Plou

Ressonen tambors

als teulats

Repiquen talons

al carrer

PLOU!

******

Pista - 3 - El meu / la meva blocaire invisible també és " un cul de mal seient"... tot i que és capaç de fer formar un regiment ...

Blocaire invisible

Pistes

1 - El meu/la meva blocaire invisible és un/una "tastaolletes" ( en el bon sentit de la paraula...).

2 - Fa més d'un any i menys de 3 que té el blog

Per vosaltres...

Boix grèvol

La meva vida té bocins deserts i silenciosos.
Són els espais oberts on els meus jorns actius tenen aire i llum ( Tagore )

Motius

Quan tens massa coses al cap i ànsia d'explicar-les però
no saps com escriure-les...
Quan tens el cor encongit i els ulls plens d'il.lusió...
Quan sents que estimes i t'estimen ...
Quan veus uns llagrimots rodolant tímidament
galtes avall...
I sense dir-t'ho et diuen gràcies...
Ja és un bon motiu per
escriure-ho!

Enya - Watermark

Paisatges d'hivern

Alzinar

Caquis


llimoner



Boira baixa

Estany de Banyoles

masia

Cel rogenc

Pessebre

Les fulles de la sarment caigudes. Les branques podades, l'heura també.

A l'hort les cols d'hivern , gerdes. Els bròquils encapsats. Blancs i verds. Enciam vinagrat. Aquell que resisteix les glaçades.

No hi ha colors vius. S'han tenyit de foscor. El marró ataronjat juga amb el lila i el grog mat.

El llimoner en un racó, abrigat. El racó assolellat, n'hi diem.

Des del pati estant albiro els perfils muntanyosos. A l'esquerra la cinglera del Santuari del Far i a la dreta el Santuari de la Salud. Mentrestant el sol es va desdibuixant amb llapis de carbó.

L'espurna del dia broda el mantell que cau inexorablement damunt la boscúria. I una a una les xemeneies comencen a fer llar. Recés de nits vora el foc.

Els primers llums s'encasten tímidament al frontal de les masies. Indrets perduts com la mandra que arrossegues esperant la flassada i tancar els ulls.

A l'hivern ve de gust esmunyir-se més aviat sota els llençols i flairar l'escalfor tot escoltant l'espetec dels socs cremant a poc a poc ... fins a l'alba.

Poesia a la pell

Imatge google

( Es tornen a portar... Desperten... Inspiren... Són un bon regal...)

*****

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar - sacrifici fervent -

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada - la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

( de La gesta dels estels,1923)

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Lluita

Solem queixar-nos de la monotonia del dia a dia, dels horaris, de les rutines a la feina, a casa, de les reunions programades, dels sopars d'empresa i de les mateixes converses amb els veïns...

A la majoria la rutina ens exaspera. Necessitem trencar-la. Fer un cafè tot conversant, llegir una estona en un racó silenciós, escoltar música i dormisquejar. Sortir a passejar, omplir-nos de colors i olors. Un sopar en un lloc agradable. Caminar, fer ganxet o " macramé". Pintar , escriure o dibuixar.

Oxigenar-nos i carregar les piles per a continuar, per anar a treballar amb ganes i per a sentir-nos bé.

Petites felicitats o felicitats petites, tant se val.

Hi ha moments a la vida que la nostra rutina es trenca de sobte i no precisament d'una manera agradable. Hem de deixar de cop i volta el ritme al que estem acostumats.

Ens enfadem i no ho acceptem. Rumiem, preguntem i ho assumim. Ens posem a lluitar. Treiem forces d'allà on no sabíem que les hi teníem.

L'aparició d'una malaltia fa que haguem de posar el rellotge a les 00:00 i a partir d'aquí començar un nou camí, una lluita aferrissada. Un compromís d'enfrontar-nos-hi i combatre-la.

Tot passejant pels blogs he tret el cap al blog " La vida en un blog" i el jove Joan, a qui vaig tenir el plaer de conèixer en un sopar, explica en primera persona " Allò que és important, ara".

