12:03:00.001-07:002013-04-01T12:03:53.513-07:00La vida és gent<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://img.youtube.com/vi/4d_MATccsMQ/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://youtube.googleapis.com/v/4d_MATccsMQ&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://youtube.googleapis.com/v/4d_MATccsMQ&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large; text-align: justify;">La vida és gent … i silenci i solitud. Caminar un dia de pluja vorejant l’estany . Cuinar amb amor i compartir-ho. Sentir fred als peus i pensar en una dutxa calenta. Plorar d’emoció o de tristesa. Estrenar unes sabates noves sense que et facin mal. Llegir fins tard a la nit per acabar un llibre. Veure els ànecs de l’estany arrencar el vol. Fer xocolata desfeta per esmorzar i sucar-hi maduixes. Regalar part del teu temps a algú que apenes coneixes però que saps que li fas companyia. Escoltar-lo . Deixar-li un paraigua perquè no es mulli. Una abraçada sense paraules. Descobrir que t’emociona una música. Fer aquella trucada pendent. Plorar l’absència que no has plorat. Un arròs de muntanya amb bolets.</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large; text-align: justify;">Hi dius la teva?</span>Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-89060454805788773512013-03-27T15:42:00.000-07:002013-03-28T10:55:13.328-07:00Tots aquests dois<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Per una estona hom es pot enamorar d'una llum, d'una música i d'una veu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El teatre Municipal de Girona es va convertir en una cova penombrosa amb una vintena de persones de públic. Sí ,no més d'una vintena...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">He de reconèixer que no coneixia l'obra de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_Fullana_i_Hada_d'Efak"><span style="color: blue;">Guillem d'Efak</span></a> i quan vaig llegir que l' actor <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pep_Tosar"><span style="color: blue;">Pep Tosa</span>r</a> es posava a la pell d'aquest personatge i en feia un espectacle de jazz vaig voler saber-ne més. L'espectacle feia un recorregut per l'obra poètica i musical d'aquest manacorí-guineà que va formar part de la nova cançó i que va ser un dels fundadors de la mítica sala Cova del Drac de Barcelona on hi va actuar cada dia durant 3 anys seguits. Alguna cosa em va cridar l'atenció i vaig decidir anar-hi.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Abans d'anar-hi però vaig pensar com seria escoltar jazz en un teatre i com es pot recrear l'atmosfera dels tuguris mig emboirats on no hi cap ni una agulla quan fan jazz en directe.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El resultat va ser una posada escènica molt digne amb un trio de jazz i una acústica impecables, un soport audiovisual i d'il.luminació que engrandiren el monòleg del PepTosar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Que no coneguera l'obra de Guillem d'Efak no va ser cap problema perquè el passeig sobre la seva vida que es va fer en poc més d'una hora i mitja va ser el punt de partida d'una nova descoberta.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://img.youtube.com/vi/xC1kNhY_GlU/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://youtube.googleapis.com/v/xC1kNhY_GlU&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://youtube.googleapis.com/v/xC1kNhY_GlU&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Si estan de gira i veieu el cartell en algun teatre no us el perdeu.Totalment recomanable.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">" Tots aquests dois" és el títol d'una cançó de Guillem d'Efak i el títol que ha adoptat per aquest espectacle</span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-90636473706995513542013-03-21T14:34:00.001-07:002013-03-21T14:42:01.955-07:00Plats pintats<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqlAEvCO0VxVAm2g7JPiqB3RzwQWJWO9Xzyc1EnTAyZ8yT4NB0AzM7C3j5qcRaXn6Ol841ig3-x0ab4q8TX0xRYpBegB1Tk0oE4vb2KktC2z2RXWjIeMvij4AFxqG8PXpSfnrAr9KOp2nT/s1600/plats+001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqlAEvCO0VxVAm2g7JPiqB3RzwQWJWO9Xzyc1EnTAyZ8yT4NB0AzM7C3j5qcRaXn6Ol841ig3-x0ab4q8TX0xRYpBegB1Tk0oE4vb2KktC2z2RXWjIeMvij4AFxqG8PXpSfnrAr9KOp2nT/s320/plats+001.