Post ambulant A

Cafè Sabor - c/Barra de ferro,7 prop del Museu Picasso

Un post a 6 mans. Fet a correcuita sense deixar pas a la imaginació perquè la realitat ens apressava. Pressa per veure'ns, abraçar-nos i viure una nit especial. Així va ser la segona trobada blocaire. Somriures a dojo i bon rotllo. I a peu dret per no perdre el fil...

Aquí teniu doncs aquest post l'inici del qual comença amb un paràgraf del llibre Llei d'estrangeria de M.Forcano.

" La intimitat en una ciutat de vint milions d'habitants és una quimera. Tanmateix sempre algú s'apropia de tu i acaba dient-te:vine...

I acabes anant i descobreixes que hi ha vida fora d'aquell cau en el que hi vivies.

Passejar per carrers plens de gentada desconeguda, sentir l'anonimat, la llibertat... ser lliure, un més entre vint milions de persones. DooMMaster - El blog d'en DooMMasteR

Ei,ei,ei...tornem enrere. Perquè algú t'ha dit "vine". I si algú et diu "vine", estant entre vint milions d'habitants, el cor, segur, segur, et fa un bot. Un bot ben fort i emocionat. Un esglai d'alegria i temor, un esglai prometador ; un inici d'aventura? Un nou cami per explorar?

Qui hi haurà darrere d'aquest suggerent "vine"? Roger - La llanterna Màgica



Tots aquests interrogants et paralitzen, et fan pensar en tu mateix, en tot el teu món, tot el que tens i tot el que et manca.

La crida que et sorprèn pot espantar-te i més perquè sempre és de qui menys et penses que arribaria. Et sorprèn i saps que només et pot portar coses bones. Malgrat totes les pors deixes el cau i et deixes seduir per aquesta crida. Rits - vuit8ena



Els interrogants que tenia quan m'apropava al restaurant. Què passarà? Com seran els blocaires?

La intimitat potser és una quimera, però trobar-nos i conèixer-nos no ho ha estat. Que bé!

Kweilan. Llibres llegits i per llegir



Però ara torno a mirar enrere i veig que fora hi ha la veu feta puta malgirbada. Repeteix :" vine". I hi vaig , amb les butxaques buides, el cap buit i la bufeta plena. La nit és una trampa i només hi podem caure. ELECTA - E-lecta



- Molt bé, ja sóc aquí - li dic amb un got de vi a la mà.

- Doncs jo també sóc aquí - em respon, amb una croqueta als dits.

- Has vingut , al final - em comenta a cau d'orella.

- He vingut, per principis - li responc, acaronant-li el braç.

És evident que aquest és l'inici d'una gran amistat.

I la nit segueix. Impertèrrita, encisadora, amable...

El Veí de dalt ... Un plaer President :)

El petó

EL PETÓ (V-J day a Times Square), Alfred Eisenstaedt 1945

Quan es va assabentar de la mort del seu pare li va costar uns dies decidir-se a telefonar-li . Sabia de sobres que aquest fet era una excusa perfecte per sentir la seva veu. Donar el pèsam a una ex-parella després de tants anys de no veure's era despertar molts records sommorts a la memòria i desconeixia com reaccionarien .També sabia de bona font que ara no tenia parella i això encara la feia dubtar més. En el fons hagués preferit que en tingués de parella com ella que estava casada des de feia uns anys. Saber-lo lliure la inquietava. Li havien explicat que havia tingut un munt d'amants i que no tenia fills. Era el tipus d'home un xic bohemi i si havia de ser sincera un vividor. Però, no un vividor d'aprofitar-se dels diners dels altres ni de les dones sinó un vividor de la vida. Havia viatjat molt i havia viscut en diferents països. Treballava quan ho necessitava i deixava de fer-ho quan tenia calers per a seguir viatjant. Parlava idiomes i havia après tota mena d'oficis. Alguns dels seus amors eren d'arreu del món...Amb ella havien estat a París .Un cop. Aquell primer viatge ple de petons nous. És clar que li hagués agradat conèixer Nova York i molts altres llocs.

Després de telefonar-li van quedar per a fer un cafè, un altre dia per dinar i un altre per sopar. Després d'aquest sopar no s'havien tornat a veure mai més.

La cuidadora recull els gots del berenar. El del cafè amb llet o el del suc de fruites.S'adona que la Fina està d'esquena al televisor tot i havent-la deixat de cares asseguda a la cadira de rodes.

Té els ulls fixes al quadre de la paret. El racó preferit de la Fina. S'hi passa les tardes. No parla amb ningú, no li agrada llegir ni mirar la televisió. Té els ulls emboirats i el cap espès. Té dies tranquils i dies més neguitosos.

La seva malaltia ha anat progressant i és difícil mantenir-hi una conversa. Quan parla ho fa de la seva juventut quan encara vivia amb els pares i un germà i una germana. No té cap record dels anys de casada ni de la seva professió. No reconeix els fills ni els néts...

Hi ha dies que somriu amb la mirada perduda, n'hi ha que plora. No pot caminar. No li fa mal res... Menja, dorm i qui sap què li passa pel cap...

