Noves pistes

Pista 4 - Se'm fa difícil trobar el regal per el meu /la meva BI

Pista 5 - No sé si em busca...

Dans le noir

les meves sabates

Aquest matí he llegit a la premsa que avui es fa a Barcelona la preestrena d'un espai nou. Diferent.M'agrada aquest " Dans le noir"... En francès sóna més enigmàtic. Un espai en negre. Un restaurant on tot és fosc. On es percep les flaires i els sorolls d'una altra manera. No he estat a cap de semblant però puc imaginar-m'ho. Deixar-me guiar per uns cambrers invidents que em conviden a passejar per el local i a provar textures que no veig. Només tasto i toco. Un espai multisensorial.

Els de poble mai tindrem a l'abast llocs així. Per això baixar a la capital de tant en tant és com descobrir altres móns, culturals, gastronòmics, visuals i ara "no visuals"...( Ara em ve al cap que m'han convidat a una exposició a la Sala Parés a primers del 2010. Amb una amfitriona comme il faut... Em fa il.lusió anar-hi!)

Imagino que els cambrers tindran una sensibilitat especial. Que et donaran la mà o el braç amb delicadesa, sense fer enrenou. Segurament t'acompanyarà una música adient al plat i a totes les sensacions que se'ns puguin despertar en la foscor. Un lloc per olorar, degustar, sentir , experimentar... O no és en un espai fosc on s'aguditzen els altres sentits? El tacte, el gust, l'oïde...

Vull pensar que potser recomanen no anar molt perfumats per no interferir amb l'olor que desprèn el menjar. La barreja em sembla que no casa bé. És una sensació que tinc. No ho puc pas afirmar.

I si tanco els ulls puc sentir una remor de coberts i una dringadissa de copes, beuratges perfumats i el cos deixant-se anar...

M'agradaria anar-hi...

Em posaré les sabates vermelles, que de pas envio la foto a la Violette per la festa de Cap d'Any a l'àtic del Veí, allà on es pot ballar a les palpentes fins que la nit se'n va i el dia comença a clarejar...

Dans le noir

sans parfum

sans bijoux

le coeur écoutant

le cos attente...

Mes lèvres et mes chaussures

Rouges, pour l'année que se'n va!

Noir pour le nouveaux 2010!

BONA ENTRADA D'ANY A TOTHOM!

Pistes Blocaire invisible : 2 - El seu és un blog de literatura i poesia

3 - És el primer any que hi participa

Dans le noir és una cadena de restaurants amb establiments a París, Londres i Moscú. A Barcelona , assessorat per l'ONCE.

El millor dels somnis

Els convidats

Socs

Imatge LLddona

Esperen, a l'intempèrie,

el recés d'una llar de foc

per morir.

Blocaire invisible:pista 1:El meu/La meva blocaire invisible i jo tenim una cosa en comú, de moment...

Roda Poètica 2009

El passat juny 15 blocaires "sense cap més feina" que pentinar el gat ens vam apuntar a una Roda poètica . Una proposta de la Carme dels blogs Personatges Itinerants i Col.lecció de moments. " Es tractava d'agafar sempre una idea, una paraula , un vers o un sentiment del poema anterior per a fer-ne un altre que el seguís".

La Carme ha posat fila a l'agulla i n'ha sortit un llibre. Ahir em va arribar per correu a casa.

Em fa il.lusió rellegir allò que vaig escriure i allò que van escriure els companys i companyes. Va ser un mes intens... escriure poesia sense saber-ne, almenys jo, i llegir-lo sobre paper fa més respecte perquè m'adono que hi ha qui té l'ànima de poeta i això me n'orgulleix. Estar al seu costat amb quatre paraules, a voltes malgirbades però sentides.

Gràcies Carme i Felicitats als participants.

El llibre està disponible a :http://www.lulu.com

Veig núvols foscos

i voldria avisar-te.

Tu no m'escoltes. Assumpta

Les paraules

no ho són tot

poden ser tot

o no ser res.

Jo

dic

no dic...

No hi ets... Anna

Finit serà.

Mentre, el gaudi amatent,

mira l'horitzó. Fanal Blau

Mirada

No sé què he vist al profund dels teus ulls

que ara camine esmaperdut,

com si hagués fregat el cel

amb la punta dels meus somnis. Josep Manel

Somriure

I et mormolaran a cau d'orella :

-qualsevol somriure esclatarà en colors -

i els espais descansaran

en les pells

com en una dansa que,

el vent,

interpreta el cos. Barbollaire

I també hi han participat:

l'Anton, la Carme,la Cèlia, en Cesc,en Joan Estruch, en Joan Guasch,la Laura, Noves Flors,la Roser -Zel i jo mateixa.

La portada preciosa, de l'amic Barbollaire, la contraportada dolça, de Fanal Blau i el color no em direu que no és de rabiosa actualitat. De moda vaja ...

Els nois d'història

" Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa - un pensament, una sensació, una manera de veure les coses - que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva " Alan Bennet ( dramaturg)

Després d'estrenar-se al teatre Goya de Barcelona ha arribat, amb la Temporada Alta , al teatre municipal de Girona . Una obra del dramaturg Alan Bennett i adaptada per Joan Sellent.

Sota la direcció magistral de Josep Mª Pou el qual també n'és el protagonista, l'obra és una comèdia divertida sobre el valor i el sentit de l'educació. Un tema ja clàssic, l'enfrontament entre dues maneres d'ensenyar o dues maneres de veure la vida.

Humor intel.ligent, ironia fina, diàlegs brillants que ens demostren com pot arribar a entretenir el teatre.

Josep Mª Pou és l'Héctor, un vell professor humanista que pretén ensenyar a partir de les ganes de conèixer .A través de la música, la literatura, les arts i el pensament crític convida els seus alumnes a trobar gust per el coneixement i a la recerca de la saviesa. L'Irwin és el jove professor ambiciós que només valora els resultats acadèmics per poder arribar a guanyar més diners. El debat està servit.

El text que Pou defineix com "poètic, crític, àcid i d'alt nivell" és un homenatge als mestres que creuen que tot està connectat per a conèixer millor la pròpia història.

S'han mantingut les cançons en el seu idioma original (l'anglès) i alguns textos en francès.

8 joves d'una escola d'èlit es preparen per ingressar a dues de les més prestigioses universitats angleses:Oxford i Cambridge.

El que aprenen també és l'amor a la vida perquè s'enamoren de disciplines que no estan en el programa acadèmic.

Alan Bennet - Autor "d'Una lectora poc corrent

Porta

Imatge cedida per l' E

D'empeus, darrera la porta...

En silenci i una certa timidesa...

Com s'esborra el neguit de l'espera?

L'última

Imatge llddona

L'he trobada sola, desvalguda, al mig del jardí. Sacsejada per el vent de tardor, sense pietat.

Cau i s'aixeca. Ningú se la mira. Ningú vol lluir-la.

Ella reté allò que va ser. Ja no desprèn la bellesa gerda de la joventut però sí que escampa el seu perfum que atrau a més d'una càmera abans que li piquin l'ull.