Jugues?

Avui he jugat a endevinar-te.

T'he buscat darrere unes ulleres de sol, darrere un somriure...

M'he inventat el color dels teus cabells, el tallat, el moviment del cap a l'apartar-los, els dits despentinat-los...

He Tret el cap tímidament de dins l'aigua i ,tot dissimulant, m'he anat aturant davant de cada toballola.

He Resseguit "els teus moviments" posant-te crema, mentre bebies i mentre amb els ulls clucs t' amaraves de sol i aire.

He jugat a descobrir una mirada que s'aturés just en el moment que jo la mirés...

He inventat colors de pell I tintades d'ungles...

He ensumat perfums i flaires.

M'hagués agradat donar-te una abraçada tot i les mirades fixades a l'horitzó intentant dibuixar també, una cara i un cos, un somriure...

Vés a saber si també jugaven A endevinar-nos...

Racó de mar

A qui no he trobat avui a la platja????

**********

Bloc recomanat : T'espere en Albanta - Des del País Valencià ens arriba l'Albanta. Amb un aire fresc i desimbolt. Doneu-li un cop d'ull!

Les vostres receptes

Això és un Festival de Verdures

Striper - Mussaka - Albergínies farcides de carn i/o verdures


Xexu - Castanyes al caliu ( falten uns dies per les castanyes... )


Clint - Verdures passades pel wook amb salsa de soja


Albergínia enfarinada i fregida. Cruixent...


Amanides


Metis - Parrillada de verdures amb formatge de cabra


Rita - Verdures saltades al wook


Gatot - Conserva i/o melmelada de tomata


Albergínies enfarinades i fregides, farcides de carn o peix


Bitxos i pebrots en fresc :)


Carbassons farcits


Supertramp - Crema de carbassó


Kpitana - Coca de trempó, crema de carbassó


Pebrots i albergínies al forn tallades a tires , oli i pa moreno


Tumbet amb llom, tomàtigues seques per l'hivern...


Lucrècia de borja i bairén - Mussaka, paté d'albergínies, espencat


Crema de carbassons, gaspatxo, pisto, wook de verdures


Cesc - Garrofes...

Nimue - ...

mq - Coca de trempó



Barbollaire - Escalivada, Albergínies i carbassons ,tallats ben fins a la brasa sobre una llosa



Albergínies obertes per la meitat i farcides de carn, la "polpa" de l'albergínia i gratinades...



Amanides



Lluna nova - Amanida de pastanaga, cogombres i tomàquets



Carbassó , albergínies i pebrots a la parrilla



L'espia - Verdures a la brasa



Iruna - Verdures fresques o a la planxa amb un rajet d'oli d'oliva verge extra i sal d'herbes



Té la mà maria - Samfaina de verdures amb patata. Tot gratinat amb un bon formatge per sobre



Mikel - No saps el que et perds .... :)

Carme Fortià - Amanida d'enciams variats, canonges, bacon, panses, avellanes, tomates cherri i formatge de cabra gratinat sobre una torrada de pa.

Kpi - Coca de trempó amb les verduretes tallades més petites!

Albanta - Amanida amb espinacs tendres, formatge de cabra, xocolata amarga ratllada i regat amb oli d'oliva i vinagre de mòdena.

Paseante - Lloms de bacallà pintats amb allioli i escalibada. Papillote de verdures i peix.

Pas a pas

mq:

coca de trempó 200g de farina de rebosteria75ml d’oli40g de saïm50ml d’aigua (per a la massa)20g de llevat de forn75ml d’aigua (per al llevat)tomàtigues, pebres i cebes al gustpebre coentdissolem en un tassó el llevat amb l’aigua (50ml) remenant bé.posem en un bol la resta de l’aigua, l’oli, el saïm i el llevat ja dissolt, mesclant-ho bé amb la mà. afegim la farina i amassem fins que aconseguim una pasta homogènia.untem la llauna amb oli, amb l’ajut d’un paper, i hi estenem la massa. deixem estovar (forn aturat) la massa durant una hora i mitja.preparem el trampó, tallant el pebre mallorquí, la ceba i la tomàtiga, al nostre gust. la ceba es posa a part dins un plat amb una mica de sal perquè tregui l’aigua. en haver passat uns deu minuts premsem amb la mà la ceba i ja eixuta la mesclem amb el pebre i la tomàtiga.en haver passat el temps d’estovar la massa, hi estenem el trampó a sobre. afegim una mica de pebre coent i enfornem la massa a 200ºC a mitja alçada amb foc endalt i abaix, una mitja hora controlant que la massa quedi daurada per abaix. vigileu les voreres per veure si està a punt.

