Una fulla nova que descobreixo així que em llevo en un test on m'agrada plantar-hi esqueixos. Recordo el pare que feia empelts als arbres fruiters i llavors la fruita tenia el sabor barrejat. Agafava una branqueta d'un altre arbre i l'hi afegia al nus de l'arbre receptor. N'era un expert. Cada dia mirava que l'empelt s'enganxés...
I llavors menjàvem peres amb gust de préssec i prunes amb gust de cireres o pomes amb gust de nectarines...
Cada matí, ulls nous. Ulls amb por. Brillants. Esporuguits. Ulls que em miren de molt a prop i que em supliquen que no els faci mal. Pànic? Hi ha primeres vegades.Abans de treure'ls sang me'ls miro... Joves endormiscats amb ulls lleganyosos i ulls pintats de noietes que semblen dones. No tots tenen por. Sempre els dic que pensin amb allò que els fa feliç, amb allò que disfruten....
Això no arribarà al minut...la punxada. El vial de biaix, fi. Si aguantes la respiració no notaràs la punxada. Marxen a esmorzar , agraïts , amb un somriure als ulls. Sembla que han crescut en un minut.