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>( crema de verdures ,wok de verdures i sèsam torrat)</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: lime; font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: magenta; font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Pintarem els plats</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: magenta; font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">de primavera i sol.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: magenta; font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Petons de colors</span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-45349830002159970472013-03-19T11:02:00.003-07:002013-03-19T11:24:01.923-07:00Imatges i flors<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Aquests darrers dies ens recorden que l'hivern és ben viu. L'aire atremuntanat s'esquitlla per tot arreu. La cara que és l'única part del cos que duc exposat se'm posa gèlida quan vaig pel carrer . Els vespres quan surto de ioga és el moment del dia en què si pogués decidiria continuar a classe, mandrejant dins aquella bombolla de confort tan càlida. Els matins també són un altre moment que sembla que el llit t'estira i et crida perquè no et moguis tot i que un sol incipient despunta com qui anuncia tímidament la primavera. Són dos moments del dia </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">en què una força superior em reté i per uns minuts m'abandonaria a la mandra de no fer res. Però,no pot ser i després del primer cafè ja se'm posa en funcionament tota la maquinària per encarar el dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Després d'esmorzar trec el cap al pati i dóno una ullada a les flors. Aquests darrers dies la pluja les ha rentat de valent i el verd sembla més verd. Per tant no cal que les regui.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Tinc una violeta que vaig plantar d'una arrel del bosc pensant que no la revifaria però el cas és que molt abans que arribi el bon temps les primeres violetes ja treuen el nas. És un color , el violeta, que si el vols pintar costa trobar el matís que la natura és capaç de regalar-nos. M'agrada com a complement en el vestir. Un foulard, uns guants, un bolso, unes sabates, una anell, unes arracades o les ungles pintades d'aquest color.Una cosa que trenqui amb els colors amb els quals habitualment ens vestim i el violeta té aquesta capacitat. No és un color cridaner ni apagat ni pastel ni fosc ni clar.Suavitza les línees del cos, de les mans, de la cara i dóna aquell punt de contrast.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Però jo volia parlar-vos de l'exposició de fotografia que hi ha al Palau Robert de Barcelona fins el 26 de maig, gratuïta i recomanable. L'autor és <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/PalauRobert/menuitem.24624ed9d70d41f972623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=3f2e9378a9dcc310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3f2e9378a9dcc310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&contentid=7cf868989edcc310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD"><span style="color: blue;">Jaume de l'Aiguana</span></a> i les fotografies són d'estudi, molt treballades i compromeses amb el medi ambient ( el malbaratament de l'aigua) i de denúncia social ( la prostitució) per exemple. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_B8Fg7yo2Kh5DACDV_qHhXRNIE5Vw5P-hd5gYu3hsh3m0SXlEtoYkD4iDT9rINkxWupYL0e6gHi9gnJFhdhpASEeVwFCXNOEZ004QrEvjdwwH7k2QYWXKv9OiCDf8ftVL7Hp6rvCANCuj/s1600/Cumple+014.