Imatge de google

Gràcies a tots i a totes!!!

L'hortet

És temps d'albergínies, carbassons, cogombres, tomates, pebrots i bitxos, pastanagues...

Els noguers i les figueres estan verds, encara. Falten unes 3 setmanes per a començar a abastar els primers fruits de tardor... Aquí, a la cantonada.

Com cuineu aquestes verdures?

S'admeten receptes.

Les penjaré al post!

Franco Battiato

Franco Battiato és un referent de temes clàssics. De lletres tendres, d'una música sublim.

Però ha apostat per la innovació.

El seu concert a Cap Roig va desperatr als nostàlgics però també ens va obsequiar amb una barreja de música clàssica i rock.

A l'escenari l'acompanyaven un quartet d'estètica punk ( les MAB), unes noies joves i canyeres. Potents. I un trio de rock ( els PSC).

Va interpretar les seves cançons de sempre " Bandera bianca" " Centro de gravedad permanente" i les més innovadores " Camino interminable" entre d'altres

La música , va dir l'endemà en una entrevista a la ràdio, admet totes les barreges sempre que sigui bona música. Ell n'és un exemple. Té seguidors dels 20 als 90 anys. D'ahir i d'avui. Ja no és el noi prim i tímid. És un senyor de 63 anys amb una veu inconfundible. És un dels grans.

La Cura

*****

Un record especial per els familiars i les víctimes de l'accident de Barajas

Una goma d'esborrar

" Podem esborrar un número de telèfon però no , a la persona " ( Salvador Sostres )

No podem esborrar els records, el que hem viscut, patit i estimat...

No hi ha gomes per això...

De fet som el que hem viscut. Som i ens projectem carregats d'experiència, però sobretot carregats de somnis. Sense ells no podríem avançar. Sense il.lusió, sense ganes ens aturaríem i deixaríem de viure.

De quina manera podem mesurar el que forma part del passat?

Probablement s'allarga el passat si deixem de viure el present pensant en el futur. O ens encallem en un passat despreocupat o en un present atepeït d'obligacions i responsabilitats, d'espirals que mai s'acaben...

La memòria, que és selectiva, ens deixa marge per apaivagar les experiències doloroses, les quals estan desades als cellers foscos de la memòria. Allà romanen quietes fins que un estímul ( de qualsevol mena) ens els aboca en forma de present. I el dolor pot ser tan viu com ho fou en el seu moment.

Destapar, obrir, flairar, rescatar, reviure...

Amagar, tancar,segellar, endreçar, oblidar...

" Tinc una carpeta classificadora . De tant en tant l'obro, reclassifico, llegeixo, ordeno... Sobretot ara, a l'estiu, que sembla que estic més desvagada. Hi ha fulls que ni cremant-los s'esborraran de la meva vida. Deso la carpeta classificadora. Deso els records i una part de mi. Algunes nits de vetlla i alguns dies sense sol..."

Ara res s'escriu amb llapis. Els records però queden, com tatuatges invisibles, a la pell.

Imatge de google

Una pausa

...

( Magnum Caramel Nuts )

... Per re-inventar-te

... Imaginar-te

... Olorar-te

( Una petita debilitat )

*****

Quina petita debilitat és la vostra?

*****

Dàtils amb bacon ( Striper ). Pernil amb pa amb tomata. ( Cesc )Gelats i xocolata ( Xexu ).Gelat de vainilla amb cookis ( Nimue ). "Tot i llepant... "( Mon ) Ja m'ho explicaràs.... Xocolata i " tot i llepant " ( Rita ) Tu també m'ho explicaràs....Truita de patates, pa de pagès amb tomàquet i vi negre ( Paseante ) tot un menú....

