Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 5 de desembre de 2007

Moments


Aquests espais de temps per nosaltres.

M'agrada disfrutar-los a primera hora del matí. Preparar la cafetera, endollar la ràdio, asseure'm a la taula de la cuina mentre assaboreixo aquests instants en silenci.

Programar el dia o no. Repassar el d'ahir o no. Deixar fluir la ment...

Escoltar les notícies o canviar el dial mentre em desperto amb una melodia menys estrident.
Pensar que els minuts s'escolen, que el temps es dilueix i va a parar a la terra de ningú...
Ara toca dedicar el teu temps als altres. Un dia més.
L'endemà com cada dia em podré regalar aquests petits instants.

Passo per davant la mateixa cafeteria cada matí i et veig absort davant el diari. El cafè fumejant al costat... Un dia rere l'altre. També és el teu temps.
Aixeques la mirada mentre jo passo pel carrer.

_ Vols fer un cafè?, em fas amb signes.

Entro.
Deses el diari a un costat de la taula i em convides a asseure.
Les mans se m'escalfen agafant la tassa...
No diem moltes coses. La sorpresa de l'encontre fa que els ulls repassin l'altre. Parlem de la feina, la família...
Em dius que cada dia et pares aquí abans d'anar a treballar. Ho sé. Et veig cada dia però passo de puntetes per no destorbar-te.
Demà tornaré a passar i si no alces la mirada, no entraré.

És el teu temps i no vull robar-te'l.

O si!


28 comentaris:

Arare ha dit...

Joana... no te demores, que ya son las cuatro y diez!

una abraçada, companya.

Clint ha dit...

mmmm...ves que jo diria que si que vols.

Bon pont! i bons cafès!

Antoni ha dit...

Si ell es qui t'ha convidat a apropar-te a prendre un café, perquè li hauries d'estar robant el temps?

petons!

Boira ha dit...

Doncs mira, jo me'l deixaria robar el temps, passar el temps en bona companyia val la pena. :)

iruNa ha dit...

Ostres Joana, m'ha encantat aquest post... per mi el moment del cafè és sagrat!! Té quelcom d'especial el seu aroma, l'escalfor que despren... el temps que dediques en saborejar-lo delicadament. És, certament, un temps per un mateix... a mi m'encanta anar a fer el cafè a un bar (sempre el mateix) i gaudir d'aquest moment. Però un cafè també és un molt bon moment per compartir i també m'encanta fer-ho (si la companyia és bona evidentment)...
I això de robar-li el seu temps... jo crec que si t'ha convidat a entrar i compartir-lo amb tu és que li venia de gust!
una abraçada i que vagi molt bé el pont!

DooMMasteR ha dit...

Jo també crec que no l'importaria gens ni mica compartir el temps amb tu.
Segur que ho prefereix més que llegir i llegir diaris!

XeXu ha dit...

Quin post més... sensible, no sabria com dir-ho, però em dóna una sensació de pau, de benestar. A més, és una gran història, espero que tingui un final feliç. Compartir un cafè sempre és un acte de socialització, i es poden arribar a tenir grans converses...

Striper ha dit...

Jo crec que no li robes , li alegras.

El veí de dalt ha dit...

Que no veus que es mor de ganes que entris i la feu petar? Aquestes dones (de llum) se us ha d'explicar tot..

Gatot ha dit...

ara resultarà, joana, que o bé ets bruixa o bé pateixes telepatia... aquest post el podia haver escrit jo mateix. Tot i que qui llegeix el diari al bar... era una mossa!

petons i llepades cafeteres!

nimue ha dit...

ooooh! aquest moment de primera hora del matí, amb café i ràdio, és el millor moment del dia...

Robeu-vos el temps mútuament, i després ens ho expliques ;)

Terra ha dit...

Quantes coses bones poden començar amb un cafè!
No li robes el temps, li ofereixes el temps que t'ha demanat!

