Estic per casa. Vaig lleugera de roba. Tinc el calefactor a la cambra de bany, la dutxa oberta, el baf que entela el mirall... La meva intenció és dutxar-me...
Cop de telèfon ... Un amic de l'amic J.
En J ( em diu ) enceta l'aniversari que acaba en 0, l'entrada d'una altra dècada...
" Hem mirat fotos i tu hi surts Eres de la colla i li faria il.lusió que hi fossiu, tu i en T...".
_ Vindrem . Apunta.
_ Carn o peix de segon?
_ Peix
Intento aixoplugar-me de les fresses i enfilo de nou el revolt del passadís cap a la dutxa...
Em llevo el poc que porto i ho deso al terra... No ho volia però hi ha anat a parar. Torno a posar els mecanismes en marxa. Tinc fred. Ara serà el meu moment...
I deixo que el plugim m'amari la cara, els cabells, l'esquena i s'emporti les paraules buides i els moments asfixiants del dia, les banalitats i alguna rutina... Que s'aclareixi la boira i la netedat em dongui un moment de pau...
Em posaré crema d'aquella que afavoreix la circulació i crema greixos i silueteja i reafirma i així competir amb en Newton, bé amb la seva llei... Fins quan? Fins que el procés biològic natural ho vulgui i de cop se'm despengi tot allò que amb dedicació i fe intento que s'aguanti unes dècades més. Dècades?... ( Sí, sí i per què no!)
Llavors només els cirurgians plàstics o un miracle de la natura ho mantindrà ferm i deliciosament turgent perquè les mans que m'acariciïn encara gaudeixin del llegat de les cremes hiper-, hipo-, anti- ,oxi-,...
I pel fil de la porta de nou el telèfon m'eixorda l'orella. Agafo la mini toballola de les mans, brodada i regalada per la tieta , el rus de la qual no eixuga ni la més mínima gota d'aigua i no em tapa ni una, ni cap part entera de la meva, volia dir "escultural figura", que només és "figura" perquè tots som "figures" i algunes són "figurins"...
M'abraonao mig molla sobre el timbre del telèfon amb més decibels del compte perquè sovint per casa la música tecno va a tot drap i entre l'estractor i la secadora, el rentavaixelles i el secador dels cabells no hi ha "figura "humana que senti res quan algú demana auxili a l'altre costat del fil...
La veu de la més amiga de les amigues - la M - em convida al seu Aniversari rodó...
_ És el 23, però ho faré el divendres 25 i així l'endemà és dissabte... per si acabem tard... Oi que baixareu a Barcelona? . Cap a les 10 soparem ... No hi pots faltar...
(" Com vols que hi falti si vam conviure plegades durant 3 anys quan estudiàvem Psicologia mentre desgranàvem quin mètode faríem servir per a desanamorar-nos de dues "figures" que havien deixat d'interessar-se per nosaltres. Fabes estudiants de Psicologia amb una carrera ja acabada, amb feina, cotxe i casi emancipades de casa dels pares...
Ingènues noietes enamorades fins a la soca, d'un parell de " penjats" massa embaucadors per a fer-los raonar que ens moríerm per ells i ells massa pendents d'ells i del seu "ego"...) ( Parlant per dintre meu )
_ Vindré ... només faltaria!
En una setmana dos Aniversaris rodons ( especials pels seus protagonistes )i per un retall de vida que vam compartir.
I de reüll passo i obro l'armari rober per donar una llambregada al fons d'armari. Repasso mentalment què em posaré en cada Aniversari. Persones diferents. Móns diferents. Estils diferents. Tant se val. Sota cada vestit serem el que vam ser més el que som avui. Si hem sumat anys també hem pogut sumar experiències, sensatesa i un pèl de saviesa... Potser... No vull aventurar-me als esdeveniments.
Torno a la dutxa mentre repasso el calendari. La pujada de gener... Sense cap festa, diuen... I recordo que el dissabte 26 és l'aniversari d'en T. I somric. És l'únic que esperava celebrar " tirant la casa per la finestra" , desplegant tots els meus encanteris, havent pactat, abans però, amb el diable. I ara em trobo amb una setmana de disbauxa d'horaris i soparets.
M'hauré de prendre algun revitalitzant - defatigant per el dissabte... Per estar més captivadora que mai. Perquè s'ho mereix, encara que el seu, no sigui un Aniversari rodó...
( He demanat 3 dies de festa a la feina per " motius personals " )