Rufles al pernil ( Doommaster ). Xocolata en totes les seves formes i mil debilitats més ( Carme R. )

Fruits secs, un gelat, pa amb fuet, llaminadures... ( Zel ) ... ( Tondo )Crêpes Suzelle regat amb xampagne de la vídua Clicquot. Un "xuxo" de xocolata de can Sans amb cava llopart Integral, mini-cruasant " Impanasa" i " Vi-prse" ( Toy folloso ). Pernil amb pa amb tomàquet, pastís de formatge ( Espia ).Volcans de xocolata ( fada ). La xocolata ( cafeambllet ). Un quart de lluna a un quart d'una. més te'n prens, més n'hi queda ( Joan de peiroton )

Recordatori ( del Quadern de Vacances )

Davant de qualsevol persona que trobem estirada al terra ( conscient o inconscient), sigui quina sigui la causa que l'ha prostrada hem de pensar en una " Situació d'emergència ".

Un simple desmai pot acabar en una aturada de cor i la mort.

Sabem què hem de fer?

En general NO SABEM QUÈ HEM DE FER

RECORDEU : P.A.S

P: Protegir - La víctima i protegir-nos ( armilla fluorescent,apartar-nos de la carretera, senyalització...)

A: Avisar- Demanar ajut. Trucar als telèfons 112 - 061

S: Socórrer - Distingir si està conscient o inconscient, per exemple demanant-li el seu nom, si ens sent...

Si està inconscient i no respira començar les compressions toràciques a un ritme de 100 comp. per minut.

Esperar l'ambulància

******

Aquests dies circula per la xarxa aquest avís de la Creu Roja. Crec que li hauríem de fer cas :

Mensaje de Cruz Roja MUY IMPORTANTEEsta es una recomendación de la Cruz Roja a nivel mundial: Las ambulancias y emergencias médicas se han dado cuenta de que, a menudo, en los accidentes de carretera, los heridos llevan consigo un teléfono móvil. Sin embargo, a la hora de intervenirles, no se sabe a quién contactar de la larga lista de números.Nos lanzan, por tanto la idea de que todo el mundo añada a su agenda del teléfono móvil el número de la persona a contactar en caso de urgencia, bajo el nombre: 'AA Emergencia' , (las letras AA es para que aparezca siempre como primer contacto en la lista). Es sencillo, no cuesta nada y podría ayudarnos mucho. Si te parece bien, pasa este mensaje al mayor número posible de personas. Al fin y al cabo es un dato más que registramos en segundos y puede ser nuestra salvación.¡Por favor no destruya este mail, mejor copia y envía a quien pueda serles de utilidad!

Bon cap de setmana a tothom!

Vull que torneu tots i totes sans i estalvis :)

La Victòria al Quadern de Vacances

Imatge de google

Feia dies que l'esperava...

Tenia aquell cuquet a la panxa. Hauria canviat molt? Portaria els cabells rossos o foscos?

Des que vaig trucar i em van confirmar que vindria que he notat una certa inquietud.

Passar uns dies de vacances amb ella és com un somni.

La Victòria és un sol. Complaent, de mirada penetrant, dòcil... Té una pell suau, uns llavis gruixuts i uns ulls rodons. El nas,arremangat. El pit ni gran ni petit. Llueix un melic en un ventre pla, sense cap rastre del temps...

Té un cos proporcionat i unes cames llargues i flexibles.

És dolça.

La vaig conèixer fa uns anys durant un curs que vaig fer , a Barcelona, sobre " Emergències mèdiques". Van ser dos dies intensos. Dos dies de mirades innocents, de tactes fugissers, de descoberta...

Vaig sentir el meu respir a la seva boca, vaig somriure amb la seva mirada a frec dels meus ulls. Vaig abraçar-la fins a perdre el sentit. Vaig despullar-la a poc a poc i vaig vestir-la amb desfici.

