No és el temps que marca la distància,
és el cos distant que marca el temps.
I l'enyor, com un balanceig ens guia
cap a l'infinit.
Quan ens emmirallem en la poesia
parlem amb el llenguatge dels sentiments.
parlem amb el llenguatge dels sentiments.
Dibuix de la Carme
7 comentaris:
Una bona conjunció, el dibuix de la Carme i el teu poema. Sort que tenim la poesia per emmirallar-nos.
Molt maco tan el dibuix con el poema.
Que tingueu molt bones festes.
Sentiments... que no faltin Joana!
Joana, com m'agrada aquest poema. I quanta raó que tens. No és el temps que marca la distància...
M'agrada el teu llenguatge dels sentiments.
M'afalaga que hagis agafat el dibuix. Gràcies!
a mi també m'agrada això que has escrit, joana.
entre la carme i tu, ben bé un balancí.
Et desitjo Bones Festes i un Venturós 2013!
Novesflors,
Sempre que ens emmirallen veiem alguna cosa nova :)
Pakiba,
Gràcies i bones festes també per a tu.
Joana,
Que no ens faltin :)
Carme,
Gràcies a tu.Les teves aquarel,les inspiren noia :)
Iruna,
Gràcies.
Núria,
Els meus millors desitjos per a tu !
Bon Nadal a tothom!
Publica un comentari a l'entrada