Si hi passeu, no li estalvieu una abraçada.

Per ell doncs, aquest post i per la lluita que ara comença.

En aquest cas, tornar a la rutina serà un regal.

Molta sort Joan.

Fira de Sant Nicolau

El Mallol

A la Vall d'en Bas ( la Garrotxa) el petit poble del Mallol celebra la seva fira anual.

Aquesta fira, en honor de la festivitat de Sant Nicolau, es va recuperar el 6 de desembre de l'any 1993 després de 86 anys sense celebrar-se.

Els orígens es remunten a un Privilegi signat pel rei Pere III (IV d'Aragó) l'any 1377.

Dalt d'un petit turó s'hi assenta la vila. Per pujar-hi cal resseguir els carrers costeruts i empedrats. Un cop a dalt hi trobem la plaça i l'església. Des d'aquí tenim una vista de la vall: Santa Magdalena i el Puigsacalm. Joanetes, les Preses i Sant Privat de Bas i en primer terme el Salt de Sallent.

És una fira d'artesania, bestiar, oficis antics i productes de la garrotxa: les farinetes de fajol i els fesols de Santa Pau. Torrons, embotits i formatges.

El dia comença de bon matí amb una caminada i un bon esmorzar. Després podeu passejar pel poble, dinar i admirar el paisatge.

A la falda del turó s'hi troba la Masia Verntallat, on va néixer Francesc de Verntallat, cabdill de la rebel.lió ramença. Va ser qui va organitzar el primer sindicat agrícola Europeu per la defensa dels remenses. Va aconseguir l'alliberament dels serbs de la gleva 300 anys abans de la revolució francesa.

Em llevaré d'hora i aniré a fer la caminada. Esmorzaré i compraré les farinetes de fajol. A les 3 he d'estar a punt per la guàrdia de la tarda...

I si voleu aprofitar aquest cap de setmana tan llarg hi ha un hotelet, obert fa poc a la Vall, amb una cuina excel.lent.

Oxígen

Imatge de google

Instal.lada en la rutina i

esgarrapant temps al temps.

Guanyant una dècima d'oxígen,

cada dia,

sota l'aigua...

Per quan em falti el respir.

Per quan no aconsegueixi l'escalfor

d'una abraçada robada.

Per quan necessiti desxifrar el sentit de les paraules...

Perquè mai els llavis tinguin gust de comiat.

Quin temps farà demà?

Cansats de mirar el temps a totes les televisions...

Cansats de que no l'ensopeguin...

Cansats de portar paraigua quan no plou o de no portar-lo quan plou....

Cansats de mirar el cel i no entendre-hi res...

Cansats de no saber quina roba posar-nos...

Cansats de parlar del temps a l'ascensor...

?

Higròmetre

Quin temps farà demà?

El frare t'ho ben dirà.

La vareta amb atenció

cada dia observaràs.

Si cap amunt s'enlaira,

temps sec et trobaràs.

Si cap avall assenyala,

pluja segura tindràs.

I mira-li bé la caputxa si en

sortir no et vols mullar.

I tu ja el tens?

Nua

És aquesta percepció lenta que em confon. El fet que em despullis amb la mirada...

I és que sovint em sento nua , només parlant-te.

Les teves nines s'aturen, sincronitzades. Es dilaten. Brillen. Apenes un micromoviment lubrificador les acompanya. Les parpelles , quietes. Enmudeixen. Els llavis closos, casi hermètics dibuixen un somriure galant. Les fines arrugues del voltant dels ulls s'afinen i l'expressió es relaxa.

Gesticulo massa, exterioritzo. Em costa desgranar. Fer tria. Prioritzar. De fet sintetitzo, resumeixo i condenso les paraules quan la simplesa és gratificant però, m'allargo i m'omplo de retòrica per a dir allò que és important.

Fins que el fred luxuriós sesga el diàleg.

Allargo la mà i enllacem escalf de remors i rebrecs d'emocions mentre parles en un to pausat...

La cara a frec, les pestanyes jugant. Bellugueig a destemps. Ara obro ara tanco. Ara miro ara espio...

