ANIVERSARI

Em vaig quedar darrere la vidriera  de la terrassa contemplant com les gotes de la pluja queien a poc a poc de la barana del balcó. Tot era un mar d'aigua. Del cel baixava una cortina transparent, els núvols es barrejaven amb el gris del cel. Només un sol color difuminava el capvespre.

El silenci també tenia una mateixa tonalitat. Una tonalitat a mig camí entre el son i la vigília. Espiava la tela verge que tenia al davant. Silenci. Cap estímul.La respiració pausada.  El cos amotllant-se al silló. Sense esperar res. Més silenci. Gairebé el gris ho enfosquia tot. Però en només un instant la intermitència del far va dibuixar els contorns de la nit...

Uns dies de pausa per omplir-me de nou.

Llegint més que escrivint

Sense deixar de respirar...

6 anys de blog amb les seves primaveres, estius , tardors i hiverns...amb vosaltres, amb els meus...
Compartint moments.

Gràcies a tothom per ensenyar-me tantes coses.

Ho voleu celebrar amb mi?????

Llegint l'Illa dels cinc fars de Ferran Ramón Cortés.

"La vida es viu amb el cor no amb el cap"

"Les coses que tan sols entenem, les oblidem. Les coses que, a més d'entendre ,les sentim, les recordem per sempre"

Vaig anar a la presentació  de Cabaret Desire de l'Erika Lust... Us en deixo un tast...
A vegades la nit et convida i no pots dir que no... 

El joc de les diferències

És evident que els temps canvien...

19-05-1962

Que en J.F. Kennedy en complia 45 i li van fer una gran festa...

19-08-2010

I que en B. Clinton n'ha complert 64 i l'han felicitat per telèfon...

Girona

Pont d'Eiffel - Girona

Vestida de flors

caminem pels carrerons.

Fra, Rita i jo

*****

Amb temps per a fixar-nos en les mans, els ulls i els llavis. Descobrir que darrera cada blog hi ha una persona que val la pena conèixer i si tenim ocasió, abraçar-la.

Gràcies per l'estona :)

I també ...

estic d'Aniversari

(A vegades les emocions em superen...)

18!

També feia fred i queia aigua-neu i només vas pesar 2,250kgr...

Moltes Felicitats!!!

reeditat 10-01-10

En el llibre intern de mare

hi ha escrit l'amor pel fill! Anton

Homenatge a Víctor Pàmies

M'afegeixo a l'aniversari d'aquest blogaire que ja ha superat els 300.000 registres.

Moltes felicitats!

La meva aportació és un rodolí que em va ensenyar el meu pare de petita. No l'he oblidat.

Proveu de repetir-lo ràpid i de memòria!

" La perdiu diu a la garsa:

què hi fas aquí tu garsa?

I tu perdiu

la garsa li diu!"

Berlin - U2 - Pina Bausch

Demà 9 de novembre farà 20 anys de la caiguda del Mur de Berlin. Construit el 1961 va separar l'Alemania Occidental de la RDA. És el símbol de la Guerra Freda. Per construir-lo es van necessitar 700.000 tones de formigó.

28 anys després (9-11-1989) es va obrir la frontera i 11 mesos més tard es va iniciar la reunificació d'Alemanya (1990).

El polítc i antic dirigent de la RDA , Günter Schabowski, ( actualment te 80 anys i està hospitalitzat per problemes cardíacs) en la conferència de premsa el mateix dia de la caiguda i per un error va pronunciar les paraules profètiques " Reisefreiheit"=llibertat per viatjar i " Unverzueglich" = immediatament, tot i que la decisió que havien pres els mandataris era que els ciutadans de la RDA havien de sol.licitar un visat i anunciar-ho unes hores després. El resultat va ser que els ciutadans que estaven davant el Mur varen creuar el pas fronterer d'Oberbaumbruecke que porta al districte de Kreuzberg, al Berlin Occidental, sense saber del cert si podrien tornar amb les seves famíles de l'Est. Els guardes, impassius, no van demanar el passaport a ningú i tothom va poder tornar a casa seva.

El dijous passat, 5 de novembre, U2 va oferir un concert per celebrar aquest vintè aniversari , a la porta de Brandeburgo - símbol de Berlin i d'Alemanya.

Hi ha diversos murals - icones de la caiguda del Mur :

El petó de Breshnew i Honecker, que després es va caricaturar i es va vendre en una subasta per més de 12.000 dòlars.

Aquesta imatge l'he treta del blog Cosmopolitan Lily, out of context Magazine. Tot donant un cop d'ull a aquest blog m'he trobat qe la millor coreògafa del segle XX, l'alemanya Pina Bausch va morir aquest juny passat d'un càncer fulminant als 68 anys. Com a curiositat recordo que l'any passat va actuar al Liceu de Barcelona i degut al preu vaig desistir d'anar a veure-la.