Vam compartir esmorzars i cafés... Vull dir que mentre jo esmorzava no podia treure-li els ulls del damunt. Ella no meja gaire. De fet no necessita ingerir tantes calories com jo...

Avui arribarà...

Avui tornarem a abraçar-nos i a recordar.

Procuraré que gaudeixi d'aquests dies. Com unes petites vacances.

Des que vaig parlar per telèfon amb el seu cap el cor em batega més depressa...

_ Vicky... Prepara la maleta que la Victòria també se'n va de vacances... Vaig sentir de refiló...

M'acaben d'avisar que ha arribat...

Baixo. Agafo la maleta. M'emociono. Pesa... S'haurà engreixat?

No. És la maleta la que pesa. La Victòria continua tan lleugera i flexible com sempre.

És un sol.

Demà començarem les pràctiques sobre " Reanimació cardio-respiratòria"...

Com sempre, la Victòria serà la maniquí de pràctiques. Com sempre, ella no dirà res, només es deixarà fer.

Dòcil, flexible...

Ah! I el color dels seus cabells és ros!

*****

"Davant de situacions dramàtiques desenvolupem mecanismes compensatoris ". Entre ells el sentit de l'humor i la ironia.

******

Heu pensat mai què faríeu en cas de trobar-vos un accident a la carretera i vosaltres fóssiu els primers en arribar-hi?

******

La recomanació: Lars y una chica de verdad. Película nomida a l'Oscar 2007 al millor guió original

Lars és un noi molt tímid que un dia encarrega una nina - Bianca - per internet.

Pròleg del Quadern de Vacances

Baktai - la protagonista de 6 anys

Un llapis i un full en blanc. Per començar. Una història? Un conte?

Què fa un nen o una nena amb un llapis i un full en blanc? Gargots. Expresa i dibuixa el seu món.

Què fa un pintor amb els seus pinzells i una tela verge? Expresa i dibuixa un altre món. Un món interior. Paisatges. Esbossos.

Sense un llapis i un full en blanc tanquem la porta a la imaginació, als sentiments i a la bellesa.

La paraula escrita ens allibera i ens omple alhora.

Un món sense llapis ni paper ens hauria privat de conèixer altres vides. Hauríem perdut el fil de la història. Estaríem erms de poesia i de música.

I el cinema? I els monuments? I les ciutats?

Us imagineu un món " no escrit"? Només amb la tradició oral de contes i faules?

Potser més que els diners i el petroli la riquesa d'una societat es mesura per tot allò que ha escrit i escriu.

******

Si us ve de gust escriure una frase vostra o manllevada, les aniré afegint al post.

Aquí va la meva:

" Parlar de sentiments és donar la paraula al cos "

******

La recomanació: "Buda explotó de vergüenza" - Iran 2007

" La iraniana Hana Makhmalbaf, de 19 anys comença la seva òpera prima amb imatges relatives a la destrucció a l'Afganistan d'escultures gegants de Buda. Una manera de situar-nos en una realitat dominada per la violència fonamentalista. La protagonista de Buda va explotar de vergonya és una nena ( Baktai )que intenta aconseguir un quadern i un llapis ( que substituirà per un pintallavis ) per poder anar a l'escola i aprendre a llegir. La cineasta reflecteix la impossibilitat de la innocència en un context marcat per la guerra, la pobresa i el fonamentalisme religiós tendint a reprimir les dones i privar-les d'educació.

La directora utilitza els nens que juguen a la guerra ( no només juguen, també la fan )per construir una faula que al.ludeix a la violència de la zona, però també a les immenses dificultats de sobreviure-hi com una dona no submisa. Els nens, senyors imaginaris de la guerra i valedors del fonamentalisme, agafen la nena ( que insisiteix en què no vol jugar a la guerra ) i volen dilapidar-la perquè vol educar-se ( li prenen la llibreta i li arranquen els fulls ) de la mateixa manera que en tenen presoneres d'altres perquè s'han pìntat o han mostrat la seva bellesa.