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_B8Fg7yo2Kh5DACDV_qHhXRNIE5Vw5P-hd5gYu3hsh3m0SXlEtoYkD4iDT9rINkxWupYL0e6gHi9gnJFhdhpASEeVwFCXNOEZ004QrEvjdwwH7k2QYWXKv9OiCDf8ftVL7Hp6rvCANCuj/s320/Cumple+014.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Tot i que va començar en el món de la publicitat aquesta retrospectiva s'acosta molt més a un treball artístic i com diu el fotògraf " No crec en la perfecció sinó en la bellesa del que és imperfecte ". Cada fotografia comença de zero i potser sí que busca que l'espectador reflexioni entorn a allò que hi veu.No hi trobareu paisatges ni natures mortes. Però sí mirades i cossos, dobles lectures en una mateixa fotografia, rostres que et pregunten.Vida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-20316563048363894352013-03-09T15:29:00.000-08:002013-03-09T23:59:43.500-08:00Cafè amb sucre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ4Jf7-aihX0DSM1TqQtGKIjdjgxUlgpdDGWwzM9VxHo-TUImQjYodkdRkwyYoh05kcVQiHEqrczIpK_ewlZ0RXbJGhX0sWZ1mc1U3JBifBxflRYDeDn9HS0TM_KXHFQsQ2SSkdZHGg6oG/s1600/demasi%C3%A9+caf%C3%A9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ4Jf7-aihX0DSM1TqQtGKIjdjgxUlgpdDGWwzM9VxHo-TUImQjYodkdRkwyYoh05kcVQiHEqrczIpK_ewlZ0RXbJGhX0sWZ1mc1U3JBifBxflRYDeDn9HS0TM_KXHFQsQ2SSkdZHGg6oG/s320/demasi%C3%A9+caf%C3%A9.jpg" width="238" /></span></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Fem un cafè?</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquest diumenge 10 de març</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>Demasié café</i></span><br />
<br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>Roger de Llúria,8- Barcelona, a les 5 de la tarda</i></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Amb sucre?</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/qyE9vFGKogs?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">amb música i amb veïns i veïnes de Blogville... </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: red; font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><a href="http://jordicine.blogspot.com.es/2013/03/lhome-de-sucre-no-es-va-dissoldre-mai.html" style="background-color: cyan;">Buscant l'home de sucre</a>...a veure si el trobarem :)</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-21069466302953862452013-03-03T14:45:00.000-08:002013-03-03T14:48:36.825-08:00Hi ha un tros de pastís a la nevera<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/8Ph1Uj92USs?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Encara no l'he llegit però érem més de 100 persones a la presentació i l'Albert ens va arrencar més d'un somriure. I si té la clau de la felicitat? D'acord ja sabem que no exisiteix però i si compartint un tros de pastís quan estem enmig d'una tormenta emocional ens soluciona que no vagi a més ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Crec que aquest llibre és molt més que un llibre d'autoajuda ( també sé que aquests llibres estan molt desprestigiats)...però i si un llibre sigui de la temàtica que sigui ens ajuda a ser una mica més feliços? O ens dóna una clau per obrir una altra porta o senzillaments ens ho passem bé llegint-lo. Val la pena intentar-ho. Ja us ho diré.</span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-10330070865251907122013-02-24T15:10:00.000-08:002013-02-24T15:32:18.258-08:00Ruïnes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfWyv24_MEt6itINWyI-f6Y6AOqlJvUl1qGVKDDhAsvxZzVr4r0XlgY7HylBwIKpJDJ0j8JEP-gc7w5l96qrqLHc-uzwfAvAuCCpMidfWKLLieVZ6irxkovyU8VT4EUM6CVrn0_1Q3bQ5c/s1600/Ru%C3%AFnes_-_Llu%C3%ADs_Rigalt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfWyv24_MEt6itINWyI-f6Y6AOqlJvUl1qGVKDDhAsvxZzVr4r0XlgY7HylBwIKpJDJ0j8JEP-gc7w5l96qrqLHc-uzwfAvAuCCpMidfWKLLieVZ6irxkovyU8VT4EUM6CVrn0_1Q3bQ5c/s320/Ru%C3%AFnes_-_Llu%C3%ADs_Rigalt.