Plats pintats

( crema de verdures ,wok de verdures  i sèsam torrat)

Pintarem els plats

de primavera i sol.

Petons de colors

Cuina lleugera (3)

Imatge Llddona

Poca feina. Poques calories.Nutritiva. Gustosa. I també s'hi pot sucar pa...

Cocotxes amb cloïses, pèsols i espàrrecs verds

Els pèsols i els espàrrecs verds cuinats al vapor.Posem uns alls enters i marcats a la cassola amb oli d'oliva i els hi donem uns tombs , sense que rossegin gaire. Hi afegim les cocotxes i anem remenant la cassola perquè deixin anar la gelatina i s'emulsioni amb l'oli. Hi afegim les cloïses perquè s'obrin i hi afegim els pèsols, els espàrrecs i un rajet de vi blanc. Una mica de julivert i llestos.

Per els qui no prenguin alcohol o estiguin a dieta la casa Torres ha comercialitzat un vi blanc que no puja al cap i porta menys calories (buides, que en diuen els endocrinòlegs). També és d'agrair.

Bon profit i bon cap de setmana a tothom!

Cuina lleugera (1)

Cuina lleugera (2)

Cuina i Filosofia

... I primavera.

Em preguntes per què compro arròs i flors? Doncs arròs per viure i flors per tenir un motiu per viure.
Dita popular atribuïda a Confuci.

Cuinar aliments i cultivar idees. Tanmateix ens nodrim d'uns i altres. De fet amb l'estómac buit és impossible filosofar (sense menjar no es pot pensar - Descartes). I quan dic "filosofar" no em refereixo només a la Filosofia com a disciplina sinó en el fet de raonar. Per tant pensem, fruïm i creem (d'una manera artística) a partir de la necessitat que tenim d'anar més enllà un cop hem satisfet les necessitats bàsiques, entre elles les de saciar la gana ( la qual no desapareix un cop hem menjat. S'adorm fins el proper despertar).

La cuina- l'art de condimentar i preparar els aliments- és una font inesgotable de sensacions. I la Filosofia - l'art de cultivar els pensaments i aprendre a sublimar-los.

A través dels procesos biològics i metabòlics , la sinapsi neuronal necessita glucosa perquè sigui efectiva. I la glucosa prové del fraccionament de cadenes més complexes (H de C) que es troben als aliments.

Parlar de cuina i filosofia no és cap disbarat i relacionar-ho tampoc.

La cuina és filosofia? o es pot filosofar tot cuinant?

"La cocina del pensamiento de Josep Muñoz Redón - Ed.RDA" és un llibre de filosofia i de receptes. Tant en el pensar com en el cuinar el resultat prové de l'aplicació d'un mètode. El filòsof cuina idees i el cuiner aliments.

Un llibre diferent. Curiós. En cada capítol ,la vida i pensament d'un clàssic, una recepta que li agradava al personatge de referència i un enigma perquè no se'ns rovelli l'intel.lecte. Penso que si es recomanés a les classes de Filosofia l'assignatura es faria més digerible.

Va obtenir el premi Sent Soví 2004.

Diu el pròleg del llibre que : " La gastronomia és l'art de condimentar els aliments per produir felicitat, que la filosofia és l'enginy de cuinar idees per obtenir respostes, que l'erotisme no és altra cosa que amanir bé l'amor, i que els procediments són determinants a l'hora d'estimar, pensar i menjar".

L'autor recull en dues-centes pàgines les habilitats de pensament d'un assortit grup de filòsofs, adobades amb els seus hàbits alimentaris i, en alguns casos, també amb les seves preferències eròtiques.

Voltaire esmorzava ostres amb xampany. El plat preferit de Kant era el rosbif. La Mettrie deia :Beu, menja, dorm ,ronca i somia i, si algun cop penses, que sigui entre copa i copa.

Heidegger- Quan ja no marxa res,un mateix s'ha de posar en camí... (res més actual)

Raviolis de xocolata

Unes postres diferents. Atrevides. Per combinar amb fruites, nata , iogurt, fruites seques, un rajolí de licor o un polsim de sucre glacé.

La casa italiana Rana ha tret uns raviolis farcits de xocolata i en menys de cinc minuts pots muntar unes prostres boníssimes.

Potser per aquest Nadal?

Amb què els combinaríeu?

