Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 27 de novembre de 2007

La sobretaula


La paraula simposio vol dir tertúlia i prové del grec.

La paraula ha anat evolucionant i ara els simpossiums estan reservats als especialistes que exposen idees, en dades empíriques generades per investigacions. Hi ha uns oradors i un públic.

Als seus començaments, per allà la Grècia antiga a de J.C, els intel.lectuals de l'època es reunien al voltant d'una taula per disfrutar, primer, d'un bon àpat i per a degustar després, els vins i encetar la tertúlia ( simpossium ). Moment on es debatia, es filosofaba i d'aquí en van sortir els filòsofs i pensadors - Els clàssics -

Plató, Airistòtil, Aristòfanes, Sòcrates i tants d'altres.

El banquet de Plató n'és el màxim exponent d'aquesta època. L'amor i la bellesa. Sis discursos, argumentats sobre Eros ( el déu de l'amor ).

I d'aquí fins a l'actualitat la literatura no ha parat d'escriure sobre aquestes paraules...

Ara la tertúlia es reserva per les reunions informals i periòdiques. Persones que es troben i debaten un tema. Sempre s'ha reservat una mica als intel.lectuals però tots sabem que quan un grup de persones es troben casi sempre acaben fent tertúlia.

Això ve al cas perquè trobo que es van perdent costums ( la sobretaula, la migdiada, el berenar... ). Moments que ens permeten explaiar-nos, relaxar-nos, filosofar, debatre i reflexionar.

Massa sovint tenim pressa i estem tan pendents del que hem de dir i fer que no escoltem. I estic segura que perdem en capacitat d'expressió, capacitat per descobrir i sobretot capacitat per a meravellar-nos.

Actualment tot ha de ser fàcil, accessible, lleuger, i sobretot, immediat.

33 comentaris:

Antoni ha dit...

Que cert que és! Es curiós com ens explaiem i com gaudim d'aquestes tertulies, tot i semblar que les evitem...bé potser el "semblar" sobra.

una abraçada!

iruNa ha dit...

La veritable conversa sorgeix normalment envoltada d'un entorn tranquil i agradable. Totes les situacions que comentes són moments propensos a desenvolupar idees i conceptes i compartir-los amb els altres, són moments que no hauríem de perdre... siguin quines siguin les formes, la comunicació, la reflexió i les grans converses filosòfiques són una part molt important de la vida... i el món actual ple de pressa i estres sembla que ens està fent oblidar aquesta essència. M'alegro que en facis un post i ens convidis a pensar-hi!!!
una abraçada!

cafeambllet ha dit...

Quanta raó que tens!!!!
No cal oblidar tampoc Aristòtil i la seva "Política", que tambè gira al voltant d'un banquet. (a mi Plató no m'acaba de fer el pes, mira)
Sembla que en aquests temps de presses sense sentit s'ha oblidat el plaer de l'"otium", llegir, estudiar, filosofar, conversar, aprendre...

Terra ha dit...

Tens molta raó, es van perdent costums, per la vida que portem, sempre amb presses...Es perd el saber escoltar..
Que agradable és fer la sobretaula, conversar mentre fas el talladet de després de dinar...Almenys el cap de semana, ni que fos de tant en tant!

Jo Mateixa ha dit...

La filosofia no es lo meu, poder per que a l'escola jo no l'he estudiada, però si que es cert el que dius, les converses desprès d''un bon apat s'estan perdent :-(

Robertinhos ha dit...

no tinc temps per contestar. seré breu, t'agafo una pasta d'aquestes...tenen una pinta!

petonàs!

Déjà vie ha dit...

molt bon post. A mi m'encanta una bona sobretaula d vegades només t'aixeques pq el cul no et quedi plà q sino estaries tan a gust. D la migdiada no en parlem pq m'encanten i procuro fer-les sempre q puc. Hauriem d'oblidarnos dl rellotge una mika mes dl q fem, oi?

Toy folloso ha dit...

Solo agafar uns pocs díes a l´any de "ruta gastronómica", i els dic al companys de feina que, si algú pregunta per mí li diguin que estic de "ponència", que queda molt bé.
Però, no deixa de ser una mentida, i per tant, no m´agrada.
Després de llegir el teu post, voldré que diguin que estic de "simposi", que també fa molt interessant, i s´ajusta més a la realitat.
(Un dia, sortirem enmanillats d´un simposi d´aquestos).

nimue ha dit...

tan bé com senta una bona sobretaula, bon café, bona conversa, bona companyia...

