Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 16 de gener del 2008

Literatura i Gastronomia

" La cuina no és un element casual en la cultura d'un poble, sinó que n'és un element essencial"

" Sense menjar no es pot pensar "

Descartes




( Fideus amb sèpia i carxofes )



********************************


D'aquestes dues cites podem deduir que la cuina no es basa només en cuinar els aliments, saciar-nos i nutrir-nos.



Al voltant dels fogons hi ha escrita la història. I no només en forma de receptaris ( manuals pràctics ) sinó obres ( textos para -assagístics ) de gran valor literari.



Segons la wikipèdia, Gastronomia és l'estudi de la relació entre la cultura i els aliments. Per tant Gastronomia és cultura.



La Literatura Gastronòmica té en compte, alhora, la història de la llengua, de la cultura i de la cuina.



Hi ha documentats tractats mèdics i dietètics que provenen de l'àrab ( o hebraics ) com Speculum al foder ( s.XIV), obres d'Arnau de Vilanova ( XIII-XIV), Com usar de beure e menjar, de Francesc d'Eiximenis.






La llengua catalana és la primera d'Europa en publicar textos històrics literaris gastronòmics: El llibre de Sant Soví i El llibre del coch ( cuiner ) del Mestre Robert ( el Ferràn Adrià del s. XV ).



Des dels filòsofs grecs fins avui hi ha literatura al voltant de la taula i grans moments per a filosofar. Recordeu la sobretaula ?



Tant " El Tirant lo Blanc " com " El Quixot" i el " Quadern gris " ( l'obra mestra de Josep Pla ) dónen molta importància al menjar. En cada novel.la se'ns descriu la societat i els canvis d'una època. Els convits, les festes, la tertúlia, els tractats i pactes que es feien... Hi trobem també les normes de cortesia, com a expressió de l'amistat, de l'amor i del poder.
També hi ha un lloc per la poesia gastronòmica ( al.lusions a determinats plats, o metàfores relacionades amb el vi ). Jofre de Foixà (1298)- trobador català, que feia servir l'occità per escriure poesia. En l'Edat mitjana, Jaume Roig - El llibre de les dones. La Reinaxença, Jacint Verdaguer - Canigó 1886, El Noucentisme - Josep Carner - Fruits saborosos, El Modernisme - Santiago Rosinyol i els més propers: Joan Salvador-Papasseit - L'irradiador del port i les gavines (1921), Josep Palou i Fabre - Poemes de l'alquimista (1952) on escriu "La mort és dolça com el suc de l'ostra"... Gabriel Ferrater - Les dones i els dies.



Vicent Andrés Estallés - Llibre de les meravelles i Miquel Martí i Pol - Bon Profit. Josep Pla - El que hem menjat. I l'aportació de Vázquez Montalbán - L'art de menjar a Catalunya 1977 ( en català).



Tot i la projecció internacional d'excel.lents cuiners catalans crec que no podem deixar perdre la nostra "vella" cuina tradicional. Arcaica ( ve dels grecs - L'all-i-oli) i construida ( el sofregit com a base ).



He tingut el plaer de gaudir d'unes xerrades sobre Literatura i Gastronomia amb el gastònom Jaume Fàbrega, escriptor,crític d'Art, historiador i professor de la UAB de gastronomia. Recenment ha estat guardonat pel seu llibre " Catalunya per sucar-hi pa ", com el millor llibre de Gastronomia del món.



" La cuina del peix " un altre llibre seu . Serà l'únic , en català, exposat a Pekin durant els Jocs Olímpics.



Aqueste jornades m'han despertat ( encara més? ) la meva passió per tot allò que envolta la cuina. Secrets que sovint no coneixem però que ens desvetllen els sentits.



Per anar fent boca: El convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de L'edat Mitjana a Ferran Adrià, Pagès Editors, Lleida, 2007 ( Jaume Fàbrega )



23 comentaris:

Putas y Princesas ha dit...

mencanta la literatura gastronomica, no la de receptes, sino la que texplica lorigen i tradició dun plat emblemàtic. gracies pels teus consells i recomanacions literàries.
petons guapa

Abogadaenbcn ha dit...

és un àmbit per mi desconegut en tots els aspectes. M'hi de posar ja!

Robertinhos ha dit...

m'has fet vindre gana.

Jo la veritat, encara no tinc el nivell del meu tocayo en vides ateriors. Estic a l'espera de que em donin el pis. Sempre he considerat la cuina un espai molt personal, en que per cuinar-hi tens que estar a gust amb l'ordre, les maneres de fer, etc. No m'agrada cuinar a la cuina quan està ma mare, ja que no m'agrada l'ordre, ni trobo les coses i m'agradaria disposar d'altres utensilis i ingredients. I no, no és una excusa per a no cuinar, ja que quan em quedo sol disfruto molt posant un disc de jazz i anar cuinant enmig del so de la música

un petonàs Joana

Anònim ha dit...

ai quina gana que em fa!!!!
no som bona cuinera..es que no m'agrada, faig tot el possible però no acaba de sortir bé...i això que de vegades he fet qualque cosa i ha agradat..b7ts

Mon ha dit...