La meva proposta:

Sopa de iogurt amb raviolis de xocolata i panses de Corint

Preparació:

Bulliu els raviolis 2 minuts amb aigua, retireu-los i passeu-los per una paella amb una nou de margarina i les panses.Volta i volta.

Passar pel túrmix els iogurts amb una cullerada de melmelada al vostre gust o només iogurt sol i ho posem en un vol. Hi afegim els raviolis i ja ho podem servir. Si es fa al moment s'aprecia el contrast fred del iogurt i els raviolis calents, un pèl cruixents.

Bon profit !

Temptació

Cuina lleugera ( 2 )

Llddona

Gaspatxo de síndria amb llagostins

Tomates

Síndria sense llavors

Perbrot vermell , verd o groc

cogombre

Alls

Molla de pa amb vinagre

Ceba

Pebre negre o blanc

Sal

Oli d'oliva

Els ingredients segons el gust de cadascú. Les tomates i la síndria per meitats.

Uns llagostins pelats i llest!

Poques calories i moltes vitamines. Per dinar, per berenar, per sopar, entrehores... Bon profit!!!

Cuina lleugera ( 1 )

Dolç

A Torrent al Baix Empordà hi ha un museu petit. Ple de colors. Fruites dolces. Llibres de receptes. Confitures. Melmelades. Gelees.Una cuineta. Una terrassa. Fruita sola o combinada. Per menjar amb pa o amb formatge,amb carn, peix o foies. Sabors dolços, àcids, picants i amb espècies. Barreja de fruites i verdures. Fruites amb xocolata i cafè. Fruites amb licors.

La Georgina Regàs va començar amb un llimoner. Un any li va donar tantes llimones que no sabia què fer-ne fins que una seva amiga li va dir que en fes melmelada. Va continuar fent-ne de diferentes fruites. Ho va combinar amb verdures (seba, albergínea, carbassó, carbassa, tomata...) fins avui que el museu disposa de més de 100 sabors diferents.

Fa poc han guanyat un premi a Anglaterra per una melmelada feta amb taronges petites - Kumquats o "taronges de la Xina"- un pèl àcida però segur que triomfarà.

Dijous, arròs

Llddona

Arròs amb verdures, rossejat i sec amb galeres

La galera és un crustaci que s'utilitza per a fer brous de peix i cremes de marisc ( proveu de xafar els caps i fer-ne sopa) . És molt gustós però no és tan apreciat com les gambes i els escamarlans.També és més assequible econòmicament.

Ingredients:

seba tendra

alls tendres

pastanagues

pebrot verd i vermell

mongeta verda

pèsols

tomata

oli

sal,pebre negre, canyella, pebre vermell picant

Fer el sofregit amb els ingredients fins que quedi caramelitzat. Afergir-hi l'arròs i rossejar-lo.

Saltejar les galeres a la planxa volta i volta i reservar-les.

Afegir-hi aigua o brou de peix i a l'últim bull les galeres.

Que us aprofiti!

Amanida de fruites vermelles

Imatge del blog Cuinar és generós

De l'amanida de fruites vermelles recordo el vinagre de mòdena lliscant per les fulles arrissades de l'escarola i les mores vermelles saltironant per el plat, algun pinyó i la cura que tenia al enforquillar-ho per no tacar-me.

No recordo la conversa que vaig mantenir amb el comensal de la dreta, un doctor en química quàntica. De fet el que sí em ve al cap és el bellugueix dels àtoms blaus i vermells en les cadenes i en les fórmules que mai entendré, però que per els entesos resulta tan familiar com fer una amanida per els no entesos. Barreges i equacions, proporcions i la mesura justa,cadascuna en el seu nivell de dificultat. La vinagreta ben feta també té el seu per què...

Les converses monotemàtiques tenen un únic inconvenient. Un cop s'acaba el tema, s'acaba la conversa...

Tampoc recordo fil per randa la conversa amb el comensal de l'esquerra. Encetant temes i trepitjant paraules gaudint d'espais de silenci que també s'agraeix.

Sentir tota l'estona d'un àpat que qui parla s'escolta a ell mateix i a sobre segueix amb el tema de quan menjàvem l'amanida quan ja estem a les postres... cansa.

Per això relaciono l'amanida de fruites vermelles amb una conversa relaxada en un sopar d'aquells en les quals si tens una mica de sort la nit no resulta monotemàtica.