Myt ha dit...

Hola Joana,

Molt cert el que dius!

Sento com tu, que sovint ens costa escoltar. Estem tan preocupats quan ens comuniquem per deixar anar el nostre discurs, per fer sentir la nostra experiència o el que sabem, que ens tanquem a rebre el que l'altre ens ofereix, potser un regal preciós...

Una abraçada sense pressa :-)

rosa ha dit...

quina foto més "suculenta"

el menjar és un plaer i les tertulies després d'un àpat són delicioses, i a més si has vegut una miqueta de vegades la conversa passa a tenir un to més sincer.

rosa ha dit...

nosaltres a casa fem la tertulia els divendres a la nit i així xerrem l'estona que podem durant la setmana.

Boira ha dit...

Doncs si que és una llàstima perdre aquestes costums. A mi m'encanta seure al voltant d'una taula amb amics i debatre sobre qualsevol tema. Els temps estan canviant, però sempre ens quedaran els blogs, per poder anar debatint.

Un petó!

Mikel ha dit...

fer sobretaula i arreglar el mon , tot una tradició jejeje

Abogada en Bcn ha dit...

Tens tota la raó. A mi em costa, ho confesso. No sé estar gaire temps a un mateix lloc.

monculturals@yahoo.es ha dit...

Es poden dir tantes coses boniques en una sobretaula...Pot ser tant agradable una conversa despres d'un bon apat.. un cafetonet i escoltar com parlar el teu contertulia mirant-li els ulls, l'expressio de la seva boca al parlar i escoltar les seves paraules..es part (la segona part)d'un bon apat, la primera es el menjar, la tercera... a gust de cadescu...jo soc xerraire... Una abraçada

zel ha dit...

No, sispli, no que tinc gana de dolços, i vull fer dieta, i ara mateix m'he menjat una barreta energètica i prou i vinc aquí i em trobo en Plató acompanyat del epicuris... Ai... Petonets

Striper ha dit...

Visca la sobretaula.

ddriver ha dit...

eiiiiii guapisima!!!
La sobretaula de petit m aborria soberanament,nomes parlaven els grns i jo sempre volia que acabes per poder marxa a jugar a futbol,ho veia com la perdua de temps mes inutil daquet mon.Avui en dia el que donaria per tindre sobretaulas amb els meus dinars!!
O berenas!!!!!!!!pa amb xocolata,pa amb mataquilla i sucre.pa amb vi,pa torrat amb all i oli jodeeer i ara nomes bereno bollycaos i porqueries semblants,
;)

barbollaire ha dit...

mmmmmmhhhh!
el plaer de xerrar per xerrar, escoltar, debatre... sense presa, assaborint els silencis, la companyia...
Potser hauríem de promoure alguna mena de moviment cívic per acabar amb les presses d'aquest mon en que ens movem...
I recuperar, a part de tot el que dius i que subscric, saludar amb un somriure, saber cedir el pas, badar fins i tot sense necessitat de mirar aparadors...
Un petonet dolç i una abraçada, nina

Metamorfosi ha dit...

Fa una estona recordava amb una amiga que fa temps que no veig i que ben aviat retrobaré, les sobretaules i els ressupons que solíem fer quan pujava a casa seva.

Ja és casualitat que amb el temps que feia que no la trucava i els dies que portava sense passejar pels blocs, avui hagin coincidit aquestes dues coses amb el tema del teu bloc.

Petons.

Arare ha dit...

Jo sóc molt molt molt belluguet, però reconec que una bona conversa al voltant d'una taula és una de les millors experiències que pots tenir amb amics, amb familiars... i és cert, s'ha perdut el costum d'escoltar. I és tan important!!! Escoltar tranquil·lament i saber que qui primer parla, després escoltarà la teva opinió i entre tots dos - o entre els que hi hagi- arribareu a alguna conclusió. Lamentablement, això cada vegada es fa menys. tothom vol parlar a l'hora i sembla que qui crida més té la raó. Fals! però és el que hi ha.

