2008

Continuarem caminant...

un any més!

Que tingueu una bona entrada d'any!!!!

Oblidem?

Hi ha ressons de fons que em conviden a passejar per la teva ment.

Inexplicables coincidències que em retornen passatges ja escrits.

Paraules entortolligades sobre certeses per complir...

Aromes i gustos ja paladajats.

Una paraula, una de sola és suficient per despertar l'oblit.

Foto treta del blog Sentimientos

Vaig llegir fa pocs dies que uns científics suecs han identificat els ganglis basals com la part del cervell que decideix quines coses val la pena recordar i quines altres no, per així desocupar la memòria temporal i fer que aquesta treballi d'una manera més ràpida i eficaç.

La revista científica nordamericana Natura Neurosciencie publica el descobriment a la seva pàgina web.

El descobriment és fruit d'una investigació sobre la memòria temporal en línea o memòria de treball.

El juny va ser publicat el resultat d'una investigació realitzada per un grup de científics nordamericans i que assegurava que oblidar la informació menys important fa que sigui més senzill recordar la més rellevant.

És doncs en aquest procés selectiu d'informació necessària en el qual entren en joc els ganglis basals, importants nuclis cerebrals interconnectats amb l'escorça cerebral, el tàlem i la tija cerebral i que en els mamífers estan associats a la funció motriu, emocional, d'aprenentage i de pensament. Aquests nuclis actuen com un filtre, que seria l'escorça prefrontal, part del cervell que intervé en el procés de recuperació de les informacions guardades.

Peres amb vi i espècies

Unes postres lleugeres i aromàtiques.

Ingredients:

Peres blanquilles

Vi negre

sucre o sacarina

un clau d'olor

una branca de canyella

pela de taronja i de llimona

Peleu les peres i col.loqueu-les en un cassó fondo, vesseu-hi el vi procurant que les cobreixi.

Perfumeu-ho amb el clau, la canyella i les peles de taronja i llimona. Ho feu bullir i ho deixeu coure 10 minuts. Hi afegiu el sucre ( o sacarina ) i continueu la cocció 10 minuts més, removent de tant en tant. Reserveu les peres en una plata i reduïu l'almíbar a foc mitjà.

L'aboqueu per sobre les peres i ja

podeu servir-les ,tèbies o fredes

Bon Nadal

Ambientador natural ( claus d'espècia clavats a una taronja )

Oloroses ... i

lluminoses FESTES!

**********

Que no s'apague la llum

El que ens queda per fer

ho hem de fer entre els dos

amb la unitat de paraules i acords.

Que no s'apague la llum

que no vacil.le mai més

construïm un país de llums enceses.

Que no càpia més llum

i que peten els ploms

il.luminant la nit amb l'esperança.

Oblidem el passat

no pensem el futur

i deixem que el demà comence ara.

No podré mirar als ulls

als infants del meu lloc

si sé que no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant

però hi ha moltes veus

que reclamen a crits que les escolten.

Vivim, vivim somniant

empeny fins que algun dia siga realitat.

( Feliu Ventura - Borja Penalba )

Lluís Llach 2005

Derrière heure

El meu blocaire invisible no ha donat senyals de vida... al meu bloc, però em sembla que m'ha descobert ( li ha picat la curiositat ). Normal. I a qui no!

Ens passegem per la blogòsfera per camins diferents i és clar no ens llegíem. Per tant aquests dies he voltat per casa seva ... de nit. Al matí no recordava si ho havia llegit o somiat. Quin nivell!!!

El dilema final era quin regal fer-li. Com que no és qüestió de comprar res material sinó d'imaginació ... confio que t'agradarà!

**********

Selon l'agence Efe, Madame Lumière ést desolé. Elle ne trouve son " blocaire invisible" aucun lieu.

Elle a cherché pendent des nuits et des jours...

Madame Lumière cherche aussi un petit cadeaux pour lui...

Elle a demandé a son miroir...

_ Cherche dans la mer...

Mais elle seulement trouve poissons d'argent.

_ Cherche dans le ciel ....

Mais elle seulement trouve étolies d'or.

_ Cherche dans ton coeur ...

Et ... elle est enchanté! Dans son coeur seulement il y a de la musique...

Madame Lumière a construié un long pont... de Girona jusqu'a Alacant pour l' envoyer son petit cadeaux.

Pour toi Efe!

Heureux Noël!!!

El llenguatge

" És bo saber que el nostre cos parla un llenguatge i que l'altra persona comprèn el que diem més enllà de les nostres paraules"

******

Pistes 5 - 6 - 7 - Blocaire invisible -

És ben clar que no has entrat mai al meu bloc...

És ben clar que aquests dies estàs molt enfeinat...

Ja no estàs trist... Tot va ser un malentès...

Tan lluny i tan a prop

Pistes 2 - 3 - 4
Aquests darrers dies és invisible del tot...