Déjà vie ha dit...

mmmm un cafetó d bon mati mentre llegeixo el diari me'l regalo cada dia. D moment m'ho puc permetre!

martí ha dit...

Res millor que l'escena que descrius... a quarts de vuit, va bé? ;-)

Et deixo això...

martí ha dit...

Res millor que l'escena que descrius... a quarts de vuit, va bé? ;-)

Et deixo això...

Mon ha dit...

Com m'agradaria poder assaborir el meu cafe del mati aixi... jo el prenc mestres vaig recollint papers al meu escriptori o m'arreglo la corbata, El temps , les presses, faig mil coses a la vegada... un dia d'aquest veuras..... com m'agradaria assaborir de bon mati un cafe assegut davant la finestra contemplant les taules de les cases del poble......ei bon cap de setmana Joana...un petonet

ddriver ha dit...

massa discreta,cop al diari...i endevant Bon dia!!!!!!!!!

A sobre i a sota ha dit...

el primer moment del dia ha dde ser lent, molt lent....suau...molt suau...

Carme Rosanas ha dit...

Potser el misteri de si serà que si o serà que no... si aixecarà el cap o no, si entraràs igualment o no...
Cada matí, una sorpresa. M'ha agradat el conte.

Joana ha dit...

Mai és tard Arareper un cafè...Bon cap de setmana wapa!
M'agrada robar el temps, Clint...Bon pont!
Un cop no, Antoni ni dos, ni tres... ;)
Copm canvia un cafè amb bona companyia,Boira!!!
mmmmIrunaveig que ets cafetera com jo! Bon pont wapa!
De fetDoommasterés un avorriment llegir el diari, però m'agrada llegir-lo cada matí amb un cafè al costat...ara a triar...
Tots hem tingut grans converses, em sembla, al costat d'una tassa de cafè i algú per compartir-lo,Xexu!
D'acord! Striperno és robar...
Vols dir tant Veí? morir-se? No ho crec...
Si l'haguuessis escrit,Gatot, llavors podríem fer un post a mitges, per veure quines sensacions hi ha a banda i banda! petons cafeters!
MmmmNimue quan el dia es desperta tots els sentits es desperten!
Robar temps al temps?terra...
AprofitaDéjà, lo bo s'acaba!
Entro a les 8...Martí...va bé? ;).Gracies pel regal!
Deus estar wapíssim amb corbata...Min!!!! Bon pont si en fas!
Bona nit wapo!ddriver!!!
Benvingut A sobre i a sota....per no desvetllar-nos de cop?

Joana ha dit...

la incertesa??? carme...;)

Robertinhos ha dit...

un capuccino?

peto

Uribetty ha dit...

Que bo un café...sol, amb sucre, calent, magnífic...en vols un? :P
Un petó.

Joana ha dit...

Gràcies robertinhos i Uribettyper convidar-me. M'agrada el cafè de qualsevol manera ,...o sigui que ...quan volgueu! ;)
Bon diumenge jovenalla! ;)

el paseante ha dit...

Aquests moments de solitud a la cuina, de bon matí, amb l'olor del café són com quan s'acaba la jornada i obres alguna cosa per llegir al llit, amb la ràdio fluixeta. I després apagues el llum.

Joana ha dit...

Dos moments per a tu i el teu petit univers, cert.
Gràcies Paseante!

Tondo Rotondo ha dit...

Qui sap... si alguns d'aquells cops que passem de puntetes per aquests moments de la nostra vida haguéssim passat amb més naturalitat... potser en tindríem una de ben diferent de vida.

És allò de que a cada moment escollim, discriminem, pensem...

Qui no ha passat de puntetes -per exemple- al metro, mentre els barcelonins amb la rutina dibuixada a la cara es deixen portar i són aliens a l'esguard aliè...

Joana ha dit...

De fet, Tondo sempre que agafem un camí deixem un altre al darrere.Escollim i no sabem què hauria estat de la nostra vida si haguéssim escollit l'altre camí...