Els braços despullats i els dits dansarins. Chopin - La Marxa fúnebre. L'esquena nua i els llavis vermells. Cabells i vestit de seda. Les mans com ones. Ballades de Liszt. Música in crescendo. Aplaudiments.
Acaronant les tecles amb la Valse de Ravel. Silenci. Cos de gasela. Stravinski - La Danse russe. Notes d'un piano de xarol en blanc i negre...
La vida és gent … i silenci i solitud. Caminar un dia de pluja vorejant l’estany . Cuinar amb amor i compartir-ho. Sentir fred als peus i pensar en una dutxa calenta. Plorar d’emoció o de tristesa. Estrenar unes sabates noves sense que et facin mal. Llegir fins tard a la nit per acabar un llibre. Veure els ànecs de l’estany arrencar el vol. Fer xocolata desfeta per esmorzar i sucar-hi maduixes. Regalar part del teu temps a algú que apenes coneixes però que saps que li fas companyia. Escoltar-lo . Deixar-li un paraigua perquè no es mulli. Una abraçada sense paraules. Descobrir que t’emociona una música. Fer aquella trucada pendent. Plorar l’absència que no has plorat. Un arròs de muntanya amb bolets. Hi dius la teva?
Per una estona hom es pot enamorar d'una llum, d'una música i d'una veu.
El teatre Municipal de Girona es va convertir en una cova penombrosa amb una vintena de persones de públic. Sí ,no més d'una vintena...
He de reconèixer que no coneixia l'obra de Guillem d'Efak i quan vaig llegir que l' actor Pep Tosar es posava a la pell d'aquest personatge i en feia un espectacle de jazz vaig voler saber-ne més. L'espectacle feia un recorregut per l'obra poètica i musical d'aquest manacorí-guineà que va formar part de la nova cançó i que va ser un dels fundadors de la mítica sala Cova del Drac de Barcelona on hi va actuar cada dia durant 3 anys seguits. Alguna cosa em va cridar l'atenció i vaig decidir anar-hi.
Abans d'anar-hi però vaig pensar com seria escoltar jazz en un teatre i com es pot recrear l'atmosfera dels tuguris mig emboirats on no hi cap ni una agulla quan fan jazz en directe.
El resultat va ser una posada escènica molt digne amb un trio de jazz i una acústica impecables, un soport audiovisual i d'il.luminació que engrandiren el monòleg del PepTosar.
Que no coneguera l'obra de Guillem d'Efak no va ser cap problema perquè el passeig sobre la seva vida que es va fer en poc més d'una hora i mitja va ser el punt de partida d'una nova descoberta.
Si estan de gira i veieu el cartell en algun teatre no us el perdeu.Totalment recomanable.
" Tots aquests dois" és el títol d'una cançó de Guillem d'Efak i el títol que ha adoptat per aquest espectacle
Aquest trio musical d'Osona presenta el seu primer disc : L'Origen de les absències, una barreja de pop i folk, amb unes lletres reflexives i plenes de lirisme. Ritme, percussió i melodies poètiques... un luxe pels sentits.
Al matí a la feina tinc RAC 1 posat i entre tertúlia i tertúlia una veu i una música em va sorprendre gratament. M'agrada consumir productes de proximitat, de casa i que s'exportin, i...
Burning és el seu primer treball i crec que no passarà desaparcebut.
"- Després d'aprendre a llegir textos és necessari aprendre a llegir la vida.
- Primer hauríem d'aprendre a llegir la vida...
- Algú l'ha d'escriure. Algú l'ha de llegir i després...posar-hi música."
******
Nick Drake va morir massa jove, als 26 anys però ens va deixar una part de la seva vida. Una certa melancolia i una certa desil.lusió per tot destil.len les seves cançons recollides en només 3 àlbums.
M'he entretingut llegint la seva biografia i hi ha alguns documentals sobre la seva curta i prolífica vida.
La Luna Rosa és un blog dedicat a la seva memòria i a través dels enllaços podeu descobrir-lo i escoltar-lo.
Poesia en les seves lletres. La guitarra, la millor companyia. La sobredosi d'antidepressius, el seu assassí...
No el coneixia però és curiós com, algú que et coneix molt bé , encerta de ple quan et fa un regal.
Era diumenge. Un diumenge hivernal. Assolellat. A la cara em colpejava un aire de la "Sierra". Un remolí de fulles em saludava a cada pas. Era impossible llegir el diari. Era molt millor continuar passejant.
Buscava una excusa qualsevol per a visitar-te però les hores s'encongien. La ciutat és massa gran. El temps s'atura als aparadors, darrere el mostrador, a les escales de marbre o al sofà d'un club de jazz.
D'esquenes al bar era impossible dibuixar-te.