Amanda de fruites vermelles:

escarola i enciam de colors

maduixes

mores vermelles

grans de magrana

alvocat

formatge de cabra

Vinagreta:

vinagre de Mòdena

oli

1/2 cullerada de mel escalfada amb l'oli

alfàbrega

pinyons

panses de Corint

una cullerada de mostassa de Dijon

Cuina lleugera

Bacallà amb patates i porros

Ofegueu uns porros amb oli d'oliva, afegiu-hi patates tallades fines i un dit d'aigua. Un parell de bulls i posar el bacallà desasalat al damunt. Coure-ho 5 minuts.
( serveix qualsevol peix blanc )
Una recepta suau,nutritiva , gustosa i fàcil de fer.

Que us vagi de gust!

Dans le noir

les meves sabates

Aquest matí he llegit a la premsa que avui es fa a Barcelona la preestrena d'un espai nou. Diferent.M'agrada aquest " Dans le noir"... En francès sóna més enigmàtic. Un espai en negre. Un restaurant on tot és fosc. On es percep les flaires i els sorolls d'una altra manera. No he estat a cap de semblant però puc imaginar-m'ho. Deixar-me guiar per uns cambrers invidents que em conviden a passejar per el local i a provar textures que no veig. Només tasto i toco. Un espai multisensorial.

Els de poble mai tindrem a l'abast llocs així. Per això baixar a la capital de tant en tant és com descobrir altres móns, culturals, gastronòmics, visuals i ara "no visuals"...( Ara em ve al cap que m'han convidat a una exposició a la Sala Parés a primers del 2010. Amb una amfitriona comme il faut... Em fa il.lusió anar-hi!)

Imagino que els cambrers tindran una sensibilitat especial. Que et donaran la mà o el braç amb delicadesa, sense fer enrenou. Segurament t'acompanyarà una música adient al plat i a totes les sensacions que se'ns puguin despertar en la foscor. Un lloc per olorar, degustar, sentir , experimentar... O no és en un espai fosc on s'aguditzen els altres sentits? El tacte, el gust, l'oïde...

Vull pensar que potser recomanen no anar molt perfumats per no interferir amb l'olor que desprèn el menjar. La barreja em sembla que no casa bé. És una sensació que tinc. No ho puc pas afirmar.

I si tanco els ulls puc sentir una remor de coberts i una dringadissa de copes, beuratges perfumats i el cos deixant-se anar...

M'agradaria anar-hi...

Em posaré les sabates vermelles, que de pas envio la foto a la Violette per la festa de Cap d'Any a l'àtic del Veí, allà on es pot ballar a les palpentes fins que la nit se'n va i el dia comença a clarejar...

Dans le noir

sans parfum

sans bijoux

le coeur écoutant

le cos attente...

Mes lèvres et mes chaussures

Rouges, pour l'année que se'n va!

Noir pour le nouveaux 2010!

BONA ENTRADA D'ANY A TOTHOM!

Pistes Blocaire invisible : 2 - El seu és un blog de literatura i poesia

3 - És el primer any que hi participa

Dans le noir és una cadena de restaurants amb establiments a París, Londres i Moscú. A Barcelona , assessorat per l'ONCE.

La Bella

teatre grec de Segesta (foto Llum de dona)

Darrere els porticons l'aire mou les cortines entre el verd i el blau

Capvespres de colors, alternat-se al costat de les runes de temples i teatres grecs i romans, bizantins i normands...

Mirades i converses foranes al voltant d'una taula.

Un dolç gelato , un canolo i una copa d'Amaretto

Deixo enrera el majestuós Etna i racons sense nom,

instants retallats i guardats a la memòria de temps.

La Bella Sicícila m'ha captivat!

canolo ( amb formatge ricotta endolcit)

Parlami d'Amore Mariù ( Carreras, Domingo i Pavarotti )

Una experiència multisensorial

L'acte de menjar no és exclusiu del sentit del gust. Tenim unes 10.000 papil.les gustatives i un munt de sensors a la llengua però el gust no el percebem només amb el paladar.

Olors, colors i sons formen part de l'àpat i ens permeten identificar un plat a través dels altres sentits.

Una part del plaer i de la memòria es forma en el cervell , segons el físic espanyol Miguel Miravall .