I també sé que està trist ...

Però està ben arropat...

Junt amb l'A..., el G..., la I..., la J..., la T..., l'U... i el X... fem bategar la I...

Atrapada al mirall

Fa fred. El temps acompanya a arresserar-se. M'he neguitejat amb la lectura de l'últim llibre de la Gemma Lienas.

He vist el botxí, sense cara. La víctima amb la pell infinitament pàl.lida, els ulls enfonsats, la tristesa al rostre.

L'he llegit en pocs dies perquè m'ha atrapat. Com una red atrapa els peixos i lluiten per escapar-se ... Però la Laura no lluitava. Va deixar de fer-ho molt aviat. La tensió psicològica la va anul.lar. Ja no era la Laura, l'arquitecte, la dona emprenadora. Ni mare ni esposa. Era només un titella que ballava al compàs d'uns fils que cada dia l'allunyaven més de la realitat...

I una nit es va perdre en la foscor de les costes del Garraf.

He agafat l'ascensor i ha pujat el veí del tercer. Ben vestit, com sempre, perfumat, enlacat, amable, seductor, amb les RayBan, les Sebago ... i he pensat en la seva dona...

La vol a casa ,li administra els diners, la posa a règim perquè li escaigui la 38, no la deixa sortir amb les amigues... no fos cas que la desviessin del camí que ell li marca...

Ella ha après a callar i si obre la boca, ell la humilia...

De la Gemma Lienas vaig llegir fa uns quants anys Bitllet d'anada i tornada. Una novel.la juvenil que va obtenir el premi Odissea l'any 1998. Un llibre sobre la bulímia i l'anorèxia, en uns anys que se'n començava a parlar obertament. L'Emili Teixidor el va recomanar a la Vanguardia tot dient que era un llibre que hauria de ser de lectura obligatòria als Instituts de Secundària... Vaig pensar que alguna cosa aprendria llegint-lo i no em va decebre. Val la pena llegir-lo per entendre la malaltia, entendre els pares, els germans, els amics ...

Fent temps

Foto treta de photo.net

Era evident que el desordre era el rei de la casa. Anava d'un costat a l'altre del pis sense endreçar res. Una muntanya de roba per planxar... L'endemà era festa. Tenia temps per recollir i netejar.

Ara tenia ganes de sortir a fer una volta per la ciutat. Mirar aparadors. Observar la gent pel carrer. Distreure's tafanejant pels vidres de les cafeteries... Li agradava mirar què prenia la gent... Ensalivava...

S'havia dutxat amb la intenció de posar-se còmoda i allargassar-se al sofà... Podia llegir o escolatr música, o llegir mentre escoltava música... o...

Va mirar de reüll el telèfon. No esperava que ningú la truqués. I ara!

Va decidir per vestir-se. Sortiria.

Es va posar crema per tot el cos...

Va agafar de l'armari l'única brusa de seda de color marfil i se la va posar...

Aquell mínim tacte lliscadís la va fer estremir. Era com una segona pell amotllant-se al seu cos...

I va pensar què sentiria si a aquest tacte s'hi unís la pressió ferma d'unes mans...

Va cordar-se els petits botons també folrats de seda deixant els últims oberts. El coll a l'aire, també sedós. I unes minúscules perles dansaires al voltant del seu coll.

Es va maquillar donant un to pujadet als seus ulls i als seus llavis... De fet, no calia entretenir-s'hi tant per tan poca estona. Sortir, caminar i tornar a casa per a desmaquillr-se.

Però instintivament seguia amb el ritual d'una cita.

Unes gotes de perfum van lliscar del pit fins al melic...

Les mitges , cames amunt...

Es va ajustar la faldilla i es va aturar davant del mirall, mirant a través d'ell...

Estava convençuda que algú l'esperava a l'altre costat...

********************************

Pista núm 1- blocaire invisible - Es un blocaire que em cau una mica lluny...

Obrint finestres

Obrint la finestra de casa ... Aquests ulls color de mel m'embruixen... La fotàgrafa els va saber captar i la model els va saber prestar. M'agrada la foto! M'ho va demanar la Violette Moulin i m'agradaria saber quina finestra obre en Mikel...

***************

Fent història...

Vaig començar com a blogger el maig del 2006. Vaig saber de la seva existència a través de 2 "bloggaires virtuals" ( 1 any abans ) que em van fer partíceps dels seus blogs i llegir aquests 2 i no parar va ser qüestió de temps. Els seus blocs són: Nacoca i Aquari. I precisament de la mà de l'Aquari m'arriba un premi virtual : El blog solidari. Un privilegi venint d'un blocaire que escriu tan bé. Tot un regal abans del Nadal. Continuaré la roda al final del post. Em fa il.lusió saber que ens continuem llegint després de 2 anys. Curiosa la vida virtual!