Fins que les olors es barregen i les mans es desperten.

Hi ha moments impagables que el temps no esborrarà mai...

Bon cap de setmana a tothom!

Keane - This is the last time

*****

Reeditat a les 23h. Un blog amic que no us el podeu perdre - Té la mà Maria - té l'amabilitat de regalar-me poemes en els comentaris i com que la poesia és un regal us penjo l'últim poema perquè el podeu gaudir!

Gràcies Té la mà Maria.

*****

La teva mirada,

cotó fluix que sura en l'aire,

com la màgia d'una fada...

i la nit és negre i clara,

i els colors de la vesprada en els nostres cossos...

nuus en l'aire,

nuus al vent,

nuus, pell a pell,

jugant a ser tots dos,

buscant amor a cada gest...

qualsevol dels teus somriures,

lluna plena al mig dels dies,

blava marea que marxa amb l'alba...

i caminant per les teulades,

m'he posat sota el teu cel,

he escoltat la pluja caure...

a la teva pell,

a la teva veu,

al teu somriure,

volant quan no hi ha aire,

un sol cos,

dues imatges...

a dins teu torno a ser lliure,

i et canto amb un somriure,

i quan et mous encara més...

confonc els teus suspirs amb música,

els batecs del teu cor amb els del meu...

a dins teu torno a ser lliure,

i et canto amb un somriure,

i quan et mous encara més...

i a dins teu torno a ser lliure,

i et canto amb un somriure,

i puc volar quan no hi ha aire...

La dama del Fado

Filla de mare moçambiquesa i pare portuguès, Mariza va néixer a Moçambic i als 5 anys ja cantava fados a la taverna que el seu pare tenia a Lisboa.
Va créixer al barri de la Mouraria d'on es diu que és el bressol del fado.
Una dona elegant amb un cos fràgil i una veu potent.
Actualment està de gira per Europa després de 7 anys voltant per tot el món. El resultat és el seu últim disc " Terra ", en el qual acosta el seu fado al jazz, la música cubana, al flamenc, etc.
Ret un homenatge a totes les cultures que ha anat coneixent durant aquests 7 anys.
Diu : " En comptes de la comoditat , aquí es viatja en braços del desafiamanet".
Li agrada la poesia portuguesa d'on extreu els poemes que nodreixen les seves cançons. Algunes també són autobiogràfiques.
Quan les canta, Mariza diu : " Tinc els peus a terra ( allà on actua ) i el cor a Portugal per transmetre , amb la música, tot allò que se sent al cor i a la pell. Allò que va més enllà de les fronteres i dels idiomes ".

Mariza - Loucura

Com també sovint el blog - Connexions (From Tarragona )- d'en Tondo Rotondo traspassa fronteres i enalteix a les persones que va descobrint. Passejar per el seu blog és un viatge constant.
Per ell doncs aquesta modesta dedicatòria confiant que , enmig del tràfec diari ,trobi el moment per a escoltar-lo.
Com sempre dius, Tondo : " És la sal de la vida " ...
Que no ens falti mai!


Fado ve del llatí " Fatum" que vol dir Destí.... El portem escrit. És atzarós?
Per reflexionar-hi una estona ...

Àngels

_ Asssshhhhh....l'astènia tardoral em mata! Fixa-t'hi... Avions, el forat de la capa d'Ozó, núvols tòxics...fum...

_ No trobes que la meva pell no té la textura d'abans?

_ A mi m'agrada com la tens...

_ Com si li faltés oxígen...

_ Jo te la veig com sempre. Rosada i satinada...

_ Sense brillantor...

_ Els teus colors m'encanten...

_ Abans volaven més ocells i papallones ... no trobes?

_ Encara en volen...

_ Està tot més contaminat, grisós...

_ Jo veig un cel radiant, uns colors nítids. Sento els ocells i les papallones a la panxa...

_ És ben evident! Estàs enamorat@!

_ ja m'ho ha dit el metge que tinc "Astènia humoral". Assshhhhh....

