Foto treta de photo.net Era evident que el desordre era el rei de la casa. Anava d'un costat a l'altre del pis sense endreçar res. Una muntanya de roba per planxar... L'endemà era festa. Tenia temps per recollir i netejar.
Ara tenia ganes de sortir a fer una volta per la ciutat. Mirar aparadors. Observar la gent pel carrer. Distreure's tafanejant pels vidres de les cafeteries... Li agradava mirar què prenia la gent... Ensalivava...
S'havia dutxat amb la intenció de posar-se còmoda i allargassar-se al sofà... Podia llegir o escolatr música, o llegir mentre escoltava música... o...
Va mirar de reüll el telèfon. No esperava que ningú la truqués. I ara!
Va decidir per vestir-se. Sortiria.
Es va posar crema per tot el cos...
Va agafar de l'armari l'única brusa de seda de color marfil i se la va posar...
Aquell mínim tacte lliscadís la va fer estremir. Era com una segona pell amotllant-se al seu cos...
I va pensar què sentiria si a aquest tacte s'hi unís la pressió ferma d'unes mans...
Va cordar-se els petits botons també folrats de seda deixant els últims oberts. El coll a l'aire, també sedós. I unes minúscules perles dansaires al voltant del seu coll.
Es va maquillar donant un to pujadet als seus ulls i als seus llavis... De fet, no calia entretenir-s'hi tant per tan poca estona. Sortir, caminar i tornar a casa per a desmaquillr-se.
Però instintivament seguia amb el ritual d'una cita.
Unes gotes de perfum van lliscar del pit fins al melic...
Les mitges , cames amunt...
Es va ajustar la faldilla i es va aturar davant del mirall, mirant a través d'ell...
Estava convençuda que algú l'esperava a l'altre costat...
********************************
Pista núm 1- blocaire invisible - Es un blocaire que em cau una mica lluny...
27 comentaris:
Si no l'espera ningú encara, l'esperarà quan surti al carrer. Tanta dedicació, però amb tanta senzillesa, portarà els seus fruits segur.
sempre em de sortir al carrer amb l'esperança que alguna cosa bona ens passarà.
Avui quan he dut a la petita al cole m'he trobat a un amic que no el veia d'ençà de l'institut i no era ni jo sóc del poble on ara vivim..m'ha fet molta il.lusió i m'ha aixecat el dia...no se pas com ens em reconegut...ell amb menys cabell i jo tenyida de rossa.
sàpigues que jo t'espero...;)
Tots esperem alguna cosa de la vida, de vegades en som conscients, d'altres no.
El millor és saber esperar sense desesperar, amb il·lusió i esperança, perquè ens ho mereixem.
Un petó!
Que suggerent...
Sempre esperem alguna cosa, allò inesperat que ens donarà una sorpresa i ens treurà de l'avorriment i la insatisfcció que sovint no som capaços de superar. Tot i que vulguem creuren's que ja no esperem res, que estem totalment desenganyats, sempre ens queda un bri d'esperança amagat en algún lloc. Encara que no ho vulguem reconèixer ni en els nostres pensaments.
Manresa Calidoscopi
Diuen que si una mateixa se sent maca i sexi això fa que els altres també la vegin així. Tot el ritual l'ha fet per sentir-se millor i amb més auto-confiança.
Segur que quan surti al carrer més d'un es fixarà en ella, i qui sap si ell estarà esperant trobar-se una noia com ella?
Vaja, anava a comentar el mateix que la Terra... si una se sent guapa, està bé amb ella mateixa, transmet aquella seguretat que atrau... si ningú l'espera potser l'acompanyen de tornada ;-)
Jo estic convençut de que no va tornar a dormir a casa.
em poso a la cua de gent que espera
quina manera de explicar les coses que tens...aquestes mitges si se sent el "fru-fru" al passar les mans per treure'n les arrugues...impossible que tornès sola!
qui sap...pero el proper cop primer la crema i despres vestir-se. :P petonets.
No hi ha res mes sensual que lliscar la mà entre una blusa de seda fina i aquest tacte de pell presec d'un cos femení....petons
Molt sensual, com de costum...fa prendre el vol a la imaginació...
Un petó ben dolç, de seda potser? :P
Aquesta nit triomfa!
Quin text més sensual... encara que no es vestís per ningú en concret, vestir-se amb roba de seda i envoltada d'aquesta sensualitat, ja és un plaer.
No cuido els detalls abans de sortir a passejar. Em rento les dents i agafo una jaqueta. Potser m'hi hauria de mirar més, però...
jo també n'estic convençuda... :)
jejeje jo he pensat el mateix que la deja vi..aixo de vestir-se abans de possar-se la crema ;-)
i apa a la guerra!!!!!!!a fer mal!!
Potser arreglar-se amb il.lusió dóna els seus fruits,Xexu!
Fa gràcia després de tant temps veure els canvis que anem fent...Rosa
Intueixo blocaire invisible que ets un noi? ;) Espera'm...doncs!
Benvingudamandungui...Una altra química a la catosfera...I que escriu molt bé!
Aiss Calidoscopiaquest bri d'esperança...que bonic!
Salutacions a Manresa!
Mai se sap, Terra, en tos cas millor sentir-se wapa!però hi ha dies...
Wapacafeambllethe d'enllaçar-te perquè et perdo.Gràcies!
jajaajStriper...
I no desespera...robertinhos...tu sí que ets car de veure! ;)
Clint...tu com l'Striper! ;)
Jajajaja Déjà...Amb les presses...Però ja he canviat l'ordre!
Aixx Mon! amb tanta suavitat...un petó!
De seda, Uri, res de laboratori, eh?
Tu també? Doommaster!
Fins i tot per una mateixa, tens raó Núria!
Rentar-se les dents és tot un detall...Paseante!
Jo també...Nimue!
Eren les presses per sortir ...Mikel!;)
Sense caure...ddriver!
Lo millor que és pot fer, és arreglar-se per una mateixa, sempre hi ha algú que ens pot esperar. :)
Les mitges ja les tinc... ara em cal aprendre a maquillar-me!
Em sembla que ja t'ho vaig dir en una ocasió: tens el do de les paraules. És preciós!
Petons!
Nina...
sensibilitat...
tendresa...
màgia...
aquest tacte, la flaire dolça...
tot pren volum, forma, sentit, des de les teves paraules...
gràcies, joana, per un altre regal tan magnific...
un petonet dolç :¬)*
diguem que tens el 50% de les possibilitats d'encertar-ho...
Jo voldria apendre a maquillar-me be, que soc una mica desastre jo epr aquestes coses :-S
Aixxxxx, que macu nena, sortir al carrer pensant en que alguna cosa bona et pot passar es la millor manera d'encarart la vida.
Bon cap de setmana preciosa!!!!!
Diuen que la intuïció femenina no falla mai no? de ben segur que tenia raó i va trobar a algú especial.
M'ha agradat molt el post, la manera com tens d'escriure és fresca, elegant, subtil i sensual. Sempre és un plaer llegir-te!!!
I si no ens espera...Boira,potser l'esperarem nosaltres...
Meta wapa,només són paraules. Les mitges negres??? ;)
I tu en fas poesia...Barbollaire!
Blocaire invisibleContinuo pensant que ets un home ...no sé per què... nanit!
Jo mateixa Cal ser positiva perquè les coses dolentes ja venen soles...
El plaer és llegir-te a tu, Iruna...Gràcies!
Bon cap de setmana a tothom!
Publica un comentari a l'entrada