Cada dia llegeixo , si puc, uns quants blocs. No tinc cap ordre establert. Tot depèn del dia i del moment. Normalment em bellugo amb els enllaçats. A veure què és de les seves vides!

Sóc lectora anònima d'algun bloc. I no sé ben bé per què. Procuraré sempre deixar constància de l'entrada.

Em desperten una especial simpatia els que tinc enllaçats i que escriuen sobre temàtiques molt diverses.

Anar de marxa amb blocaires? Diguem que perdria una nit amb El paseante, en Mon, en Tondo Rotondo, La Violette Moulin i la Myt... L'altre qüestió és que ells estessin " per la labor...".

I això de passar una nit de bogeria sexual ... És molt complicat així de bones i primeres , però... Si aconseguís reunir a la Dushgel, la Déjà vie, i la Metamorfosi...i cadascuna d'elles triés 3 bloggers més ( masculins ara, s'entén...) i aquests 3 en triessin 3 més... Hi seríem casi tots?...Doncs això!

No m'he " enamorat " de cap blocaire, no...però és fàcil "enamorar-se" de les paraules, dels escrits, i de tot el que es desprèn en molts posts. Anava per aquí la cosa?

Estic satifesta del meu bloc, tot i que sempre es pot millorar. No sóc una eterna insatisfeta però m'agrada aprendre...

Aquest meme el debia al Gatot... fa dies me'l va passar i penso que ja era hora de fer-lo.

No li passo a ningú perquè ja tenim el blocaire invisible en dansa i hem d'anar per feina...

Parc de les Casernes o del Migdia ( un petit oasi al mig de Girona). Hi passejo sovint.

Per on passeges? robertinhos

*************************************************

La Jo mateixa em va demanar "consells a l'hora de redactar i mantenir un bloc" ( és un altre meme)...

Pocs consells us puc donar. M'he adonat , però, que hi ha blocaires que a través del seu bloc mostren la seva vena artística, ja sigui en forma de poemes, de música o de literatura, de cinema . Hi ha blocs polítics molt interessants, blocs lingüístics, blocs on podem aprendre i altres on ens podem evadir i divertir. M'agraden tots els que em transmeten alguna vibració positiva.

Crec que cadascú fa el que li agrada al seu bloc. Els amants de la fotografia ens deleiten amb fotos esplèndides .

És important escriure al bloc quan et ve de gust explicar, relatar, compartir algun moment teu o manllevat, fictici o somiat...En qualsevol cas no mirar el dia ni l'hora. El més important per a mi és el moment que decideixes penjar el post.

M'agrada que el llenguatge emprat sigui senzill, llegible, entenedor, amb tocs d'humor , llegir entrelínees, descobrir el missatge que sovint hi amaguem, sense molts tecnicismes... Tal com som... O voldríem ser... També el nostre" alter ego" apareix subliminalment...

***************************************

Compartir premis, sens dubte, és compartir paraules, vivències, experiències, inquietuds, fracassos, anhels... Un premi té un valor sentimental, no material.




( es tracta de distingir set blocaires que compartisquin idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una manera totalment altruïsta, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena :cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament). Explicació de Jesús Badenes, autor de La duda digital
Per vosaltres que sovint em feu reflexionar, somriure i somiar.

Iruna

Gatot

Veí de dalt

Barbollaire

Nimue

Joan i Carolina

Dessmond

Moments

Aquests espais de temps per nosaltres.

M'agrada disfrutar-los a primera hora del matí. Preparar la cafetera, endollar la ràdio, asseure'm a la taula de la cuina mentre assaboreixo aquests instants en silenci.

Programar el dia o no. Repassar el d'ahir o no. Deixar fluir la ment...

Escoltar les notícies o canviar el dial mentre em desperto amb una melodia menys estrident.

Pensar que els minuts s'escolen, que el temps es dilueix i va a parar a la terra de ningú...

Ara toca dedicar el teu temps als altres. Un dia més.

L'endemà com cada dia em podré regalar aquests petits instants.

Passo per davant la mateixa cafeteria cada matí i et veig absort davant el diari. El cafè fumejant al costat... Un dia rere l'altre. També és el teu temps.

Aixeques la mirada mentre jo passo pel carrer.

_ Vols fer un cafè?, em fas amb signes.

Entro.

Deses el diari a un costat de la taula i em convides a asseure.

Les mans se m'escalfen agafant la tassa...

No diem moltes coses. La sorpresa de l'encontre fa que els ulls repassin l'altre. Parlem de la feina, la família...

Em dius que cada dia et pares aquí abans d'anar a treballar. Ho sé. Et veig cada dia però passo de puntetes per no destorbar-te.

Demà tornaré a passar i si no alces la mirada, no entraré.

És el teu temps i no vull robar-te'l.

O si!

Hivern

Amer ( La Selva )

Gebrada de nit

enfarina el dia.

Es despulla, el sol.

