Dedicatòria

Llegir ens permet endinsar-nos en altres vides...

Escriure permet viure-les...

Escriure el que vivim fa que altres persones entrin a la nostra vida...

Hi ha qui té el do d'escriure, amb els llavis, poesia.

Marissa Nadler - Mexican Summer

Teatre

Imatge de google

M'agradaria fer els pots més curts. Dir més en menys paraules.

Sóc xerraire de mena i alhora m'agrada escoltar i mirar en silenci. Casi en mutisme total.

M'agrada asseure'm i observar, posar-me davant de la pantalla o d'un full en blanc i pensar sense escriure.

Redactar mots invisibles sobre un full transparent. Teclejar mots sense significat. Deixar-me anar en un diàleg sense fi i escriure per dins. Canviar la mirada depenent del que sento. Expresar-me sense moure'm. Com un joc de mim interior.

Movent músculs com si un joc de titelles es moguessin dins meu...sense ser jo qui les dirigeixi...

Sentir-me protagonista d'un relat no escrit per ningú. Sense teatre on actuar. Només interpretar per mi des de dins.

Espiar un públic inexistent darrere de les cortines. I sentir un calfred interior quan aplaudeixen.

Em pregunto si sempre som actors en aquest gran teatre del món. Actors que hem après a interpretar gràcies al còdig genètic que ens han transmès i als apunts que hem anat aprenent de l'escola de la vida.

M'agradaria que en quatre ratlles hagués dit tot això i veig que he de continuar intentant-ho. Sóc tossuda de mena...

******

Imatge de google

Sempre que vaig a teatre penso que el que veig són passatges d'una gran obra. Interpretacions quotidianes o filosòfiques. Imatges sortides d'un text escrit, paraules cuites a foc lent i adobades amb gestos, somriures i planys. Un polsim d'humor i cabassos de sentiments.

Fer teatre és interpretar la vida.

Viure consisteix en esmerçar-nos a ser els millors actors - cadascú en el seu paper. El paper que ens ha tocat interpretar.

La tardor ens porta teatre a Girona . Una mica de caliu per les tardes/ nits en què ja comença a refrescar.

De nit

Les passes insegures però fermes tot esgarrapant el pendent. La vista impregnat-se de colors que s'esvaeixen. Enfilar amb esbufecs la carena tot perseguint el sol que s'amaga. Arribar a tocar el cel amb els dits. Adonar-te que vas vestida "d'estiu" i que tens sort del paravents...

Xerrar i respirar. Fer fotos per caçar la lluna.

Sentir l'olor de terra mullada, de boixos i farigola.

Retrobar la gent que havies deixat abans de l'estiu. Emoció per tornar a programar excursions.

Sentir-te com a casa.

Sopar sota la llum de la lluna. Atemperar el cos amb un traguet de vi del porró...

I baixar des del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera tot divisant la plana de Vic. Satisfeta d'haver-hi pujat desafiant la pluja i el cel ennuvolat...

Tenir com horitzó el llit i , exahusta, deixar-m'hi caure a les 2...

Un any més hem fet "la nocturna" amb llanternes , com si fóssim "cuques de llum".

*****

De nit ... no es veuen els colors de l'entorn però s'aprecien els contrastos, els perfils, els jocs de llum, les siluetes, els moviments, l'alè i els sorolls més ínfims, aquells que durant el dia ens passen desaparcebuts. El vent que xiula i el soroll de les fulles que trepitgem al caminar.

I obres els sentits mentre t'envolta una foscor deliciosament contornejada de figures com si la teva hagués sortit del cos per dibuixar-se en la natura.

Epíleg

El Quadern de Vacances arriba a la seva fi. S'acaba l'estiu i les vacances...i demà comença un nou curs.

La tardor ja despunta, famolenca de pluja, de colors tintats d'or vell, d'olor de castanyes, de figues i de bolets. De pomes i d'avellanes, d'anous...

L'apunt final és dolç, com l'estiu. Com un bon cafè :Curt, boníssim i perfumat.

Les postres es poden assaborir a poc a poc o amb desfici...

Podeu fer-hi un mos o agafar-ne una cullerada... Vosaltres mateixos!

Formatge fresc, recuit o mató amb melmelada de fruits vermells i xarop d'aranyons

*********

M'agrada...

