
França i Líban 2007
França i Líban 2007
Voilà
Noir sur blanc
Finalista del Premi Llibreter 2004
Unes cartes que els residents escriuen als familiars i amics que viuen lluny de l'horror. "La flama de l'espelma desvetlla les ombres. Les detonacions esquincen el silenci del capvespre."pàg.15
L'esperança d'uns quants que creuen en un demà millor. La generositat dels qui donen allò que únicament els queda.
La voluntat de qui vol acabar la seva vida estant en pau amb ell mateix.
El silenci dels errors comesos.El perdó dels qui no has estimat o no ho has sabut fer.
La ràbia i la impotència de no poder tornar enrere ni modificar el passat.
La música com un teló de fons abrigant la misèria humana de totes les guerres."Li sembla que ,si hi hagués prou silenci, podria sentir la música que l'aire treu de les cordes mudes dels instruments que pengen de les parets."pàg.32
El triomf de la mort sobre la vida.
El no res."Amb quina facilitat aprenem a perdre. Llocs, noms,gent,objectes... I seguim com si res.Només una mica més sols."pàg.115
El silenci trencat pels vidres esquinçats...
Els sentiments que ens aboquen a fer-nos sempre les mateixes preguntes i a cometre sovint els mateixos errors.
Petites joies (3 )
Petites joies ( 2 )
Petites joies (1)
En Tomàs havia vingut a casa...
La seva amiga és la meva filla