El cervell és plàstic, combina sentits diferents i a partir d'aquí en fa una configuració. No mengem. Representem en la ment l'acte de menjar diu l'antropòleg Joël Candau.

D'un plat ens interessa l'apariència ( la vista ), el perfum ( l'olfacte ) i el que ens transmet l'atmosfera del lloc ( el context). Pot ser una música, una persona o un lloc.

Disposem d'una memòria culinària ( un guisat de l'àvia ens porta records de la infància i ens trasllada en pocs segons a una altra època ), però el gust l'hem adquirit amb l'aprenentatge. El podem educar. L'hem d'educar per no perdre'l. El premi nobel de Química i Medicina (1968) Robert W. Holley és qui ho afirma.

Les percepcions sensorials es modifiquen a través d'allò que experimentem al llarg de la nostra vida depenent de la cultura, el lloc on vivim, etc .

Actualment la cuina sedueix per tot el ventall de sabors i experiments, per les barreges i transformacions però s'ha de vigilar amb els "gustos afegits " que fan el plat més atractiu.

M'inclino amb els qui estan d'acord en reivindicar que els aliments tinguin el gust que realment tenen.

La proposta:

Un sopar a cegues - Un joc basat en la imaginació i la memòria de cadascú. La companyia Teatro de los sentidos va organitzar a diferents ciutats d'Europa entre elles Barcelona un espectacle , Bodega de los sentidos , basat en el silenci i la identificació de gustos i textures a través d'una obra teatralitzada . La nova proposta d'aquesta companyia és Filatura dins el Grec 2009 inaugurat el passat 22 de maig.

Senzacionarium - També organitza espectacles ocasionals en diferents restaurants. Una barreja de teatre, dansa, música i gastronomia. També a cegues.

A casa : Un regal multisensorial i més assequible. Només ens cal recórrer a la imaginació i al bon gust.

******

És temps de marinats i escabetxs. Sardines, barats, salmó... El peix blau tan saludable es pot transformar en un plat exquisit.

Sardines marinades sobre alfombra de figues

Posar les sardines sense espina ni cap a marinar

Barregem oli d'oliva, vinagre i soja. Deixem les sardines a la nevera submergides a aquesta barreja 24 hores

L'endemà posem en un plat una capa de figues fresques laminades. A sobre, les sardines escorregudes i maduixes a trossets

Ho reguem amb la mateixa salsa de marinar i hi afegim una mica de julibert picat

Servim el plat a temperatura ambient

Bon profit!!

Inèdit

Imatge de google

L'heu tastada?

No es troba a tot arreu perquè està pensada per a la restauració, és a dir per oferir-la als restaurants però, en alguna bodega o botiga de Delicatessen en venen.

És una cervesa que es va presentar a la fira " Alimentària 2008 " aquest febrer passat.

El segell és de Ferran Adrià i Estrella Damm.

Tenia curiositat per a provar-la i un amic "gourmet" em va dir on comprar-la. Em va dir també que és una cervesa "no pasteuritzada" però sí "doblement fermentada" i per això crec que és menys gasosa ( no boteix tant) i menys amarga.

Està pensada per a substituir el vi en els àpats . Hi ha persones que la prefereixen . Tenint en compte que la cervesa és una de les begudes més consumides al món pot encaixar bé als menús.

El preu a la bodega és de 3,30 euros i d'uns 8 e. al restaurant. La presentació és de 75 cl, tot i que també hi ha la de 50 cl.

L'ampolla és elegant i recomanen prendre-la amb copes de vi blanc.

Té un color daurat i lleugerament tèrbol. Olors de llevats, espècies ( coriandre, gingebre ), pell de taronja, flors balnques i llúpol.

És suau i amb menys graduació que la cervesa "normal", uns 4º.

*****

S'ha de ser prudent a l'hora de prendre begudes alcohòliques però diferents estudis demostren o mantenen que la cervesa i el vi ( sobretot el negre) tenen propietats cardiovasculars. El vi negre compté polifenols , un grup de substàncies químiques, que es troben a la pell del raïm, amb propietats antioxidants, antitrombòtiques i antiagregants.

El flavonoide de la cervesa és el Xantohumol, amb propietats anticancerígenes i altres semblants a les que proporcionen els tractaments hormonals substitutoris ( TSH) en la menopausa. O sigui que abans d'un tractament hormonal ... una copa de cervesa ...

