Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 12 de setembre del 2008

Retrat





La fotografia congela un instant de realitat.


Henri Cartier-Bresson del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement, en diu :" el moment decisiu" - el temps que pot anar d'una obra d'art a una fotografia - ni una mil.lèssima de segon
Henri Cartier-Bresson 1969
abans ni una mil.lèssima de segon després.



Quan retratem persones no pensem en obres d'art. Pensem en captar l'essència que s'amaga darrere una mirada, un silenci o un gest.


A vegades penso que el que volem captar és el cor - bagul de sentiments i motor de la vida.




I afegeix Henri Cartier-Bresson: " El present és el que ens pot fer optimistes, jo no tinc nostàlgia" i " No m'importa la fotografia, sinó la vida".


Imatge retocada amb photoshop



Em pregunto què quedarà d'aquí, posem per cas mig segle, de les fotografies retocades amb el Photoshop. Si qui les miri arribarà a captar la bellesa del fons o es quedarà amb la mirada superficial de la forma.

dimarts, 9 de setembre del 2008

Dona desconeguda

Dona desconeguda . Ivan Kramskoy (1883)

Tot enllestit. Les maletes fetes, els mobles coberts amb llençols blancs , de lli...

Les cortines baixades, els porticons tancats. La mansió buida... L'ànima també ( ves què he de dir).

He despedit els criats , la cuinera , el majordom, el jardiner...

" La boira m'acompanya com una despedida. La ciutat emmudeix i els carrers estan buits ( tots són darrere les finestres...expectants...) "

Començaré de nou, lluny d'aquí, lluny de tot... ( No és el primer cop que marxo d'un lloc...)

Tinc diners, robes cares, joies...

Tinc tot el que la majoria desitjaria tenir.

La mar i la nit es van disfressar de bandolers i com lladres silenciosos es van endur el botí. Un a un els mariners van ser segrestats per uns braços gegants...La lluita va ser dantesca. El capità va aguantar...fins el final. Fins que el mar en forma de boca gegant de balena el va engolir...( el meu capità...)

La gent creu que no puc suportar el buit, però ves... ja en porto 3 , de marits i una s'acostuma a viure en l'abundància, el luxe i els amants.

Per això fujo d'aquest lloc i començo la recerca del proper que em mantingui el nivell i jo faré servir l'astúcia fins que pugui...

_ I què mireu ,llardosos vianants?

_ No sé com teniu el desvergonyiment de preguntar-me què faig amb els meus marits. Uns es moren abans d'hora i l'altre se'n torna al mar. Em feu culpable de buscar-los rics i també em culpeu que envidui.
Si l'enveja fos contagiosa com la tinya seríeu tots de color del carbó.
Una altra proposta de Relats Conjunts

divendres, 5 de setembre del 2008

Retalls d'estiu

( Imatge de google )
Una mica de poesia per apaivagar els mals moments i treure tota la tendresa de que som capaços...
*******
Retalls d'estiu

En descobrir

els teus ulls

xipollejant entre

perles d'aigua


Amb el desconcert

silenciós

per compartir l'instant



Mentre , omplo amb retalls

un full en blanc...


Tot dibuixant l'enyor

per no oblidar-te!


Si voleu respondre amb petits poemes....els penjaré al post...

( encara fem el Quadren de Vacances )
******
Els vostres poemes
Amb retalls de moments
omplirem una tarda.
Amb retalls d'una tarda
podrem omplir molts dies.
No sabrem mai, però
si els teus retalls són els mateixos que els meus.
Si ho fossin, els compartiríem.
Si no ho fossinens completaríem.
*****

