Els jugadors de cartes

En Joel es va asseure al davant meu a l'hora de dinar. Va treure dues carmanyoles i se les va escalfar al microones. Jo anava per les postres. Pelava una taronja amb parsimònia mirant-lo de reüll. Cos atlètic i proporcionat. Vestit impecable i ben planxat. Camisa blanca i corbata fosca.

La sala on dinem no té res per envejar. Una filera de taules i cadires, una restellera de màquines de refrescos, entrepans, galetes i iogurts, una font i un parell de màquines de cafès. Dos televisors no sincronitzats i rotlles de paper damunt les taules. A les parets , però hi ha un reguitzell de quadres no autèntics de pintors coneguts. Monet, Casas i Cézanne. Justament al davant meu hi ha el dels jugadors de cartes.

Me'l miro cada dia i no em diu res.

Em fixo amb en Joel que es mou com una gacel.la. Àgil i amb uns moviments sincronitzats. Escalfa les carmanyoles, omple l'ampolla d'aigua de la font, posa les monedes a la màquina dels cafès i buida les deixalles. Després de dinar té temps per descansar una estona i més tard se'n va a entrenar ja que juga a rugbi ( les 3 hores li condeixen ).

S'asseu al davant meu i li estranya que no parli. Avui no hi haurà conversa. Els minuts se m'acaben i he de tornar a la feina

_ Aquest quadre et té abduïda, sento que em diu, i me'l miro... Com explicar-li que busco una història per els Relats Conjunts i no la trobo?

Prefereixo no dir-li-ho.

Com cada dia ha anat al vestidor i s'ha canviat la camisa, per no tacar-se-la, per una camiseta negra ajustada. El ritual el repeteix cada dia, com també ens explica que ahir que tenia festa va cuinar per a tota la setmana. Viu sol i s'organitza. Hi ha dies que porta un llibre i s'arrecera i llegeix, d'altres compartim conversa. Un jove amb qui hi pots parlar de tot.

_ Qui creus que guanyarà la partida, el del bigoti o l'altre?

_ la guanyaràs tu, li etzibo... vull dir que a la vida la partida es guanya o es perd però allò que compta és com es juga. (I en Joel, de moment, juga molt bé).

Al meu cap s'agombolen històries de tot tipus, res a veure amb el quadre que tinc al davant, res que faci que la baralla de cartes es mogui. Una quietud que corprèn.

Paul Cézanne,1892

Coincidim tots dos que el te sense sucre de les màquines sempre és dolç... 

Una altra proposta de Relats Conjunts