Anar a la Catalunya Nord és una passejada. Canvia l'entorn sentint-te com a casa.
Passejar pels carrers, pels paratges, les abadies o les esglésies aporta pau. Buscar algun restaurant i degustar els vins del Rosselló. Deixar-se assessorar i captivar. Mirar tot el que es presenta i badar. I endur-se tot allò no material a la motxilla. De tot se n'aprèn.
Cotlliure ( imprescindible el tast de les anxoves i la visita a la tomba d'Antonio Machado), Perpinyà, Carcassona... Deixar el Rosselló i endinsar-se a l'Occitània per trobar aquells poblets emmurallats i divisar l'esplanada. Sempre penso que són racons de món amb la seva història i que cal recordar-la i trepitjar-la.
El Rosselló, una terra fèrtil i ben cultivada, amb el clima atlàntic i amb l'aire net i clar. El sol esquitxa els ceps i gota a gota omple la copa mentre els ulls brillen amb el color del robí.
Destapem Un Chateau Planeres ( côtes de Roussillon 2005) i mentre l'assaborim em ve al cap la pel.lícula Un buen año amb en Russell Crowe envoltat de vinyes a la Provença francesa.
Una comèdia lleugera com l'estiu.
Amb la calma dels passejants ambulants enfilem petits pobles medievals perduts i retrobats tot resseguint la ruta dels càtars. Minerva, prop de Narvona, on dinem a la Taula dels Trobadors, Castellnou dels Aspres, massa turístic pel meu gust i caret. Agafo la proposta d'en Joan i dinem a Thuïr, a la casa Da Lie, un menú gatronòmic que bé val la pena.
Resseguim l'abadia de Fontfroide, Carcassona, i el castell de Salses... llocs estratègics. Tot això em recorda que a l'Edat Mitjana la lluita i la guerra eren massa presents.
El Canigó, a tocar. El lloc on es va inspirar el poeta Jacint Verdaguer.
Tallers i artesans omplen els carrers. Terrissaires i molts venedors de fruita. És l'època dels melons, préssecs i nactarines, prunes...
La nit cau com un mantell, assossegadament. La veu impactant de la Luz Casal em fa sentir tota l'energia que desprèn en cada cançó.
Tremola el claustre del " Campo Santo " a Perpinyà, darrere el Castellet ( construit el 1368 ) i on oneja la bandera catalana.
Luz transmet vitalitat. Taral.legem...
La nit es resisteix a adormir-se. Són les nits curtes d'estiu . Les que no voldries que s'acabessin mai.
Acabo les vacances entre la Costa Brava i la Garrotxa. Dormo menys del que hauria volgut. Les nits són massa engrescadores per perdre-les.
L'altra realitat però, comença un cop més a tres quarts de 7 del matí...
Passejar pels carrers, pels paratges, les abadies o les esglésies aporta pau. Buscar algun restaurant i degustar els vins del Rosselló. Deixar-se assessorar i captivar. Mirar tot el que es presenta i badar. I endur-se tot allò no material a la motxilla. De tot se n'aprèn.
Cotlliure ( imprescindible el tast de les anxoves i la visita a la tomba d'Antonio Machado), Perpinyà, Carcassona... Deixar el Rosselló i endinsar-se a l'Occitània per trobar aquells poblets emmurallats i divisar l'esplanada. Sempre penso que són racons de món amb la seva història i que cal recordar-la i trepitjar-la.
El Rosselló, una terra fèrtil i ben cultivada, amb el clima atlàntic i amb l'aire net i clar. El sol esquitxa els ceps i gota a gota omple la copa mentre els ulls brillen amb el color del robí.
Destapem Un Chateau Planeres ( côtes de Roussillon 2005) i mentre l'assaborim em ve al cap la pel.lícula Un buen año amb en Russell Crowe envoltat de vinyes a la Provença francesa.
Una comèdia lleugera com l'estiu.
Amb la calma dels passejants ambulants enfilem petits pobles medievals perduts i retrobats tot resseguint la ruta dels càtars. Minerva, prop de Narvona, on dinem a la Taula dels Trobadors, Castellnou dels Aspres, massa turístic pel meu gust i caret. Agafo la proposta d'en Joan i dinem a Thuïr, a la casa Da Lie, un menú gatronòmic que bé val la pena.
Resseguim l'abadia de Fontfroide, Carcassona, i el castell de Salses... llocs estratègics. Tot això em recorda que a l'Edat Mitjana la lluita i la guerra eren massa presents.
El Canigó, a tocar. El lloc on es va inspirar el poeta Jacint Verdaguer.
Tallers i artesans omplen els carrers. Terrissaires i molts venedors de fruita. És l'època dels melons, préssecs i nactarines, prunes...
La nit cau com un mantell, assossegadament. La veu impactant de la Luz Casal em fa sentir tota l'energia que desprèn en cada cançó.
Tremola el claustre del " Campo Santo " a Perpinyà, darrere el Castellet ( construit el 1368 ) i on oneja la bandera catalana.
Luz transmet vitalitat. Taral.legem...
La nit es resisteix a adormir-se. Són les nits curtes d'estiu . Les que no voldries que s'acabessin mai.
Acabo les vacances entre la Costa Brava i la Garrotxa. Dormo menys del que hauria volgut. Les nits són massa engrescadores per perdre-les.
L'altra realitat però, comença un cop més a tres quarts de 7 del matí...