Bromes a part recordo l'època en la qual vaig estar a maternitat, els metges recomanaven a les mares que alletaven prendre 1 o 2 gots de cervesa sense alcohol al dia per estimular la producció de la prolactina ( hormona responsable de la fabricació de llet ) . I no és una broma!!

Sopes i Encenalls

És temps de sopes, cremes, brous i escudella.

Receptes nutritives i digestives. Reconfortants. Lleugeres. Amb molt de color, molta fibra i vitamines.

Les persones soperes inventem sopes amb el que tenim a l'abast. Ens agraden les menges caldoses. Tot allò que es pot menjar amb cullera.

M'atreviria a dir que també ens agrada "fer sopes" amb la llet. Sucar-hi qualsevol cosa. De petita n'hi dèiem " fer sopes" literalment. Llet amb Cola- Cau i pa, galetes, melindros, neules, etc...

I els diumenges , galetes o borregos ( pastís de farina i sucre aromatitzat amb comí ) amb vi ranci, vi de missa, moscatell o ratafia. Ara sé d'on sortien aquells colorets a les galtes...

Això sense descuidar-nos dels preparats amb quinina, com la Quina, que es prenien abans dels àpats per "obrir la gana". Que consti que jo no en vaig prendre mai. Però sí que berenava pa amb vi i sucre :)

És temps de carabasses, figues, anous i castanyes. Magranes, pomes i avellanes. Bolets, moniatos, peres i raïm.

********

Sopa de carabassa amb encenalls de Parmesà

_ Peleu la carabassa i talleu-la a trossos. Posseu-la en una olla a bullir junt amb una patata i una ceba. Un pols de sal i un cop cuit passar-ho pel turmix. Afegint-t'hi una mica de margarina o un rajolí de crema de llet. Servir-ho calent amb els encenalls de Parmesà i uns daus de pa torrat.

La primera vegada que vaig llegir " encenalls " en una carta de restaurant em va venir al cap una pila de flocs de fusta, que el meu pare portava de la torneria on treballava i, que fèiem servir per encendre la llar de foc.

Els encenalls són trossos prims de fusta que s'obtenen quan es passa el ribot ( eina per polir la fusta que porta una fulla de ganivet a la base).

Si feu punta als llapis de colors amb una maquineta obtindreu " encenalls de colors ".

I ja sabeu allò de " foc d'encenalls" ...quelcom que dura poc, efímer...

Ara està de moda posar a les cremes i sopes encenalls de foie, de pernil ibèric, de tòfona...

Una manera més sofisticada de menjar les sopetes...

Bon profit!!

Epíleg

El Quadern de Vacances arriba a la seva fi. S'acaba l'estiu i les vacances...i demà comença un nou curs.

La tardor ja despunta, famolenca de pluja, de colors tintats d'or vell, d'olor de castanyes, de figues i de bolets. De pomes i d'avellanes, d'anous...

L'apunt final és dolç, com l'estiu. Com un bon cafè :Curt, boníssim i perfumat.

Les postres es poden assaborir a poc a poc o amb desfici...

Podeu fer-hi un mos o agafar-ne una cullerada... Vosaltres mateixos!

Formatge fresc, recuit o mató amb melmelada de fruits vermells i xarop d'aranyons

*********

M'agrada...

Imatge de google

Que em despullis a poc a poc. Que em descordis botons i em desnuïs petits entrebancs.

M'agrada desvestir-te a poc a poc. Escoltar només el silenci. Encara millor, el teu respir prop de la meva orella.

Sentir el tacte imperceptible dels teus llavis resseguint-me el bescoll. Passar per alt els meus llavis i sentir-te damunt la galta. Tancar els ulls.

Notar els teus dits endinsar-se als meus cabells. Embullar-los.

M'agrada la lentitud del moment. Sense ànsia. Estar atenta a cada petit mossec. Endevinar que el recorregut dels teus llavis es perdrà a la meva pell.Intuir les teves mans esmunyir-se entre les meves cames...

Deduir que saps que faré el mateix recorregut en tu. I... m'agrada que et deixis fer,sense pressa. Descobrint-te a passes lentes i allargant plàcidament aquest instant que a voltes ens el mengem en uns minuts...

Però ja saps com m'agrada que em despullis ben a poc a poc...

