Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 d’agost del 2010

Regalant escenaris



Des del blog Ricderiure se'ns proposa que regalem escenaris.És una cadena. Cadascú agafa el que li agrada i en regala un altre a qui el vulgui, sense cap tipus de reclam. Només la imaginació i les paraules.
La Pilar ha regalat un carrer. Un carrer no necessariament sòrdid, amb uns personatges decadents. Barreja d'alcohol i de misèries... No s'ha de viatjar a les novel.les de Dickens per trobar-nos personatges com els que ens descriu. Per desgràcia n'hi ha a tot arreu.
Gràcies Pilar.
*****


Una finestra al món

Lisboa
Darrera la finestra albirarem els somnis complerts i els que hem d'acomplir. Mentre conversem olorarem el te fumejant que dibuixa camins serpentejats cap a l'infinit. Ens mirarem als ulls plens de totes les imatges que hem retingut. Continuarem viatjant des de casa assaborint els llocs que hem trepitjat i els que ens falten per descobrir.
L'olor de les vacances roman per sempre tancat a les maletes.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Obrint finestres

Obrint la finestra de casa ... Aquests ulls color de mel m'embruixen... La fotàgrafa els va saber captar i la model els va saber prestar. M'agrada la foto! M'ho va demanar la Violette Moulin i m'agradaria saber quina finestra obre en Mikel...
***************
Fent història...
Vaig començar com a blogger el maig del 2006. Vaig saber de la seva existència a través de 2 "bloggaires virtuals" ( 1 any abans ) que em van fer partíceps dels seus blogs i llegir aquests 2 i no parar va ser qüestió de temps. Els seus blocs són: Nacoca i Aquari. I precisament de la mà de l'Aquari m'arriba un premi virtual : El blog solidari. Un privilegi venint d'un blocaire que escriu tan bé. Tot un regal abans del Nadal. Continuaré la roda al final del post. Em fa il.lusió saber que ens continuem llegint després de 2 anys. Curiosa la vida virtual!
Cada dia llegeixo , si puc, uns quants blocs. No tinc cap ordre establert. Tot depèn del dia i del moment. Normalment em bellugo amb els enllaçats. A veure què és de les seves vides!
Sóc lectora anònima d'algun bloc. I no sé ben bé per què. Procuraré sempre deixar constància de l'entrada.
Em desperten una especial simpatia els que tinc enllaçats i que escriuen sobre temàtiques molt diverses.
Anar de marxa amb blocaires? Diguem que perdria una nit amb El paseante, en Mon, en Tondo Rotondo, La Violette Moulin i la Myt... L'altre qüestió és que ells estessin " per la labor...".
I això de passar una nit de bogeria sexual ... És molt complicat així de bones i primeres , però... Si aconseguís reunir a la Dushgel, la Déjà vie, i la Metamorfosi...i cadascuna d'elles triés 3 bloggers més ( masculins ara, s'entén...) i aquests 3 en triessin 3 més... Hi seríem casi tots?...Doncs això!
No m'he " enamorat " de cap blocaire, no...però és fàcil "enamorar-se" de les paraules, dels escrits, i de tot el que es desprèn en molts posts. Anava per aquí la cosa?
Estic satifesta del meu bloc, tot i que sempre es pot millorar. No sóc una eterna insatisfeta però m'agrada aprendre...
Aquest meme el debia al Gatot... fa dies me'l va passar i penso que ja era hora de fer-lo.
No li passo a ningú perquè ja tenim el blocaire invisible en dansa i hem d'anar per feina...
Parc de les Casernes o del Migdia ( un petit oasi al mig de Girona). Hi passejo sovint.
Per on passeges? robertinhos