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">Lluís Rigalt i Farriols,Ruïnes,1865 </span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Quan l'autobús va passar per davant aquella imatge encantada que durant la seva joventut havia estat un castell no s'ho podia creure.Tot aquell manyoc de pedra i aquell isolament el van desconcertar. Va notar un martilleig als polsos a banda i banda del cap i la respiració accelerada i els records... i de sobte es va preguntar on deuria estar ella ara.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No sabia ni tan sols si encara vivia. Va marxar després que els descobrissin. Ja se sap un escàndol en un poble, petit com en el que vivien, era com una taca d'oli que s'escampa arreu. El pitjor de tot és que mai més va saber res d'ella ni de la seva família ni per descomptat del seu millor amic. Tot es va acabar aquell dia de la mudança. I quan un diu tot és tot.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Aquelles ruïnes guardaven un secret que mai havia gosat explicar a ningú.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Va tornar a mirar enrere per veure d'esquitllentes aquelles columnes que a penes s'aguanteven, com les seves cames que ja li flaquejaven. Sort d'aquestes excursions que els portaven a passejar sense haver de grimpar marges ni córrer d'un costat a l'altre com feia de jove. Ah! però quan venien i s'arraulien en aquest indret corrien com esperitats per arribar-hi. Ella al davant amb aquell vestit de flors que se li emmotllava al cos i ell que feia per encapçar-la, tant si el rigor del sol d'aquell estiu els cremava com si plovia pluja fina que calava fins a la pell i els amorosia el camí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Somriu quan pensa en aquell desfici que tenien per veure's d'amagat. La recorda joguinejant amb aquell rínxol de darrere l'orella , revel encara que els cabells estiguessin molls,conduint a tot drap amb un mocador al cap i unes ulleres grosses que li amagaven uns ulls color de mel i bressolant-se un als braços de l'altre en un racó d'aquell castell.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">D'aquell estiu en guarda la fragància de la seva pell. Aquella pell tan clara que a l'estiu li quedava tota pigallejada pel sol.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">No pot evitar pensar-hi mentre l'autobús va tirant sense fer ni una parada ni explicar-los què va passar perquè es derruís d'aquesta manera el seu castell. Un llamp , potser? El temps que tot ho envelleix? Qui sap!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ell només sap que no ha estimat mai a ningú com va estimar a la mare del seu millor amic i que la seva vida des de llavors és com una ruïna més.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">La visió dels núvols descansat a l'aire és l'únic deix de pau que li queda en aquests moments semblant a aquell estiu plàcid en què contemplaven la lluna nedant per damunt dels seus cossos nus.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Una altra proposta de <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/"><span style="color: blue;">Relats Conjunts</span></a></span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-56527075154859146222013-02-12T10:18:00.000-08:002013-02-12T10:18:07.911-08:00Volcànica<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Una terra vermella captenint el foc solidificat dels anys. Fèrtil, plena de pastures encara.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlrOlgnmvpvGnX-74NF54jTeGWfr2y76bLRzgCMM3lobUe6cWX2VMQDKoV1xqEnyD-1GbezZd4cYUu0XoqDP6mOOORwx0I-_y1PjP4AZY5HKzmgC0IaOir9prXUFYOGq7VDd4NGWoK4HP_/s1600/varis+006.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlrOlgnmvpvGnX-74NF54jTeGWfr2y76bLRzgCMM3lobUe6cWX2VMQDKoV1xqEnyD-1GbezZd4cYUu0XoqDP6mOOORwx0I-_y1PjP4AZY5HKzmgC0IaOir9prXUFYOGq7VDd4NGWoK4HP_/s320/varis+006.