Katie Melua. The Closest Thing to Crazy

Les vostres receptes

Això és un Festival de Verdures

Striper - Mussaka - Albergínies farcides de carn i/o verdures


Xexu - Castanyes al caliu ( falten uns dies per les castanyes... )


Clint - Verdures passades pel wook amb salsa de soja


Albergínia enfarinada i fregida. Cruixent...


Amanides


Metis - Parrillada de verdures amb formatge de cabra


Rita - Verdures saltades al wook


Gatot - Conserva i/o melmelada de tomata


Albergínies enfarinades i fregides, farcides de carn o peix


Bitxos i pebrots en fresc :)


Carbassons farcits


Supertramp - Crema de carbassó


Kpitana - Coca de trempó, crema de carbassó


Pebrots i albergínies al forn tallades a tires , oli i pa moreno


Tumbet amb llom, tomàtigues seques per l'hivern...


Lucrècia de borja i bairén - Mussaka, paté d'albergínies, espencat


Crema de carbassons, gaspatxo, pisto, wook de verdures


Cesc - Garrofes...

Nimue - ...

mq - Coca de trempó



Barbollaire - Escalivada, Albergínies i carbassons ,tallats ben fins a la brasa sobre una llosa



Albergínies obertes per la meitat i farcides de carn, la "polpa" de l'albergínia i gratinades...



Amanides



Lluna nova - Amanida de pastanaga, cogombres i tomàquets



Carbassó , albergínies i pebrots a la parrilla



L'espia - Verdures a la brasa



Iruna - Verdures fresques o a la planxa amb un rajet d'oli d'oliva verge extra i sal d'herbes



Té la mà maria - Samfaina de verdures amb patata. Tot gratinat amb un bon formatge per sobre



Mikel - No saps el que et perds .... :)

Carme Fortià - Amanida d'enciams variats, canonges, bacon, panses, avellanes, tomates cherri i formatge de cabra gratinat sobre una torrada de pa.

Kpi - Coca de trempó amb les verduretes tallades més petites!

Albanta - Amanida amb espinacs tendres, formatge de cabra, xocolata amarga ratllada i regat amb oli d'oliva i vinagre de mòdena.

Paseante - Lloms de bacallà pintats amb allioli i escalibada. Papillote de verdures i peix.

Pas a pas

mq:

coca de trempó 200g de farina de rebosteria75ml d’oli40g de saïm50ml d’aigua (per a la massa)20g de llevat de forn75ml d’aigua (per al llevat)tomàtigues, pebres i cebes al gustpebre coentdissolem en un tassó el llevat amb l’aigua (50ml) remenant bé.posem en un bol la resta de l’aigua, l’oli, el saïm i el llevat ja dissolt, mesclant-ho bé amb la mà. afegim la farina i amassem fins que aconseguim una pasta homogènia.untem la llauna amb oli, amb l’ajut d’un paper, i hi estenem la massa. deixem estovar (forn aturat) la massa durant una hora i mitja.preparem el trampó, tallant el pebre mallorquí, la ceba i la tomàtiga, al nostre gust. la ceba es posa a part dins un plat amb una mica de sal perquè tregui l’aigua. en haver passat uns deu minuts premsem amb la mà la ceba i ja eixuta la mesclem amb el pebre i la tomàtiga.en haver passat el temps d’estovar la massa, hi estenem el trampó a sobre. afegim una mica de pebre coent i enfornem la massa a 200ºC a mitja alçada amb foc endalt i abaix, una mitja hora controlant que la massa quedi daurada per abaix. vigileu les voreres per veure si està a punt.

Imatge de google

Gràcies a tots i a totes!!!

Dies suaus...de pluja

El cap de setmana passat ,plujós. I jo el tenia llarg i festiu... Començava el Temps de Flors a Girona però , es va aigualir.

Vaig pensar que fóra bo quedar-se a casa. Hi ha tant per fer i no s'acaba mai de posar al dia!

Però amb el xim-xim de la pluja va ser impossible estrijolar la casa. No es pot fregar, no es poden fer els vidres i fa mandra planxar i fer neteja d'armaris.

Es pot cuinar, llegir i sobretot mandrejar al sofà o al llit mentre el xirimiri batega a sobre la taulada.

Però sóc " cul de mal seient" i tot i la pluja vaig fer escapades.