Ports de Besseit ( Terra Alta )Cireres d'arboç - La Bisbal - ( Baix Empordà )

La sobretaula

La paraula simposio vol dir tertúlia i prové del grec.

La paraula ha anat evolucionant i ara els simpossiums estan reservats als especialistes que exposen idees, en dades empíriques generades per investigacions. Hi ha uns oradors i un públic.

Als seus començaments, per allà la Grècia antiga a de J.C, els intel.lectuals de l'època es reunien al voltant d'una taula per disfrutar, primer, d'un bon àpat i per a degustar després, els vins i encetar la tertúlia ( simpossium ). Moment on es debatia, es filosofaba i d'aquí en van sortir els filòsofs i pensadors - Els clàssics -

Plató, Airistòtil, Aristòfanes, Sòcrates i tants d'altres.

El banquet de Plató n'és el màxim exponent d'aquesta època. L'amor i la bellesa. Sis discursos, argumentats sobre Eros ( el déu de l'amor ).

I d'aquí fins a l'actualitat la literatura no ha parat d'escriure sobre aquestes paraules...

Ara la tertúlia es reserva per les reunions informals i periòdiques. Persones que es troben i debaten un tema. Sempre s'ha reservat una mica als intel.lectuals però tots sabem que quan un grup de persones es troben casi sempre acaben fent tertúlia.

Això ve al cas perquè trobo que es van perdent costums ( la sobretaula, la migdiada, el berenar... ). Moments que ens permeten explaiar-nos, relaxar-nos, filosofar, debatre i reflexionar.

Massa sovint tenim pressa i estem tan pendents del que hem de dir i fer que no escoltem. I estic segura que perdem en capacitat d'expressió, capacitat per descobrir i sobretot capacitat per a meravellar-nos.

Actualment tot ha de ser fàcil, accessible, lleuger, i sobretot, immediat.

Belle toujours

Coneixeu Belle de jour, de Luís Buñuel?

Recordeu la Catherine Deneuve, jove, caracteritzada de dama discreta i burgesa i que de dia es prostituïa en un bordell?

38 anys després el director Manoel de Oliveira ( portuguès ) filma Belle toujours ( una producció portuguesa i francesa ).

Una dama amb un secret per revelar.La continuació de Belle de jour.

************************

" Un aristòcrata en decadència ( Michel Piccoli ) consumeix la seva vida en bars de cites bevent whiskies dobles. Una nit assisteix a l'òpera i es queda adormit escoltant la símfonia de Dvorakv.

Quan es desperta creu veure una dona que va desitjar molt en el passat. La dona d'un seu amic.

La dama en qüestió, Severine Serizy ( interpretat per Bulle Ogier ), no sap si l'amic del seu marit li va revelar el secret de la seva doble vida. Accepta una cita amb ell per a descobrir el misteri.

L'aristòcrata la troba un dia pel carrer, davant d'una botiga d'objectes d'art, i li xiuxiueja: " Je sais quelque choise que vous aimerez entendre".

Ella, atreta per saber la veritat va a la cita.

Un sopar en una habitació privada d'un luxós hotel. La nit transcorre en un escenari en penombra, il.luminat per espelmes i ple de silencis. Els protagonistes callen i es miren. Només es perceb la fressa dels coberts i cada dringadissa del cristall de les copes ".

****************************

A Belle toujours no hi ha escenes de sexe ni cossos bells ni moldejats. Hi ha el pas del temps i els records.

Amb uns diàlegs nus l'espectador recrea a la seva imaginació tot l'encant del desig i de la perversitat.

Un film sobri, ple de matisos. Curt ( 70 minuts ), que donen per embolcallar-se amb llençols de setí i gaudir d'una sessió de sexe sense imatges.

El misteri queda per resoldre's.

El director explica una, dues, tres vides i deixa que l'espectador s'hi recreï. I ho aconsegueix.

És per gaudir-la en V.O.

Curiositat: Manoel de Oliveira tenia 97 anys quan va fer la pel-lícula , estrenada l'any 2006.

Pintures Rupestres

Un bri gerd i espigat va sobresortir del tou de neu que s'anava desglaçant mentre unes gotes d'aigua lliscaven de les fulles verdes i brillants.

El sol s'emmirallava en les noves flors, preludi de nous fruits d'estiu.

L'esclat de la primavera arribava amb un cel net de núvols.

Lluna Creixent, la remeiera del clan, començava a recol.lectar les plantes i flors medicinals.

Els homes sortien de les coves i esmolaven les llances i les fletxes per anar a caçar. Els nens xipollejaven al rierol ja desglaçat.

La vida emergia de les coves i l'activitat, frenada a l'hivern, es despertava de nou.

Feia dies que Núvol Blau ja formava part del col.lectiu de caçadors i ja li estava permès sortir a caçar. La seva barba s'havia poblat, el pit se li havia eixamplat, el cos, allargat... Els rínxols negres devallaven per l'esquena. Havia deixat de jugar, al costat de les dones, i emprenia la següent etapa, la de caçador i protector del clan.