El final és duríssim. De fet, potser no hi ha metàfora, sinó la crua realitat"

Text extret del Col.lectiu de Crítics de cinema de Girona

******

Les vostres frases

" No som res i en calçotets menys" Striper

" No hi ha paraula ben dita que pugui ser mal compresa" Mon

" El deure del poeta no és el d'inventar arguments, sinó el d'enfondir-los" ( Enric Sòria) Aguarelix

" De la paraula escrita en un full en blanc estem tots nosaltres aquí" Xexu

" Les noves generacions han substituit el llapis i el paper pel teclat i la pantalla, però afortunadament la necessitat d'escriure continua existint" Fada

" Com que no sabíem que era impossible, ho vam aconseguir" Hypatia

" Deixar de fumar és fàcil. Jo ho he fet 100 vegades" ( Mark Twain)Gatot

" Tant sols hi ha una cosa que converteix un somni en impossible: la por a fracassar" Anna

" Si estimes alguna cosa, deixa-la anar. Si torna serà teva. Si no, mai t'ha pertangut" Paseante

" Sense paraules, les meves paraules no m'anirien descobrint poc a poc" Cesc

" Quién juega con fuego se le acaba iluminando el camino " robertinhos

" Enfoca els problemes com ho faria un gos: ensuma'ls i, si no te'ls pots menjar ni follar... pixa-t'hi i marxa amb dignitat " Estripanits

" Un món no escrit no existiria" Jordicine

" El millor del dia sempre passa a la nit " Ddriver

Quaderns d'estiu

Imatge de google

Anomenats també " de vacances" són unes llibretes que es fan durant l'època no lectiva. És a dir quan els nens no van a l'escola i els pares es reparteixen l'estiu entre la feina i les vacances.

Solen ser llibretes més amenes que els llibres de text i menys feixugues que les lectures recomanades. Hi ha més dibuixos, mots encreuats, la lletra més gran i serveixen de repàs, per no perdre " el ritme" de cara al curs vinent.

Abans no existien aquests quaderns...

Ens passàvem l'estiu jugant, fent cabanes al bosc, saltant des d'una figuera, aprenent a anar en bici i fent excursions.

Eren estius totalment lúdics, sobretot els que teníem la sort de viure en un poble. Els mateixos veïns ens donaven un cop d'ull i els nostres pares, sense la necessitat de mòbils, ens tenien a totes hores controlats.

Beranàvem a cala M, miràvem la tele a cala D ( l'única del poble que en tenia ) o ens perdíem en un gorg profund on hi apreníem a nedar.

Ens disfressàvem de lladres o polis segons convingués i apreníem dels més grans aquelles lliçons de vida que no estan escrites enlloc.

El carrer, abans, era el lloc d'encontre social per excel.lència. No teníem diners per anar a prendre res i si teníem sed les fonts ens proporcionaven la millor beguda. Si teníem gana només d'acostar-nos a qualsevol casa d'algun amic ens oferien pa amb xocolata.

Jo tenia la sort d'anar sovint a cala M i sempre aprofitava per donar una ullada a La Vanguardia. A casa només em compraven un TBO cada la setmana.. El llegia i rellegia cada dia...

Ah! i un llibre de cuina de la meva mare. Em sembla que es deia " La langosta", en castellà i estava ple de receptes inassequibles econòmicament però era l'única referència que tenia la meva mare, a part del que havia après de la seva mare, la meva àvia. La cuina del xup-xup i de la supervivència.

També els estius apreníem a cuinar i a cosir... Però mai vaig tenir un quadern d'estiu o de vacances.

M'agradaria fer-ne un per aquest mes d'agost. Pels que treballen i pels qui fan vacances. Per no perdre el ritme però més amè i lúdic...

Podria ser en forma de posts amb adjectius com : Desimbolt, innovador, atrevit, irònic, poètic, melòdic, compromès, dolç, tendre, gustós...

Ho intentaré...

" L'intel.lecte és com el paladar, si no l'utilizes s'atrofia i el perds" ( Jordi Muñoz Redón) Premi Sent Soví 2004 amb el llibre " La cuina del pensament". Ed. RBA