Plou

Ressonen tambors

als teulats

Repiquen talons

al carrer

PLOU!

******

Pista - 3 - El meu / la meva blocaire invisible també és " un cul de mal seient"... tot i que és capaç de fer formar un regiment ...

Blocaire invisible

Pistes

1 - El meu/la meva blocaire invisible és un/una "tastaolletes" ( en el bon sentit de la paraula...).

2 - Fa més d'un any i menys de 3 que té el blog

Per vosaltres...

Boix grèvol

La meva vida té bocins deserts i silenciosos.
Són els espais oberts on els meus jorns actius tenen aire i llum ( Tagore )

Motius

Quan tens massa coses al cap i ànsia d'explicar-les però
no saps com escriure-les...
Quan tens el cor encongit i els ulls plens d'il.lusió...
Quan sents que estimes i t'estimen ...
Quan veus uns llagrimots rodolant tímidament
galtes avall...
I sense dir-t'ho et diuen gràcies...
Ja és un bon motiu per
escriure-ho!

Enya - Watermark

Paisatges d'hivern

Alzinar

Caquis


llimoner



Boira baixa

Estany de Banyoles

masia

Cel rogenc

Pessebre

Les fulles de la sarment caigudes. Les branques podades, l'heura també.

A l'hort les cols d'hivern , gerdes. Els bròquils encapsats. Blancs i verds. Enciam vinagrat. Aquell que resisteix les glaçades.

No hi ha colors vius. S'han tenyit de foscor. El marró ataronjat juga amb el lila i el grog mat.

El llimoner en un racó, abrigat. El racó assolellat, n'hi diem.

Des del pati estant albiro els perfils muntanyosos. A l'esquerra la cinglera del Santuari del Far i a la dreta el Santuari de la Salud. Mentrestant el sol es va desdibuixant amb llapis de carbó.

L'espurna del dia broda el mantell que cau inexorablement damunt la boscúria. I una a una les xemeneies comencen a fer llar. Recés de nits vora el foc.

Els primers llums s'encasten tímidament al frontal de les masies. Indrets perduts com la mandra que arrossegues esperant la flassada i tancar els ulls.

A l'hivern ve de gust esmunyir-se més aviat sota els llençols i flairar l'escalfor tot escoltant l'espetec dels socs cremant a poc a poc ... fins a l'alba.

Poesia a la pell

Imatge google

( Es tornen a portar... Desperten... Inspiren... Són un bon regal...)

*****

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar - sacrifici fervent -

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada - la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

( de La gesta dels estels,1923)

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Lluita

Solem queixar-nos de la monotonia del dia a dia, dels horaris, de les rutines a la feina, a casa, de les reunions programades, dels sopars d'empresa i de les mateixes converses amb els veïns...

A la majoria la rutina ens exaspera. Necessitem trencar-la. Fer un cafè tot conversant, llegir una estona en un racó silenciós, escoltar música i dormisquejar. Sortir a passejar, omplir-nos de colors i olors. Un sopar en un lloc agradable. Caminar, fer ganxet o " macramé". Pintar , escriure o dibuixar.

Oxigenar-nos i carregar les piles per a continuar, per anar a treballar amb ganes i per a sentir-nos bé.

Petites felicitats o felicitats petites, tant se val.

Hi ha moments a la vida que la nostra rutina es trenca de sobte i no precisament d'una manera agradable. Hem de deixar de cop i volta el ritme al que estem acostumats.

Ens enfadem i no ho acceptem. Rumiem, preguntem i ho assumim. Ens posem a lluitar. Treiem forces d'allà on no sabíem que les hi teníem.

L'aparició d'una malaltia fa que haguem de posar el rellotge a les 00:00 i a partir d'aquí començar un nou camí, una lluita aferrissada. Un compromís d'enfrontar-nos-hi i combatre-la.

Tot passejant pels blogs he tret el cap al blog " La vida en un blog" i el jove Joan, a qui vaig tenir el plaer de conèixer en un sopar, explica en primera persona " Allò que és important, ara".

Si hi passeu, no li estalvieu una abraçada.

Per ell doncs, aquest post i per la lluita que ara comença.

En aquest cas, tornar a la rutina serà un regal.

Molta sort Joan.

Fira de Sant Nicolau

El Mallol

A la Vall d'en Bas ( la Garrotxa) el petit poble del Mallol celebra la seva fira anual.

Aquesta fira, en honor de la festivitat de Sant Nicolau, es va recuperar el 6 de desembre de l'any 1993 després de 86 anys sense celebrar-se.

Els orígens es remunten a un Privilegi signat pel rei Pere III (IV d'Aragó) l'any 1377.

Dalt d'un petit turó s'hi assenta la vila. Per pujar-hi cal resseguir els carrers costeruts i empedrats. Un cop a dalt hi trobem la plaça i l'església. Des d'aquí tenim una vista de la vall: Santa Magdalena i el Puigsacalm. Joanetes, les Preses i Sant Privat de Bas i en primer terme el Salt de Sallent.

És una fira d'artesania, bestiar, oficis antics i productes de la garrotxa: les farinetes de fajol i els fesols de Santa Pau. Torrons, embotits i formatges.

El dia comença de bon matí amb una caminada i un bon esmorzar. Després podeu passejar pel poble, dinar i admirar el paisatge.

A la falda del turó s'hi troba la Masia Verntallat, on va néixer Francesc de Verntallat, cabdill de la rebel.lió ramença. Va ser qui va organitzar el primer sindicat agrícola Europeu per la defensa dels remenses. Va aconseguir l'alliberament dels serbs de la gleva 300 anys abans de la revolució francesa.

Em llevaré d'hora i aniré a fer la caminada. Esmorzaré i compraré les farinetes de fajol. A les 3 he d'estar a punt per la guàrdia de la tarda...

I si voleu aprofitar aquest cap de setmana tan llarg hi ha un hotelet, obert fa poc a la Vall, amb una cuina excel.lent.