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Hi ha arrels a sota que es nodreixen de les deus de les fonts subterrànies. Molses flonges que atepeïexen el rocam. Faigs i aulines sureres, roures i falgueres. Masies escampades amb els finestrons badats. Sol rogenc a les carenes i boira a les valls. Xemeneies que respiren sanefes. Pobles suspesos o damunt d'un turó. És un lloc per abraçar la natura i respirar l'aire gebrat. Ermites a la punta d'una cinglera gairebé tocant el cel. Camps llaurats que es tenyessen de groc, verd i vermell quan arriba la primavera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Devessall de cues de cavall com llargues cabelleres blanques pentinades. Esquitxos a les basses, olor d'aigua i fred. Perfum de tardes ensucrades. Tortell d'anís. Cuina amb olor de tòfones i patates farcides. Magdalenes de Ratafia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrFJaycRepFXx4KHn0wnDisBbOysd0No2E4Q_mEYaO2x5_wsyHvhTAhJHe4BHMxsR0wkHTpqZZ1vWpKzp2khCOrtY4Aw0H7-sPYa49FCIjxVBoYMJh-ZP9C5PFNWWkGj0gweNxYWgylHt1/s1600/033.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrFJaycRepFXx4KHn0wnDisBbOysd0No2E4Q_mEYaO2x5_wsyHvhTAhJHe4BHMxsR0wkHTpqZZ1vWpKzp2khCOrtY4Aw0H7-sPYa49FCIjxVBoYMJh-ZP9C5PFNWWkGj0gweNxYWgylHt1/s320/033.JPG" width="179" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjamRr9Q5U8UY25EelCIe4Ker6-o3y9UgHik4qhGF15PHddCYWV7fs7taH7QYx188c4HF7EINIcWl-YXk5KCTN1N2gP8y93NIbrHPw9eLpR5GvVJS5aNqoL4SsvaYcf2ZniJhWx6PbIfl48/s1600/santa+br%C3%ADgida+003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjamRr9Q5U8UY25EelCIe4Ker6-o3y9UgHik4qhGF15PHddCYWV7fs7taH7QYx188c4HF7EINIcWl-YXk5KCTN1N2gP8y93NIbrHPw9eLpR5GvVJS5aNqoL4SsvaYcf2ZniJhWx6PbIfl48/s320/santa+br%C3%ADgida+003.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvT8R3tAX6sfKM5IR1ArmRtOGGzignxqrqC1b8HfmmHxLY5ADTqE86nq9X2PjOiNXipCYF_wlvDAscIv8SeJGwX2oDNB8WQLxGNnfzLAV8HjQiRiS6ZXONVvDHvBEbKjHe_cV0RN0rjqdj/s1600/Nadal+003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvT8R3tAX6sfKM5IR1ArmRtOGGzignxqrqC1b8HfmmHxLY5ADTqE86nq9X2PjOiNXipCYF_wlvDAscIv8SeJGwX2oDNB8WQLxGNnfzLAV8HjQiRiS6ZXONVvDHvBEbKjHe_cV0RN0rjqdj/s320/Nadal+003.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Hi ha un caràcter volcànic gairebé explossiu de la gent que hi viu o hi ha nascut, amansit amb les pintures d'en <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0069754"><span style="color: blue;">Vayreda</span></a>. Masies emmarcades i quietes escoltant com s'escola un rierol o el rajolí d'una font amagada.</span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-65396258474897586992013-02-05T12:06:00.000-08:002013-02-05T12:06:28.987-08:00Cadena de refranys, dites,goigs i altres...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieAkLEoF3kxJo-xJKbdYPxOW_zUKNbRpkQTaikOXofAGmtEAwMBwSWrZZ3TcTeOe4gT7wvZxV26Zd5njw1T98ITLVkS1MqDWlNPzCQynF57ZkvzqBD9607DmZduuE63ZpmV-u1ViH9uoer/s1600/CADENA+REFRANYS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieAkLEoF3kxJo-xJKbdYPxOW_zUKNbRpkQTaikOXofAGmtEAwMBwSWrZZ3TcTeOe4gT7wvZxV26Zd5njw1T98ITLVkS1MqDWlNPzCQynF57ZkvzqBD9607DmZduuE63ZpmV-u1ViH9uoer/s1600/CADENA+REFRANYS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>De nit o de dia és molt sà llegir un blog o més d'un, cada dia!</i></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>Faci fred, faci calor llegint blogs et reconfortes millor!</i></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>Arribarem als <a href="http://carmerosanas.blogspot.com.es/p/refranys-blocaires.html?showComment=1359850581670"><span style="color: blue;">200</span></a>?</i></span>Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-59959272901301843002013-01-27T14:05:00.002-08:002013-01-27T14:05:37.834-08:00Una petita perla<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El festí de Babette</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><i>"Quan cuinar és un art..."</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><i>"Un artista pot renunciar al luxe i las diners, però no li demaneu mai que renunciï a expressar el seu talent".