Quan la cuidadora li agafa el got de les mans i li eixuga els llavis amb un toballó de paper la Fina somriu i li diu:

- Jo vaig estar a París i recordo qui em va donar el primer petó... Era un "hippi"

La cuidadora pensa que avui la Fina té un bon dia i empenyent la cadira de rodes la torna a posar de cares al televisor perquè es distregui una estona abans de sopar.

És una altra aportació a Relats conjunts

Rellotge d'emocions

En Raimon treu nou disc. Avui el presenta a Madrid i els dies 18,19 i 20 de març a Barcelona (teatre Tívoli).

A la seva Comunitat Valenciana no li permeten actuar a cap teatre públic just quan ahir TV3 va deixar de veure's al País Valencià. Paradoxes que coicideixen en el temps i que difícilment podrem oblidar.

El DIGUEM NO és més vigent que mai!





**********

Ara que som junts diré el que tu i jo sabem

i que sovint oblidem:Hem vist la por

ser llei per a tots.

Hem vist la sang-que sols fa sang-

ser llei del món.

No,jo dic no,diguem no.

Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam ser pa dels treballadors.

Hem vist tancats a la presó

homes plens de raó.

No,jo dic no,diguem no.

Nosaltres no som d'eixe món.

No,diguem no.Nosaltres no som d'eixe món.
(1963)

Rellotge d'emocions - Raimon 2011

Abstracció

llddona

Hi ha un moment a la vida , de sobte, que pots fer una abstracció de tu mateix com si sortissis del teu cos i en fossis espectador. No és un fet meditat.

Una successió de moviments alentits desfilen per davant teu. Com et mous, què dius, què fas i com ho fas. Com si un cos visqués dins un altre cos i se'n separés momentàniament i indagués, observés, contemplés...l'altra part. Pot ser només és una fracció de temps que ens porta a ser autocrítics amb nosaltres mateixos. És allò de mirar-te des de fora. A distància...

Adonar-te que com a ésser únic i individual ets la suma de tu i les teves circumstàncies (decisions i vivències ) i tens la possibilitat de veure't amb els teus ulls fora del teu cos, sense condicionants. Un estar fora del temps dins el temps. I fet un cop ho pots fer amb més assiduïtat: caminar unes passes rere teu i picar l'ullet, somriure o morir-te literalment de vergonya.

En aquest espai de temps ets capaç d'identificar sentiments semblants i diferents alhora de tota l'amalgama de sentiments viscuts. I t'adones que canviem però de fet no canviem tant.

Interioritzem una part que desconeixíem de nosaltres. L'aïllem, per fràgil que sigui, ja que ens pertany encara que dins la lògica del raonament sigui un procés del tot irracional.

I entens que hi ha qui pot arribar a sublimar aquests instants per poder pujar un esglaó més cap a la saviesa, el coneixement i la bellesa.

Aquest és el post 301, el maig farà 5 anys que camino per aquets vorals , el compte enrera ha començat... Estic preparada per fer el camí... I estic emocionada!

Cuina lleugera (3)

Imatge Llddona

Poca feina. Poques calories.Nutritiva. Gustosa. I també s'hi pot sucar pa...

Cocotxes amb cloïses, pèsols i espàrrecs verds

Els pèsols i els espàrrecs verds cuinats al vapor.Posem uns alls enters i marcats a la cassola amb oli d'oliva i els hi donem uns tombs , sense que rossegin gaire. Hi afegim les cocotxes i anem remenant la cassola perquè deixin anar la gelatina i s'emulsioni amb l'oli. Hi afegim les cloïses perquè s'obrin i hi afegim els pèsols, els espàrrecs i un rajet de vi blanc. Una mica de julivert i llestos.

Per els qui no prenguin alcohol o estiguin a dieta la casa Torres ha comercialitzat un vi blanc que no puja al cap i porta menys calories (buides, que en diuen els endocrinòlegs). També és d'agrair.

Bon profit i bon cap de setmana a tothom!

Cuina lleugera (1)

Cuina lleugera (2)

Cita

Imatge Llddona

"Quan escoltis un so senzillament posa atenció en l'experiència d'escoltar. Res més que això. No et facis cap pel.lícula mental. Cap concepte. Cap diàleg interior sobre el tema. Només els sons. La realitat és elegantment senzilla i sense floritures. Quan escoltis un so estigues atent al procés d'escoltar "

Tret de l'Art de la meditació - Mathieu Ricard

Cançó de cuna - Mine Kawakami

Hivern blau

Imatge Llddona

És la penombra de l’habitació que desdibuixa els contorns. De dia, darrere la persiana, el mar és un trencaclosques de tons blavosos i d’escuma blanca. La tramuntana fa trontollar els tendals. A l’hivern, prop del mar, t’envaeix una solitud volguda. No necessites res que et distregui. Hi vas i prou. Alguna cosa t'hi apropa. Veus les gavines voleiant als terrats. Soles. No necesiten ningú per resseguir les finestres buides. Ignoren que darrera una d’elles algú les observa envejant el seu vol i la seva llibertat.T’hi estaries tot el dia contemplant l’immensitat, el soroll de les ones i les gavines si no fos per l'anhel d'una dolça carícia sota un cobrallit blau.