El Pati de les Magnòlies està situat a l'antic hospital de Santa Caterina, seu actual de la Generalitat. El lloc on abans era un vaivé de cadires de rodes i bates blanques s'ha convertit en un espai cultural. S'han restaurat les façanes interiors del patí i les magnòlies creixen a cel obert. La companyia Al-Jaleo de Cadis va despedir el FITAG i sembla que també l'estiu...
Després d'una caminada nocturna al Santuari del Far ( 4h 40 minuts efectius de marxa ) amb una calor sofocant i humida avui em desperto amb ganes d'aigua, de racons ombrejats i una mica de calma per estar en forma per demà .
Ahir en vas fer 87 i et continues sorprenent de la vida. Tens els ullets plens d'il.lusió i ganes de feinejar. Només de tant en tant sembla que "viure" et cansa. Les cames ja no les tens amb la lleugeresa de sempre. Pujar amunt els marges i els caminois del bosc et costa. " Si em perdo - sempre ens dius - em trobareu al bosc". Allà t'hi sents a casa teva, no en va vas néixer en una masia sota El Far i coneixes pam a pam les feixes i els torrents. L'has pentinat buscant bolets , figues , prunes, cireres ,pomes i peres. Els arbres han quedat mig perduts i els amos han abandonat les masies que tenies per veïnes. Fins i tot la font de Les Fontiques s'ha assecat. Al torrent no hi baixa aigua però el teu cor somriu quan ho expliques.
Al poble la casa se't fa gran sense el pare... ho sé però ens tens i et tenim i hem de viure en present.
Ahir et vas mudar i vam anar a dinar,res de l'altre món com a tu t'agrada però no et vas posar el davantal ...i per a tu va ser fer festa i per nosaltres també.
I sí posarem finestres blanques d'alumini i pintarem la casa en un to més pujadet... tal com t'agrada. Aquesta primavera .
No descuidis l'hort mare.Estem massa ben acostumats a la flaire i al gust de les verdures. I per a tu és com anar al gimnàs... No pares mai quieta. Quanta sort que tens i tenim. Quanta sort mare de tenir-te.
Des del blog Ricderiure se'ns proposa que regalem escenaris.És una cadena. Cadascú agafa el que li agrada i en regala un altre a qui el vulgui, sense cap tipus de reclam. Només la imaginació i les paraules.
La Pilarha regalat un carrer. Un carrer no necessariament sòrdid, amb uns personatges decadents. Barreja d'alcohol i de misèries... No s'ha de viatjar a les novel.les de Dickens per trobar-nos personatges com els que ens descriu. Per desgràcia n'hi ha a tot arreu.
Gràcies Pilar.
*****
Una finestra al món
Lisboa
Darrera la finestra albirarem els somnis complerts i els que hem d'acomplir. Mentre conversem olorarem el te fumejant que dibuixa camins serpentejats cap a l'infinit. Ens mirarem als ulls plens de totes les imatges que hem retingut. Continuarem viatjant des de casa assaborint els llocs que hem trepitjat i els que ens falten per descobrir.
L'olor de les vacances roman per sempre tancat a les maletes.
