Velles idees

" Li agradava enfilar la carretera de la costa. No anar enlloc. Sortir de casa sense cap rumb fixe. Passejar.

Va agafar el cotxe, va encendre la ràdio i va deixar-se portar per la música i per l’aire que entrava per la finestra.La veu melòdica de la François Hardy cantant “Noir sur blanc” deixava pas a una veu més  greu.

El locutor parlava de viatges, de llocs llunyans, alguns exòtics. Tombuctú, el Palau dels vents…

Quant temps feia que no agafava un atles? I que no feia un viatge? Li costava fins i tot situar els llocs. Àsia? Àfrica?

Des que s’havia separat només treballava per mantenir el seu fill.

Com li agradaria escapar-se de tot i de tothom! Sola? Seria capaç d’aventurar-se?" ( fragment d'una història veinal)

La paraula aventura sempre ens desperta la incògnita d'allò que desconeixem.

El Veí de dalt es va aventurar ( fa uns 5 anys?) amb uns relats a quatre mans i ja en portem 10, d'Històries veïnals.Un motiu més que suficient per empescar-nos una celebració. Un sopar, un llibre, una copa (o dues),una mirada còmplice,una abraçada (no virtual) i més sorpreses ( segur que en porta alguna de cap).

Tota la informació la trobareu a casa del Veí ( per això és el president de l'escala).

Queda temps per apuntar-vos ( fins el 31 de març) però si us ve de gust venir, reserveu-vos el 14 d'abril. Segur que valdrà la pena perdre la nit :)

Darkness - Old Ideas - Leonard Cohen (2012)

Rosa

imatge llddona

Maleta rosa
tota plena d'il.lusions.
Aprenenta de model.

Verd

Cabells tintats verds
pentinats sota el corrent.

imatge llddona

Un mirall d'aigua

Chop Suey ( 2ª part )

- No, li va dir la Júlia... no compris dos bitllets. He d'esperar ni que sigui un parell de mesos. No em puc presentar sense més, de sobte i canviar la vida de ningú.

Canviar la vida! La vida mateixa te la canvia. Te la donen. Te la prenen. I no som amos de la nostra ni molt menys de la dels demés.

L'amor pot canviar-te si es presenta com un tsunami. Pot omplir-te d'energia i estimular-te tant que ets capaç de menjar-te el món... I a poc a poc hi ha amors i móns que se't mengen.

No, no compris el bitllet. Vés on hi tens la teva vida. Jo viuré amb la meva soledat i em faré una única pregunta. No, dues. Si l'estimo encara tant . Si encara m'estima tant.

Podríem si fos així compartir els anys que vénen però si hi ha un dubte per petit que sigui continuarem alimentant aquesta amistat, en la distància, com hem fet durant tants anys. Amb el caliu de l'amor cap a tu.

Continuarem les nostres vides separades per un mar, milers de quilòmetres, les cartes electròniques i l'intercanvi de fotografies.

Sé del cert que agafaré el bitllet un parell de mesos abans no neixi aquest nét que esperem. M'agradaria que tingués els avis a prop...

L'Esther va abaixar el cap. Dues llàgrimes li van resseguir les galtes. Com li costava dir-li a la seva mare que l'estimava!

El run, run del mòbil les va trasbalsar.

L'Esther el va treure de la bossa de mà. Va obrir el missatge. Volia somriure, però ara plorava desconsoladament. la Júlia va mirar la pantalla : " Si em dieu on sou agafaré un taxi, acabo d'arribar a l'aeroport... una abraçada.Jay Schomer".

la primera part

50 propostes de Relats Conjunts

El Palau de Cristall

Era difícil trobar-te enmig de tanta gent.

Era diumenge. Un diumenge hivernal. Assolellat. A la cara em colpejava un aire de la "Sierra". Un remolí de fulles em saludava a cada pas. Era impossible llegir el diari. Era molt millor continuar passejant.

Buscava una excusa qualsevol per a visitar-te però les hores s'encongien. La ciutat és massa gran. El temps s'atura als aparadors, darrere el mostrador, a les escales de marbre o al sofà d'un club de jazz.

D'esquenes al bar era impossible dibuixar-te.

Només podíem deixar que la nit fos un somni a mitges.

I vam descobrir un refugi discret dins l'hivernacle blau ple de signes gramaticals.

El tren espera. M'emporto de record la nit musical i un cel ple de cossos cel.lestes farcit d'interrogants...

Música pel cap de setmana

Una no se n'adona que al seu voltant hi ha persones amb talent fins que un dia ho descobreix. Un company de feina que toca ----   -------, que parla amb ella de música, del seu país (Ondures), de la seva mare a qui  faran un tractament a Nova York i que ell ha agafat vacances per tal de poder -li fer companyia...i de més coses.

Sempre té un somriure per a ella, una salutació. També li demana alguna píndola per alguna petita molèstia i voldria algun remei pel mal d'amors... però ella no té la solució. Només alguna píndola de colors ,una estona de conversa, un "no fumis més"... et farà mal la gola, però ni cas. 

Ell continua tocant -----   -------- i somiant en un altre futur.

Tant de bo arribi lluny i la seva música faci somiar a altres persones.

t

Bye Past 

No us he dit qui dels 4 és el meu company de feina. Ho endevineu?

I no ho fan gens malament!

Aquí

...
La vida a la terra surt bastant barata.
Pels somnis, per exemple, no es paga ni un cèntim.
Per les il.lusions, només quan es perden.
Per tenir un cos, es paga amb el cos.

Y si això és poc,
gires sense bitllet en un carrussel de planetes
i al costat d'aquest, de gorra, en un remolí de galàxies,
en uns temps tan vertiginosos
en què res aquí a la Terra arriba a moure's.

Perquè mira bé:
la taula està on estava,
sobre la taula una carta, tal com estava,
a través de la finestra només un buf d'aire,
i en les parets cap terrorífica esquerda
a través de la qual el vent se t'emporta a cap lloc.
...
( Del seu poemari AQUÍ)

Descansa en pau Wistawwa Szymborska (1923- 01.02.12)