*****

És una altra proposta de Relats Conjunts

El plaer d'una conversa

D'una conversa en guardes una idea general i també aquell petit matís aïllat.Recordes com ha anat canviant el to de veu. Pausat, a vegades casi insonor i a voltes exultant.
Guardes l'emotivitat quan el Jo és el protagonista del moment. Recordes la mirada, l'expressivitat, els silencis i aquells gestos de les mans.
Sovint ens fixem en alguna paraula o frase ben construïda, gramaticalment acurada. Alguna metàfora o paraula fora del context. Queda, d'alguna manera, la placidesa de " l'haver dit " , com un " desprendre'ns " de quelcom nostre. Una aportació més, un punt de vista similar o totalment oposat. El respecte a la no intromissió a una intimitat que no ens pertany. El somriure davant les complicitats i l'asturament davant d'allò imprevisible. Davant d'allò que " sembla fora de lloc " . I no per això deixa de ser sincer, perfectament estructurat... Només que, se't desperten els sensors que han identificat aquell subtil canvi de to, aquell gir inesperat que et confon, que et fa rumiar en la teva pròpia vulnerabilitat. És com amollar , al mig d'un discurs poètic, una frase feta amb una fredor casi imperceptible i d'una lleugeresa esfereïdora. Com si, de cop, el fil de la conversa discorrés per laberints sense sortida i només tu pots redirigir i sortir-te'n... però com?
Només ho pots fer iniciant una altra conversa on es parteixi d'aquest punt d'inflexió que ha fet capgirar-ne el sentit. A vegades, fins i tot, canviar totes les espectatives que hi tenies posades. El resultat és , sorprenenment, diferent.I no has pogut fer res per evitar-ho. Per això sovint tenim una " conversa pendent " .

Florència - Novembre 2008

Però hi ha converses sense guió... espontànies, inesperades o molt esperades.Darrere uns ulls de mirada clara, neta i sincera hi ha converses per estrenar. Converses lluny de casa , en un cafè desconegut on sembla que el món s'hagi aturat un instant, fins i tot unes hores...Només uns gotims esbalotats de pluja són testimoni d'aquest confortable cafè que deixa el gust condensat de les emocions difícils d'explicar.

Fotomuntatge

******
" L'envasat del record ha de conservar el perfum d'allò viscut "

Kierkegaard

Uns dies

Imatge de google

*****

Caminant

i

deixant

petjades ...

*****

Cavall

CAVALL Fernando Botero

- Estimada, ja el tinc...

Avui me l'han portat. La nova adquisició és a l'establa.

- Serveix-me un altre licor, d'aquest que prepara la dida a l'hivern i fermenta durant 6 mesos.

- Serveix-te'n una copa tu també, estimada...

El rei Felip IV vindrà a sopar demà per a veure el nou exemplar. Una raça única, voluptuosa, exuberant...

El pintaré per a ell. Sé que li agradarà...

- Serveix-te, estimada. Avui és un dia per a celebrar.

M'agradaria que muntessis a dalt del cavall i que quedessiu immortalitzats damunt la tela per els segles posteriors...

La bellesa ha de perdurar. Les formes, les corbes, el volum...

Tot allò que abunda teixeix en el cervell de l'home l'ànsia de posseir més.

I aquest cavall i tu sou la font del meu plaer!

Us immortalitzaré en una tela...Estimada!

- Serveix-me una altra copa i beu tu també a pleret!

Rubens

És una altra proposta de Relats Conjunts

Inèdit

Imatge de google

L'heu tastada?

No es troba a tot arreu perquè està pensada per a la restauració, és a dir per oferir-la als restaurants però, en alguna bodega o botiga de Delicatessen en venen.

És una cervesa que es va presentar a la fira " Alimentària 2008 " aquest febrer passat.

El segell és de Ferran Adrià i Estrella Damm.

Tenia curiositat per a provar-la i un amic "gourmet" em va dir on comprar-la. Em va dir també que és una cervesa "no pasteuritzada" però sí "doblement fermentada" i per això crec que és menys gasosa ( no boteix tant) i menys amarga.