Imatge de google

Que em despullis a poc a poc. Que em descordis botons i em desnuïs petits entrebancs.

M'agrada desvestir-te a poc a poc. Escoltar només el silenci. Encara millor, el teu respir prop de la meva orella.

Sentir el tacte imperceptible dels teus llavis resseguint-me el bescoll. Passar per alt els meus llavis i sentir-te damunt la galta. Tancar els ulls.

Notar els teus dits endinsar-se als meus cabells. Embullar-los.

M'agrada la lentitud del moment. Sense ànsia. Estar atenta a cada petit mossec. Endevinar que el recorregut dels teus llavis es perdrà a la meva pell.Intuir les teves mans esmunyir-se entre les meves cames...

Deduir que saps que faré el mateix recorregut en tu. I... m'agrada que et deixis fer,sense pressa. Descobrint-te a passes lentes i allargant plàcidament aquest instant que a voltes ens el mengem en uns minuts...

Però ja saps com m'agrada que em despullis ben a poc a poc...

Katie Melua. The Closest Thing to Crazy

Retrat

La fotografia congela un instant de realitat.

Henri Cartier-Bresson del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement, en diu :" el moment decisiu" - el temps que pot anar d'una obra d'art a una fotografia - ni una mil.lèssima de segon

Henri Cartier-Bresson 1969

abans ni una mil.lèssima de segon després.

Quan retratem persones no pensem en obres d'art. Pensem en captar l'essència que s'amaga darrere una mirada, un silenci o un gest.

A vegades penso que el que volem captar és el cor - bagul de sentiments i motor de la vida.

I afegeix Henri Cartier-Bresson: " El present és el que ens pot fer optimistes, jo no tinc nostàlgia" i " No m'importa la fotografia, sinó la vida".

Imatge retocada amb photoshop

Em pregunto què quedarà d'aquí, posem per cas mig segle, de les fotografies retocades amb el Photoshop. Si qui les miri arribarà a captar la bellesa del fons o es quedarà amb la mirada superficial de la forma.

Dona desconeguda

Dona desconeguda . Ivan Kramskoy (1883)

Tot enllestit. Les maletes fetes, els mobles coberts amb llençols blancs , de lli...

Les cortines baixades, els porticons tancats. La mansió buida... L'ànima també ( ves què he de dir).

He despedit els criats , la cuinera , el majordom, el jardiner...

" La boira m'acompanya com una despedida. La ciutat emmudeix i els carrers estan buits ( tots són darrere les finestres...expectants...) "

Començaré de nou, lluny d'aquí, lluny de tot... ( No és el primer cop que marxo d'un lloc...)

Tinc diners, robes cares, joies...

Tinc tot el que la majoria desitjaria tenir.

La mar i la nit es van disfressar de bandolers i com lladres silenciosos es van endur el botí. Un a un els mariners van ser segrestats per uns braços gegants...La lluita va ser dantesca. El capità va aguantar...fins el final. Fins que el mar en forma de boca gegant de balena el va engolir...( el meu capità...)

La gent creu que no puc suportar el buit, però ves... ja en porto 3 , de marits i una s'acostuma a viure en l'abundància, el luxe i els amants.

Per això fujo d'aquest lloc i començo la recerca del proper que em mantingui el nivell i jo faré servir l'astúcia fins que pugui...

_ I què mireu ,llardosos vianants?

_ No sé com teniu el desvergonyiment de preguntar-me què faig amb els meus marits. Uns es moren abans d'hora i l'altre se'n torna al mar. Em feu culpable de buscar-los rics i també em culpeu que envidui.

Si l'enveja fos contagiosa com la tinya seríeu tots de color del carbó.

Una altra proposta de Relats Conjunts

Retalls d'estiu

( Imatge de google )
Una mica de poesia per apaivagar els mals moments i treure tota la tendresa de que som capaços...

*******

Retalls d'estiu

En descobrir

els teus ulls

xipollejant entre

perles d'aigua

Amb el desconcert

silenciós

per compartir l'instant

Mentre , omplo amb retalls

un full en blanc...

Tot dibuixant l'enyor

per no oblidar-te!

Si voleu respondre amb petits poemes....els penjaré al post...