Només podíem deixar que la nit fos un somni a mitges.
I vam descobrir un refugi discret dins l'hivernacle blau ple de signes gramaticals.
El tren espera. M'emporto de record la nit musical i un cel ple de cossos cel.lestes farcit d'interrogants...
Una no se n'adona que al seu voltant hi ha persones amb talent fins que un dia ho descobreix. Un company de feina que toca ---- -------, que parla amb ella de música, del seu país (Ondures), de la seva mare a qui faran un tractament a Nova York i que ell ha agafat vacances per tal de poder -li fer companyia...i de més coses.
Sempre té un somriure per a ella, una salutació. També li demana alguna píndola per alguna petita molèstia i voldria algun remei pel mal d'amors... però ella no té la solució. Només alguna píndola de colors ,una estona de conversa, un "no fumis més"... et farà mal la gola, però ni cas.
Ell continua tocant ----- -------- i somiant en un altre futur.
Tant de bo arribi lluny i la seva música faci somiar a altres persones.
Nits de música, sopars a la llum de la lluna, una cuina acurada...a l'interior o a la costa. Tu tries!
SPAM:
Es traspassa perruqueria per a homes a Girona capital ( també es pot adaptar per a dones ) en ple funcionament (tothom es talla els cabells de tant en tant)per jubilació dels propietaris.
Si hi esteu interessats o coneixeu algú que pugui estar-ho us deixo telèfon de contacte :
PERRUQUERIA DARNÉ - 972 - 203151 (demaneu per la Cati o en Paco) ( no hi tinc comissió, només els dono un cop de mà servint-me de les noves tecnologies...)
Tenen moltes ganes de disfrutar de la jubilació... s'ho mereixen!
N'hi ha que ens acompanyen des de fa molts anys. Algunes les identifiquem amb un moment o lloc concret de la nostra vida. Altres ens passen desaparcebudes. No hi connectem. No se'ns enganxen.
Descobrir-ne de noves em fa pensar si d'aquí a uns anys formaran part de mi o hauran estat passants. Un tast i prou.
M'adono que les que vaig descobrint tenen trets comuns: un punt de jazz, de folk, de romanticisme i melòdiques però també amb una força que neix de dins. Unes veus modulades acompanyades d'uns instruments que alhora són protagonistes individuals. L'arpa, el Hang, el piano no ofeguen la veu i la veu casa bé amb ells sense esdevenir l'únic que se sent. Veus sobretot femenines, fràgils però contundents. Una explossió de sentiments i sens dubte un festival pels sentits.
Quan arribo a casa prefereixo la clàssica, a la cuina les últimes adquisicions i per llegir qualsevol música en el llindar del silenci.
"Gairabé tots els nus són autoprojeccions, treballo amb amigues no amb models professionals i les fotografio com m'agradaria fotografiar-me... " Flor Garduño
La cuina fa olor de te amb préssec i la música em persegueix. .
Divendres la pluja no va aturar La Nit de Poetesperquè res no fa silenciar la paraula. Enmig dels trons i llampecs, l'endemà dels premis Prudenci i Bertrana, els poetes d'avui i de sempre van recitar allò que tan bé saben dir amb frases curtes. Versos en català i en portuguès. Pessoa. Un homenatge teatralitzat a Carles Fages de Climent .Les joves poetes guanyadores del XXX Jocs Florals i literaris de Girona i menció com no a les noves tecnologies. S'em van obrir els ulls amb una mena de complicitat amb el poeta i he manllevat el vers per vosaltres...
Google Street
Els records ja no són el que eren perquè ja no cal evocar a les nits d'hivern sense lluna els antics escenaris on vàrem iniciar el cor, o aquells espais agredolços on un dia vam ser feliços sense haver-ho sospitat mai. En aquests temps d'ulls electrònics, on ja la memòria salpa des de nous ports USB navego clandestinament pels carrers que la consciència com mossos anti-avalots havia acordonat. Xavier Díez (Barcelona, 1965)
**** I al Palau Sant Jordi la nit següent el cel va donar una treva per omplir-se d'una música celestial amb 13.000 estels...
Després d'una caminada nocturna al Santuari del Far ( 4h 40 minuts efectius de marxa ) amb una calor sofocant i humida avui em desperto amb ganes d'aigua, de racons ombrejats i una mica de calma per estar en forma per demà .
Ahir en vas fer 87 i et continues sorprenent de la vida. Tens els ullets plens d'il.lusió i ganes de feinejar. Només de tant en tant sembla que "viure" et cansa. Les cames ja no les tens amb la lleugeresa de sempre. Pujar amunt els marges i els caminois del bosc et costa. " Si em perdo - sempre ens dius - em trobareu al bosc". Allà t'hi sents a casa teva, no en va vas néixer en una masia sota El Far i coneixes pam a pam les feixes i els torrents. L'has pentinat buscant bolets , figues , prunes, cireres ,pomes i peres. Els arbres han quedat mig perduts i els amos han abandonat les masies que tenies per veïnes. Fins i tot la font de Les Fontiques s'ha assecat. Al torrent no hi baixa aigua però el teu cor somriu quan ho expliques.