Tot dibuixant l'enyor
per no oblidar-te!
ni deixar de sentir el goig del teu somriure,
ni la llum de la teva mirada,
ni la dolçor dels teus petons.
*****
Paraules destil·lades al vent,
enyor de la teva essència perfumant el meu rostre.
Miro amb ulls clucs els retalls d'un estiu que ha fugit amb gotes humides.
Abraço el no res per sentir el teu escalf, buido el meu plor en la penombra de la nit.
Records, imatges, somnis i realitats confoses que juguen a cuit i amagar.
Despertars que il·luminen un camí emboirat,
fenals i entorxes que saluden a un cor esperançat.
*****

espera'm rera la tardor
xipollejant també entre les fulles,
i ompliremels fulls en blanc
tot esperant l'hivern.
*****
No hay nadie en la metrópolis más que nosotros dos,
y la mujer que cobra tu libro,sobre Picasso, en el quiosco.
Es agosto,en el único lugar fresco de la ciudad: Estació de França.
El aroma del viaje
está en las maletas que te aguardan mansas junto a tus sandalias.
Surgen paisajes tibios de ellas, paisajes que has visto.
Que yo ignoro.
Paisajes que el tren alejará con su orgasmo interminable, en breve.
Te marchas, y todavía no te conozco.
*****
Retalls del sol naixent,
de l'escalfor
del nostre cor.
*****
Miro el mar, i l'aigua et reflexa.
El sol se'n va i el mar comença a brillar
com una joia.
Però allò més valuós que hi ha dins,
ets tu.
*****
la mort ens ensenya que és important viure
i
disfrutar dels vius.
*****
Retalls de sol,
cossos flamejants,
que cremin,
estiuencs,
tota peresa de tardor...
malgrat el faig tan encès.
*****
Tot i que l'estiu va marxant,
la tardor arribant
i
els sentiments es van refredant
*****
JJ
Pone al copiarte mi espejo
un poco de oscuridad.
El cielo es azul celeste y
azul marino la mar.
*****
El retall de l'enuig
és cosa pasada.
El retall de l'enyor
és cosa ha venir.
No et facis enrere i
dona la pasa que
entre enuig i enyor
som els dos en mig.

dimecres, 3 de setembre del 2008

Tristesa

Imatge de google

Porto dos caps de setmana acomiadant amics. Joves. Massa joves perquè se'ls hagi segat la vida capritxosament. Una mort sobtada i un accident mortal. Armes afilades i esmolades que no deixen cap oportunitat. Cap esperança...

Per llei , els pares no haurien d'enterrar els seus fills. En totes dues ocasions no s'ha complert aquesta llei.

Les morts apressades, sobtades et deixen uns dies amb una gran buidor interior. Costa refer-se.

Amb en Josep havíem estudiat junts, compartit l'adolescència i alguns anys més.

Ara descansa en un petit racó de la Garrotxa envoltat d'un paisatge idíl.lic i silenciós. Al mig d'uns paratges verds i de camps conreats. Allà hi va néixer i allà ha tornat...

En Quim era d'una altra generació. Encara més jove. Li faltaven pocs dies per complir els 40. Segurament, coneixent-lo, hagués fet una gran festassa... Des de feia 3 mesos era pare...

El seu comiat va ser a l'església del barri. Una despedida feta a la seva mida, amb música i poemes. Fins i tot el cel va plorar minuts abans amb una tormenta de trons, vent i pluja.

El mossèn va dir que li havia arribat la seva hora i punt. Sense buscar culpables. Sense explicacions. La vida, va dir, continuarà demà, per a tots. Recordem-lo en vida!

Vam despedir-nos amb la Tina Turner... emocionats, amb la cançó que en Quim duia al mòbil...


Us tindré a dins i no deixaré de viure!

Descanseu en pau!




diumenge, 31 d’agost del 2008

Jugues?

Avui he jugat a endevinar-te.


T'he buscat darrere unes ulleres de sol, darrere un somriure...


M'he inventat el color dels teus cabells, el tallat, el moviment del cap a l'apartar-los, els dits despentinat-los...


He Tret el cap tímidament de dins l'aigua i ,tot dissimulant, m'he anat aturant davant de cada toballola.


He Resseguit "els teus moviments" posant-te crema, mentre bebies i mentre amb els ulls clucs t' amaraves de sol i aire.


He jugat a descobrir una mirada que s'aturés just en el moment que jo la mirés...


He inventat colors de pell I tintades d'ungles...


He ensumat perfums i flaires.


M'hagués agradat donar-te una abraçada tot i les mirades fixades a l'horitzó intentant dibuixar també, una cara i un cos, un somriure...


