Benvinguda primavera

Aquest blog necessita un descans...

Mentrestant passajaré per els vostres. Gaudiré llegint-vos.

Fins aviat!

Sense rellotge

Vaig a destemps.

Avui voldria que fos abans d'ahir.

Però encara vaig sense rellotge.

Abans d'ahir era el meu aniversari.

No puc anar enrere ni aturar el temps.

Volia penjar el post abans d'ahir però estava lluny, en un país a prop de casa però amb l'horari canviat i jo sense rellotge...

Internet va massa depressa, sobretot quan estàs de vacances i el ritme és diferent.

Vaig deixar el rellotge a casa per uns dies...

El meu rellotge interior continuava marcant ...

Vaig a destemps... No hi fa res...

Tenia ganes de penjar-lo i ho faré...

El tenia guardat al "borrador" però no vaig tenir temps de penjar-lo...

També vaig rebre regals virtuals abans de temps i no he n'hi donat les gràcies... No m'ho perdonaran. Confio que sí...

A destemps però a temps per demanar al Veí que em deixi l'àtic per tot el cap de setmana perquè serem uns quants ja que hi esteu tots convidats!

1,2,3,4,5...

N'he comptades 50!!!

M'agradaria celebrar-ho amb vosaltres...

Gràcies Anton!

Gràcies Santi! Gràcies Carme R.

Gràcies Striper

La mimosa ha florit

- Si arribo al juny en faré 87...

- Ja queda menys per arribar-hi...

- Però primer celebrarem el teu , el 18 de març...

- Ja queda poc, un mes passa de pressa...

- És curiosa la vida... te'n recordes quan eres petita i jo et cuidava? Ara els papers han canviat i tu em cuides a mi...

( No sempre tenia la resposta a punt , ni tan sols trobava les paraules.. )

- Ara estem junts, l'hi deia....( i l'abraçava ).

La seva pell estava apergaminada i cremada per el sol, els nusos de les mans, prominents. Unes mans grans, bragades de treballar, primer de torner i quan es va jubilar , a l'hort.

Cada dia fins fa poc més de dos anys es llevava amb el sol.

Començava una d'aquelles feines "invisibles", d'anades i tornades. Passes curtes. Regadora va, planté ve.

Feinetes entretingudes que omplien les hores del dia. Converses amb els veïns tot fangant el tros. Lligant tomateres, podant, cavant... fins que el sol es ponia. Lllavors s'arrecerava vora el foc, llegia una estona perquè la televisió l'avorria. Una caminada diària per evitar que els cos se li rovellés.

Els mesos que va estar a casa nostra enyorava l'hort, les seves muntanyes i el cel tan blau. Les passejades i la llar de foc. Sortir i feinejar, trobar-se cares conegudes.
Enyorava tantes coses que jo no l'hi podia donar...

- Massa medicaments....

- Amb el metge hem fet un llista nova.Només els necessaris perquè el cos estigui en pau...

- M'agrada la nata...

- A mi també...

- I un ditet de vi als àpats...

- A mi també....

I sopes de pa amb menta i compota de poma. I llet amb galetes...

- A mi també...

Això sí que l'hi vaig poder donar...

I una mica de temps, també.

Aquests dies l'enyoro més que mai!

( La mimosa de la Maria del molí ha tornat a florir, pare...)

A vegades la vida ens aclapara amb fets que sabem previsibles i esperats però no desitjats.
A vegades només podem acompanyar des de la distància.
Són dies amb una barreja estranya d'emocions ,com el temps que no es defineix entre boires, nuvolades i el sol que despunta.
Un garbuig de silencis i diàlegs inacabats...

Trajecte

D'anada

i

de tornada

Te

M'agrada com el temps s'escola a la meva pell...

Com desxifres el seu tacte en un recorregut interminable...

Lluny...

Imaginat-nos en un recés perdut.

Com els cercles que es dispersen en una tassa de te

tot buscant el camí inexistent cap a l'oblit...

Mentre el sucre es fon .

I queda la dolçor i el perfum del record en forma de present

Peixos

_ Et faré la carta astral...

( Vaig pensar que la nit prometia...)

I la nit va ser llarga...

L'Astrologia es una pseudociència que fascina. Els signes del zodíac amb els seus ascendents. La mitologia amb les seves faules imaginàries. Les pedres i els cristalls. Els astres i els planetes... L'Astronomia i la Numerologia...

Tot allò que desconeixem sovint en atrau...

Ja hem entrat de ple al signe de Peixos ( el meu signe ), els nascuts entre el 19 de febrer i el 20 de març. Un signe d'aigua. Creatius, romàntics, somiatruites, intuïtius i imaginatius.

Sensibles, receptius i emotius...

Vida afectiva: Amors sublims, platònics o no, caracteritzen la seva existència, somni i realitat, romanticisme i sensualitat s'entrelliguen constantment en les experiències amoroses del signe.

Deessa protectora: Hèstia. Germana de Zeus. Deessa domèstica . Protectora de la llar i del foc sagrat. La meditació i el ioga són disciplines que practica aquesta deessa. Se l'associa amb les sirenes, doncelles d'aigua que simbolitzen els abismes de l'inconscient.

Cristalls afins:

Amatista: és la pedra més espiritual; Protegeix la salut.

Quarç rosat: poderosa en questions del cor.

Aventurina: proporciona equilibri mental. Controla les emocions.

Es un signe que no assumeix la realitat, manté secrets i té una voluntat dèbil. Li agrada el misteri i la màgia...

Els Peixos tendeixen a existir de forma emocional més que de forma racional, de forma instintiva més que de forma intel.lectual...

No són egoistes...

En definitiva però, tot depèn de l'ascendent o sigui que no hi ha veritats absolutes.

*******

Post dedicat als Peixos de blogville: Nimue, Camins d'Iruna, Menta, Una més ...

Algú més s'hi apunta???

*******

Una pel.ícula sense veritats absolutes o sí

La memòria dels peixos de Liz Gill - Irlanda 2003