D'ella s'ha dit que " va ballar amb sentiment". Dues de les seves obres més conegudes són : Cafè Müller , amb música de Purcell on encara actuava, i La Consagració de la Primavera de Stravinsky.Deia: "No m'interesssa com es mou l'ésser humà sinó allò que el commou i que es mogui"

*****

El 1982 vaig visitar per segon cop Alemanya. La meva primera estada va ser a Hamburg i posteriorment a Berlin, 7 anys abans de la caiguda del Mur.

Alexanderplatz

Porta de Brandeburgo - Mur

A part de recórrer el Berlin Occidental de la mà d'un gran amic berlinès vaig tenir l'oportunitat de creuar la frontera i passar un dia a la antiga RDA. Amb un visat per 24 hores i un canvi de divises d'un marc per un, recordo que els turistes havíem d'anar amb metro i els berlinesos per carretera. En algunes estacions per on passava el metro, RDA, no hi havia parada i estaven vigilades per la Stasi (seguretat de l'Estat). Vaig travessar la duana a Ckeckpoint -Charlie, amb les torres de vigilància a prop, l'espai sembrat de mines, vigilants amb metralladores i el filferro amb púes que hi havia sobre el Mur. L'estació fronterera del metro era La Friedrichsstrasse , lloc on retrobaves els amics berlinesos .

A la gran plaça Alexanderplatz es troba la torre de televisió - Fernsehturm - que te 365 m. d'alçària i és el 4t edifici més alt d'Europa. A dalt de la torre hi ha un mirador i un restaurant que gira 360º cada mitja hora. Fer un cafè allà era l'atractiu turístic del moment, lloc on es podia contemplar els dos Berlins amb el Mur com a línea divisòria. Un món, dues realitats durant 28 anys.

U2 - 5-11-09 - Brandeburg

La consagració de la primavera - Pina Bausch

Propostes

Aquest mes de juny hi ha molta activitat a Blogville. Activitat literària i lúdica. Blogs amb imatges. Florits i colorits. Paraules amb perfum de primavera i d'estiu.

Històries enllaçades a quatre mans, amb videoblogs - Les Històries veïnals - Propostes de blogs als premis populars de la blogosfera a - Cat's -. La roda poètica a - Personatges itinerants.

Contes. 1 any de contes a - 365 Contes - El 113è Joc literari d'en Jesús Mª Tibau. Els Relats Conjunts ...

Els premis Blogs Catalunya, en diferents catagories . Hi ha blogs coneguts - Tarragona 2016- Ara mateix- El veí de dalt...

I per acabar d'arrodonir-ho l'esperada "revetlla de Sant Joan " a l'àtic del Veí.

Trieu, volteu , passegeu i guarnir-vos. Amareu-vos de noves lectures i participeu.

S'acosta el solstici d'estiu. Una nit màgica. Segur que tothom ha tastat la màgia en alguna revetlla.

Abilleu-vos amb roba còmoda. Hi haurà ball fins que surti el sol.

Jo repetiré vestit i aniré descalça.

I procuraré que no falti còctel de benvinguda a ningú.

Cointreau Teese :

- 4 cl de Cointreau

- 2 cl de suc de poma

- 1,5 cl de suc de llimona

- 1,5 cl de xarop de violeta Monin

Ribetegeu la copa amb gengibre gebrat!

Ja t'hi has apuntat?

Raons de pes

La felicitat s'ha de viure en espais i moments curts. Al ser un sentiment tan intens, si fos permanent seria irresistible. Antonio Marina

Hi ha gestos que no admeten demora. En general ho tinc present. Donar les gràcies, el pèsam, una disculpa, etc... tenen data de caducitat. No podem allargar-ho en el temps... D'acord. He rebut premis i un meme del 7... fa uns mesos. Vaig agrair-ho en el seu moment a les persones que van fer-me aquest honor però ho vaig desar a la carpeta de "pendents".

Aquest mes de maig el meu blog i els qui m'acompanyeu des de fa 3 anys estem d'aniversari. Sí, sí... tinc un any atepeït, amb dates gratificants , amb persones "reals" i "virtuals" .

I penso que una manera per a celebrar-ho és repartir els premis que em van donar la Lucrècia, la Khalina i la Laura. 3 blogs que be val la pena visitar-los.

Tots sabem que de blogs n'hi ha de tota mena i per a tots els gustos. Rebre premis no és sinònim de ser millor que un altre. Senzillament crec que és una manera d'anar coneixent altres formes d'escriure i altres realitats virtuals que no deixen de ser reals.