Està pensada per a substituir el vi en els àpats . Hi ha persones que la prefereixen . Tenint en compte que la cervesa és una de les begudes més consumides al món pot encaixar bé als menús.

El preu a la bodega és de 3,30 euros i d'uns 8 e. al restaurant. La presentació és de 75 cl, tot i que també hi ha la de 50 cl.

L'ampolla és elegant i recomanen prendre-la amb copes de vi blanc.

Té un color daurat i lleugerament tèrbol. Olors de llevats, espècies ( coriandre, gingebre ), pell de taronja, flors balnques i llúpol.

És suau i amb menys graduació que la cervesa "normal", uns 4º.

*****

S'ha de ser prudent a l'hora de prendre begudes alcohòliques però diferents estudis demostren o mantenen que la cervesa i el vi ( sobretot el negre) tenen propietats cardiovasculars. El vi negre compté polifenols , un grup de substàncies químiques, que es troben a la pell del raïm, amb propietats antioxidants, antitrombòtiques i antiagregants.

El flavonoide de la cervesa és el Xantohumol, amb propietats anticancerígenes i altres semblants a les que proporcionen els tractaments hormonals substitutoris ( TSH) en la menopausa. O sigui que abans d'un tractament hormonal ... una copa de cervesa ...

Bromes a part recordo l'època en la qual vaig estar a maternitat, els metges recomanaven a les mares que alletaven prendre 1 o 2 gots de cervesa sense alcohol al dia per estimular la producció de la prolactina ( hormona responsable de la fabricació de llet ) . I no és una broma!!

Sopes i Encenalls

És temps de sopes, cremes, brous i escudella.

Receptes nutritives i digestives. Reconfortants. Lleugeres. Amb molt de color, molta fibra i vitamines.

Les persones soperes inventem sopes amb el que tenim a l'abast. Ens agraden les menges caldoses. Tot allò que es pot menjar amb cullera.

M'atreviria a dir que també ens agrada "fer sopes" amb la llet. Sucar-hi qualsevol cosa. De petita n'hi dèiem " fer sopes" literalment. Llet amb Cola- Cau i pa, galetes, melindros, neules, etc...

I els diumenges , galetes o borregos ( pastís de farina i sucre aromatitzat amb comí ) amb vi ranci, vi de missa, moscatell o ratafia. Ara sé d'on sortien aquells colorets a les galtes...

Això sense descuidar-nos dels preparats amb quinina, com la Quina, que es prenien abans dels àpats per "obrir la gana". Que consti que jo no en vaig prendre mai. Però sí que berenava pa amb vi i sucre :)

És temps de carabasses, figues, anous i castanyes. Magranes, pomes i avellanes. Bolets, moniatos, peres i raïm.

********

Sopa de carabassa amb encenalls de Parmesà

_ Peleu la carabassa i talleu-la a trossos. Posseu-la en una olla a bullir junt amb una patata i una ceba. Un pols de sal i un cop cuit passar-ho pel turmix. Afegint-t'hi una mica de margarina o un rajolí de crema de llet. Servir-ho calent amb els encenalls de Parmesà i uns daus de pa torrat.

La primera vegada que vaig llegir " encenalls " en una carta de restaurant em va venir al cap una pila de flocs de fusta, que el meu pare portava de la torneria on treballava i, que fèiem servir per encendre la llar de foc.

Els encenalls són trossos prims de fusta que s'obtenen quan es passa el ribot ( eina per polir la fusta que porta una fulla de ganivet a la base).

Si feu punta als llapis de colors amb una maquineta obtindreu " encenalls de colors ".

I ja sabeu allò de " foc d'encenalls" ...quelcom que dura poc, efímer...

Ara està de moda posar a les cremes i sopes encenalls de foie, de pernil ibèric, de tòfona...

Una manera més sofisticada de menjar les sopetes...

Bon profit!!

Felicitats PETITES

Avui m'he adormit. Sí... semblo una adolescent ( i això que ja em queda lluny aquesta etapa...).

