Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 29 de novembre del 2011

TARDOR

Quan arriba a la casa del poble una flaire s'escampa pel passadís que mena a l'entrada del darrere. L'estampa és sempre la mateixa. la mare atrafagada amunt i avall donant els últims tocs al dinar amb el cos ranquejant mentre somriu al veure'ls. Costa poc endevinar amb un cop d'ull si està cansada o no. Hi ha dies que té més piles que tota la família junta. Vital com sempre però s'enfada quan voldria fer més del que pot.
El pare, encorbat, va i ve de l'hort. Hi ha dies amb la regadora a la mà, d'altres amb la mànega connectada a l'aixeta del safareig. Un dia lliga tomateres, d'altres aclareix l'herbam que es menja les hortalisses.
Sap que s'acosta l'hora de dinar i ja es prepara per seure a taula. Es renta les mans, es canvia el calçat i si convé la camisa i els pantalons. Té sempre la roba per anar a l'hort a part. Les xiruques per l'hivern i unes espardenyes velles per l'estiu.
A vegades llegeix assegut als escalons que porten a l'estenador cobert.Un racó on ella s'hi entaforava de joveneta a estudiar. Era el seu estudi a l'aire lliure davant mateix de l'hort que a la primavera semblava  un jardí . La verdor del fullam contrastava amb les tomates vermelles i amb les flors ataronjades del carbasser.Al racó el llimoner i adornant l'hort el lilà.
La sarment s'enfilava a les escales del terrat i es confonia amb l'heura. Les dues entrellaçades vestien el terrat descobert on s'eixugaven els llençols de cotó. Tan blancs que es confonien amb algun núvol esgarriat.
A la mare li agrada airejar-ho tot.Ventila la casa fins que no hi sol i llavors comença una cursa per anar tancant finestres i porticons, correr les cortines i endreçar-se a la vora del foc. I és que mai té fred...
El pare sí que n'era de fredolic. Pantalons de pana, mitjons de llana, camisa de franel.la i samarreta. Es cuidava tant que no es refiava ni de l'home del temps. No fos cas que l'arreplegués. Es vacunava cada any per la grip. La mare ni cas. Cada any se n'ha de passar un de refredat fort... neteja la sang, diu.
Portar-li la contrària no ha servit mai de res.
A la tardor l'hort queda erm. Quatre fulles de bledes, els últims carbassons, les cols, alguna carbassa. L'heura i la serment despullades. Les cebes enforcades i les tomates de penjar, penjades al garatge.
La casa dels pares mai havia fet olor de llibres, feia olor de verdures.
Recorda un parell de llibres que s'amagaven en un calaix de la cuina. Un es deia " la langosta", un receptari que es va aprendre de memòria de tant llegir-lo i un altre, "Tierras y mares", d'un seu tiet, manuscrit a mà. Ell sí que llegia, l'hi deia la mare però durant la guerra li van cremar els llibres. Quina pèrdua, pensa.
Un cop a la setmana l'hi compraven el TBO i podia llegir La Vanguardia a casa d'una seva amiga on el tenien cada dia.
Més tard d'adolescent l'hi van regalar llibres en comptes de colònies i anells. En cada llibre un petó i una frase d'amor. I els va començar a estimar ,els llibres.
I estima la cuina perquè la mare li va ensenyar a fer-ho.
Li agrada barrejar literatura i cuina perquè ha après a cuinar-ho.
Aquesta litografia de la Tardor de Giusepe Arcimboldo, pensa és la portada d'un llibre que té a la prestatgeria. I s'afanya a buscar-lo, però s'ha confòs. No és la mateixa imatge però sí del mateix autor. Una és més primaveral i l'altra més tardorenca.
El llibre que ha buscat és "La cocina del pensamiento" , de Josep Muñoz Redon
No és un llibre de cuina.És un llibre de Filosofia. Bé és una barreja de cuina i filosofia.

El pare ja no rega l'hort però quan els diumenges ella arriba a la casa del poble encara el veu saludant-los amb la regadora a la mà. Ella s'asseu al seu lloc a taula perquè no sembli tan buida...

És una altra proposta de Relats Conjunts

16 comentaris:

Sergi ha dit...

Quina pila de records. Alguna cosa em diu que no hem d'anar massa lluny per trobar la protagonista d'aquesta història...

PS ha dit...

Que bonic llegir-te. Podria fer paral·lelismes, molts, amb uns oncles que m´estimàven com una néta.

Com m´agrada l´olor que fan els teus posts!

novesflors ha dit...

Molt original. Diferent. Molt bona la relació amb el llibre que uneix dues imatges del mateix autor. M'ha agradat.

Pakiba ha dit...

Cuans recors ,jo havia anat a casa del avis i sempre feia una olor especial.

Pere ha dit...

M'ha agradat molt llegir-te avui ... al final de la tarda.

Bona nit Joana.

Garbí24 ha dit...

el pas del temps es veu reflectit a cada frase....però és el que tenim i si ho mirem bé, es bo

Carme Rosanas ha dit...

Que maca, aquesta història plena de records!

Ona ha dit...

M'agrada molt el relat. En general m'agrada molt que es parli de records i de sentiments.
Felicitats!

Rafel ha dit...

Una història molt maca, com reviure la casa pairal que d'una manera o altra tots hem tingut.

Albanta ha dit...

Mentre et llegia em sentia a casa, molts anys enrere, collint una tomaca dels que el pare ha acabat de regar... uhmmmmmmm!! Que bona!!
Una abraçada dolça!!

Yáiza ha dit...

A mi també m'ha agradat molt i molt la teva descripció de la casa, la tardor, i els costums dels seus habitants. Estirant una mica del fil, en podria sortir una bona novel·la, d'aquí! ;)

montse ha dit...

Enhorabona per aquest relat on l'olor del record penetra i emociona.

el paseante ha dit...

És estrany que guanyessis aquell Oscar al millor blog. Jo el tornaria.

Jordicine ha dit...

T'ha quedat preciós. M'ha emocionat, JOANA. Et felicito.

mirambella ha dit...

Molt bonic el relat, m'agrada perquè sembla molt personal i real, tret de records. Felicitats, Petons

Joana ha dit...

Xexu,
:)Vols dir?
País,
i jo els teus...
Novesflors,
Gràcies.
Pakiba,
De pà amb xocolata?
Pere,
Bon capde!
Garbi,
No ens podem queixar...El teu balanç tampoc és dolent :)
Carme,
M'ha sortit només de veure el quadre jeje
Ona,
De fet som el que som gràcies als records i als sentiments.
Rafel,
I sempre serà allà amb els nostres records, ben cert.
Albanta,
Tot un privilegi poder-ho haver fet. Petons wapa
Yáiza,
Deixem-ho als escriptors que ho fan molt bé.
Montse,
Almenys en fa d'olor ...
Paseante,
Tu vares fer i desfer. ja saps què et toca ...
Jordicine,
jjejeje sempre tan afable :)bon capde Jordi
Mirambella,
Els records són un tresor.Jo els guardo.