</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Aquest llibre d'Isak Dinesen pseudònim de l'escriptora karen Blixen ( autora coneguda per Memòries d'Àfrica ) va inspirar la pel.lícula de Gabriel Axel que el 1988 va obtenir l'Òscar a la millor pel.lícula estrangera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Dues germanes , filles d'un pastor luterà, viuen a Berlevag ( Noruega ) on han estat educades en l'austeritat i la rigidesa. Un dia arriba a aquest poble ,recomanada per un vell amic de les germanes, una noia, Babette, la qual fuig de París on ha perdut fill i marit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Treballa durant quinze anys de criada per les germanes i quan sobtadament rep uns diners capgira l'harmonia dels seus habitants oferint-los un festí gastronòmic amb menges delicioses i vins francesos gairebé plaers pecaminosos per ells.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Babette havia estat una gran xef a París i lluny de marcir-se el seu talent l'explota com a goig personal més que per el gaudi dels comensals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><i>" L'únic que ens podem endur d'aquesta vida és el que haguem donat als altres"</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3UDF5Us7Zda4uqxmM9_F7OdhO9AtFyPgQW8XdjXyybp2dlkX7J3qjDPxumzIvceFAV1pJzNfs47BcCBe5OW0SibGR2Wb10crCWvXa4_Icp4sd_KK25DIvRtlMYu5dxMAj05YYfy2INBJ8/s1600/fest%C3%AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3UDF5Us7Zda4uqxmM9_F7OdhO9AtFyPgQW8XdjXyybp2dlkX7J3qjDPxumzIvceFAV1pJzNfs47BcCBe5OW0SibGR2Wb10crCWvXa4_Icp4sd_KK25DIvRtlMYu5dxMAj05YYfy2INBJ8/s320/fest%C3%AD.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><i>No us perdeu els silencis i les mirades i descobrireu un cert misticisme que ho embolcalla tot...</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; color: red; font-size: large;">http://www.youtube.com/watch?v=_hjjIIgq_io&feature=youtu.be</span></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6333911011397801467.post-26727920877460226802013-01-19T13:07:00.001-08:002013-01-19T13:18:01.523-08:00Gessamí verd ( Yasmina Khadra )<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Darrera una flor s'amaga una persona. Darrere un nom de dona s'amaga un home.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">M'agrada que qui escriu ja sigui amb el seu nom o amb un pseudònim jugui amb el lector. Com a lectors anem construint una imatge de l'escriptor. Com és físicament, com viu o ha viscut, què sent, per què escriu el que escriu... sense saber-ne res fins que ho descobrim. I llavors ens sorprenem.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Sovint, com en la contemplació d'un quadre, no ens cal anar més enllà. El plaer de la imatge semblant al plaer de llegir forma part d'un vincle invisible que s'estableix entre l'artista i l'espectador. Ens arriba la bellesa cromàtica de la mateixa manera que ens commou la lectura quan esdevé apassionant sense escletxes polítiques, religoses o socials.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Hi ha persones que han nascut per a fer-nos la vida més digerible. Seria un insult donar-los l'esquena.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">He descobert Yasmina Khadra llegint <i>"<b> Lo que el dia debe a la noche"</b></i> i fins que no l'he acabat no he buscat res de l'autora. L'autora és un home, un ex-comandant de l'exèrcit argelí que ha escrit sota un pseudònim per denunciar les injustícies del seu país sota els règims polítics i militars.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Al darrere d'un llibre s'amaga una altra història (real) tant o més fascinant que la que cada nit ens trasbalsa i ens fa qüestionar aspectes de la nostra vida, de l'argument del llibre i de l'autor. Vides parale.les que no s'assemblen en res però que es sostenen en els mateixos valors. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><b><i>Lo que el día debe a la noche</i></b> parla de l'amor, l'amistat i la lleialtat en un país desconegut per molts de nosaltres. A Argèlia , sota el règim de l'islam i on es parla el francès com a segona llengua, hi transcorre una història disortada, fraccionada per una guerra ( de la Independència) i on el jove protagonista Younes nascut en un poble agrícola se'n va a viure amb el seu tiu patern ( un acomodat farmacèutic )a Orán, perd la seva família més propera i fa nous amics que perduraran fins a la vellesa. Un amor impossible l'acompanyarà fins a les darreres pàgines, llegirà l' última carta que li van escriure i entendrà que era un amor correspòs però llunyà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Younes sobreviu com a Jonàs sense renunciar als seus orígens.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Una història trista però intensa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Younes va néixer en un poble perdut - </span><i><b>" los días se parecían desesperadamente unos a otros,jamás traían nada, y no hacían al pasar sino desposeernos de nuestras escasas ilusiones, que colgaban ante nuestras narices como esas zanahorias que hacen caminar a los asnos. Aquello no era vida; existíamos y punto "</b></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Més tard va anar a viure amb la seva família a Jenane Jato, un lloc paupèrrim on hi vivia gent mal.lèvola però també de bona. Una espècie de veïnat de suburbi - </span><b>"</b></span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Aquí, el tiempo giraba en vacío. Sin ocurrírsele nada nuevo - En Jenano Jato no se soñaba. La gente había decidido que su destino estaba sentenciado y que nada más había alrededor. De tanto mirar la vida del lado que más duele, acabó fundiéndose en cuerpo y alma con su estrabismo"</b><span style="font-size: large;"> -</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Younes tenia una germana petita amb un transtorn mental no qualificat a la que estimava molt -</span><i><b>" Mi hermana se hallaba junto a la mesa baja. No me fijé de inmediato en ella, tal era su silencio y recogimiento. Sus ojazos vacíos me observaban como si se preguntara dónde me habían visto antes. Mi hermana seguía sin hablar. No era como los demás niños de su edad y parecía negarse a crecer "</b>- </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Jonàs visitava a la seva família quan ja vivia amb el seu tiu farmacèutic - </span><i><b>"No permanecí mucho tiempo junto a mi madre. O puede que una eternidad. El tiempo no contaba; se trataba de otra cosa, algo más denso y esencial. Como en el locutorio de las cárceles, lo que importa es lo que se retiene del instante compartido con el ser que se echa de menos"</b></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i>"Y la eternidad se esfumó como la luz al presionar el conmutador, con tal rapidez que me pilló desprevenido"</i> </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Parla de la seva mare i de com es sentia quan l'anava a visitar - </span><i><b>"Me avergonzaba su febrilidad, su pelo hirsuto por el que, con toda evidencia, no había pasado un peine desde hacía lustros; me avergonzaba su almalafa raída que colgaba de sus hombros endebles como si fuera una cortina vieja , el hambre y los padecimientos que la desfiguraban, a ella que fue bella como el alba"</b></i> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlp_OcDvznu3aNLZIPDaRDdyHq4xoQh24WGUBR0vovfmVZMCtEuJveE4Nr5JeGiFITkUJwkDgHXI9X9KoLeUFw2IwUpISxUjsz1aSIn6TjLxijA893xEvFt_vKfD8SbA7Pxu9f_1XsfMmZ/s1600/llibre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlp_OcDvznu3aNLZIPDaRDdyHq4xoQh24WGUBR0vovfmVZMCtEuJveE4Nr5JeGiFITkUJwkDgHXI9X9KoLeUFw2IwUpISxUjsz1aSIn6TjLxijA893xEvFt_vKfD8SbA7Pxu9f_1XsfMmZ/s320/llibre.jpg" width="212" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;">I descobreix ja d'adult allò que ningú no li havia explicat - </span><i><b>"Hay algo que debe usted saber , Jonas: las mujeres hacen estas cosas con la cabeza. Sólo están listas cuando todo está en orden en su mente. Son dueñas de sus emociones"</b></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Joanahttp://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.com10