Feia dies que la seva mirada buscava la de la Petita Lluna, la filla de la remeiera.

La Petita lluna compliria 18 llunes aquesta primavera i ja estava ensinistrada en l'art dels beuratges, pocions i banys aromatitzants. Coneixia les herbes que guarien, les que calmaven, les que perfumaven la pell, les purgatives i digestives... i també les que despertaven els sentits, en els homes... La seva mare l'havia alliçonada.

Aquell dia de primavera, quan els homes van partir de caça, la Petita lluna va banyar-se i es va rentar els cabells.Uns cabells llisos i rossos que li arribaven fins a la cintura. El seu cos s'havia transformat durant l'hivern i apareixia ple de corves. Els pits ja no eren botons daurats i aplanats. Eren com la fruita dolça i apetitosa...

Es va submergir en un cossi de fusta ple d'herbes aromàtiques i es va assecar la cabellera al sol.

Els cabells li tapaven un pit i es va vestir amb un tall de cuiro la cintura. Lluïa una pell blanca, setinada, tersa...

Aquella nit li estava permès dormir a la cova dels adults. 18 llunes. Tota una dona.

Núvol Blau es va esmunyir al seu costat sota un tou de pells adobades i tèbies. Aquells ulls negres la van hipnotitzar.

Al matí, des de fora, LLuna Creixent va veure com els raigs del sol il.luminaven la paret de la cova. Els gravats apareixien nítids, vius... Va intuir que la Petita Lluna s'havia iniciat en les arts amatòries ,amb el futur guerrer del clan.

petites GRANS renúncies

Quan se n'adona un corredor de fons que el trajecte habitual se li fa més llarg que de costum?

Quan fent el mateix recorregut va incrementant un minut el temps cada dia? Dos minuts? Tres...No. Crec que se n'adona quan no pot fer el recorregut. Quan ha de renunciar-hi.

Vaig observant que el pas dels anys va associat a petites renúncies, a canvis d'hàbits, però que mentre es duen a terme ningú accepta que els va modificant.

En l'esport es veu fàcilment. Abans la cursa era de 20 km i més endavant de 10. 3 km nedant es converteixen en 1, les caminades als cims es canvien per recorreguts planers i així un munt d'exemples.

En la vida quotidiana passa el mateix. No volem però canviem d'activitats.

El meu pare es va jubilar de la seva feina als 60 anys i des de llavors es va dedicar a l'hort. Un hort que sempre ha cuidat com un jardí. Curosament arranjat, fangat, adobat, net de males herbes... i ple de colors. Les hortalisses i els maduixers, el llimoner, les carabasses, les tomates, els pebrots, les albergínies...

Els enciams, les escaroles, els bròquils i les cols ...

Fins fa poc he tingut aquest privilegi...

El seu cap és capaç, encara, però el cos ha dit prou. Des del mes de març , a l'hort, hi han crescut males herbes i poques verdures han arribat a madurar.

La feina que porta un hort és silenciosa, constant, meticulosa, entretinguda...

Ara se'l mira amb recança.

_ Ha estat un any de tomates, em diu... I han sortit molt bones.

I té molta raó... Les tomateres li han fet un petit homenatge, i des que va deixar de regar-les i visitar-les cada matí, no han parat de donar fruits... Sucoses, vermelles, dolces, grosses i petites, per penjar, per amanir, per sucar pa i per fer-ne conserva...

Fins i tot els veïns ho comenten...

Em costarà renunciar al seu gust.

Em costa veure el meu pare així, apagant-se dia rere dia.

El temps va guanyant inexorablement. Hi ha lliçons de vida que no estan escrites. Ens les evoquen les coses més simples, com unes gustoses tomates...

Amanda

5 minuts faltaven perquè comencés la sessió de les 8 en aquell cinema mig rònec. Era el més vell de la ciutat i encara no l'havien transformat en un multisales. Fins i tot feia olor de resclosit. Però estava lluny de mirades indiscretes i de coneguts.

Ella s'esperava a sota unes arcades de la plaça. Plovia. S'havia arresserat. Els seus ulls buscaven per sobre del coll alçat de la jaqueta. No el veia enlloc. El cabell li tapava mitja cara. Una cara enpolvada i amb els llavis perfilats. Ella mateixa no entenia per què s'havia d'amagar les faccions. Aquelles faccions tan ben esculpides.

4 minuts. Els peus freds, esquitxats per les gotes que es desfeien al terra. S'havia posat mitges. Eren els primers dies de tardor i ja refrescava. Va tornar a alçar la mirada. Poca gent travessava la plaça. Sortien d'un cafè i s'aixoplugaven. Ho feien amb quatre gambades i només miraven el cel.