Petits universos que amaguen petits tresors...

Us convido doncs, a passejar per els blogs nominats .

Agrair des d'aquí un altre cop a "Les dones no som tan complicades" , " Aventures i pensaments de la Khalina " i " Lady Griselda" i disculpar-me per aquest retard.

Premi Paracelso ( Lucrècia)

Nominats:

- B-612

- Cafè literari

- El blog d'en Vitalis

- Fra Miquel

- Camins d'Iruna

- Anton

- Abogada en Barcelona

- Striptease d'Històries

- Roberthinos

Premi Symbelmine - Khalina i Laura

Nominats:

- Bocins de lluna

- Noves flors

- A la llum d'un fanalet

- Paraules despullades

- El bar dels poetes

- El món de la Nymnia

- Llibres llegits i per llegir

- Aquelles petites coses

- L'envolée

- Parlem una mica de cinema ?

- Ara mateix

- Taxi Driver

- Descric

- Paraules i mots

- Jordicine

- Núria Aupí

- Les llunes de Miranda

- Coses i altres coses

- Versos per a l'amant

Bon cap de setmana a tothom!

Sense rellotge

Vaig a destemps.

Avui voldria que fos abans d'ahir.

Però encara vaig sense rellotge.

Abans d'ahir era el meu aniversari.

No puc anar enrere ni aturar el temps.

Volia penjar el post abans d'ahir però estava lluny, en un país a prop de casa però amb l'horari canviat i jo sense rellotge...

Internet va massa depressa, sobretot quan estàs de vacances i el ritme és diferent.

Vaig deixar el rellotge a casa per uns dies...

El meu rellotge interior continuava marcant ...

Vaig a destemps... No hi fa res...

Tenia ganes de penjar-lo i ho faré...

El tenia guardat al "borrador" però no vaig tenir temps de penjar-lo...

També vaig rebre regals virtuals abans de temps i no he n'hi donat les gràcies... No m'ho perdonaran. Confio que sí...

A destemps però a temps per demanar al Veí que em deixi l'àtic per tot el cap de setmana perquè serem uns quants ja que hi esteu tots convidats!

1,2,3,4,5...

N'he comptades 50!!!

M'agradaria celebrar-ho amb vosaltres...

Gràcies Anton!

Gràcies Santi! Gràcies Carme R.

Gràcies Striper

La mimosa ha florit

- Si arribo al juny en faré 87...

- Ja queda menys per arribar-hi...

- Però primer celebrarem el teu , el 18 de març...

- Ja queda poc, un mes passa de pressa...

- És curiosa la vida... te'n recordes quan eres petita i jo et cuidava? Ara els papers han canviat i tu em cuides a mi...

( No sempre tenia la resposta a punt , ni tan sols trobava les paraules.. )

- Ara estem junts, l'hi deia....( i l'abraçava ).

La seva pell estava apergaminada i cremada per el sol, els nusos de les mans, prominents. Unes mans grans, bragades de treballar, primer de torner i quan es va jubilar , a l'hort.

Cada dia fins fa poc més de dos anys es llevava amb el sol.

Començava una d'aquelles feines "invisibles", d'anades i tornades. Passes curtes. Regadora va, planté ve.

Feinetes entretingudes que omplien les hores del dia. Converses amb els veïns tot fangant el tros. Lligant tomateres, podant, cavant... fins que el sol es ponia. Lllavors s'arrecerava vora el foc, llegia una estona perquè la televisió l'avorria. Una caminada diària per evitar que els cos se li rovellés.

Els mesos que va estar a casa nostra enyorava l'hort, les seves muntanyes i el cel tan blau. Les passejades i la llar de foc. Sortir i feinejar, trobar-se cares conegudes.
Enyorava tantes coses que jo no l'hi podia donar...

- Massa medicaments....

- Amb el metge hem fet un llista nova.Només els necessaris perquè el cos estigui en pau...

- M'agrada la nata...

- A mi també...

- I un ditet de vi als àpats...

- A mi també....

I sopes de pa amb menta i compota de poma. I llet amb galetes...

- A mi també...

Això sí que l'hi vaig poder donar...

I una mica de temps, també.

Aquests dies l'enyoro més que mai!

( La mimosa de la Maria del molí ha tornat a florir, pare...)

A vegades la vida ens aclapara amb fets que sabem previsibles i esperats però no desitjats.
A vegades només podem acompanyar des de la distància.
Són dies amb una barreja estranya d'emocions ,com el temps que no es defineix entre boires, nuvolades i el sol que despunta.
Un garbuig de silencis i diàlegs inacabats...