Una al pati de la Diputació on feien un recital de poesia ( Rodoreda i altres poetes), tot parlant de flors...sobretot de la reina de les flors, la rosa. Amb acompanyament de piano.

Una estona de cinema, al Truffaut " Love and honor" un film japonès.L'última pel.lícula d'una trilogia de samurais. Amb la calma i lentitud de les coses ben fetes. Els gust d'assaborir-les sense pressa. Diàlegs simples i els sentiments abraçant-los.

" Un catador de menjar de l'emprador és enverinat per un molusc i es queda cec. La seva dona , per tal de mantenir l'estatus i el dret a 30 kg d'arròs a l'any,cau en mans del cap de seguretat de l'emperador, el qual li fa creure que si es dóna a ell, podrà mantenir la casa i el marit". Però en realitat és un engany i el samurai cec ha de jugar-se l'honor un cop ha fet fora de casa la seva dona. Triumfa l'estimació i la veritat. Una pel.lícula farcida de simplesa però amb uns personatges amb un gran cor : Abnegació, sacrifici, esperit de superació, honor i amor...

I una estona per a la música amb : Tomás San Miguel i Txalaparta ( un concert a la sala d'assaig La Planeta )

L'acordió , com l'harmònica, són instruments que engresquen i alegren i no estic acostumada a sentir-los sovint.

Va continuar plovent i al sofà de casa vaig encetar una pel.lícula " El amor llega suavemente", com la pluja, que amb la suavitat del gota a gota travessava les capes del terra clivellat per la sequera...

Una frase de la pel.lícula : "A vegades l'amor és com jocs d'artifici, a vegades arriba suaument".

Doncs això... Un cap de setmana ( el passat ) ...suau, plujós on hi va haver lloc per un deliciós aperitiu : unes carxofes a la brasa , tendres, petites, toves...i uns sonsos...petits, enfarinats i cruixents.

Una copa de cava?

El pastís el deixo que el facin unes altres mans...

Tomás San Miguel i Txalaparta ( instrument ancestral del País Vasc )

La recomanació

Un Ribera del Duero - Pago de Carraovejas. Crianza. Tinto 2004

Del color de les cireres picotes madures i d'un vermell fosc

El gust: Una barreja de fusta cremada o fumada i fruits negres ( mores, aranyons ...). Intens i fi. A l'acabament un pèl afruitat per ser un criança.

Decanteu-lo un parell d'hores abans de servir-lo.

( Va ser un bon regal de Nadal )

**********

Anem pels Fideus amb sèpia i carxofes

Ingredients:



1 Sèpia fresca grosseta ( guardar la salsa i sense la tinta )

Cloïsses ( millor gallegues )

Carxofes 2-3 , petites i plenes

Tomata natural

3-4 grans d'all

Un polsim de pebre negre, un de canyella i un de nou moscada.

temps aproximat 45' - 60'

*******************************

En una cassola poseu oli d'oliva i saltageu la sèpia tallada a daus junt amb la salsa marronosa. Al cap d'uns 10' - 15' afegiu-hi la tomata ratllada i un polsim de sucre i un de sal, els alls tallats en bocins i les espècies. Deixeu-ho coure entre 20' i 25'...

Afegiu-hi els fideus (una mica gruixuts ) i doneu-hi uns quants tombs. Que s'amari bé la barreja.

Afegiu-hi fumet de peix o brou o aigua.

Deixeu-ho coure uns 15' i en l'últim bull afegiu-hi les cloïsses i les carxofes laminades.

Que reposi 5' i ja podeu servir-ho.

Queda caldós ... i els fideus al punt...

Bon profit!

Peres amb vi i espècies

Unes postres lleugeres i aromàtiques.

Ingredients:

Peres blanquilles

Vi negre

sucre o sacarina

un clau d'olor

una branca de canyella

pela de taronja i de llimona

Peleu les peres i col.loqueu-les en un cassó fondo, vesseu-hi el vi procurant que les cobreixi.

Perfumeu-ho amb el clau, la canyella i les peles de taronja i llimona. Ho feu bullir i ho deixeu coure 10 minuts. Hi afegiu el sucre ( o sacarina ) i continueu la cocció 10 minuts més, removent de tant en tant. Reserveu les peres en una plata i reduïu l'almíbar a foc mitjà.

L'aboqueu per sobre les peres i ja

podeu servir-les ,tèbies o fredes