Va mirar el rellotge de l'església. Semblava que s'hagués aturat. Va notar una fiblada de por. Com una fletxa que li travessava el cap. Por? Ella que sempre anava amb el cap ben alt i la cabellera jugant a la seva esquena. Amb aquells llavis ben pintats i el taconeig ressonant pels carrers. I ara estava arraulida darrere una columna amb el paraigües plegat i els peus freds.

3 minuts. Un fred que començava a pujar-li per les cames. Els ulls ben desperts mirant en totes direccions. No podia tardar. Havien quedat entre 5 i 10 minuts abans de les 8. Entrarien al cinema just quan anessin a tancar la porta de la sala i s'asseurien a l'última fila.

La por es convertí en un turment al cap i un petit forat, com de decandiment, se li va obrir a l'estómac. Havia d'arribar... Ahir havien quedat, al sortir de la fàbrica... Ahir mentre fitxaven al rellotge rovellat de l'entrada quan marcava les 6 en punt. Mai havia fallat . Després de tants anys...

2 minuts. Va notar que a l'estómac se li feia un esvoranc, cada cop més gran. La por baixant-li pel pit i per les costelles, pels braços... El fred pujant per les cames, pels genolls i per les cuixes. El baf de la boca s'escampava sota el fanal que tenia damunt del cap... Va alçar els ulls...

Al fons del carrer de baix una diminuta figura caminava, apressant-se i sense paraigües.

1 minut. L'encontre. Uns llavis freds i molls i els ulls fixats en ella.

Una abraçada i en segons la conversió de la por i el fred en desig. Just en el moment que l'acomodador tancava la porta darrere seu...

Les 8 en punt!

**********

" L'infortuni fa que molts cops algú no arribi mai a una cita"

Un petit record per ells.

**********

Fum

Hi ha frases sinuosament perfilades com el fum d'una cigarreta. Frases que ens han dit o que hem llegit i que guardem...

Les mateixes que se'ns fan present una i altra vegada fins a desgastar-les.

Hi ha una llum interna dins de nosaltres que no s'apaga mai, i que moltes vegades ni tan sols veiem...

**********

La bellesa és sempre la mateixa, aquella que atura el temps i et dóna moments de pau.

**********

Apaga el llum i cabalca sense fi, llegint el llibre d'una geografia sense límits...( Aquari )

**********

Convertí la fugida en llibertat, encara que la llibertat només li serví per fugir

**********

La bellesa ens fa humans

**********

I afegeix el poeta persa Omar Kayyam ... La capacitat que tenen els humans de crear bellesa els fa superiors a les altres criatures vives.

I jo hi afegiria... La capacitat per destruir-la és exclusiva dels humans

Barreges

Per al.lusions i d'estranquis el Veí ha portat el seu ( seu ? ) relat a la ràdio. I jo que torno a rellegir-lo... I m'hi poso... Vull dir a seguir-li el corrent i en faig una continuació. Li manllevo, de passada, la foto de les Històries Veïnals... ( amb el teu permís )...

Definir en poques paraules com va ser la nit seria un exercici de compressió lingüística, el qual no em veig capacitada per a sintetitzar.

L'expressió més adient seria " una acurada liofilització " o " el néctar o esperit del plaer" un cop amaïnat... Aquell gust endolcit que t'amara el cos i aplaca els sentits. La impossibilitat casi absoluta de bellugar-te. El respir pausat i el somriure dibuixat... Com si el cel s'hagués apropat...

La casa, la meva casa, s'havia transformat en hostalatge. Cares forànies i mirades còmplices. Ja sabeu allò dels veïns. Es coneixen de saludar-se, d'intercanviar quatre mots a l'ascensor, d'alguna mirada de reüll de bon matí, quan del cos se'n desprèn aquella barreja de sabó i de son, de presses i perfums. De cafè...

L'endemà al matí vaig donar un cop d'ull al passadís i amb els peus vaig apartar andròmines vàries. Casa meva havia estat un lloc de Fantasies i disbauxa.

A la cuina encara s'olorava la xocolata. El pot mig ple ... regalimant per la taula. La corbata del Veí damunt de la tapa i la meva roba interior tenyida d'aquella barreja marronosa i espessa.

Està ben clar que vaig ( vam ) perdre el senderi...

Em torna però, aquell cuquet foll a l'estómac i em ressegueix tota...

M'estintolo a la porta i el cos se'm queda travat. Els malucs adolorits, les cames enrampades i els braços febles... estic segura que no em vaig emborratxar... Només un parell de "cubates " de Jack Daniel's.

La llengua, grossa, pastosa... després de tantes dolceses...

El pis roman en silenci. He tingut un son plàcid.

He perdut el rellotge, la roba...

Dues sabates, una blanca de xarol i una altra de negra descansen sobre la xemeneia del menjador... Un lloc original per decorar...

Em pregunto de qui deu ser la blanca suposant que la negra sigui la meva...

M'agrada ser hospitalària...