He tingut un cap de setmana atepeït. Ja me'l veia a venir i em sembla que ja notava el cansament abans d'hora. És allò d'anticipar "el cansament anticipadament" ( valgui la redundància). I no sol fallar.

Així que davant la perspectiva de treballar el cap de setmana i no albirar la festa fins el diumenge (19) ja estava "llaçada"...

Ahir dissabte el dia va ser complet. Diferent. Emocionant i sobretot llarg.

Vaig treballar el matí de 9 a 3 i després de dinar ( sort que el tenia a taula preparat )... ( No hi ha com ensenyar als de casa a fer de chefs...) vam enfilar l'autopista tot fent via cap a La Garriga ( El Vallès). Partit de bàsquet. Disputat, ajustat i ... victòria... dels visitants que , en aquest cas som nosaltres.

Ens arribem fins a Barcelona i com aquell que res canviem d'escenari. Sopem tranquil.lament a l'Av. Gaudí, amb La Sagrada Família al davant. Impressionant. Una nit càlida, com si fos d'estiu... Turistes i molta gent passejant.

I a poc a poc tornem cap a Girona.

Arribem passades les 2 de la matinada.

El diumenge al matí sona el despertador i què faig? El paro... i fins que el cor em diu prou...

Sort en tinc de tenir la feina a un pas de casa. Sort. Tot i així arribo tard...

Obro el pc i el cor em fa un bot. Em torno a emocionar i no tinc paraules per agrair-vos-ho, ni sé com dir-vos que m'heu despertat un somriure, que us donaria una abraçada, que... com diu en Jesús Mª Tibau... Avui he tingut una felicitat PETITA...

Avui treballo...

Avui em sento petita enmig d'aquest món virtual... perquè vosaltres sou grans persones i grans companys.

I per més que busqui no trobo les paraules.

Només us puc dir que :

L'agraïment més gran neix del pensament

l'expreso parlant i el sento profundament.

I en el dia d'avui expreso escrivint

tot el sentiment que sento en aquest moment.

MOLTES GRÀCIES!

Moltes Felicitats als organitzadors, als participants, als guanyadors i als nominats!!

Canvi de look

Respiro la pluja

igual com abraço la suavitat agosarada de les teves mans.

La carícia desplega de nou la flonjositat dels teus dits

mentre l'aigua balla incansable la seva dansa purificadora.

Un degoteig amable i persistent

m'atempera l'ànima.

I el cos juga

sota la cascada tèbia d'un dia de finals d'estiu.

Cau el taló, igual com cauen les primeres fulles

de la tardor, en un balanceig de

sanefes de sol.

Un vestit nou, en un cos nu, ple de llum...

Jordi Matas ( guitarrista). VIII Festival de Jazz de Girona octubre 2008

L'Anton del blog REBAIXES em regala aquest poema. I jo va i el penjo.Gràcies Anton

Llum i gotim

acaronant la carn

relliscant per la nuesa.

El teu vestit és aigua

que cau,

La llum irradiant

en ta bellesa.

I el poeta per excel.lència me'n regala un altre. Gràcies Barbollaire.

"I el torrent del teu cos

floreix,

juganer, fresc,

entre la llera del vestit.

Il·luminant el moment

amb la dolcesa de l'esguard.

La musica del somriure.

La sensualitat d'unes mans

que dibuixen el gest

del silenci més plaent."

Notes tardorenques

M'agrada la cultura de l'esforç. Per això no entenc que es farà un examen, després de sisè i abans de l'ESO, i no serà vinculant.

Estic d'acord en què "l'avorriment no és cap valor"... Vicky Cristina Barcelona m'ha semblat buida, lleugera i sense fons. Amb tant de rebombori m'esperava més. Més Barcelona també. En Wody Allen m'ha decebut i la pel-lícula l'he trobat avorrida.

L'elegància és un concepte abstracte. No es veu però es palpa i s'intueix.

Tothom s'omple la boca amb aquesta paraula i ningú en fa cap definició que convenci. He llegit L'elegància de l'eriçó ( Muriel Barbery ) i l'he trobada senzilla, natural i intel.ligent. Serà que l'elegància té a veure amb aquests adjectius?