*************************************************
La Jo mateixa em va demanar "consells a l'hora de redactar i mantenir un bloc" ( és un altre meme)...
Pocs consells us puc donar. M'he adonat , però, que hi ha blocaires que a través del seu bloc mostren la seva vena artística, ja sigui en forma de poemes, de música o de literatura, de cinema . Hi ha blocs polítics molt interessants, blocs lingüístics, blocs on podem aprendre i altres on ens podem evadir i divertir. M'agraden tots els que em transmeten alguna vibració positiva.
Crec que cadascú fa el que li agrada al seu bloc. Els amants de la fotografia ens deleiten amb fotos esplèndides .
És important escriure al bloc quan et ve de gust explicar, relatar, compartir algun moment teu o manllevat, fictici o somiat...En qualsevol cas no mirar el dia ni l'hora. El més important per a mi és el moment que decideixes penjar el post.
M'agrada que el llenguatge emprat sigui senzill, llegible, entenedor, amb tocs d'humor , llegir entrelínees, descobrir el missatge que sovint hi amaguem, sense molts tecnicismes... Tal com som... O voldríem ser... També el nostre" alter ego" apareix subliminalment...

***************************************



Compartir premis, sens dubte, és compartir paraules, vivències, experiències, inquietuds, fracassos, anhels... Un premi té un valor sentimental, no material.




( es tracta de distingir set blocaires que compartisquin idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una manera totalment altruïsta, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena :cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament). Explicació de Jesús Badenes, autor de La duda digital
Per vosaltres que sovint em feu reflexionar, somriure i somiar.







dimarts, 16 d’octubre del 2007

Memes i pont

Trobar espai i espais. Calma i sobretot asserenar-te quan el cap et bull. Tenir la capacitat suficient per aturar-te i decidir cap a on anar. Potser només es tracta de carregar piles i trobar-te bé amb tu, per poder estar bé amb els que t'envolten. No són fugides, sinó retrobaments. Jo necessito espai per bellugar-me i per sentir-me viva i llavors puc transmetre saba de la bona. Descansar per tornar-hi... De tant en tant ho faig i em funciona...

Aquesta setmana passada ha estat molt diferent de les altres setmanes. Normalment treballo de dilluns a dissabte i ocasionalment tinc un dissabte festa. Però aquesta setmana ha estat més lúdica que productiva, laboralment parlant. El dimarts vaig agafar-me festa per a fer una escapada a Cap de Creus, una caminada per el camí de ronda des de Port Lligat , i una passejada per Cadaqués. I després he fet pont. Per tant una setmana amb 3 dies laborables...

No he perdut el temps a les carreteres. He passejat per Girona, he anat al teatre ( ja ha començat la Temporada Alta ), he llegit a estones ,L'església del Mar ( estic per la meitat ), he començat a fer el canvi de roba ( ho tinc a mitges també per la bonança que fa ), un dia de cinema i cada dia he nedat una estoneta. A Girona hi havia gent però molta feia pont i era fora, per tant la ciutat estava en una calma estiuenca i a mi m'ha donat la sensació que estava de vacances.
Tenia un meme pendent que va començar a passar la Dushgel i que molt amablement em va convidar a fer el Veí...

Fa mandra fer els memes, però si te'ls passen els has de fer. I tot nedant anava rumiant què ensenyaria del meu cos. El Veí em demanava l'altra orella però he pensat que seria massa repetitiu. Un cop vista una, l'altra s'hi assembla bastant.
Total que agafo la màquina de retretar i faig via cap a la piscina.

Em quedo sempre admirant les espatlles dels nedadors i nedadores i penso la sort que tinc de no tenir-les tan amples ... De fet és una part del meu cos que no em desagrada . Ni amples ni estretes. Lleugerament modulades i rectes. Vull dir que hi ha qui les té endavant o caigudes. Me les he mirades i he buscat qui em retretés.

_ Sense el cap, si us plau...

_ Com? I per què el cap no?

_ Vull l'espatlla sense cap... és una llarga història si t'ho explico...

( de fet la foto que valdria la pena veure seria la del nedador... allò sí que són unes bones espatlles... però em va semblar agosarat demanar-li... )

I així ha quedat...
I com que el Veí volia veure l'altra orella he pensat , de passada , lluir una de les arrecades de la meva col.lecció.



Ara em queda passar el meme a 3 bloggers



Si el volen fer i ens volen ensenyar un bocí del seu cos... endavant!