El llibre promet, gracies pel post i bon profit,ja sem fa la boca aigua....

Anònim ha dit...

Quina pinta que fa aquest menjar... és veritat sense menjar no es fa res igual!

Barbollaire ha dit...

mmmmmmmmmmmhhh!
El fideus no estan pas rossejats, oi? Perquè no estan pas aixecats (o no ho sembla)...
Bé a mi si m'agrada la cuina... em relaxa força...
He de mirar un dia de fer una "fideuà" documentada com el brou de Nadal... X¬DDDD!
Que és un dels meus plats estrella!!!!

Ondia! M'has obert la gana i no he dinat!!!

Petonets condimentats al punt... :¬)***

Anònim ha dit...

Caram, nena, quin despliegue. Però aquests fideus els has fet tu???? (deixem-nos de mandangues i parlem del que compta)

República B612 ha dit...

Què més antic que allò que diu que "A la taula i al llit el primer crit!"?

chamb ha dit...

com deia el poeta;

bien comío, bien cagao y bien follao, lo mejor que s`ha inventao

escursó ha dit...

Joana

Bufff ....al veure la foto dels Fideus amb sèpia i carxofes m'ha entrat una gana .....mmmm

qui pogues arraplegarne uns...

Bon Any i Petons

Joan de Peiroton ha dit...

Quina gana més gran que tinc !!!!!! Un suplici, la foto des fideus. S'emparenta amb les tortures de Guantánamo. :D

Striper ha dit...

Molt encertat lo que dius sobre la cuina jo com Manresa aconsello l'obra de Ignasi Domenech.

Joana ha dit...

No deixa de ser literatura, lletres i novel.les excel.lents...Gràcxies per venir P. i princesas
La cuina més senzilla és la més saborosa ...Quan t'hi posis ens ho expliques Abogada
mmmm Jazzz i cuina tota una grata experièncisrobertinhos!
Benvinguda kpitana! Si ha agradat és que ho has fer bó!
Gràcies a tu Mon !
O potser no es veu tan calr, no? sense fer soroll!
Són caldosos... Barbollaire !El rossejat mmmm!Explica, explica...
la recepta al proper post ...Crue
Com corrien eh? Abans i ara! B-612 Et veig poquet :)
Quin poeta era... Chamb ? ;)
Bon any per a tu també... Escursó!
Joan deu peiroton,Guantànamo és vergonyós!
Gràcies Striper!
Abraçades!!!!!!!per tothom i bona cuina! ;)

rosa ha dit...

Molt bé!!!!!
quina cassola que has preparat, jo mai he fet els fideus amb carxofes, la pròsima vegada els faré.

Interessant tot el que dius!!!!!!!
Ara que a mi en Pla no m'agrada gens com a escriptor.

Montse ha dit...

uauu!quins fideusssssss!!!

A nosaltres els RRMM ens van portar dos llibres de cuina, un d'ells, només de postres (la family deu estar fins al gorro de tarta tatin, que és la meva especialitat, hehehe)

Un post molt.. gastronòmic.

Bona cuina!

Cèsar Llamborda ha dit...

Quanta raó... no es pot dissociar el menjar d ela cultura. Però... com mengem? Ai....

Anònim ha dit...

Joana, que és la hora de dinaaaar!!!!
i jo tota innnocent vinc per aquí a veure quina poesia ens has deixat i em trobo amb els fideus!!!!
Doncs a mi cuinar em posa nerviosa, procuro fer-ho ràpid i això que disfruto del bon menjar, però es que no es el mateix... ;-)
Apa, bon capde guapeta!!!!!!

Joana ha dit...

A mi m'agrada , Rosa en Pla i ...els fideus també!
Enviame-ne una, de tarata tatin per seur! si te'n sobra cap..mmmmm no saps com m'agrada! Gràcies Arare!
En general, Cesar Em sembla que poca estona a la cuina i massa a "internet ", però jo procuro cuinar el que m'agrada. Fujo dels precuinats.
Que aprofiti cafeambllet wapa!!!
Bon capde a tothom!

Unknown ha dit...

Algú va dir som lo que mengen, un altre digué som lo que sembrem... Però realment quan ens enfrontem a un bon àpat, ben cuinbat, ben servit, en bona companyia.... que el món s'aturi, que jo no baixo. Bon cap de setmanaaaaaa!

Joana ha dit...

Espera'm que pujo! Tondo
Bon profiiiiiiiit!

el paseante ha dit...

No tinc llibres de cuina (però sí quaderns amb receptes anotades).

En qualsevol cas, m'has fet recordar que a casa meva hi ha una obra gastronòmica d'en Vázquez Montalbán. M'ha costat trobar-la. Estava amagada en un calaix. Ara seré repelent. El títol és "Receptari de cuina catalana", i es va publicar dins el volum "L'art de menjar a Catalunya" (1977), Edicions 62.

Joana ha dit...

Ets un lector, Paseante que no em mereixo, però estic orgullosa de que entris a casa meva i facis de "repelent" sense ser-ho! Gràcies!