( encara fem el Quadren de Vacances )

******

Els vostres poemes

Carme

Amb retalls de moments

omplirem una tarda.

Amb retalls d'una tarda

podrem omplir molts dies.

No sabrem mai, però

si els teus retalls són els mateixos que els meus.

Si ho fossin, els compartiríem.

Si no ho fossinens completaríem.

*****

Striper

Tot dibuixant l'enyor

per no oblidar-te!

ni deixar de sentir el goig del teu somriure,

ni la llum de la teva mirada,

ni la dolçor dels teus petons.

*****

iruNa

Paraules destil·lades al vent,

enyor de la teva essència perfumant el meu rostre.

Miro amb ulls clucs els retalls d'un estiu que ha fugit amb gotes humides.

Abraço el no res per sentir el teu escalf, buido el meu plor en la penombra de la nit.

Records, imatges, somnis i realitats confoses que juguen a cuit i amagar.

Despertars que il·luminen un camí emboirat,

fenals i entorxes que saluden a un cor esperançat.

*****

estrip

espera'm rera la tardor

xipollejant també entre les fulles,

i ompliremels fulls en blanc

tot esperant l'hivern.

*****

el paseante

No hay nadie en la metrópolis más que nosotros dos,

y la mujer que cobra tu libro,sobre Picasso, en el quiosco.

Es agosto,en el único lugar fresco de la ciudad: Estació de França.

El aroma del viaje

está en las maletas que te aguardan mansas junto a tus sandalias.

Surgen paisajes tibios de ellas, paisajes que has visto.

Que yo ignoro.

Paisajes que el tren alejará con su orgasmo interminable, en breve.

Te marchas, y todavía no te conozco.

*****

Cesc

Retalls del sol naixent,

de l'escalfor

del nostre cor.

*****

L'espia

Miro el mar, i l'aigua et reflexa.

El sol se'n va i el mar comença a brillar

com una joia.

Però allò més valuós que hi ha dins,

ets tu.

*****

Robertinhos

la mort ens ensenya que és important viure

i

disfrutar dels vius.

*****

AGUARELIX

Retalls de sol,

cossos flamejants,

que cremin,

estiuencs,

tota peresa de tardor...

malgrat el faig tan encès.

*****

khalina

Tot i que l'estiu va marxant,

la tardor arribant

i

els sentiments es van refredant

*****

JJ

Pone al copiarte mi espejo

un poco de oscuridad.

El cielo es azul celeste y

azul marino la mar.

*****

rebaixes

El retall de l'enuig

és cosa pasada.

El retall de l'enyor

és cosa ha venir.

No et facis enrere i

dona la pasa que

entre enuig i enyor

som els dos en mig.

Tristesa

Imatge de google

Porto dos caps de setmana acomiadant amics. Joves. Massa joves perquè se'ls hagi segat la vida capritxosament. Una mort sobtada i un accident mortal. Armes afilades i esmolades que no deixen cap oportunitat. Cap esperança...

Per llei , els pares no haurien d'enterrar els seus fills. En totes dues ocasions no s'ha complert aquesta llei.

Les morts apressades, sobtades et deixen uns dies amb una gran buidor interior. Costa refer-se.

Amb en Josep havíem estudiat junts, compartit l'adolescència i alguns anys més.

Ara descansa en un petit racó de la Garrotxa envoltat d'un paisatge idíl.lic i silenciós. Al mig d'uns paratges verds i de camps conreats. Allà hi va néixer i allà ha tornat...

En Quim era d'una altra generació. Encara més jove. Li faltaven pocs dies per complir els 40. Segurament, coneixent-lo, hagués fet una gran festassa... Des de feia 3 mesos era pare...

El seu comiat va ser a l'església del barri. Una despedida feta a la seva mida, amb música i poemes. Fins i tot el cel va plorar minuts abans amb una tormenta de trons, vent i pluja.

El mossèn va dir que li havia arribat la seva hora i punt. Sense buscar culpables. Sense explicacions. La vida, va dir, continuarà demà, per a tots. Recordem-lo en vida!

Vam despedir-nos amb la Tina Turner... emocionats, amb la cançó que en Quim duia al mòbil...

Us tindré a dins i no deixaré de viure!

Descanseu en pau!