En vermell

El racó roman buit. Sense llum, sense llibres i sense conversa. la música s'ha apagat. El sol entra tímidament esgrogueïnt l'estança. S'acomoda mandrós en el lloc on els capvespres l'escalfor de les paraules es barrejava amb el roig intens de la passió.

Ahir vam tenir l'última conversa en vermell.

Participació al Joc creatiu literari:inventa, del blog 
Antaviana

De tardors

No tanco el llum
assaborint-te de nit.

Fruites de tardor

Ja t'ho diré

Si vens em trobaràs...

Tornen!
M'agrada escoltar.los cantant de cavalls alats i de somnis. Ara mateix  els necessitem. A ells, als cavalls alats i els somnis.
Bentornats!

Present

Una fulla nova que descobreixo així que em llevo en un test on m'agrada plantar-hi esqueixos. Recordo el pare que feia empelts als arbres fruiters i llavors la fruita tenia el sabor barrejat. Agafava una branqueta d'un altre arbre i l'hi afegia al nus de l'arbre receptor. N'era un expert. Cada dia mirava que l'empelt s'enganxés...

I llavors menjàvem peres amb gust de préssec i prunes amb gust de cireres o pomes amb gust de nectarines...

Cada matí, ulls nous. Ulls amb por. Brillants. Esporuguits. Ulls que em miren de molt a prop i que em supliquen que no els faci mal. Pànic? Hi ha primeres vegades.Abans de treure'ls sang me'ls miro... Joves endormiscats amb ulls lleganyosos i ulls pintats de noietes que semblen dones. No tots tenen por. Sempre els dic que pensin amb allò que els fa feliç, amb allò que disfruten....

Això no arribarà al minut...la punxada. El vial de biaix, fi. Si aguantes la respiració no notaràs la punxada. Marxen a esmorzar , agraïts , amb un somriure als ulls. Sembla que han crescut en un minut.

Paisatges de llum, paisatges de somni

"La pau que hom troba en les escapades a la natura es vol traslladar als interiors de les cases. L'empatia entre repòs i bellesa, i bellesa en repòs posa de relleu l'instant perenne com a temàtica pictòrica.

A aquest impossible, i per això seductor, se li otorga el miratge femení i la generositat de les flors, ambdós a més receptacles de llum".

( copiat d'un panell de l'exposició)

Ramon Casas - Interior a l'aire lliure (1892)

Exposició al Monestir de Sant Feliu de Guixols, fins el 7 d'octubre. Un recorregut entre els paisatges naturalistes del segle XIX i el protagonisme del somni de les obres surrealistes del segle XX. 53 obres de la col.lecció Carmen Thyssen - de Gauguin a Delvaux-

La natura, la llum, els somnis, la mirada interior, l'expressió del paisatge amb l'ànima, el llenguatge dels colors, del silenci.La contemplació quieta de la bellesa .Un punt i a part al monestir benedictí del segle X,arran de mar.

Joies de tardor

Robís i maragdes,

rapsòdia de gemmes.

Paisatge al plat

Comiat

El comiat deixa pas al silenci , només la teva imatge és més nítida que mai. Estàs entre tots els que et vam conèixer i entre els que t'estimaves i t'estimem. No ens has deixat buits perquè estem plens de records. Ens hem despedit sense pressa, hem acabat algunes converses i n'hem començat d'altres que seguirem més endavant. Serà en un altre espai i en una altra dimenssió.

Per els que ens quedem ens has deixat amb molta pau perquè tu la portaves a dins, ens has fet més generosos perquè ens vas donar molt i ens continues arrencant un somriure mentre et plorem.

Et veiem anant en moto, cofoia amb els teus amics, et veiem serena preparant un comiat que sabies que no es faria esperar i aquests últims dies ens has encomanat coratge quan la lluita arribava al final.

L'església ha retruynit amb els nostres aplaudiments i uns fils invisibles t'han portat al lloc dels guanyadors.
Si hi ha un cel, estimada Montse, fes-m'hi un lloc al teu costat per continuar l'última conversa. L'abraçada més sentida la guardo al cor tancada amb clau i forrallac perquè tu em vas ensenyar el valor de l'amistat i no vull que ningú me'l robi. 

Fins sempre amiga meva.