L'Epilèpsia es considera una malaltia neurològica no un transtorn mental. En un moment determinat i per diverses causes es presenta un conjunt de descàrregues neuronals desordenades i excessives que s'originen en una part del cervell.
Hi ha una pèrdua temporal de l'activitat conscient ( absència) i/o un canvi en el comportament.
Les absències duren pocs segons i la persona es queda parada, amb els ulls oberts i sense parlar. No cau i en segons torna a recuperar la consciència però no recorda res d'aquest interval de temps. Les absències se les anomena també Petit mal o Epilèpsia menor.
Si hi ha crisi tònica-clònica parlem de Gran mal o Epilèpsia major ( tant si són parcials com totals).
El Petit mal és més comú en la infància (fins als 12 a.) i el Gran mal afecta a totes les edats.
En el Gran mal hi ha una pèrdua de consciència. La persona cau al terra, rígida i se li atura la respiració ( fase tònica) .Segueix la fase clònica (sacceigs musculars incontrolats). En aquesta fase és quan es poden mossegar la llengua i els llavis i presetar incontinència urinària i fecal a més de colpejar-se.
Si es presenta un nou atac sense haver recuperat la consciència es parla " d'estatus epilèptic" i sol ser motiu d'ingrés hospitalari. Si recupera la consciència i presenta un altre atac es parla de convulsions seriades ( normalment no requereix ingrés ).
Després d'una o varies crisis s'entra en una etapa de "coma flàcid": somnolència, cansanci, desorientació i amnèssia ( no recorden què han fet o què estaven fent inclús de dies anteriors, mal de cap i si s'han donat algun cop són conscients del dolor.
Pla posterior a una crisi:
- Repòs
- Cura de les ferides
- Dieta tova
- Analgèsics
Hi ha qui es tanca a casa i en si mateix perquè sofreix càrregues emocionals que solen ser pitjors que la pròpia malaltia. En aquests casos és important un suport psicològic també als familiars més propers. En canvi hi ha qui l'endemà , tot i les nafres, s'arregla, es maquilla i torna a la rutina : a l'escola, a la feina i als amics. És d'admirar les ganes encomanadisses de viure que tenen.
Alguns aclariments i respostes :
- És preferible no posar res a la boca al començament d'una crisis ( mocador, etc) pel risc de luxació de la mandíbula, fractures dentals o ofeg del pacient.
- Si la persona presenta "aura" ( consciència de que li ve una crisi) ella mateixa es posa un mocador i s'asseu o avisa a qui té al costat que es mareja (símptoma que precedeix a la crisi).
- Les convulsions febrils (40ºC) a la infància s'han de consultar sempre per a fer el diagnòstic diferencial amb l'Epilèpsia.
- Una primera crisi, una d'aïllada o única no és sinònim de patir Epilèpsia.
- Per un bon diagnòstic cal fer un EEG ( Electro Encefalo Grama), una TAC cerebral per a descartar un tumor i una RMN, sempre per prescripció del neuròleg.
- Hi ha persones que controlen la malaltia amb un sol fàrmac. N'hi ha que n'han de prendre 2 , 3 o més.
- Es poden treure el carnet de conduir sempre i quan faci 1 anys de l'última crisi i es mediquin, previ informe del neuròleg (segons un RD llei espanyola).
- Les dones embarassades han de consultar el neuròleg per si cal retirar la medicació durant l'embaràs o pautar la menys teratogènica pel fetus.
- L'estrés pot ser un detonant però no el causant de l'Epilèpsia.
- Recomanen ,segons protocol, no ser donants de sang. El mateix que diu que no poden donar els menors de 18 a. o qui pesa menys de 40 kg.