He anat a comprar entrades per la Temporada Alta. He fet cua sense trobar cua. Només una persona davant meu. Ha comprat entrades per els amics i familiars, especulant ( que ho trobo bé ) descomptes i abonaments... Portava carnets i DNI de mig Girona i comarques. He llegit una estona, he anat a fer el cafè, he fullejat el diari i quan ha arribat el meu torn la meitat de les entrades que volia estaven exhaurides...

Escoltant la ràdio, a primera hora del matí amb el cafè als llavis, m'he despertat sobresaltada. En algunes discoteques s'adjunta a l'entrada un número per participar en un sorteig en el qual el regal és una operació d'estètica dels pits per les adolescents. Estem perdent la sensatesa?

I per si fos poc... escolto que un estudi confirma que el 8% dels adolescents entre 12 i 18 anys s'emborratxa 2 cops per setmana... Adolescents també. No em quadren les raons que ens dónen sobre el fracàs escolar. N'hi ha més. Moltes més.

Per arrodonir el dia escolto , asturada, que han denunciat a dos tècnics sanitaris per abusos sexuals a una noia, que duien a l'ambulància, en coma etílic. Amb fotos incloses. Això és misèria humana. Aquests 2 sanitaris" embruten un col.lectiu de bates blanques. Persones que tard o d'hora ens cuidaran i ens acompanyaran en l'últim sospir. Me n'avergonyeixo.

Llegeixo La Contra de la Vanguardia. Elielle Abécassis, professora de filosofia, ha escrit . " El corsé invisible", un llibre que parla de l'alliberació de la dona en una societat que l'esclavitza constanment, no deixant-la envellir, fent-la poruga davant les arrugues i la cel.lulitis i incentivant les dietes per emmagrir.

Una esclavitud, aquesta sí, invisible...

L'apunt final... Una escola havia proposat, al començament d'aquest curs escolar, que els alumnes i les alumnes "pre-adolescents" es dutxessin junts després de la classe de gimnàstica... perquè aprenguessin a respectar-se, assumir la diferència, etc... Finalment per votació dels pares es va tirar enrere la proposta. Hi deu haver altres maneres per ensenyar a respectar l'altri.

I uns nens han passat 10 dies lectius en un hotel de Vallirana fent classes... sense escola ( edifici). L'entorn, idíl.lic...com si estessin , encara, de vacances...

A principis d'octubre ja hauríem d'anar amb les piles a tot drap!

I continua el degoteig de víctimes per la violència de gènere... El dia 2 d'octubre ja sumen 68 les dones mortes per aquesta epidèmia.

******

Vol de fulles

Vitrall de cases

tardor a l'Onyar

Dedicatòria

Llegir ens permet endinsar-nos en altres vides...

Escriure permet viure-les...

Escriure el que vivim fa que altres persones entrin a la nostra vida...

Hi ha qui té el do d'escriure, amb els llavis, poesia.

Marissa Nadler - Mexican Summer

Teatre

Imatge de google

M'agradaria fer els pots més curts. Dir més en menys paraules.

Sóc xerraire de mena i alhora m'agrada escoltar i mirar en silenci. Casi en mutisme total.

M'agrada asseure'm i observar, posar-me davant de la pantalla o d'un full en blanc i pensar sense escriure.

Redactar mots invisibles sobre un full transparent. Teclejar mots sense significat. Deixar-me anar en un diàleg sense fi i escriure per dins. Canviar la mirada depenent del que sento. Expresar-me sense moure'm. Com un joc de mim interior.

Movent músculs com si un joc de titelles es moguessin dins meu...sense ser jo qui les dirigeixi...

Sentir-me protagonista d'un relat no escrit per ningú. Sense teatre on actuar. Només interpretar per mi des de dins.

Espiar un públic inexistent darrere de les cortines. I sentir un calfred interior quan aplaudeixen.