Un tema per parlar-ne a bastament.
Petonets, maca.

Joana ha dit...

Són uns moments que hauríem de permetre'ns més sovint, antoni.
Va Iruna a part de pensar-hi no ho deixem perdre del tot...
Tots els que vulguis cafeambllet, he agafat Plató però els clàssics sempre estaran presents!
Ei terra, potser cal buscar qualsevol excusa per fer el tallat, la sobretaula o un berenar, no?
Res a veure amb la filosofia de quan estudiàvem... Però després d'un àpat convida a fer tertúlia i segur que acabes filosofant jo mateixa!
Impossible filosofar amb tu...Robertinhos I això que penso que ets un magnífic interlocutor! ;)
I el berenar? Déjà Vie ?...Una bona excusa per fer-la petar!
Jajaja Toy , la qüestió és desaparèixer uns dies, sigui de simpossi o de ruta gastronòmica!
Quins moments! Nimue...
Fins i tot els ulls parlen...
Myt amb tantes presses perdem moltes coses pel camí i a sobre ens costa escoltar!
Serà que la suma de plaers fa que les sensacions siguin més enllaminadores, Rosa .
Jo, abans també era el divendres, ara busco moments arreu!
Jajaja Boira... Aquí em falta l'aroma del cafè i els ulls i els gestos i la calidesa, el to de veu...aisssss
Tot i que continua pitjor que mai, mikel , el món... però ho intentarem...
Com el cul d'en Jaumet, Abogada? , ni s'asseu ni està dret!
Aix Mon que ja m'hi trobo!!!!
Ai Zel per un dia el règim a fregir espàrrecs!!!
I la migdiada i el berenar n', Striper? !
Xerrar per xerra, barbollaire i recuperar tants valors que s'han perdut! Quanta raó!
Cuida't Ddriver La bolleria és un verí! Pa amb tomata o amb vi i sucre i a filosofar!
Hola Meta, s'han d'aprofitar les sobretaules i els ressupons... no tenen preu!
Bon cap de setmana a tothom !!! amb sobretaula...
;)

Carme Rosanas ha dit...

A casa els meus pares, quan els meus germans i jo érem més joves i ens hi trobavem sovint amb le s parelels respectives, a egades les sobretaules de vacances xerrant, xerrant, ens atrapàven l'àpat següent. Potser ens passàvem, però ara ens passem de no fer-ne.

Ja veig que no som els únics. A recuperar les sobretautles!

Uribetty ha dit...

Quin gust donar tenir una bona tertúlia on es comentin diferents temes, ja començo a tenir-ne ganes.
Un petó.

Robertinhos ha dit...

som veïns d'escala...tu obres i jo tinc el repte de tancar el que has començat.

m'ha fet il·lusió!

un petonàs

violette ha dit...

Va haver-hi una època de la meva vida en que, a l'estiu o en cap de setmana, després de cada àpat, la família feia unes sobretaules llarguíssimes que jo adorava i no tenia ganes que s'acabessin mai més. D'això fa molt temps, massa temps. M'agradaria trobar altre cop aquell temps mort, tan viu.
M'ho has fet recordar.
Una abraçada!

Mon ha dit...

uis! pasava per aqui i dic doncs li deixo un missatget...bon sopar

Joana ha dit...

Això sol passar una mica pel Nadal, no? Carme . Però allargar l'àpat és tot un plaer!
Ja veig que t'agrada filosofar, Uri !
A mi també robertinhos !
Aquell temps mort tan viu! Que bonic! Violette
Gràcies Mon !
Bon cap de setmana a tothom!

Núria ha dit...

Migdiada i sobretaula són bons costums que estem perdent i canviant per l'estrès i les presses. Mal canvi. Tens raó que hi hauríem de reflexionar.

Joana ha dit...

Reflexionar i tornr-la a implantar,nuria.

el paseante ha dit...

Les sobretaules sempre m'han agradat, però amb persones que tinguin coses a dir. Si es tracta de parlar de banalitats... millor sortir a passejar per fer la digestió.

Joana ha dit...

En Bruce Sprigteen ho va dir:" La gent interessant és la que té alguna cosa per dir".
Tens tota la raó, Paseante!