Peixos

_ Et faré la carta astral...

( Vaig pensar que la nit prometia...)

I la nit va ser llarga...

L'Astrologia es una pseudociència que fascina. Els signes del zodíac amb els seus ascendents. La mitologia amb les seves faules imaginàries. Les pedres i els cristalls. Els astres i els planetes... L'Astronomia i la Numerologia...

Tot allò que desconeixem sovint en atrau...

Ja hem entrat de ple al signe de Peixos ( el meu signe ), els nascuts entre el 19 de febrer i el 20 de març. Un signe d'aigua. Creatius, romàntics, somiatruites, intuïtius i imaginatius.

Sensibles, receptius i emotius...

Vida afectiva: Amors sublims, platònics o no, caracteritzen la seva existència, somni i realitat, romanticisme i sensualitat s'entrelliguen constantment en les experiències amoroses del signe.

Deessa protectora: Hèstia. Germana de Zeus. Deessa domèstica . Protectora de la llar i del foc sagrat. La meditació i el ioga són disciplines que practica aquesta deessa. Se l'associa amb les sirenes, doncelles d'aigua que simbolitzen els abismes de l'inconscient.

Cristalls afins:

Amatista: és la pedra més espiritual; Protegeix la salut.

Quarç rosat: poderosa en questions del cor.

Aventurina: proporciona equilibri mental. Controla les emocions.

Es un signe que no assumeix la realitat, manté secrets i té una voluntat dèbil. Li agrada el misteri i la màgia...

Els Peixos tendeixen a existir de forma emocional més que de forma racional, de forma instintiva més que de forma intel.lectual...

No són egoistes...

En definitiva però, tot depèn de l'ascendent o sigui que no hi ha veritats absolutes.

*******

Post dedicat als Peixos de blogville: Nimue, Camins d'Iruna, Menta, Una més ...

Algú més s'hi apunta???

*******

Una pel.ícula sense veritats absolutes o sí

La memòria dels peixos de Liz Gill - Irlanda 2003

Des de la simplesa

.... A la trascendència...

Del neguit a l'eufòria...

De la solitud a l'atabalament...

De la mancança al malversament...

Costa molt poc passar d'un extrem a l'altre. Un petit canvi en el dia a dia, una paraula fora de context o una mirada.

El sentiment que ens provoca ens fa trontollar, ens distreu i segur que ens fa recapacitar.

Quan s'està immers en un remolí sense aturador hom ha d'aturar-se i dirigir la mirada a l' única escletxa de claror que hi ha a prop ( si n'hi ha, si la troba, si la veu...).

Encarar-s'hi i sucumbir al moment de placidesa. Asserenar-se i desdibuixar el contorn. No deixar que les inclemències t'arrebossin i t'ofeguin.

Tard o d'hora sempre hi ha una sol.lució, un assossegament. La immediatesa ens fereix l'ànima. L'avui per demà no existeix. La pressa desmesurada ens traeix el pensament i l'actitud.

Aprendre a prioritzar i a relativitzar, a preguntar i a demanar. Saber acostar-se i deixar-se mimar. Perquè hi ha moments que estem a l'altre costat i ens demanen i ens pregunten, se'ns acosten i intentem mimar.

Va tan bé canviar els papers i els rols per a no quedar-nos rígids i estàtics com les imatges de sal. ( allò que en diem empatia - gens fàcil, per cert ).

Sovint, i és una reflexió personal, associem els escrits d'un blog a un tipus de persona en concret. És instintiu. De la mateixa manera que associem una paraula a una imatge.

Després de 2 anys de blog ( maig 2006) vull continuar posant " color" a la vida. Una mica de " llum " als contratemps. Perquè així ho vaig decidir i perquè m'aferro constanment a la bellesa, al delit, a la imaginació, als moments de pau i als lúdics...A les passions i a les fantasies.

Perquè convisc sovint amb la " cara " i " la creu " de la vida i perquè vull esgarrapar de cada dia un instant d'aquells que paga la pena. I sobretot perquè no voldria que ens oblidéssim de " viure".

( Tots treballem, cuinem, planxem, eduquem nens , cuidem avis, passem l'aspiradora, fem flams i pastissos, llegim , ballem, estudiem i estimem...i la roda no para...).

Però mentre estem entretinguts en aquests afers la vida va passant...

Gràcies , doncs, per compartir un bocí d'aquest camí amb mi!

La música ... per vosaltres!

Pel.lícula: Grace is Gone ( La vida sense Grace)

Canta: Jamie Cullum

Premi del Públic al Festival de Sundance 2007 i amb la banda sonora signada per en Clint Eastwood