Em pregunto si sempre som actors en aquest gran teatre del món. Actors que hem après a interpretar gràcies al còdig genètic que ens han transmès i als apunts que hem anat aprenent de l'escola de la vida.

M'agradaria que en quatre ratlles hagués dit tot això i veig que he de continuar intentant-ho. Sóc tossuda de mena...

******

Imatge de google

Sempre que vaig a teatre penso que el que veig són passatges d'una gran obra. Interpretacions quotidianes o filosòfiques. Imatges sortides d'un text escrit, paraules cuites a foc lent i adobades amb gestos, somriures i planys. Un polsim d'humor i cabassos de sentiments.

Fer teatre és interpretar la vida.

Viure consisteix en esmerçar-nos a ser els millors actors - cadascú en el seu paper. El paper que ens ha tocat interpretar.

La tardor ens porta teatre a Girona . Una mica de caliu per les tardes/ nits en què ja comença a refrescar.

De nit

Les passes insegures però fermes tot esgarrapant el pendent. La vista impregnat-se de colors que s'esvaeixen. Enfilar amb esbufecs la carena tot perseguint el sol que s'amaga. Arribar a tocar el cel amb els dits. Adonar-te que vas vestida "d'estiu" i que tens sort del paravents...

Xerrar i respirar. Fer fotos per caçar la lluna.

Sentir l'olor de terra mullada, de boixos i farigola.

Retrobar la gent que havies deixat abans de l'estiu. Emoció per tornar a programar excursions.

Sentir-te com a casa.

Sopar sota la llum de la lluna. Atemperar el cos amb un traguet de vi del porró...

I baixar des del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera tot divisant la plana de Vic. Satisfeta d'haver-hi pujat desafiant la pluja i el cel ennuvolat...

Tenir com horitzó el llit i , exahusta, deixar-m'hi caure a les 2...

Un any més hem fet "la nocturna" amb llanternes , com si fóssim "cuques de llum".

*****

De nit ... no es veuen els colors de l'entorn però s'aprecien els contrastos, els perfils, els jocs de llum, les siluetes, els moviments, l'alè i els sorolls més ínfims, aquells que durant el dia ens passen desaparcebuts. El vent que xiula i el soroll de les fulles que trepitgem al caminar.

I obres els sentits mentre t'envolta una foscor deliciosament contornejada de figures com si la teva hagués sortit del cos per dibuixar-se en la natura.

Epíleg

El Quadern de Vacances arriba a la seva fi. S'acaba l'estiu i les vacances...i demà comença un nou curs.

La tardor ja despunta, famolenca de pluja, de colors tintats d'or vell, d'olor de castanyes, de figues i de bolets. De pomes i d'avellanes, d'anous...

L'apunt final és dolç, com l'estiu. Com un bon cafè :Curt, boníssim i perfumat.

Les postres es poden assaborir a poc a poc o amb desfici...

Podeu fer-hi un mos o agafar-ne una cullerada... Vosaltres mateixos!

Formatge fresc, recuit o mató amb melmelada de fruits vermells i xarop d'aranyons

*********

M'agrada...

Imatge de google

Que em despullis a poc a poc. Que em descordis botons i em desnuïs petits entrebancs.

M'agrada desvestir-te a poc a poc. Escoltar només el silenci. Encara millor, el teu respir prop de la meva orella.

Sentir el tacte imperceptible dels teus llavis resseguint-me el bescoll. Passar per alt els meus llavis i sentir-te damunt la galta. Tancar els ulls.

Notar els teus dits endinsar-se als meus cabells. Embullar-los.

M'agrada la lentitud del moment. Sense ànsia. Estar atenta a cada petit mossec. Endevinar que el recorregut dels teus llavis es perdrà a la meva pell.Intuir les teves mans esmunyir-se entre les meves cames...

Deduir que saps que faré el mateix recorregut en tu. I... m'agrada que et deixis fer,sense pressa. Descobrint-te a passes lentes i allargant plàcidament aquest instant que a voltes ens el mengem en uns minuts...

Però ja saps com m'agrada que em despullis ben a poc a poc...

Katie Melua. The Closest Thing to Crazy