Vés a saber si també jugaven A endevinar-nos...
Racó de mar

A qui no he trobat avui a la platja????
**********
Bloc recomanat : T'espere en Albanta - Des del País Valencià ens arriba l'Albanta. Amb un aire fresc i desimbolt. Doneu-li un cop d'ull!

dijous, 28 d’agost del 2008

Les vostres receptes



Això és un Festival de Verdures








Striper - Mussaka - Albergínies farcides de carn i/o verdures


Xexu - Castanyes al caliu ( falten uns dies per les castanyes... )


Clint - Verdures passades pel wook amb salsa de soja


Albergínia enfarinada i fregida. Cruixent...


Amanides


Metis - Parrillada de verdures amb formatge de cabra


Rita - Verdures saltades al wook


Gatot - Conserva i/o melmelada de tomata


Albergínies enfarinades i fregides, farcides de carn o peix


Bitxos i pebrots en fresc :)


Carbassons farcits


Supertramp - Crema de carbassó


Kpitana - Coca de trempó, crema de carbassó


Pebrots i albergínies al forn tallades a tires , oli i pa moreno


Tumbet amb llom, tomàtigues seques per l'hivern...


Lucrècia de borja i bairén - Mussaka, paté d'albergínies, espencat


Crema de carbassons, gaspatxo, pisto, wook de verdures


Cesc - Garrofes...

Nimue - ...

mq - Coca de trempó



Barbollaire - Escalivada, Albergínies i carbassons ,tallats ben fins a la brasa sobre una llosa



Albergínies obertes per la meitat i farcides de carn, la "polpa" de l'albergínia i gratinades...



Amanides



Lluna nova - Amanida de pastanaga, cogombres i tomàquets



Carbassó , albergínies i pebrots a la parrilla



L'espia - Verdures a la brasa



Iruna - Verdures fresques o a la planxa amb un rajet d'oli d'oliva verge extra i sal d'herbes



Té la mà maria - Samfaina de verdures amb patata. Tot gratinat amb un bon formatge per sobre



Mikel - No saps el que et perds .... :)

Carme Fortià - Amanida d'enciams variats, canonges, bacon, panses, avellanes, tomates cherri i formatge de cabra gratinat sobre una torrada de pa.

Kpi - Coca de trempó amb les verduretes tallades més petites!

Albanta - Amanida amb espinacs tendres, formatge de cabra, xocolata amarga ratllada i regat amb oli d'oliva i vinagre de mòdena.

Paseante - Lloms de bacallà pintats amb allioli i escalibada. Papillote de verdures i peix.

Pas a pas

mq:


coca de trempó 200g de farina de rebosteria75ml d’oli40g de saïm50ml d’aigua (per a la massa)20g de llevat de forn75ml d’aigua (per al llevat)tomàtigues, pebres i cebes al gustpebre coentdissolem en un tassó el llevat amb l’aigua (50ml) remenant bé.posem en un bol la resta de l’aigua, l’oli, el saïm i el llevat ja dissolt, mesclant-ho bé amb la mà. afegim la farina i amassem fins que aconseguim una pasta homogènia.untem la llauna amb oli, amb l’ajut d’un paper, i hi estenem la massa. deixem estovar (forn aturat) la massa durant una hora i mitja.preparem el trampó, tallant el pebre mallorquí, la ceba i la tomàtiga, al nostre gust. la ceba es posa a part dins un plat amb una mica de sal perquè tregui l’aigua. en haver passat uns deu minuts premsem amb la mà la ceba i ja eixuta la mesclem amb el pebre i la tomàtiga.en haver passat el temps d’estovar la massa, hi estenem el trampó a sobre. afegim una mica de pebre coent i enfornem la massa a 200ºC a mitja alçada amb foc endalt i abaix, una mitja hora controlant que la massa quedi daurada per abaix. vigileu les voreres per veure si està a punt.

Imatge de google
Gràcies a tots i a totes!!!

dimarts, 26 d’agost del 2008

L'hortet

És temps d'albergínies, carbassons, cogombres, tomates, pebrots i bitxos, pastanagues...

Els noguers i les figueres estan verds, encara. Falten unes 3 setmanes per a començar a abastar els primers fruits de tardor... Aquí, a la cantonada.





Com cuineu aquestes verdures?

S'admeten receptes.

Les penjaré al post!