Petites joies ( 3 )

Una història d'amor gens convencional. Una lectura que parla de la relació que s'estableix en una trobada accidental entre un professor de japonès ja jubilat i una ex-alumna.

El professor Takashi Kojima voreja els 70 i l'alumna Tsukiko Omachi , 38.

Es va teixint una relació en uns encontres casuals en una taverna, al voltant d'una ampolla de sake o d'unes cerveses.

Tsukiko parla en primera persona i fa servir el temps per a situar-se i situar-nos. La vida solitària dels protagonistes deixa entreveure l'enigma de l'amor, la fragilitat i la força de l'amistat, el sentit poètic de la bellesa de la natura lluny d'un entorn que els ha aïllat - la ciutat.

Ens costa potser entendre aquest intercanvi de converses quan la ment està atrapada per l'alcohol sense arribar a malmetre la intimitat de l'altra persona.

Una prosa delicada, simple, plena de matisos orientals. Una història que és capaç de transportar-nos al nivell on les paraules tenen vida per elles soles.

*****

Takashi va tornar a rodejar-me la cintura, tot i que quasi no em tocava. Es limitava a fregar la capa d'aire que hi havia al voltant del meu cos. Era un gest molt delicat. El contacte era tan subtil, que no podia rebutjar-lo ni fingir que no me n'adonava. Em vaig preguntar quan havia après a fer-ho.

*****

Petites joies (2)
Petites joies (1)

El cel és blau

, la terra blanca

Hiromi Kawakami - Quaderns crema