Al poble la casa se't fa gran sense el pare... ho sé però ens tens i et tenim i hem de viure en present.
Ahir et vas mudar i vam anar a dinar,res de l'altre món com a tu t'agrada però no et vas posar el davantal ...i per a tu va ser fer festa i per nosaltres també.
I sí posarem finestres blanques d'alumini i pintarem la casa en un to més pujadet... tal com t'agrada. Aquesta primavera .
No descuidis l'hort mare.Estem massa ben acostumats a la flaire i al gust de les verdures. I per a tu és com anar al gimnàs... No pares mai quieta. Quanta sort que tens i tenim. Quanta sort mare de tenir-te.
Pels que m'he felicitat al blog, per correu... la família virtual respira i m'agrada no ho negaré. Sorprèn veure correus de persones que no coneixes amb paraules entranyables i bons desitjos .
Una revetlla a la terrassa de casa amb la mare per tenir-la una mica més a prop i coca i cava amb els veïns per posar-nos al dia un cop a l'any. Espetec de petards i cansament acumulat. Sorpresa de mitja tarda, la Selectivitat aprovada!!! Un pas més endavant. Els cursos també són una mica dels pares i els exàmens i les notes i els bons i mals moments.Nits sense gaires hores dormides, amb enrenou d'horaris. Dies llargs a la feina. Inici de vacances dels companys. Més feina. Ahir el cotxe se'm va morir en ple centre de Girona davant d'un taller mecànic, amb un encarregat o amo amable i sol.lícit. Aniré en bici, bus, caminat o taxi si m'urgeix...de moment.
Una tia amb Alzheimer que sembla que em coneix i després pregunta qui sóc. Això li afecta a la meva mare, la seva germana...
Preparem maletes, despedides, un casament dissabte. Fa temps que no vaig a cap. Un vestit de llunes, sabates de saló. També fa dies que no duc talons, xal ni bolso de petxina. Vestit curt estil anys seixanta. Faré fotos...
Cada any el mes de juny és atepeït. Necessito vacances. Quan falta poc sembla que no arribes .
I cada any arribo.
Quan feia COU tenia un professor de francès que ens posava cançons de la Françoise Hardy. Deia que tenia una bellesa exhultant.La setmana passada amb el dominical de la Vanguardia sortia que ha tret l'últim àlbum. " La pluie sans parapluie" amb una cançó que m'agrada " Noir sur blanc". Acaba de fer 66 anys, la que va ser mussa de Paco Rabanne i icona de bellesa francesa dels anys 60-70. Diu que porta les canes i les arrugues amb esportivitat. M'agrada . La veu continua embriagant-me. Alguns recordareu cançons que la van fer famosa " Tous les garçons et les filles" i "Voilà".
A mi sempre m'ha agradat.
Aquest setmana l'he escoltada. El temps passa i hi ha records que són com un regal.
Un amic em comentava l'altre dia sobre el parel.lelisme entre la roba, el vestit i les paraules... amagant i adornant el que hi ha al darrere. Curiós parel.lelisme però no desencertat.
Ens vestim i parlem i és una manera de despullar-nos davant els altres. Ens projectem, sovint sense adonar-nos-en.
A la terrassa fa fresca i vaig lleugera de roba. l'estiu s'alenteix.Fa dos diumenges em vaig banyar en un gorg després d'una caminada. Potser no tocava però la companyia va propiciar-ho. Sensacions que es recorden.
No faig pont però la setmana ha estat més curta. Bon pont als qui en feu i bon cap de setmana als que no :)
Silenci absolut. Pedres antigues. Llum d'espelmes. Olor a espígol. Barreja d'idiomes. Espatlles nues. Cabells rossos. Un quartet. Una veu. Nova. Que despunta i promet. Un piano.Un baix. Una bateria. Una guitarra. 4 joves holandesos. El lloc , el soterrani d'un castell.Una cova amb arcs envoltada de jardins. En Ruben Heinés el cantant i pianista d'aquest grup. El seu estil eclèptic s'inspira amb Ray Charles, Randy Newman, Miles Davis, The Beach Boys i els Beatles. El febrer del 2007 Ruben va guanyar el 2n premi en el Concurs neerlandès de Jazz vocal. Sembla estiu però encara refresca. La música però no coneix les estacions i tampoc fa falta. Si voleu escoltar-los : Aquí hi ha la discografia.
