31-12-09
Per ser Cap d'Any no feia una nit especialment freda. Van sortir a trepitjar carrers. No havien previst res. Ni sopars multitudinaris amb amics, ni sols a casa preparant filigranes.
Sortir sense cap rumb fixat. Passejar pels carrers de la part vella de la ciutat que tant els agrada, amb el plaer de saber que no tenen pressa per anar enlloc. La nit es perfila llarga. Per tant gasten el temps xerrant i escoltant les seves passes. Agafats de la mà es barregen amb els vianants que fan les seves últimes compres, atrafegats, ben empolaïnats, perfumats...
Ells porten roba d'abric, bufanda i guants. Sabates còmodes. Trepitgen fort. Estan cofois, lluny d'obligacions d'amics i familiars.
Se n'han sortit prou bé de les ofertes. Que si ball, que si cotilló, que si està bé de preu...Que si molta gent, que si poca, que si coneguts o no coneguts...
Els abellia passar la nit com sortís, sense preveure res.
Travessen el riu per un pont. S'hi aturen. La ciutat està solitària. Les cases amb les finestres il.luminades i el silenci que s'escola a la pell. Comença a haver-hi humitat i les llambordes amb les fulles fan el terra lliscós. Fan equilibris mentre caminen. Les últimes persianes dels comerços tanquen i la majoria dels bars també les han baixades. Els pocs restaurants oberts esperen amb deler la calerada que els aportarà aquesta nit.
A la plaça n'hi ha dos de restaurants que no fan menú de cap d'Any.
Entren a fer un te en un. S'arreceren en un racó. Hi ha més parelles. Sembla un bar només de parelles. I sembla que tampoc faran cotilló. La majoria picotegen i ho reguen amb un bon vi. La nit s'ho val.
Al seu costat hi ha una parella que sopa. Xerren poc però s'amanyaguen. Ell sembla força més jove , ella està ullerosa, una mica trista...
És inevitable passar per alt la conversa quan les taules estan separades per dos pams...
Ara ells tampoc parlen. Fullegen el diari. Les últimes notícies de l'any. El te no arriba ni arribarà. Els cambrers van desbordats.
S'engresquen a picar alguna cosa.
Al cap d'una estona la noia de la parella del costat riu a cor obert. Ell li omple l'última copa. S'han begut tota l'ampolla. Alguna cosa té l'alcohol que fa distanciar les angoixes per uns moments...
S'agafen d'una mà i amb l'altra mengen. Ell és irresistiblement guapo. Alt, amb les faccions terses. Ella està menys trista. Porta joies cares però ara li brillen més els ulls.
Els quarts passen. Des d'aquell racó hi ha la vista més bonica de la Catedral, l'Onyar i el pont il.luminat. Ho ha encertat quedant-s'hi. Brinden tots quatre pel nou any. No es coneixen. No hi fa res. Comparteixen el moment.
31-12-09
Cada parella amb la seva història. Es desitgen el millor. Potser el millor és estar junts. Potser és estimar-se. Potser així és més fàcil sortejar els entrebancs que la vida els va posant al davant, potser...
Arriben a casa just per les últimes campanades de l'any.
