Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 6 d’octubre del 2009

El fumador

EL FUMADOR Juan Gris 1913
No s'ho hagués imaginat mai. I això que el metge el va advertir. Fumar no és bo per a la salut.Té els seus efectes secundaris i bla, bla ,bla... Cada any en la revisió anual, el mateix discurs...

Ell però, era un fumador que disfrutava fumant i res del que li deien el feia canviar d'opinió.

Un dia es va llevar i li va costar articular els primers moviments del dia. Les passes no les coordinava bé i els braços i les mans semblaven que anessin pengim, penjam...

De fet del que es va adonar va ser que els peus els tenia on abans hi tenia les mans i les mans eren l'últim apèndix de les cames...

La vista també era guerxa i quan es va emmirallar va veure que res estava al seu lloc. Un ull al forat de l'orella i per nas un altre ull, el clatell estava al front i el front estava al coll i així amb totes les parts del cos. Un desgavell, vaja...

Efectes secundaris? Però si jo no prenc cap medicació va exclamar després de la primera calada del matí. Perquè això sí que no havia canviat. El primer que feia al posar els peus al terra... bé avui les mans, era fumar-se una cigarreta. La boca sí que estava al seu lloc.

_ És l'únic òrgan que no s'ha desballastat , va pensar.

El fum que es va empassar el va notar amb un regust estrany.

- A veure si en lloc d'anar als pulmons se'n va a l'estómac amb tot aquest enrenou...
I de seguida li van venir ganes d'anar al lavabo.... Els orins eren d'un color fosc, quitranós i llefiscossos...Es va atemorir. Ell ja no era ell. I el seu cos anava per lliure per dins i per fora. Les paraules li sortien a l'inrevés. Els paràgrafs els començava per el punt i final i reculava fins a l'inici... i els temps verbals, un horror!

De cop va recordar que avui o ahir o demà... vés a saber tenia hora amb el seu psicoterapeuta...

_ Déu meu! Com me'n sortiré si allà on hi tenia el cor hi tinc el cervell i el cor el tinc encastat al cap?
Una altra proposta dels Relats Conjunts

21 comentaris:

Rita ha dit...

Genial, Joana, et felicito!!!!

No només m'ha agradat molt, sinó que gairebé m'has fet atemorir (fumadora com sóc...) :P
Petons!

Nymnia ha dit...

Si! A mi també m'ha agradat molt! Deu ni dor quin desgabell d'òrgans! L'he trobat molt original, i molt ben escrit!

BACCD ha dit...

No l'hi hauran fomut una altra cosa a la cigarreta perquè escarmenti...?

Ara sentirà amb el cervell i pensarà amb el cor :)

rebaixes ha dit...

Si ho vol arreglar, per que encara pensa, quin cirurgià - escriptor- li arregla aquest collage en que es veu immers?... Te les saps totes, he que si?Pobre fumador, i encara te ganes de fumar...Anton.

Ferran Porta ha dit...

Caram, amb els efectes secundaris del tabac. Ja ho diuen, ja, que són nefastos!

Aquest pobre només té una sortida, si vol trobar la manera de posar-se les sabates: tabac fora!

novesflors ha dit...

Fantàstic relat. M'encanta.

Striper ha dit...

Uff fantastic relat de un exfumador , al encara tenta una cigarreta!!!!!

Sergi ha dit...

Quin gran relat! Molt bo. Aquest paio s'ho té ben merescut per no fer cas del metge. Que fumar és molt dolent!!

Déjà vie ha dit...

m'encanta la idea pro la ultima frase, noia, genial. ;) m'encantaaaa!!!

kweilan ha dit...

Menys mal que no fumo perquè si no avui no dormiria de por que em passés alguna cosa semblant. Molt bo, Joana!!

Teresa Bosch ha dit...

M'ha agradat molt, Joana. És d'aquelles relats que et fa riure i et fa rumiar a la vegada.

Deric ha dit...

caram, què kafkià!

el paseante ha dit...

És un bon relat. Però coi, que sóc fumador. A veure com em llevo demà.

Joana ha dit...

Molt, però molt bó!

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat moooolt! genial escrit cubista!

Jordicine ha dit...

Boníssim. D'això si que se'n diu desordre. Ja ja ja. Un petó, JOANA.

Bargalloneta ha dit...

estic amb la Kweilan!!!
sort que no fumo que ja m'ha fet prou fàstic!!! boníssim

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Fins ara creia que el tabac matava i ara resulta que desordena. Be, si tenim en compte que és un post cubista ja entra en el guió.

La culpa és d’en Joan Gris.

Petons.

Joana ha dit...

Rita,
Jo m'ho pensaria...això de fumar...ja veus el que passa...

Nymnia,
gràcies wapa!

Dush,
I com deu ser això? a l'inrevés...

Rebaixes,
A veure si algú se'n desdiu de fumar...

Ferran,
Jo ho faria!

Novesflors,
Gràcies!

Striper,
Tu ferm en els teus propòsits jejej

Xexu,
Estic amb tu!

Déjà,
M'encantes tuuuuuu!

Kweilan,
Sort que no ho fas jejej

Teresa,
Defecte professional, coi que costa deslligar-ho!

Déric,
Sí oi?

Paseante,
catxis de fumadors :)

Joana,
Dona ..no tant! :)Gràcies

Elvira,
Kafkià icubista! genial

Jordicine,
Un desgabell!

Bargalloneta,
No ho facis...ja veus els resultats...

Vitalis,
Per sort aquí s'hi val tot no?
Bé tot, tot potser no.

RDC ha dit...

És el fumar un síntoma de poca autoestima?

Bon text.

Salutacions

Laura ha dit...

He, he, que enginyós i alhora que bo com a argument contra el tabac! Enhorabona, Joana.