De fet, el que intuïa amb el Veí, era una vetllada literària... fins a empatxar-nos de mots, poesia, cites i guies...

Després, qualsevol excusa per deixar les paraules i la filosofia i encetar, jo en diria, els diàlegs ocults del cervell...

Aquell compàs de notes extraviades que amb una fonètica inventada esdevenen sospirs. La interecció amb el respir acompassat de mots que es vocalitzen a mitges, amb sons fets a pinzellades... El fregadís de les pells desconegudes i el deliri... la passió abrupte, sorgida de dins, d'aquell racó on el foc ha sofert l'impacte de milions de molècules bellugant-se...

Els canvis sensorials als llavis, el primer senyal inequívoc del desig...

De refiló vaig veure desfilar, darrere de dues màscares, cossos febrils, amb moviments sincronitzats de ball de disfresses i de mirades lascives...

En pd40, endemoniat, buscant la seva princesa ... El seu bàlsam... Desfici per a descobrir què s'hi amagava sota aquells llençols de setí... I ELLA, majestuosa, com la Deessa del Mar, de rínxols daurats i dents de marfil...

Allà , lluny de la cuina, al racó més intel.lectual del pis, vora la llar de foc de l'estudi-biblioteca. Sols. Només amb la penombra de dues espelmes il.luminant cossos experts, exploradors nats, font d'aventures i de plaers...

Enflairo encara el perfum de la xocolata....

La despesa que vam fer aquella nit de Cacau en pols dóna per Històries Veïnals a cau d'orella... Ara que s'apropa el fred i que ve tant de gust llegir-les vora el foc...

Càpsules ( I )

La setmana passada a la premsa i a la ràdio hi havia notícies referents a la salut.
Una més bona que l'altra. Com cada any estem en el periode de vacunar-se contra la grip. El diari El País deia que unes 3.000 persones moren cada any a Espanya degut a la grip i a les seves complicacions. Les xifres són similars a les morts per accident de trànsit i doblen a les morts per el sida. Cal prendre-s'ho amb serietat.
Es recomana que es vacunin les persones de més de 45 anys i nens de 6 mesos a 5 anys que pateixin altres malalties ( asma, diabetis, malalties renals,etc.).
També la gent amb risc d'agafar-la i transmetre-la ( mestres, personal que treballi amb escoles bressol, sanitaris, etc.), i persones amb malalties cròniques i immunodeprimides ( al.lèrgiques, amb tractaments de quimioteràpia, etc ).
Com sabeu el virus de la grip muta cada any i per això les vacunes són diferents i cal vacunar-se cada any. La vacuna només immunitza contra la grip i no contra els refredats. És una punxadeta i t'estalvia una setmana de malestar i febre alta.
L'altra notícia és més positiva. Ja es comercialitza a Espanya la vacuna contra el Papiloma humà. Aquest virus i les seves variants són responsables del càncer de coll d'úter en les dones. Cada any es detecten uns 2.100 casos dels quals 600 dones moren.Poca broma. La vacuna ja està disponible a les farmàcies a un preu d'uns 460 euros. Els serveis sanitaris públics la inclouran ,a apartir de l'ú de gener de 2008, al calendari de vacunacions obligatòries. Aconsellen vacunar les nenes dels 11 als 14 anys i noies fins els 26. Igual com es fa amb la vacuna contra l'hepatitis B, a les adolescents. Són 3 dosis i la immunització és per tota la vida.
Hem de tenir en compte que tant l'hepatitis B com el virus del Papiloma humà són malalties de transmissió sexual, no menys greus que la sida. Diferents malalties, diferents símptomes, diferents complicacions.

És una bona notícia, doncs, comptar amb aquesta nova vacuna tot i que queda molt per fer.

**********************

Aquests dies abelleix sortir al camp i passejar. Com veieu tenim una tardor molt florida.

Encetem una setmana molt curteta... Si no plou val la pena aprofitar i captar els colors que hi ha al bosc perquè , de bolets, de moment pocs!

Nascuda a la tardor

Joia perlada

en la foscor.

Mirada de sirena

llavis de sucre.

Et transformes en aigua.

El cor, esponjós ,

batecs dansaires...

****

N - I - E - L - D - E - S - A

****

La vida, descarada,

ens va robar molts dies amb

les seves nits.

Vestida de guerrera

ets tota una heroïna.

El millor regal per a tu: VIURE

El millor regal per a mi: TU

Per molts anys!

Temps de verema

Com cada any la cita va ser el tercer diumenge de setembre.

Llançà

El dia es va despertar quiet. Sense olor de tramuntana. El sol, rogenc, no tan viu com a l'estiu però calent. Sense xafogor. Un dia clar de setembre.

Les vinyes encarades al mar ; El raïm , madur.

Vam començar la recollida d'hora perquè després el dia crema.

Les fulles dels ceps amb els seus colors verds , grocs i amarronats. El raïm a punt. Ensucrat. Algunes panses es desfeien a la boca.

