Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 30 de març del 2008

Perfum de nit

*****
Em tempta de nou la nit. Descarada, desenfrenada i diabòlica em convida a enamorar-me.

Fa de venedora experta. M'ensarrona amb les excel.lències dels focs d'artifici.
Desplega mantells de seda perquè hi camini descalça...

Escampa embafadors perfums perquè m'emborratxi...

I barreja xarops de colors i glaçons de cristall...

M'afebleixo, casi em convenç per ser reina de la nit. Agafo una copa, i en un descuit, se m'esmicola a les mans.
Sento fred a l'espinada...

Avui no m'ha embriagat.

Em posaré sabata plana, el jersei de llana ample i els jeans desgastats...Encendré encens i taparé les làmpades amb mocadors de colors...

I del silenci perfumat en farem un poema. Un poema per la nit. Un poema de nit.


" Deleita'm amb un sopar,

encisa'm amb un poema,

M'abellirà fruir d'un vi, l'aroma del qual

pot fer sublimar un moment de bellesa,

l'únic instant en què deixem de ser homes

per esdevenir déus."

dimecres, 26 de març del 2008

Enyorança






D'aquest cel tan blau i esponjat



Del perfil de les carenes


( Cinglera del Santuari de la mare de Déu del Far - La Selva )
De contemplar els capvespres d'estiu


De la pluja que amoroseix l'hortet



De veure't feinejar amb l'aixadell









Quan enfilo la carretera cap a la Garrotxa, veig el paisatge buit sense tu...



I les flames , efímeres, es despullen dels seus vels de colors!

( La llar de casa )


Amb petites embrenzides torno a gronxar-me a la meva Vall!

dissabte, 22 de març del 2008

" Bodies " i " Cossos "


La màquina més perfecte sens dubte és el cos humà.

La precisió en l'execució de les ordres cerebrals, les reaccions químiques en cadena, el ritme acompassat, el fluxe constant, la irrigació de cada una de les cèl.lules corporals... La distribució dels estímuls elèctrics, tèrmics , sensitius... Un món fascinant que frega la perfecció.

Sempre m'ha interessat saber com funciona la maquinària per dins. Aquest rellotge que, com el temps, sense pressa però sense pausa, avança.

Barcelona acull aquesta exposició, única a Espanya, de " Bodies ...The Exhibition "

Un viatge per l'interior del cos humà amb unes explicacions científiques i anatòmiques a l'abast de tothom.

Una exposició pedagògica i educativa que ens permet veure com som per dins i fer-nos adonar de la fragilitat d'allò més preuat : la vida.

Totalment recomanada.


*********



Dansa, colors, coreografies, llum i so. Això és Bollywood. Un espectacle musical que es representa al teatre Tívoli fins el 23 de març.

" La història del cinema indi, des dels inicis fins a la modernitat".Una barreja de danses rituals on s'alternen el hip-hop i el breakdance.

Un espectacle electritzant, energètic, amb un vestuari digne del conte de les mil i una nits.

Ballarins, dansaires i actors es barregen per oferir-nos una sincronització de moviments que represenrten ni més ni menys que l'estat d'ànim dels protagonistes d'una història basada en fets reals: L'origen del cinema a Bombai.

I recordeu: El cos...sempre en moviment... que no se'ns rovelli"




dimarts, 18 de març del 2008

Tornar


Tornar o no tornar. Escriure o restar en silenci. Pausa o activitat. Records o somnis. La rutina o les escapades. El tot o el no res. No m'agraden els extrems. M'agrada dosificar-me.

Les petites dosis, els espais, a cops silenciosos i a cops amb activitat frenètica.

Tinc tantes ganes de moure'm com de parlar, d'escoltar, de llegir. Tinc ganes d' escoltar música perquè no tinc el cor trist... només una mica buit.

Durant un temps no he pogut viatjar, allunyar-me. M'he dedicat a qui em necessitava. He oxigenat un cor fatigat. He empès un cos fràgil. He caminat al seu costat i l'he reconfortat.

Hi ha un moment a la vida en què la medicina no és capaç de donar solucions. El cos decideix la manera d'administrar l'energia vital. Els òrgans s'alternen per mantenir uns mínims, fins que sorgeix la descompensació i l'activitat s'apaga.

Es tanca una etapa i la vida continua oferint-nos tot allò que volem veure. La bellesa intacta ens tempta. Els instants tan vius ens aclaparen. La satisfacció d'haver donat i compartit ens treu l'aspror de la pèrdua.

I s'instal.la el record de qui vam estimar.





**********


Una abraçada a tots i a totes per ser-hi... Tan lluny i tan a prop alhora.

Gràcies!

dissabte, 15 de març del 2008

Pare

... Avui m'he despertat amb els refilets dels ocells... a casa ... al poble...
Avui tu no has pogut escoltar-los perquè ja dormies...
Ahir els seu cant i el seu alateig et van acompanyar en el teu últim viatge...
Avui els que t'estimem ja t'enyorem...
Descansa en pau!



El cant dels ocells - Piano

dimarts, 4 de març del 2008

Silenci

Fotografia d'internet.http://escribeya.com/Poemas/de-todos-los-libros-21442

M'agrada el silenci dialogant amb mi. Em permet escoltar-me. M'agrada escoltar, interioritzar i aprendre...


Tenir molts fronts oberts vol dir canviar el dial sovint i buscar l'espai per tu.He de fer un forat per a trobar-lo.


I m'assec mentre contemplo el carrusel girar.


Hi pujo i giravolto, descobrint nous paisatges plens de vida, alguns gestos, mirades ... Imatges que guardo i que m'agrada regalar.


Farcir capses amb perfum de regalèssia.. Posar-hi una llaçada de tirabuixons i esperar els ulls encuriosits i la boca badada...


I com un sospir, sorprendre't amb el perfum de les lletres saltironant des de dins, apropant-se ,escampant-se al teu cos i poder recollir-les en forma de vers.


Paraules lligades, noves, estrenades, abarrocades amb el color de l'or vell.


I quan el carrusel s'atura les coc a foc lent depurant-ne l'essència.
Entre silencis la meva parla llueix el vestit de pedreria sense oblidar les capsetes plenes de coses que vull dir.


Avui m'he aturat, arraulida sota els llençols per no donar més voltes...


Emmagatzemaré paraules i les envasaré al buit. Tancaré portes i finestres i només agafaré una maleta, buida.


Faré uns dies de pausa blogaire.


Vull gastar les espardenyes caminant.


Rebaixar la pila de llibres que tinc pendents.


Respirar.


Prendre el sol... ( Mentre estic escrivint cau una pedragada que ressona al teulat...)


Asseure'm i contemplar el temps com passa.


Només seran uns dies...




Alan Parsons Project _ "Time"