Ens va tocar una vinya prop de la platja de Garbet, una platja de pedres llises i d'aigua clara.

Vam sortir de Llançà i vam fer via cap a la platja de Gifreu i ens vam endinsar a Garbet, fins a la vinya.

Una colla de gent del camp i gent de la mar. Pagesos i pescadors. Gent de la terra.

Veïns, amics, parents i coneguts.

Vam feinejar fins que els ceps van quedar despullats.

La vinya

Els tractors plens de colors. La suor a la cara i al cos.

Vam fer una parada a la platja i l'aigua ens va atemperar el cos. Com un refrigeri per dins i per fora.

Les mestresses ens esperaven amb el dinar a la taula. Vam compartir els sabors del camp i de la mar. El vi de l'any passat, rosat, amb aquella brillantor del robí. Una estona de gresca al voltant de la taula. Cansanci.

Una migdiada sota una olivera. El cos cruixit. El sol minvant...

Són les darreries de l'estiu...

El raïm , camí de la premsa. Una altra anyada...

El fruit de la terra convertit en l'elixir de la taula.

El raïm : Les perles de la mediterrània

" S'han trobat restes arqueològiques d'eines relacionades amb el fruit de la vinya de fa 8.000 anys a Armènia i Geòrgia. I possiblement és d'aquesta zona, del Caucas, d'on és originària la vinya silvestre. La droga oficial de la civilització mediterrània, que tingués déus dedicats i que fos present a totes les festes - com a mínim fins a l'arribada de l'Islam - va facilitar l'expansió dels ceps pels marges del Mare Nostrum fins a aconseguir fer pujar la vinya al restringit pòdium alimentari de la zona, juntament amb el blat i l'olivera per formar l'encara avui famosa triologia mediterrània "

Toni Massanés (gastrònom)

Text tret de la revista : Descobrir cuina

**************

Post dedicat a la meva amiga " nosola" per convidar-me a passar un dia " diferent" i a la seva mare , que és una excel.lent cuinera.

Memes i pont

Trobar espai i espais. Calma i sobretot asserenar-te quan el cap et bull. Tenir la capacitat suficient per aturar-te i decidir cap a on anar. Potser només es tracta de carregar piles i trobar-te bé amb tu, per poder estar bé amb els que t'envolten. No són fugides, sinó retrobaments. Jo necessito espai per bellugar-me i per sentir-me viva i llavors puc transmetre saba de la bona. Descansar per tornar-hi... De tant en tant ho faig i em funciona...

Aquesta setmana passada ha estat molt diferent de les altres setmanes. Normalment treballo de dilluns a dissabte i ocasionalment tinc un dissabte festa. Però aquesta setmana ha estat més lúdica que productiva, laboralment parlant. El dimarts vaig agafar-me festa per a fer una escapada a Cap de Creus, una caminada per el camí de ronda des de Port Lligat , i una passejada per Cadaqués. I després he fet pont. Per tant una setmana amb 3 dies laborables...

No he perdut el temps a les carreteres. He passejat per Girona, he anat al teatre ( ja ha començat la Temporada Alta ), he llegit a estones ,L'església del Mar ( estic per la meitat ), he començat a fer el canvi de roba ( ho tinc a mitges també per la bonança que fa ), un dia de cinema i cada dia he nedat una estoneta. A Girona hi havia gent però molta feia pont i era fora, per tant la ciutat estava en una calma estiuenca i a mi m'ha donat la sensació que estava de vacances.
Tenia un meme pendent que va començar a passar la Dushgel i que molt amablement em va convidar a fer el Veí...

Fa mandra fer els memes, però si te'ls passen els has de fer. I tot nedant anava rumiant què ensenyaria del meu cos. El Veí em demanava l'altra orella però he pensat que seria massa repetitiu. Un cop vista una, l'altra s'hi assembla bastant.
Total que agafo la màquina de retretar i faig via cap a la piscina.

Em quedo sempre admirant les espatlles dels nedadors i nedadores i penso la sort que tinc de no tenir-les tan amples ... De fet és una part del meu cos que no em desagrada . Ni amples ni estretes. Lleugerament modulades i rectes. Vull dir que hi ha qui les té endavant o caigudes. Me les he mirades i he buscat qui em retretés.

_ Sense el cap, si us plau...

_ Com? I per què el cap no?

_ Vull l'espatlla sense cap... és una llarga història si t'ho explico...

( de fet la foto que valdria la pena veure seria la del nedador... allò sí que són unes bones espatlles... però em va semblar agosarat demanar-li... )

I així ha quedat...
I com que el Veí volia veure l'altra orella he pensat , de passada , lluir una de les arrecades de la meva col.lecció.

Ara em queda passar el meme a 3 bloggers

Si el volen fer i ens volen ensenyar un bocí del seu cos... endavant!

L' Antoni

L'Esther

Barbollaire